Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

El gran guanyador del dia de la vaga general del 29S ha estat el “temps real”. Ahir es va demostrar l’aplicació que té per al periodisme l’anomenat web en temps real. Informativament parlant, un dia com el d’ahir requereix no només explicar què està passant o quins són els punts calents de la notícia sinó que, a més, els ciutadans necessiten informació constant sobre mobilitat i es dirigeixen al web buscant això.

Ahir es va posar de manifest que els diaris online que no tenen habilitada cap tipus d’aplicació per informar en temps real van estar en clar desavantatge. Aquells mitjans que sí que van utilitzar diferents aplicacions de web en temps real van ser capaços de, fins i tot, retransmetre minut a minut in situ les protestes i manifestacions d’ahir.

Cal recordar però, que molts treballadors dels mitjans online també feien vaga i, per tant, molts no van poder estar al 100% en un dia tan calent informativament parlant.

Twitter, l’aplicació més popular de temps real, va ser la gran protagonista i els usuaris l’utilitzaven per dir on eren, què veien, com els afectava la vaga i, fins i tot, feien la seva particular retransmissió penjant fotos i informant de tot allò que els semblava que era notícia.

Com deia, molts mitjans van voler incorporar d’una manera o d’una altra el temps real a la seva cobertura informativa.

Fem un breu repàs sobre què van fer alguns mitjans catalans i estatals:

-Lamalla.cat va donar tot el protagonisme a l’actualització minut a minut amb un gran mòdul a portada amb informació en temps real. Per sota s’organitzaven la resta d’informacions (veieu imatge).

-Vilaweb: va posar dos mòduls diferents de twitter a portada. Un d’ells amb el seu propi timeline a Twitter i l’altre amb el seguiment del hashtag #vagageneral. Actualitzaven Twitter també des del centre de la ciutat i van utilitzar el servei de Twitpic per pejar fotos al moment.

- Btvnotícies: Malgrat un avís a portada de la seva manca de actualització habitual a causa de la vaga, el portal va posar un widget en portada que monitoritzava el hashtag #vagageneral, de manera que no només es veien els missatges de la redacció sinó també els d’altres usuaris. Des del Twitter de  @btvnoticies van informar i contestar els usuaris, retuitejant informacions pràctiques oficials i rebent les informacions que els usuaris feien arribar en directe.

- La Vanguardia, no va posar cap mòdul de temps real en portada però va utilitzar l’aplicació Cover it live per seguir la manifestació a la tarda.

-DelCamp.cat: I per demostrar que no sempre es necessiten grans eines tècniques que informar en temps real, mostrarem el que va fer un mitjà regional com delCamp.cat. En una sola pàgina  van anar actualitzant cronològicament tot allò que passava al Camp de Tarragona en relació amb la vaga i van anar seguint via twitter les informacions que sorgien.

Pel que fa a nivell estatal…

-El País: Va fer una edició gràfica molt impactant -a mi em recordava a les portades del Huffington Post- i l’eina Eskup els va servir per fer un seguiment en temps real impressionant, ja que no només l’actualitzaven des de la redacció, sinó que tenien periodistes al carrer que informaven in situ, tant a Madrid com a Barcelona i altres ciutats. El mòdul d’Eskup ocupava tota la portada prioritzant, per tant, la informació de seguiment i de servei.

-RTVE: També va fer un seguiment minut a minut a tot l’Estat, però no a portada. Amb tot, la majoria d’informacions eren de què estava passant a Madrid.

-Lainformacion.com, és un cas curiós perquè, sent una web d’informació estatal i amb seu a Madrid, va posar a portada durant moltes hores un mòdul informatiu de seguiment del que estava succeïnt a Barcelona i sense tenir-hi periodistes.

El web en temps real és, per tant, el gran guanyador d’aquesta vaga. L’evolució tècnica d’Internet exigeix també adaptacions en la forma en que fem periodisme.

I ja no estem parlant de futur. Parlem de què va passar ahir.

La desafecció és la paraula que està de moda quan es parla de política. No és estrany perquè desprès de veure la inconsistència de les solucions aportades per la classes política als problemes econòmics de la gent, o el resultat de la sentència de l’Estatut i de les manifestacions multitudinàries de l’estiu, ningú tingui ganes de dipositar la seva confiança en persones que no han servit per acomplir el que prometien. Haurien de poder explicar-se directament a tothom i la xarxa és un bon lloc.

A Internet, i a partir de la campanya del President Obama, l’activitat 2.0 és alguna cosa més que un exotisme, és una realitat, i segurament la primera possibilitat d’expressió dels que, amagats per l’aparell dels partits i de la mediocritat, no se senten. I també la nova forma de comunicar el missatge polític directament a la gent, de forma pràcticament individual. Canals com twitter, facebook o els blocs, són mitjans que introdueixen el concepte de comunicació interactiva entre l’emissor i el receptor. Entre els polítics, siguin quins siguin els seus estatus, i els ciutadans. Tots els ciutadans i tots els polítics es poden trobar a la xarxa i interaccionar, conversar. Podria ser la taula de salvació de la pràctica política convencional.

Stic.Cat, associació que treballa per a promocionar l’ús de les eines d’Internet en la nostra cultura (entre d’altres l’organització dels Premis Blocs Catalunya) i per a reduir l’escletxa digital,  que tinc l’honor de presidir; organitza aquesta tardor la primera “twitervista” (entrevista a tots els candidats a la presidència de la Generalitat) que s’ha realitzat mai a casa nostra. Amb un aplicatiu específic per a utilitzar Twitter com a espai d’intercanvi, i amb la complicitat de tots els partits amb representació parlamentària al Parlament de Catalunya, tindrem la possibilitat de preguntar a tots ells per diversos temes, organizats en blocs, i durant una hora. És una oportunitat única per a tots els aspirants a governar el nostre país d’estar en contacte directe amb els electors, de ser propers a la gent, de parlar amb els votants i contestar les preguntes que aquests facin. Una oportunitat per a demostrar que la política es fa amb i per a la gent.

El repte és dels polítics i dels partits per a entendre el nou concepte d’acostament entre el votant i l’oferta política, i sobretot, el nou concepte de comunicació que s’estableix entre ells. I també, el de la gent que ha de saber preguntar i posar sobre el taulell digital els problemes reals i no fer dirigisme dels propis aparells. La paradoxa és que es pot muntar un gran “teatre digital” on qui pregunti i contesti siguin els mateixos. El dret a utilitzar internet, a l’accés gratuït a la conectivitat, com pregonen els inventors d’internet, és clau per a fer de la xarxa la veritable eina revolucionària que pot ser. Mentre, alguns intentem que això sigui així i posem a l’abast un espai de comunicació polític innovador, la twittervista és una forma de fer democràtica la pròpia xarxa.

Rac1 i BTV l’han encertat de ple amb el servei meteorològic que ofereixen a través de Twitter: meteorac1 i btvmeteo. Una ràdio i un mitjà digital d’informació, ambdós utilitzant la xarxa de microblogging per a oferir un servei, un dels més preuats per l’audiència, el temps. I, ho fan –a parer meu– de forma extraordinària, com un model a seguir. A més d’oferir el servei de meteo pròpiament dit, interactuen, creen comunitat, utilitzen un to de veu proper, contesten amb respecte les preguntes dels usuaris,… què més es pot demanar? Són dos casos clars d’èxit dins dels mitjans de comunicació catalans utilitzant les eines 2.0. i, encara crec que tenen pocs seguidors, cosa que em costa d’entendre.

Les dades

A quanta gent segueixen?	24	850
Quants seguidors tenen?	1.504	906
En quantes llistes estan?	138	93
Quants tweets han publicat?	2.669	3238
Data de creació	14/10/2009	08/06/2009

La “Selecció Escacc” és un apartat que la Fundació elabora amb periodicitat setmanal, on apareixen articles d’interès que no entren com a notícia al portal Escacc.cat però que creiem que aporten contingut per a l’anàlisi i la reflexió. Es tracta d’un recull d’apunts de blocs, reportatges, opinions o notícies de mitjans, etcètera. Aquesta setmana recomanem:

Prisson Valley: És un innovador projecte periodístic multimèdia que combina el reportatge, els social media o les aplicacions mòbils per explicar la història d’una ciutat-presó en mig de Colorado, i on fins i tot els que estan “fora” de la presó, hi viuen dins.

Facebook y la aplicación de las herramientas básicas de marketing (César Pérez). Extensa descripció i reflexió sobre l’estat de les xarxes socials al món i la seva evolució. L’article analitza el fenomen Facebook a nivell internacional.

Foursquare, un buen laboratorio de pruebas para el geomarketing que viene (María Feijoo, directora de Comunicació Corporativa d’Antevenio). Foursquare és un dels nous fenomens a la xarxa. En aquest article es reflexiona sobre el futur de la geolocalització i com pot afectar aquesta en el màrqueting i la publicitat.

Posicionarse en Internet como profesional (Antonio Delgado, per Consumer Eroski). Com afecta Internet, les noves tecnologies, les xarxes socials i les noves formes de comunicació en el nostre posicionament professional?

Entrevista a Javier Celaya, director del Màster en Comunicació Digital de la Universitat d’Alcalà de Henares. El 2004 va funda Dosdoce.com, un portal d’Internet que té per objectiu animar a les entitats del sector cultural a utilitzar les noves tecnologies socials i a entendre millor el seus beneficis en màrqueting. En aquesta entrevista parla del futur del llibre digital, entre d’altres temes.

5 Ways to Monetize the Future of News Media (Mashable). 5 opcions per les notícies online, del clàssic mur de pagament a la creació de valor pels anunciants.

Un mitjà digital cada setmana: Microsecció on us recomanarem cada setmana fer una ullada a un mitjà de comunicació online.

Twitt.cat: Aquesta setmana hem conegut el projecte Twit.cat (www.twit.cat), el primer portal d’informació i opinió ciutadana basat en els usuaris de la xarxa social Twitter. L’objectiu de la inciativa és crear una comunitat d’usuaris de parla catalana i esdevenir un termòmetre dels temes que es tracten més en cada moment. El web està format per dues columnes de missatges: la primera agrupa els misstages de tots els membres i la segona recull els temes més “retuitejats” pels usuaris, en un intent de valorar quins són els temes calents. En una barra superior, la pàgina també fa un recull dels “hashtags” més populars del dia. El portal ja ha aconseguit un miler d’usaris adherits.

Crear una llista de Twitter per agrupar contactes no és útil. Les llistes de Twitter són per a agrupar continguts. L’altre dia, per fi, vaig tenir una estona per a ordenar tant el meu Google Reader com el meu Twitter, dues de les eines que utilitzo més, i em va servir per posar ordre a les fonts d’informació, però també per a entendre una mica més aquest “mundillo”.

Des que tinc un mòbil més o menys decent, amb connecció a Internet, Twitter se m’ha fet més present que mai com a eina de comunicació i d’informació. Aquesta eina de microblogging està feta pel mòbil, més que pel PC.

Quan estava ordenant els contactes, vaig arribar a la conclusió que més que una agenda, Twittter és un agregador de continguts. Està bé fer una llista de periodistes, per exemple, però si aquests difonen continguts de moltes temàtiques variades i, fins i tot, amb la possibilitat que no t’interessin, no té sentit aquesta llista. Per això, encara que pugui semblar lògic, he decidit pensar en les llistes com a agregadors de continguts, no com a agenda de contactes.