Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

El Twitter s’ha convertit en una eina imprescindible per tots els professionals de la comunicació. A més d’imprescindible, m’atreviria a dir que és pràcticament obligatòria. Sobretot per als periodistes. Hi haurà qui no pensarà igual que jo. És normal. La fractura digital hi és, però encara no és suficientment gran i evident com per aconseguir que tothom tingui una mentalitat digital o 2.0.

Els professionals que renuncien a les xarxes socials, el que estan fent és donar l’esquena al canvi que està experimentant la comunicació. És evident que no ens informem igual que abans. Els nostres hàbits estan canviant i els professionals dels mitjans de comunicació n’han de ser conscients. Hi ha qui ho té molt clar. D’altres encara seguirien escrivint amb l’Olivetti de tota la vida. Amb aquestes quatre ratlles no estic enterrant la comunicació offline ni les rutines periodístiques de tota la vida. Ni molt menys. Hi són i hi seguiran sent. Però, quan l’actualitat informativa va més ràpid que els mitjans tradicionals, les portades i els sumaris de l’endemà deixen molt que desitjar. Per posar un exemple recent. El dia de la mort del cofundador d’Apple, Steve Jobs no apareixia a cap portada impresa, i en el seu lloc hi figurava, amb més pena que glòria, el tercer matrimoni de la Duquesa de Alba. No s’hi pot fer res. La mort de Jobs va agafar a totes les impremtes a ple rendiment i amb tota la feina feta. Ara bé, mentre les xarxes socials i els mitjans de comunicació digitals treien fum, a les llibreries i quioscos d’arreu, la protagonista era una altra.

La xarxa dels ocellets està començant a fer ombra a la de Zuckerberg. Facebook segueix tenint a milions d’usuaris, però Twitter cada vegada s’està endinsant més en el dia a dia de la gent. Sobretot per informar-se. Quin temps fa? Els companys de @BTVmeteo o de @Meteocat t’ho diuen. Hi ha alguna incidència a la xarxa viaria? @eltransit o cercant l’etiqueta #trànsit o #retencions me’n puc assabentar. He d’agafar els FGC o la Renfe? Qui millor que els usuaris per informar-me al minut del que passa a les vies catalanes gràcies als hashtags que proposen des de Rodalies.info. Vull estar al dia de l’actualitat, sé que els companys del @diariARA m’informaran. Tinc ganes de conèixer les portades de la premsa generalista i esportiva? L’@albert_diez cada matí les publica. Són alguns exemples de l’ús que cada dia fem del Twitter.

A nivell informatiu ens hem tornat més selectius. Hi ha un excés d’informació a la xarxa i per això necessitem seleccionar el que realment ens interessa. És fàcil. Podem fer servir agregadors de notícies amb les seccions concretes que vulguem o simplement podem fer un follow al periodista o articulista que més ens convenci. Però tota aquesta nova realitat va estretament lligada a la consolidació dels telèfons intel·ligents (smartphones). És igual que siguis d’iPhone, Blackberry o Android. La filosofia és la mateixa. El mòbil, a més de rebre i fer trucades, serveix per altres coses. És una realitat que no podem oblidar i que n’hem de treure el màxim suc possible. A més, aviat el podrem fer servir per pagar les nostres compres (per exemple google wallet).

La realitat comunicativa és la que és. És evident que va molt ràpid. Hi ha qui parla de la comunicació 3.0. No ens esverem. Anem a poc a poc. Primer hem d’aconseguir que les persones analògiques siguin cada dia una mica més digitals. Hi ha molta feina per fer. Només si veuen els avantatges comunicatius d’avui dia, l’escletxa digital serà més petita. La pilota està sobre la seva teulada. A veure quan fan el pas. Estarem atents.

Marc Morató (Bloc, Twitter)

Periodista

La gestió del Twitter a la redacció ha estat assimilada com una rutina periodística més. De mica en mica s’ha anat obrint camí fins a arribar a entendre que els recursos que s’hi destinen acaben millorant el resultat final del producte.  Ser al Twitter ens permet enriquir la informació, ens facilita el contacte amb els seguidors, ens dóna imatge de marca i ens posa en igualtat de condicions amb mitjans amb molt més potencial.

Perquè tot això funcioni  hi ha una premissa important i, si es vol, òbvia: no concebre el Twitter com un simple RSS. No tothom ho entenia el 2009 quan ens vam posar en marxa. El nostre únic mèrit, si voleu, va ser comportar-nos a la xarxa com ho faria qualsevol usuari.

Escolta activa. A l’inici era novetat, però amb el temps ha deixat de ser-ho:  estirant d’un twitt s’acaba fent una notícia. I una notícia que ha acabat obrint un informatiu. En aquest sentit, els nostres seguidors són d’un valor impagable i es mereixen tota la nostra atenció, perquè ens ajuden a fer millor periodisme. Si el periodista cuida les seves fonts, per què no hauríem de traslladar aquest comportament a la xarxa?

Personalització.  “Ei, @btvnoticies sabeu què passa a la Gran Via?” Cada dia rebem preguntes com aquesta, que mirem de resoldre el més acuradament possible; si no hem pogut trobar la informació –moltes vegades el timeline és molt més ràpid que les fonts oficials-, també ho expliquem. Aquest primer contacte ens assegura que aquell usuari tornarà a contactar amb nosaltres sempre que vegi algun fet noticiable. Informar una sola persona pot costar d’entendre, però estic segur que és un dels serveis més apreciats del Btvnotícies: informació personalitzada i de servei  que acaba repercutint en la imatge de marca.

Afegir-nos al relat comú. Amb això sempre hem mirat de ser molt prudents. Twitter té unes normes i un ecosistema que cal respectar. Mai no hem promogut hashtags de caire corporatiu, sinó que acordem o ens sumem als que estan fent servir els usuaris per aportar les nostres informacions a la conversa. D’aquesta manera, el nostre missatge es complementa amb tots els altres sobre el mateix tema i també el posem a l’abast de gent que no ens segueix i que cerca informació sobre un tema en concret a través d’un hashtag.

Informació de servei. Els nostres seguidors valoren @btvnoticies com un canal d’informació immediata de la ciutat. Tot i això mirem de no saturar amb un excés d’informació, ja que seria contraproduent i per això ja hi ha els canals de sindicació. Tampoc no ens cal sempre afegir-hi un enllaç per recollir la visita. La informació de servei la vehiculem especialment amb el trànsit i el temps amb @btvmeteo, el primer compte de meteorologia català al Twitter.

Formació. La presència a Twitter ha estat acompanyada per un treball intern de sensibilització amb tots els periodistes de la casa, per veure com aprofitar tot aquest potencial. El 2009 un redactor ens volia fer preguntar al timeline si algú tenia constància d’un avís de bomba en “algun lloc de Barcelona”. El 2011 la redactora que marxa a cobrir una ventada ens demana si podem estar atents al timeline si detectem usuaris que piulen sobre el cas. Avancem.

Rafel Luján i Torné, periodista @rafellujan Coordinador del BTVNOTÍCIES.cat

El compte de Twitter de la Fundació Escacc ha superat els 4.000 seguidors. A això cal sumar-hi les 311 llistes que segueixen el nostre Twitter. Cal seguir creixent, però sempre qualitativament, tenint clar quin és el nostre públic objectiu a qui ens dirigim. Sabem que som molts, però també tenim clar que no hi som tots, i en això seguirem treballant, oferint continguts de qualitat i d’interès. Des d’un primer moment hem apostat fort per l’ús de els eines 2.o, per moltes raons: anar on està el nostre públic objectiu, nodrir-nos de la millor informació i opinions, aprendre, conversar, apropar la tasca de la Fundació, etcètera. I, així seguirem, oferint continguts de qualitat sobre cultura, comunicació i noves tecnologies i aprenent de la col·laboració i les recomanacions de tots vosaltres. Moltes gràcies a tothom!

I si els hashtags (les paraules que etiqueten les converses i que s’escriuen amb una # al davant) no només serveixen per etiquetar converses a Twitter? Bé, que són útils per organitzar la informació, això està clar, però heu pensat alguna vegada que poden servir per molt més que pel seguiment de converses?

A principis de maig vam estar parlant de periodisme i mitjans socials a la Universitat Abat Oliba, amb l’Albert Muñoz,  redactor del btvnotícies.cat, i Marc Roca, director de continguts d’Escacc.cat. Un dels temes que més interès va despertar va ser l’ús dels hashtags a Twitter: fins a quin punt són útils si s’usen en excés i se’n poden crear tants com vulguem? No perden, aleshores, eficàcia? La reflexió la va fer una de les estudiants de Periodisme de la UAO, i el Marc va respondre que els hashtags no només serveixen per facilitar el seguiment d’un tema, agrupant missatges, sinó que també poden tenir altres usos. Fruit d’aquest comentari neix aquest post, que pretén analitzar possibles (bons) usos dels hashtags a Twitter.

Podem fer servir els hashtags de Twitter per:

1. Etiquetar converses. Aquest és l’ús més estès. De fet, els hashtags neixen amb aquest objectiu. Podríem dir que la resta d’aplicacions que veurem a continuació deriven d’aquesta funció principal, que permet ordenar les converses a Twitter. #internet #analiticaweb
2. Donar-nos a conèixer en un àmbit (això és precisament el que va comentar el Marc). Per exemple, imaginem que en el nostre bloc sempre tractem temes sobre el Maresme, podem cercar #maresme i veure (1) qui parla d’aquesta zona i seguir-los si ens interessa, (2) saber sobre quins temes escriuen i (3) fer aportacions de valor per tal de donar-nos a conèixer entre aquest col·lectiu. Això sí, fent un ús correcte, res a veure amb casos on es fan servir hashtags en converses que no tenen relació, buscant només publicitat, com el de Bisbal amb #prayforjapan.
3. Crear comunitat. #hcsmeuES, que reuneix a tuitaires que parlen sobre Healthcare Social Media a Espanya. O al voltant d’un curs: #inesdiCM.
4. Gestionar situacions crítiques, com catàstrofes: Xile, Haití, Japó o crisis: #neubcn.
5. Cercar feina, a través de #empleo. Més informació a Mashable.
6. Mobilitzar-se. Un exemple recent i proper és la iniciativa #sinpreguntasnocobertura.
7. Informar en temps real d’un esdeveniment, com en el cas de la revolta d’Iran i les actuals revoltes àrabs, on, a més, va servir per saltar-se la censura. O un altre tipus d’esdeveniments com #bodareal, #F1, #comdig, on els hashtags poden servir també per plantejar preguntes als ponents sense assistir físicament a la trobada.
8. Fer recomanacions, a través d’etiquetes genèriques com #recomendar o d’altres convertides ja en tradició, com el Follow Friday #ff, a través de la qual es recomanen tuitaires tots els divendres (o, com a mínim així era originalment, ara es veuen #ff també altres dies de la setmana).
9. Compartir reflexions o gustos.
10. Conversar sobre un llibre (#wikileakslibro), un anunci (#quetenim) o qualsevol altre tema.

A esTwitter també compartien alguns usos alternatius de Twitter fa algun temps.

Tot això sempre que l’ús dels hashtags sigui correcte. Abans de crear un hashtag, és millor comprovar si ja n’existeix un per a aquest tema. Crear-ne en excés pot distorsionar la conversa, que es diluirà sota diverses etiquetes.

També és important que els hashtags siguin breus i no fer-ne un ús excessiu. Més de tres hashtags a cada tuit poden fins i tot dificultar-ne la lectura (no oblidem que estem parlant de missatges de 140 caràcters). Alguns consells per crear hashtags i recomanacions per seguir hashtags i treure’ls el màxim partit.

Què us sembla, per què més poden ser útils els #hashtags?

Cristina Aced, consultora de comunicació corporativa i digital (www.cristinaaced.com, Twitter, Facebook)

Un estudi recent de la Universitat de Cornell assenyala que les xarxes socials tendeixen a afavorir les connexions entre individus de característiques similars. Fins aquí cap novetat que vagi més enllà del que el propi sentit comú convidaria a esperar. Però, no és només que ens apleguem per característiques demogràfiques donades (edat, sexe, raça, educació), hi ha altres aspectes a tenir en compte, en l’establiment dels nous llaços virtuals. L’estudi ha analitzat més de 100.000 usuaris de Twitter durant sis mesos i ha repassat (atenció!) 120 milions de tuits, tot triant les paraules relacionades amb les emocions per donar-los un valor ‘positiu’ o ‘negatiu’. D’això n’ha sortit un índex, l’índex subjectiu de felicitat. El resultat? La comunitat de Twitter està dividida entre els que somriuen i els que no. I, assenyala l’informe, hi ha poca relació (poques mencions, pocs RT…) entre les dues. A ningú li agrada que li aixafin la guitarra, és igual si toca la cançó en to major o menor.

El titular està servit: la gent que és feliç, twuiteja en comunitats similars, en les quals regna un entusiasta hedonisme i un efervescent bon humor. 140 caràcters donen per molt, fins i tot per explicar al món, i potser també a un mateix, que un és feliç. Tota llum té sempre una ombra. La comunitat dels ‘feliços’ batega confiada al costat del col·lectiu dels pessimistes, l’altra gran família a Twitter. Al costat de l’exhibició alegre dels entusiastes, trobem els piuladors enterenyinats en una conxorxa de tuits tristos, queixes i laments.

L’índex analitzat es reconeix a si mateix com a subjectiu, com si calgués remarcar-ho. L’escàner de les emocions a Twitter pot passar per alt la ironia (sempre més fina, sempre més subtil) però també el sarcasme. Ens podem felicitar pel percentatge de lectors de diaris entre la població més jove: però quan ho fem, podem detectar automàticament i ho fem literalment, o amb pessimista conyeta. Per no parlar que el més alegre del piulaires feliços pot tenir un mal dia, o una mala setmana. I què passa, aleshores?, és expulsat del ‘paradís’ del bon rotllo?

Milers de poetes han intentat sense èxit des de fa segles, entrendre l’hermètica dialèctica entre allò que escrivim i el que pensem; entre el que creiem que sentim i allò que sentim realment, entre el que som i el que voldríem ser. La nostra psique desvetllada per un càlcul matemàtic, el misteri de la felicitat destil·lat a partir de l’anàlisi d’una robusta base de dades?

En tot cas, i malgrat les evidents limitacions, aquest és camp emergent. Un àmbit d’estudi interessant per a les persones que es dediquen al marqueting online i, perquè no?, també a l’anàlisi política. Més que un diagnòstic afinat, aquesta mena de càlculs ofereixen tendències –’pistes’, vaja– sobre el nostre humor com a col·lectiu. El dibuix que surt de la connexió dels diferents punts es projecta sobre la freda solvència de milers de dades. Això el fa més real?

Oriol Lladó (web)
Periodista