Internet i TIC, Periodisme, Premsa
Cinc tendències en disseny d’aplicacions de mitjans de comunicació per tablets
06-02-2012 David Sancha (Director a Cases i Associats i professor als estudis de comunicació de la UOC)Amb una estimació de 63 milions de tablets venudes durant el 2011, l’anomenada era post-PC avança cap a la consolidació d’una nova via de consum de continguts digitals, amb nous dispositius d’accés a la informació a l’abast dels usuaris. Durant l’any 2011, els mitjans de comunicació han començat a migrar, amb més o menys èxit, els seus continguts a aquests nous aparells, fent servir opcions tecnològiques i models de negoci diversos.
Aquestes són les cinc tendències més importants d’aquesta migració, que tracten d’analitzar les darreres novetats per avançar quins seran els propers passos en el disseny d’aplicacions per a tablets al 2012 entre els mitjans de comunicació.
1. Web apps
L’existència de mercats d’aplicacions tancats per cadascuna de les tecnologies dels tablets condiciona les possibilitats de distribució dels mitjans. L’iTunes d’Apple, per exemple, es queda amb un 30% de les vendes de l’App Store. Aquesta és la raó per la qual cada vegada més diaris buscaran fórmules per evitar aquesta via de comercialització, i les web apps serveixen per aquest objectiu. Les web apps són aplicacions que no fan servir els canals de distribució de cada sistema, sinó que es descarreguen directament des d’internet i estan basades en programació HTML5.
El millor exemple d’aquesta tendència és l’estratègia d’aplicacions de Financial Times, que ja ha desenvolupat versions per a l’iPad, l’iPhone (iOS), versions d’Android per mòbils i tablets petits (Frodo 2.2 i Gingerbread 2.3) i per a tablets més grans (Honeycomb 3.1). L’aplicació es pot descarregar gratuïtament, però és necessari ser subscriptor del diari per accedir a tots els continguts. Financial Times gestiona de manera autònoma aquestes subscripcions, que han arribat als 250.000 usuaris, com a font d’ingressos.
Durant l’any 2012, veurem més mitjans de comunicació que buscaran solucions similars per augmentar la seva autonomia de distribució i evitar les comissions d’intermediaris per la distribució de les seves edicions. Per portar a terme aquest objectiu, però, serà necessari disposar d’un suport tècnic solvent que garanteixi prescindir d’alguns canals de distribució establerts i crear-ne de propis. Per exemple, tornant a l’exemple de Financial Times, el diari britànic acaba d’adquirir, a principis de gener, la companyia Assanka, que era la responsable de desenvolupar les seves web apps per a diferents dispositius.
2. Disseny adaptable
Una altra tendència similar portarà les webs informatives a avaluar la creació de sites amb el que es denomina responsive design, o disseny adaptable. Al contrari que les webs apps, les webs adaptables no tenen el format d’aplicacions, sinó que són webs que treuen tot el profit de l’HTML5 i el CSS3 per adaptar la seva interfície a les característiques (tamany i ressolució, essencialment) de les pantalles del dispositiu.
És el camí que ha pres The Boston Globe, amb una web amb disseny adaptable que canvia la seva estructura segons es visualitzi amb un ordinador, un tablet (de 7 o 11 polzades) o un mòbil. Aquesta tendència deixa de banda la creació d’aplicacions específiques però garanteix una bona experiència d’usuari, ja que fins i tot arriba a adaptar algunes funcions segons el dispositu sigui o no de pantalla tàctil.
The Boston Globe va fer coincidir el llançament d’aquest nou site (abans estava integrat al portal boston.com) amb la creació d’un sistema de pagament per accedir als seus continguts. Des de llavors, han arribat als 16.000 subscriptors de pagament.
Les web que fan servir responsive design permeten saltar-se les restriccions dels mercats d’aplicacions, tenir el control dels subscriptors, garantir un contingut adaptat a tots els tablets i reduir el cost d’haver de desenvolupar una aplicació per a cada dispositiu.
3. Personalització
L’èxit d’aplicacions que aposten per personalitzar el contingut i l’experiència de cada usuari farà reflexionar els mitjans de comunicació sobre aquesta possibilitat. Més enllà del prestigi de cada capçalera i el valor del criteri editorial, la personalització s’està consolidant com un element important en aquesta era post-PC, especialment pel caràcter individual dels nous dispositius d’accés a la informació.
La coneguda i exitosa aplicació Flipboard, que basa la personalització dels continguts en la presència de l’usuari a les xarxes socials n’és un bon exemple. De fet, la companyia té acords amb multitud de mitjans (BBC, USA Today, The Economist, The Guardian, Wired…) per presentar els seus continguts de manera destacada.
Zite, un magazine personalitzat on l’usuari tria els temes d’interés i un algoritme s’encarrega de seleccionar els articles entre centenars de fonts i aprendre de la tria de l’usuari, n’és un clar exemple de les possibilitats d’aquesta via. Sense anar més lluny,
CNN va comprar Zite l’agost del 2011, el que demostra la voluntat d’alguns mitjans per aprendre d’aquests sistemes i avançar en aquesta tendència.
Els mitjans incoporaran aquesta personalització paulatinament durant els propers mesos, i no només en les versions per a tablets. L’aplicació Social Reader, llançada pel Washigton Post al setembre del 2011, n’és un altre cas. El diari busca generar comunitat a partir de la seva presència a Facebook, generant i promovent la conversa entre els lectors més enllà del contingut que publica.
4. Kiosc digital
Les experiències d’Orbyt i Kiosco y Más (Espanya), iKiosk (Alemanya) i Press Régionale (França) continuaran desenvolupant-se per tenir una versió de pagament als tablets a partir de la rèplica del contingut de l’edició impresa. Orbyt ha declarat recentment que té 50.000 subscriptors i espera superar els 75.000 abans que acabi el 2012, encara que cal saber quants seran de pagament. En un altre ordre de magnitud, The New Tork Times ha arribat als 390.000 subscriptors digitals del seu ‘paywall’.
Els kioscos digitals es desenvoluparan en una doble via. Per una banda, incorporaran elements de promoció per donar valor afegit als seus productes; des de fa uns mesos, Orbyt ofereix vídeos d’ópera als seus subscriptors. Es tracta, amb limitacions, de portar les promocions del diumenge de la premsa escrita al món digital; aviat veurem pel·lícules i llibres acompanyant les edicions digitals dels diaris per a tablets.
I, l’altre objectiu serà justificar les seves dades de difusió combinada (kiosc tradicional i kiosc digital) amb el que se’n diu rèplica digital, és a dir, aquella versió digital del diari paper que pot ser consumida, previ pagament, en plataformes com ordinadors, tablets i mòbils i, en conseqüència, comptabilitzar com a difusió integrada de la capçalera.
5. ‘Pure players’
Així com a internet trobem mitjans de comunicació que existeixen sense una capçalera tradicional al darrera, un mercat de gairebé 70 milions de dispositius comença a justificar l’aparició de capçaleres dissenyades i distribuïdes exclusivament per tablets.
És el que ha intentat The Daily, la publicació de pagament per iPad de News Corporation, que declara haver arribat als 100.000 subscriptors després del seu primer any de vida, lluny de les seves pròpies expectatives per ser rendible, que es fixaven en els 500.000 subscriptors.
A Espanya tenim altres productes (gratuïts, de periodicitat setmanal i mensual) que són ‘pure players’ per a iPad i altres tablets: Actualidad7, iMag i Vis-a-Vis. Tot i ser productes pensats per a tablets, tots tres —igual que The Daily— s’estructuren igual que els productes impresos, el que els deixa poc marge per explorar totes les possibilitats interactives dels dispositius tàctils.
David Sancha
Director a Cases i Associats i professor als estudis de comunicació de la UOC | Twitter: @dsancha
