Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

(Actualització de la imatge i comentari en acabar el post)

Després del post sobre Twitter i els mitjans digitals ha arribat l’hora de veure què estan fent molts mitjans a Facebook. No és una tasca fàcil tenint en compte el nombre de mitjans i la quantitat de pàgines obertes que hi ha. Es tracta, doncs, només d’una petita aproximació sobre l’ús que estan fent alguns mitjans catalans. Hem pres de base els mitjans ja analitzats i n’hem afegit d’altres. Estem parlant de pàgines de Facebook corporatives de mitjans.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

La CCMA té una presència tan impressionant a Facebook, que aquí seria difícil fer-ne un llistat complet [Presència a les xarxes Tv3, Catalunya Ràdio]. Hem parlat amb els responsables de la coordinació de la presència corporativa. Juntament amb els programes o canals es plantegen plegats els objectius de cada presència per després dibuixar una estratègia. Reconeixen que tenen un avantatge clar gràcies a la marca: la gent els coneix i els ve a buscar a FB. No tenen problemes de pocs seguidors ni de manca de massa crítica. Segons ens expliquen, la participació és més fluida quan es publiquen notícies que afecten molt directament a les persones: fenòmens meteorològics, vagues de transports… Quan hi ha una vivència en primera persona hi ha una necessitat espontània d’expressar-se. Programes informatius com Els Matins fa un any que tenen Fb però funcionen prou bé i pretenen integrar la participació amb l’emissió en directe. El cas de la ficció es mereix una menció especial: els seguidors de les sèries es mostren d’allò més compromesos i entusiastes i generen un volum molt important de comentaris, esdevenint veritables comunitats de seguidors i fans de les sèries de Tv3.

Esportius: Sport i MundoDeportivo

El món dels esportius és veritablement un altre món… tant pel nombre de seguidors com per la matèria prima, l’esport, i més en concret, el futbol. En aquest sentit és una matèria on els aficionats estan veritablement predisposats a participar i dir-hi la seva.

El diari Sport és el líder pel que fa al nombre de seguidors a Fb, van apostar més per aquesta xarxa. La utilitzen per a la distribució notícies destacades a la portada, mitjançant un feed automàtic. Una persona es dedica exclusivament a dinamitzar els espais de participació. A més de les visites que pot portar Fb (que reconeixen que és baix en comparació amb el seu gran trànsit web) també els serveix per copsar l’interès del públic sobre temes d’actualitat. El repte és, segons ens expliquen, aconseguir mesurar el retorn de la inversió en temps i recursos que hi dediquen, sense menysprear els altres beneficis que reporta la presència a les xarxes.

Al contrari, Mundodeportivo diuen haver apostat més per Twitter ja que el consideren un mitjà més periodístic, en temps real, més viral i que propicia millor la conversa [Presència a xarxes de MD]. Amb tot, han decidit repensar la seva estratègia a Fb i han deixat de banda els feeds automàtics perquè siguin els propis periodistes qui pengin les notícies i puguin modificar la forma de comunicar més enllà del titular de la notícia. Apostaran doncs, per la qualitat en les actualitzacions al Fb per sobre de la quantitat. En tots dos casos Fb és gestionat pels equips digitals dels diaris. El 9 esportiu té un grup a Fb creat per un lector.

Diari Ara

L’ARA és el diari generalista català que té més seguidors a Fb. És gestionat per l’equip de Comunitats. L’utilitzen fonamentalment per a la distribució de les notícies però, com la majoria de mitjans consultats, intenten no penjar totes les notícies, no volen col·lapsar els timeline dels lectors. Un ús interessant que fa el diari és demanar la participació dels lectors aportant informació, dades o testimonis per elaborar contingut editorial. Sovint, és iniciativa de les pròpies seccions del diari. Les xarxes socials han estat molt importants en el procés de llançament d’aquest nou diari. També publiquen al paper allò que els lectors els han dit a Fb. A l’Ara porten un control diari de l’evolució del nombre d’usuaris a les xarxes i del que hi diuen. És potser el mitjà netament informatiu que millor és mou a les xarxes i mira de treure’n el màxim benefici possible.

El Periódico de Catalunya

El Periódico a Facebook són més selectius: hi pengen poques notícies, prioritzant les històries pròpies i les que puguin demanar la participació dels lectors. El tipus de notícies que difonen són també diferents que a Twitter. No utilitzen feeds automàtics. Tenen un molt bon número de seguidors.

La Vanguardia:

La Vanguardia fa una aproximació ben diferent a la resta de mitjans.  Deixa la seva presència més corporativa a les xarxes a mans dels seus lectors [Presència LV a les xarxes] i no tenen un perfil professional encarregat dels social media. Només són presents en projectes concrets com La Hemeroteca o l’agregador Hagoclic, que gestionen els propis periodistes d’aquets projectes. El seu Fb “oficial” té pocs seguidors i no hi ha intervenció humana (és un feed automàtic). Tampoc es fa promoció del seu Fb a la home com sí que fan la resta de mitjans. La interacció amb els lectors, doncs, prefereixen fer-la a través de la web i el tradicional correu electrònic. De fet, van ser els lectors els que van demanar l’opció de compartir les notícies via Facebook, i és per això que en el recent redisseny s’ha inclòs aquesta funcionalitat.

ACN

El cas de l’Agència Catalana de Notícies de la utilització de Fb és bastant semblant al cas dels mitjans finals. La utilitzen tant per a la distribució de continguts com també per a la promoció de l’agència. Sense utilitzar cap feed automàtic, intenten donar difusió a temes propis de l’agència, a temes que interessen especialment als internautes i pengen tots els vídeos del seu youtube. En alguns esdeveniments especials han demanat la participació dels usuaris i amb un grau de comentaris moderat.

COM Ràdio

EL Fb corporatiu de COM Ràdio l’utilitzen com a eina promocional. Miren de no publicar més de 4 actualitzacions al dia entre notícies pròpies que ha generat la cadena i avenços de la programació. Als favorits d’aquesta pàgina es poden trobar la resta de FB dels programes de la COM, on han personalitzat les imatges de cadascun dels programes. En aquest Fb corporatiu es difícil generar participació –expliquen- però prefereixen que aquesta es doni als Fb de cadascun dels programes. Un cas interessant és el que han creat específícament pels seguidors de l’Espanyol. La COM retransmet tots els partits de l’equip i això ha fidelitzat una audiència molt específica que es mostra molt activa –molt més que la dedicada al Barça- en aquest Fb, esdevenint una veritable comunitat que compta amb la complicitat de la redacció.

El 9nou

A El9nou, un mitjà comarcal, es plategen la utililitat de Facebook. Com molts altres mitjans no tenen feeds automàtics i intenten no publicar més de 4 o 5 missatges al dia, algun d’ells són anuncis promocionals del programes de la Tv local. Ens expliquen que malgrat superar els 1.500 seguidors, la participació és molt baixa, costa que la gent s’engresqui a comentar. De fet, al web no es poden fer comentaris i com a assignatura pendent encara han de promocionar les seves xarxes socials al web. Valoren Facebook més com una eina promocional on els continguts tenen més visibilitat que no pas a Twitter. De fet, ens expliquen que Facebook és una de les principals fonts de trànsit després del cercador Google.

Barcelona TV

El Fb de Barcelona TV el porta l’equip de Comunicació i màrqueting del canal públic. Si BTVnotícies.cat, la seva web informativa, sempre ha destacat per l’ús que han fet de Twitter, a Fb reconeixen no haver trobat el model.  Tenen pocs seguidors i pengen una o dues notícies al dia, una manera de redistribuir els continguts. La poca interactivitat que tenen a Fb contrasta amb la connexió que han aconseguit amb els usuaris de twitter, tot informant-los de possibles notícies i alteracions als transports o les carreteres. En aquest sentit es mostren satisfets i prefereixen apostar per elements qualitatius que els aporta l’altre canal. Molts programes com La porteria, o La meteo tenen una pàgina de Fb que s’autogestionen les redaccions.

Vilaweb

A Vilaweb la gestió de la pàgina de Facebook és una tasca compartida entre tots els periodistes. Tots tenen accés a la pàgina i han d’actualitzar-la amb les seves informacions. Aquesta dinàmica s’ha decidit després d’un període curt de temps en que una persona de la redacció va ser l’encarregada de gestionar les xarxes, però es va desestimar aquest model. Prefereixen doncs gestionar Fb i la resta de xarxes de manera més transversal. Tots els periodistes de Vilaweb han de tenir un compte personal a Fb i Twitter.  Vilaweb posarà en marxa noves pàgines a Fb dedicades a diferents temàtiques.

Algunes conclusions

És difícil posar totes les iniciatives al Facebook en el mateix calaix: la presència informativa queda molt per darrera dels programes d’humor i els de ficció. Els esportius es troben, però, en un punt intermig: és fàcil generar participació al voltant de l’actualitat esportiva. Com a conclusió diria que és més fàcil atraure la participació: 1) quan hi ha una massa crítica suficient, 2) quan parlen de temes com humor, la ficció o el esports o 3) quan es tracta de temes que toquen especialment les vides de les persones.  Quan parlem de política internacional és difícil arrencar la participació del públic…

La gran majoria de mitjans reconeix que Facebook no els reporta la quantitat de trànsit a les seves pàgines web. La majoria prefereix no atabalar els usuaris amb milions d’inputs en el seu timeline personal a Facebook. Però no tot és un número de “fans”, també cal veure el grau de retorn en clau de marca o la connexió emocional que generen amb l’usuari.  Encara està per veure si estem davant d’una eina més per al màrqueting que per la redistribució de continguts.

Però com amb la resta de les noves xarxes socials, tot està per fer…

Actualització 8/02/2010

Actualitzo aquesta imatge recollint les dades dels fans de les pàgines dels programes l’APM (que ja enllaçava al post), Crackòvia, Polònia, La Competència o La Transmissió del Puyal. Els companys de la CCMA opinen, que la primera imatge que vaig publicar (un llistat de pàgines a Facebooks de tipus corporatiu) es contradiu amb el contingut del post, que no els fa justícia a la seva presència real a la xarxa social. Segons m’expliquen, per a ells, tan corporativa és la pàgina de Tv3 com la de la pàgina de la sèrie Infidels.

Crec que tenen part de raó. Amb tot, com veiem, l’humor, el futbol i la ficció segueixen sent líders.

Sigui com sigui, els seus responsables em feien una reflexió que trobo molt interessant compartir aquí. Són conscients que el públic “és més fan dels productes/programes que no pas dels canals” i creuen que això és una tendència que anirà a més.

Reflexiono: És llavors TV3 un marca contenidor d’altres marques? Pot haver-hi el perill d’acabar sent una commodity el mateix canal de televisió? Es farà el fenomen extensible a la resta de televisions?  Els altres mitjans de comunicació poden arribar a generar marques dins la seva marca?

Trobareu el document públic amb les dades aquí.

La “Selecció Escacc” és un apartat que la Fundació elabora amb periodicitat setmanal, on apareixen articles d’interès que no entren com a notícia al portal Escacc.cat però que creiem que aporten contingut per a l’anàlisi i la reflexió. Es tracta d’un recull d’apunts de blocs, reportatges, opinions o notícies de mitjans, etcètera. Aquesta setmana recomanem:

Prisson Valley: És un innovador projecte periodístic multimèdia que combina el reportatge, els social media o les aplicacions mòbils per explicar la història d’una ciutat-presó en mig de Colorado, i on fins i tot els que estan “fora” de la presó, hi viuen dins.

Facebook y la aplicación de las herramientas básicas de marketing (César Pérez). Extensa descripció i reflexió sobre l’estat de les xarxes socials al món i la seva evolució. L’article analitza el fenomen Facebook a nivell internacional.

Foursquare, un buen laboratorio de pruebas para el geomarketing que viene (María Feijoo, directora de Comunicació Corporativa d’Antevenio). Foursquare és un dels nous fenomens a la xarxa. En aquest article es reflexiona sobre el futur de la geolocalització i com pot afectar aquesta en el màrqueting i la publicitat.

Posicionarse en Internet como profesional (Antonio Delgado, per Consumer Eroski). Com afecta Internet, les noves tecnologies, les xarxes socials i les noves formes de comunicació en el nostre posicionament professional?

Entrevista a Javier Celaya, director del Màster en Comunicació Digital de la Universitat d’Alcalà de Henares. El 2004 va funda Dosdoce.com, un portal d’Internet que té per objectiu animar a les entitats del sector cultural a utilitzar les noves tecnologies socials i a entendre millor el seus beneficis en màrqueting. En aquesta entrevista parla del futur del llibre digital, entre d’altres temes.

5 Ways to Monetize the Future of News Media (Mashable). 5 opcions per les notícies online, del clàssic mur de pagament a la creació de valor pels anunciants.

Un mitjà digital cada setmana: Microsecció on us recomanarem cada setmana fer una ullada a un mitjà de comunicació online.

Twitt.cat: Aquesta setmana hem conegut el projecte Twit.cat (www.twit.cat), el primer portal d’informació i opinió ciutadana basat en els usuaris de la xarxa social Twitter. L’objectiu de la inciativa és crear una comunitat d’usuaris de parla catalana i esdevenir un termòmetre dels temes que es tracten més en cada moment. El web està format per dues columnes de missatges: la primera agrupa els misstages de tots els membres i la segona recull els temes més “retuitejats” pels usuaris, en un intent de valorar quins són els temes calents. En una barra superior, la pàgina també fa un recull dels “hashtags” més populars del dia. El portal ja ha aconseguit un miler d’usaris adherits.

A aquestes alçades de la pel·lícula a ningú se li escapa la velocitat amb la qual està canviant la feina de periodista i del professional de la comunicació. El profund impacte que ha tingut la Xarxa en el món de la comunicació deixa obsoletes algunes professions i en crea de noves.

Fa unes setmanes la periodista Cristina Aced publicava un llibre editat per la UOC anomenat “Perfils professionals 2.0“, un recull de noves professions nascudes al caliu de la Xarxa. Aced parla tant de perfils que s’han adaptat al nou mercat que és Internet, com ara un Director de Marketing online o un Director de Comunicació 2.0 i RRPP online, com d’altres que s’han creat com el gestor de comunitat.

El tema és llarg i té moltes implicacions a nivell d’organització, en part perquè aquestes professions poden ser ara provisionals per un futur on no hi haurà una distinció entre el món analògic i el digital, i on aquests dos móns estaran perfectament integrats a totes les àrees de negoci de les empreses. L’impacte d’internet és transversal.

Però permeteu-me que em fixi ara i aquí, des del punt de vista periodístic, en tres perfils que esmenta Aced i que ja podem trobar dins de alguns mitjans de comunicació:

1. El Community Manager o Social Media Editor
Aquesta és potser la nova professió de la que més es parla. Però no és una moda. Avui es fa necessari tenir persones dedicades especialment a la distribució estratègica dels continguts a les xarxes socials i a la gestió de la relació amb els públics online.

La Social Media editor del New York Times va assistir la setmana passada a unes jornades a Bilbao. Jennifer Preston és una periodista amb 25 anys d’experiència i, després d’haver passat per diferents càrrecs al diari, va ser escollida en aquest nou càrrec. La seva tasca consisteix en gestionar els continguts del diari a les xarxes socials i en esdevenir una evangelista dels social media dins del diari.

Segons explicava la pròpia Preston, a través de les xarxes socials el diari pot escoltar i enganxar l’audiència, com per exemple amb les cobertures informatives especials, ja siguin esports o altres esdeveniments culturals o socials, que permeten “connectar” amb lectors altament interessats en compartir l’experiència.

El poder de selecció (l’acció prescriptora de la que parlàvem la setmana pasada), és també un punt important pel diari. Preston explicava a Bilbao l’ús que fan de les llistes de Twitter al terratrèmol de Haití, o l’ús que en fan de Facebook, fins i tot, donant valor a l’acció prescriptora dels periodistes, enllaçan “tot allò que val la pena i rellevant pel nostre lector” en mig d’aquestes xarxes.

L’evangelització i la formació d’altres periodistes de la redacció ocupen també a la Social media editor de la “dama grisa”. “Un cop els nostres periodistes comprenen el valor d’eines com Facebook o Twitter, ja no hi ha marxa enrere, perquè serveixen per trobar fonts d’informació, continuar i explorar tendències, prendre idees per les nostres històries i continuar investigant” deia Preston a El País.

Com a resultat, 145 periodistes de la “dama grisa” estan a Twitter i Facebook i el diari té ja 85 comptes a Twitter.

2. Expert en analítica web

L’analítica web s’entén com la disciplina que mesura el comportament de les persones a les pàgines web. El mitjà online, a diferència del paper o els pannells d’audiència, permet saber quins són els temes que exactament interessen al públic, l’origen de les visites o, fins i tot, des de quin lloc físic es connecten. Tot això són dades summament valuoses per aqualsevol empresa, però encara més vital pel periodisme, ja que parla de l’eficàcia i consum d’allò que és el seu producte: els continguts.

Si els coneixements tècnics d’aquest professional ve reforçat per un perfil periodístic, aquest és capaç de doblar el seu valor, ja que comprendrà i ajudarà a reorientar moltes estratègies del mitjà online vers el públic. (Imprescindible en aquest camp llegir el quadern sobre analitica web i mitjans de comunicació d’Evoca).

3. Expert en usuabilitat usabilitat

Cristina Aced cita a Jakob Nielsen, un dels màxims experts en aquesta matèria: “Una pàgina serà usuable quan la navegació resulti senzilla i intuïtiva, el disseny sigui eficient, fàcil d’entendre i de recordar, i visualment sigui atractiu”. Si volem que els nostres lectors es quedin més temps “amb nosaltres” resulta obvi tenir cura d’aquests aspectes funcionals. Llegir notícies no és una activitat que és limita a un dia, sinó que és un hàbit diari. Si no tenim en compte aquest aspecte, el d’oferir una navegació i una lectura agradable, difícilment aquest lector tornarà al nostre web. De nou, un expert amb un perfil més periodístic pot oferir un plus de criteri a l’hora de dissenyar les pàgines de navegació.

Queden altres professions com la d’arquitecte d’informació o el gestor de continguts digitals, entre d’altres.

Totes aquestes noves professions representen bones oportunitats per les persones que no troben actualment un encaix al mercat laboral de la comunicació, si bé és cert, que hi ha una total manca de formació reglada en aquests camps a causa de la seva novetat. Amb tot, són camins prou interessants com per deixar-los escapar.

Encara avui em trobo amb companys de professió que pensen que Twitter és una gran tonteria. A Escacc estem farts de llegir investigacions universitàries al voltant del fenomen Twitter, els seus usuaris i la seva influència. 105 milions d’usuaris registrats en tot el món. Déu n’hi dó!

Dilluns publicàvem al web d’Escacc un estudi -un dels més interessants que he llegit mai- que afirmava que, a causa de la seva naturalesa i a l’ús que en fan els seus usuaris, Twitter s’assembla més a un mitjà de comunicació que no pas a una xarxa social.

Quatre professors del Departament de Ciències de la Computació a l’Institut Superior Coreà de Ciència i Tecnologia, han analitzat 41,7 milions de usuaris, 1,47 milions de relacions, 4.262 trending topics i 106 milions de tweets.

De fet, qui pensi que els usuaris de Twitter només es dediquen a explicar allò que estan fent, ja pot canviar d’opinió perquè  el 85 % dels missatges estan relacionats d’alguna manera amb notícies, i no amb la nostra intimitat.

Això vol dir que la naturalesa de Twitter afavoreix compartir i transmetre notícies. Els investigadors ho entenen més com un mitjà àgil de difusió de notícies de 140 caràcters, que no pas com un Facebook mutilat.  El fet que les informacions es puguin seguir per sindicació Rss, i la baixa reciprocitat que hi ha entre els usuaris (només un 22% segueixen a qui els segueix), apropa el servei de microblogging més a un mitjà de comunicació que no pas a una xarxa social.

“Les persones segueixen a altres no només per una qüestió de Networking, sinó per la informació, l’acte de ‘seguir’ representa el desig de rebre tots els missatges d’una persona”.

Però dins d’aquesta baixa reciprocitat, diu l’estudi, també trobem el fenomen de la homofília: la tendència a què les persones amb interessos semblants es segueixen mútuament. És a dir, a Twitter els temes i els interessos són les raons que uneixen les persones per damunt dels vincles socials reals. Fins i tot, el grau de separació entre persones que no es coneixen, a Twitter es redueix per sota dels famosos 6 graus de separació, segons diu l’estudi.

Els trending topics i l’actualitat

Els usuaris es mouen a Twitter al voltant dels temes calents (topics) dins d’un context de titulars d’última hora. Quant a l’estudi concret dels Trending topics de Twitter, els coreans els van creuar amb les paraules claus més buscades a Google i aquelles més citades als titulars de la CNN. Van creuar els 40 temes més cercats a Google Trends amb els 40 més populars a Twitter en el mateix període, i van trobar que la coincidència era del 70%.

Els investigadors van comparar la freqüència amb la que a Twitter hi ha una primera menció a un esdeveniment noticiable, amb la freqüència amb la que la CNN té la primícia. Mentre que la CNN va donar la notícia primer més de la meitat de les vegades, en un nombre considerable de vegades va aparèixer a Twitter abans que a la CNN i estava relacionada molt sovint amb esdeveniments en directe, diu l’estudi.

Com es difón la informació a Twitter?

L’estudi ha inclòs el fenomen dels retweets (la reproducció d’un missatge d’un usuari per part d’un tercer), com un intent d’explicar la capacitat del sistema per transmetre els missatges. Els retweets “són una forma eficaç de transmetre la informació més enllà dels veïns adjacents”. A diferència dels mass media, a Twitter la gent rep la informació, no directament de la gent a la que segueix, però gràcies als retweets de tercers, un criteri social. Això crea un ecosistema de difusió propi a Twitter.

Però per posar de manifest el vincle que uneix Twitter amb la naturalesa de les notícies, cal afegir que els usuaris més retuitejats són precisament mitjans de comunicació que difonen els seus continguts a Twitter.

Això ens posa encara més a la pista de que Twitter està molt relacionat amb el futur dels mitjans online. En parlarem en el proper article.

De moment, us recomano llegir l’estudi en anglès.

Les campanyes electorals del 2010 a Catalunya, en tenim dues a tocar (Presidència de la Generalitat i  Presidència del FC Barcelona) són les primeres on Internet serà clau. La relació entre la xarxa i la democràcia a la vella Europa està escrivint el seu primer capítol en la història. Obama ens va obrir el camí tot i que sempre hi posem un punt de dubte existencial a qualsevol cosa que sigui la “darrera moda” que prové dels americans. En aquest cas, a més, s’afegeix la sempre més que dubtosa reputació dels propis mitjans tecnològics, i especialment les hores baixes en que es troba la classe política, que necessita trobar la generació d’Internet per a afegir-la als votants actius, que ho seran, només si el missatge del candidat el troben a Internet, a les xarxes socials, on aquest sigui capaç d’encetar una conversa amb aquest ciutadà acostumat a preguntar i trobar respostes, de forma molt ràpida. Perquè aquesta lluita té guanyador segur: la xarxa, Internet, són la nova frontera de la comunicació i per tant, de la modificació dels processos professionals, siguin del sector que sigui. A la Gran Bretanya ja hem tingut un exemple amb el primer debat de la seva campanya electoral on les xarxes van tenir un paper fonamental.

Les revolucions tecnologiques són les revolucions reals, les que propicien les revolucions econòmiques i socials. El que va demostrar Obama en la seva campanya és que un relat polític veraç, que dibuixava perfectament la seva persona i la seva ideologia, i que les relacionava amb el que la majoria dels americans esperàven, va ser ben gestionat a tots aquells espais on, la majoria dels qui podian ajudar-lo a arribar a la Casa Blanca, hi eren: Myspace, Youtube, Facebook, Twitter, Blocs. Els seus discursos, alimentats en directe amb referències a realitats del lloc on més sms es detectaven en un moment donat, afegien votants sense fer cap esforç, era una retroalimentació exponencial que les xarxes socials estenien: ” jo sé que m’estàs veient i et parlo a tu i sé de que puc parlar-te”, en directe, i de la forma més ràpida i eficaç, deixant de banda els denostats mitjans tradicionals. Una fòrmula brillant darrera de la qual hi havia milers de persones i un relat polític sòlid. Qui negui l’evidència de la necessitat de ser a la xarxa s’esta guetitzant sociològicament, i això val per a tots els sectors professionals, però especialment per a aquells que volen guanyar unes eleccions. Si vols vendre cadires, hauràs de ser a la xarxa, si vols trobar votants, hauràs de mirar a la xarxa. I a Catalunya estem en una immillorable situació per a ser capdavanters en aquesta pràctica virtual que augmenta la capacitat de participació i per tant, la pròpia pràctica democràtica. Reprenent la famosa frase de Warhol, ja no són 15 minuts a la televisió el que necessites, ara, si vols ser algú al món, necessites 140 caràcters a Twitter.