Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

El gran guanyador del dia de la vaga general del 29S ha estat el “temps real”. Ahir es va demostrar l’aplicació que té per al periodisme l’anomenat web en temps real. Informativament parlant, un dia com el d’ahir requereix no només explicar què està passant o quins són els punts calents de la notícia sinó que, a més, els ciutadans necessiten informació constant sobre mobilitat i es dirigeixen al web buscant això.

Ahir es va posar de manifest que els diaris online que no tenen habilitada cap tipus d’aplicació per informar en temps real van estar en clar desavantatge. Aquells mitjans que sí que van utilitzar diferents aplicacions de web en temps real van ser capaços de, fins i tot, retransmetre minut a minut in situ les protestes i manifestacions d’ahir.

Cal recordar però, que molts treballadors dels mitjans online també feien vaga i, per tant, molts no van poder estar al 100% en un dia tan calent informativament parlant.

Twitter, l’aplicació més popular de temps real, va ser la gran protagonista i els usuaris l’utilitzaven per dir on eren, què veien, com els afectava la vaga i, fins i tot, feien la seva particular retransmissió penjant fotos i informant de tot allò que els semblava que era notícia.

Com deia, molts mitjans van voler incorporar d’una manera o d’una altra el temps real a la seva cobertura informativa.

Fem un breu repàs sobre què van fer alguns mitjans catalans i estatals:

-Lamalla.cat va donar tot el protagonisme a l’actualització minut a minut amb un gran mòdul a portada amb informació en temps real. Per sota s’organitzaven la resta d’informacions (veieu imatge).

-Vilaweb: va posar dos mòduls diferents de twitter a portada. Un d’ells amb el seu propi timeline a Twitter i l’altre amb el seguiment del hashtag #vagageneral. Actualitzaven Twitter també des del centre de la ciutat i van utilitzar el servei de Twitpic per pejar fotos al moment.

- Btvnotícies: Malgrat un avís a portada de la seva manca de actualització habitual a causa de la vaga, el portal va posar un widget en portada que monitoritzava el hashtag #vagageneral, de manera que no només es veien els missatges de la redacció sinó també els d’altres usuaris. Des del Twitter de  @btvnoticies van informar i contestar els usuaris, retuitejant informacions pràctiques oficials i rebent les informacions que els usuaris feien arribar en directe.

- La Vanguardia, no va posar cap mòdul de temps real en portada però va utilitzar l’aplicació Cover it live per seguir la manifestació a la tarda.

-DelCamp.cat: I per demostrar que no sempre es necessiten grans eines tècniques que informar en temps real, mostrarem el que va fer un mitjà regional com delCamp.cat. En una sola pàgina  van anar actualitzant cronològicament tot allò que passava al Camp de Tarragona en relació amb la vaga i van anar seguint via twitter les informacions que sorgien.

Pel que fa a nivell estatal…

-El País: Va fer una edició gràfica molt impactant -a mi em recordava a les portades del Huffington Post- i l’eina Eskup els va servir per fer un seguiment en temps real impressionant, ja que no només l’actualitzaven des de la redacció, sinó que tenien periodistes al carrer que informaven in situ, tant a Madrid com a Barcelona i altres ciutats. El mòdul d’Eskup ocupava tota la portada prioritzant, per tant, la informació de seguiment i de servei.

-RTVE: També va fer un seguiment minut a minut a tot l’Estat, però no a portada. Amb tot, la majoria d’informacions eren de què estava passant a Madrid.

-Lainformacion.com, és un cas curiós perquè, sent una web d’informació estatal i amb seu a Madrid, va posar a portada durant moltes hores un mòdul informatiu de seguiment del que estava succeïnt a Barcelona i sense tenir-hi periodistes.

El web en temps real és, per tant, el gran guanyador d’aquesta vaga. L’evolució tècnica d’Internet exigeix també adaptacions en la forma en que fem periodisme.

I ja no estem parlant de futur. Parlem de què va passar ahir.

Potser ja n’heu sentit parlar, potser no, però aquesta plataforma de publicació de difícil pronunciació-TUMBLR- a cavall entre un bloc, Twitter i una xarxa social, pot ser la protagonista del proper curs i especialment, perquè els mitjans online nord-americans han entrat amb força en aquesta plataforma.

Què és Tumblr?

Bona pregunta. No és fàcil d’explicar. Aparentment és un bloc, però es considera una forma de publicació específica: el tumblelog, un bloc que no té temàtica definida i on es prima l’espontaneïtat, l’estètica i el format petit. Es pot publicar textos, xats, fotos, vídeos, audios o enllaços. És podria dir que és una forma de fast blogging.

A camí entre un bloc i Twitter, a Tumblr  un pot seguir a altres membres, permetent veure allò que publiquen en un timeline (semblant al de facebook ) i en el que els usuaris poden dir que “els agrada” clicant sobre un petit cor o poden re-publicar-lo al seu propi compte de Tumblr.

Curiosament, no mostra públicament el número de “seguidors” que té cada usuari, sinó la gent a qui cada usuari segueix.  El seu fundador, un noi de 24 anys diu que aquí, no es tracta d’arribar a tenir un milió de seguidors ni de comunicar a una gran audiència, sinó de construir una comunitat. També es poden fer preguntes concretes i respondre públicament.

No es poden fer comentaris. La interacció es produeix pel “m’agrada” o el “re-bloc”. Per crear comunitat no serveix la tradicional tàctica de penjar el link a un article.  S’ha de ser una mica més creatiu. Això sí que es valora.

Tumblr estima els mitjans

La setmana passada The New York Times publicava un reportatge sobre Tumblr. Explicava com la plataforma acaba de fitxar al periodista Mark Coatney, responsable del Tumblr de la revista Newsweek, una de les publicacions que més ha sabut treure’n més profit a l’eina.

Per Coatney el to de Tumblr és molt més conversacional que el que té Twitter. En l’eina va trobar una manera de compartir comentaris ràpids i divertits, compartint el dia a dia de la revista i de la pròpia Xarxa. Reconeix que Tumblr està eclipsat per altres jugadors comn Twitter, però Tumblr està creixent. 25.000 nous comptes al dia.

Altres mitjans com New Yorker l’utilitzen com un espai per mostrar material inèdit, o com agregador de contingut interessant que troben a la web o gràcies a altres usuaris que segueixen.

Cal tenir en compte que:  1) no es tracta de duplicar continguts, 2) cal adequar-se al to de la plataforma, 3) requereix poc esforç actualitza-lo, 4) és interactiu, 5) és altament viral.

Si Tumblr es converteix en “the Next big thing” encara està per veure, però, com sempre, tenim la possibilitat d’explorar les seves possibilitats i experimentar fàcilment.

Mitjans destacats a Tumblr:

http://newsweek.tumblr.com/

http://newyorker.tumblr.com/

http://officialssay.tumblr.com/ (Propública)

http://life.tumblr.com/

http://huffingtonpost.tumblr.com/

A aquestes alçades de la pel·lícula a ningú se li escapa la velocitat amb la qual està canviant la feina de periodista i del professional de la comunicació. El profund impacte que ha tingut la Xarxa en el món de la comunicació deixa obsoletes algunes professions i en crea de noves.

Fa unes setmanes la periodista Cristina Aced publicava un llibre editat per la UOC anomenat “Perfils professionals 2.0“, un recull de noves professions nascudes al caliu de la Xarxa. Aced parla tant de perfils que s’han adaptat al nou mercat que és Internet, com ara un Director de Marketing online o un Director de Comunicació 2.0 i RRPP online, com d’altres que s’han creat com el gestor de comunitat.

El tema és llarg i té moltes implicacions a nivell d’organització, en part perquè aquestes professions poden ser ara provisionals per un futur on no hi haurà una distinció entre el món analògic i el digital, i on aquests dos móns estaran perfectament integrats a totes les àrees de negoci de les empreses. L’impacte d’internet és transversal.

Però permeteu-me que em fixi ara i aquí, des del punt de vista periodístic, en tres perfils que esmenta Aced i que ja podem trobar dins de alguns mitjans de comunicació:

1. El Community Manager o Social Media Editor
Aquesta és potser la nova professió de la que més es parla. Però no és una moda. Avui es fa necessari tenir persones dedicades especialment a la distribució estratègica dels continguts a les xarxes socials i a la gestió de la relació amb els públics online.

La Social Media editor del New York Times va assistir la setmana passada a unes jornades a Bilbao. Jennifer Preston és una periodista amb 25 anys d’experiència i, després d’haver passat per diferents càrrecs al diari, va ser escollida en aquest nou càrrec. La seva tasca consisteix en gestionar els continguts del diari a les xarxes socials i en esdevenir una evangelista dels social media dins del diari.

Segons explicava la pròpia Preston, a través de les xarxes socials el diari pot escoltar i enganxar l’audiència, com per exemple amb les cobertures informatives especials, ja siguin esports o altres esdeveniments culturals o socials, que permeten “connectar” amb lectors altament interessats en compartir l’experiència.

El poder de selecció (l’acció prescriptora de la que parlàvem la setmana pasada), és també un punt important pel diari. Preston explicava a Bilbao l’ús que fan de les llistes de Twitter al terratrèmol de Haití, o l’ús que en fan de Facebook, fins i tot, donant valor a l’acció prescriptora dels periodistes, enllaçan “tot allò que val la pena i rellevant pel nostre lector” en mig d’aquestes xarxes.

L’evangelització i la formació d’altres periodistes de la redacció ocupen també a la Social media editor de la “dama grisa”. “Un cop els nostres periodistes comprenen el valor d’eines com Facebook o Twitter, ja no hi ha marxa enrere, perquè serveixen per trobar fonts d’informació, continuar i explorar tendències, prendre idees per les nostres històries i continuar investigant” deia Preston a El País.

Com a resultat, 145 periodistes de la “dama grisa” estan a Twitter i Facebook i el diari té ja 85 comptes a Twitter.

2. Expert en analítica web

L’analítica web s’entén com la disciplina que mesura el comportament de les persones a les pàgines web. El mitjà online, a diferència del paper o els pannells d’audiència, permet saber quins són els temes que exactament interessen al públic, l’origen de les visites o, fins i tot, des de quin lloc físic es connecten. Tot això són dades summament valuoses per aqualsevol empresa, però encara més vital pel periodisme, ja que parla de l’eficàcia i consum d’allò que és el seu producte: els continguts.

Si els coneixements tècnics d’aquest professional ve reforçat per un perfil periodístic, aquest és capaç de doblar el seu valor, ja que comprendrà i ajudarà a reorientar moltes estratègies del mitjà online vers el públic. (Imprescindible en aquest camp llegir el quadern sobre analitica web i mitjans de comunicació d’Evoca).

3. Expert en usuabilitat usabilitat

Cristina Aced cita a Jakob Nielsen, un dels màxims experts en aquesta matèria: “Una pàgina serà usuable quan la navegació resulti senzilla i intuïtiva, el disseny sigui eficient, fàcil d’entendre i de recordar, i visualment sigui atractiu”. Si volem que els nostres lectors es quedin més temps “amb nosaltres” resulta obvi tenir cura d’aquests aspectes funcionals. Llegir notícies no és una activitat que és limita a un dia, sinó que és un hàbit diari. Si no tenim en compte aquest aspecte, el d’oferir una navegació i una lectura agradable, difícilment aquest lector tornarà al nostre web. De nou, un expert amb un perfil més periodístic pot oferir un plus de criteri a l’hora de dissenyar les pàgines de navegació.

Queden altres professions com la d’arquitecte d’informació o el gestor de continguts digitals, entre d’altres.

Totes aquestes noves professions representen bones oportunitats per les persones que no troben actualment un encaix al mercat laboral de la comunicació, si bé és cert, que hi ha una total manca de formació reglada en aquests camps a causa de la seva novetat. Amb tot, són camins prou interessants com per deixar-los escapar.

La darrera setmana parlàvem al bloc que Twitter s’assembla més a un mitjà de comunicació que no pas a una xarxa social. Parlàvem d’usuaris que es segueixen gràcies a vincles d’interessos i de com la major part d’allò que es tuiteja (un 85%) guarda alguna relació amb les notícies.

Per a mi, el punt més rellevant no és tant sí Twitter és o no és una xarxa social (tant se me’n dóna què és) com el fet que es tracti d’un espai on es comparteix i distribueixen informació i enllaços, i on la informació que ens interessa és capaç de crear vincles socials entre les persones.

Com vèiem, si fem una classificació dels usuaris més ‘retuitejats’, ens trobem amb l’agradable sorpresa que allò que la gent troba de més valor per a compartir i redistribuir no són els pensaments de l’Ashton Kutcher, sinó la informació.

La versatilitat de l’eina permet, d’una banda, que Twitter sigui la porta d’entrada i (re)distribució de les informacions, i de l’altra, un suport informatiu en si mateix al qual sumem la possibilitat de la interactivitat. Anem a pams.

L’agregació de continguts: Creadors vs Prescriptors

Fa unes setmanes que el Huffington Post, aquell bloc que en cinc anys s’ha convertit en un dels mitjans online nord-americans de referència, anunciava la creació d’una “Edició Twitter”.

Tot va començar amb l’arribada de les llistes a Twitter al finals de 2009, que, com recordava Pete Cashmore a CNN.com, van permetre superar l’allau informativa i van crear un nou perfil: el real-time web curator (podríem traduir-ho com una mena de prescriptor d’enllaços, algú que és capaç de trobar enllaços veritablement valuosos sobre una temàtica determinada perquè en domina les fonts informatives).

Ariadna Huffington, alma mater del Huffington Post, ho explicava així el dia del seu llançament:

“La velocitat i la immediatesa que proporciona Twitter -juntament amb la seva gran varietat de veus- és una gran aportació al que ja fem: oferir una barreja única de notícies, opinió, i comunitat… amb la nostra actitud distintiva i el nostre punt de vista, i avalat pels usuaris de Twitter.

Això també és una extensió natural d’una altra cosa que hem fet sempre: ajudar a prescriure les notícies. Quanta més informació hi ha disponible, més important és poder comptar amb sentinelles en els quals confiar perquè et portin a les informacions més fresques, aquelles que necessites per estar ben informat”.

El seu Know-how com a prescriptors de les notícies, que va portar el bloc nord-americà a l’èxit, el traslladen ara a aquesta nova plataforma, perquè saben que en aquesta feina de prescriptor resideix el seu gran valor a Internet.

La Twitter edition de cada una de les seccions del Huffington Post entén molt bé que a la plataforma de microblogging es mouen i es prescriuen diàriament milions d’informacions. Saben que és molt important tenir localitzats aquells comptes que generen les notícies o aquells que saben on trobar-les.

Aquesta edició Twitter utilitza les llistes per agrupar per temàtiques els comptes que són rellevants. Per exemple, a la secció de Media ofereixen els missatges de tercers, classificats en diferents llistes( consulteu la imatge): periodistes del sector, personalitats dels mitjans, llistes que agrupen als treballadors de cada mitjà així com els comptes oficials dels mitjans.

Això ho acompanyen amb una selecció (Hot on Twitter) del que més es comenta a cada moment a Twitter dins d’aquest grup d’interessos.

Twitter: informació de servei en temps real

Twitter porta a nous camins. En els 140 caràcters hi pot haver informació valuosa en si mateixa per a les persones, i convertir-se en un mitjà de comunicació de petits missatges. I en aquest punt tenim la sort de no haver d’anar a fora per posar un exemple d’aquest ús.

El portal informatiu BtvNoticies.cat ha estat pioner en això: informació meteorològica en temps real (e interactiva), a través de @btvmeteo i informació de la mobilitat, gràcies al compte de @btvnoticies. La darrera nevada a Barcelona en va ser una bona prova.

Com hem vist, aquí no cal ‘vendre’ cap enllaç, sinó entrendre la plataforma de Twitter com un espai que pot esdevenir veritablement un mitjà de comunicació amb una orientació total al servei.

Es poden fer moltes més coses a Twitter que tenir un feed automàtic amb els links a les notícies. Twitter, aquesta eina que podia semblar una moda, està demostrant que no ho és i que pot estar escrivint el futur dels mitjans de comunicació d’una manera que fa cinc anys no podríem haver ni tan sols imaginat.

Twitter, ja no és cap tonteria, oi?

Encara avui em trobo amb companys de professió que pensen que Twitter és una gran tonteria. A Escacc estem farts de llegir investigacions universitàries al voltant del fenomen Twitter, els seus usuaris i la seva influència. 105 milions d’usuaris registrats en tot el món. Déu n’hi dó!

Dilluns publicàvem al web d’Escacc un estudi -un dels més interessants que he llegit mai- que afirmava que, a causa de la seva naturalesa i a l’ús que en fan els seus usuaris, Twitter s’assembla més a un mitjà de comunicació que no pas a una xarxa social.

Quatre professors del Departament de Ciències de la Computació a l’Institut Superior Coreà de Ciència i Tecnologia, han analitzat 41,7 milions de usuaris, 1,47 milions de relacions, 4.262 trending topics i 106 milions de tweets.

De fet, qui pensi que els usuaris de Twitter només es dediquen a explicar allò que estan fent, ja pot canviar d’opinió perquè  el 85 % dels missatges estan relacionats d’alguna manera amb notícies, i no amb la nostra intimitat.

Això vol dir que la naturalesa de Twitter afavoreix compartir i transmetre notícies. Els investigadors ho entenen més com un mitjà àgil de difusió de notícies de 140 caràcters, que no pas com un Facebook mutilat.  El fet que les informacions es puguin seguir per sindicació Rss, i la baixa reciprocitat que hi ha entre els usuaris (només un 22% segueixen a qui els segueix), apropa el servei de microblogging més a un mitjà de comunicació que no pas a una xarxa social.

“Les persones segueixen a altres no només per una qüestió de Networking, sinó per la informació, l’acte de ‘seguir’ representa el desig de rebre tots els missatges d’una persona”.

Però dins d’aquesta baixa reciprocitat, diu l’estudi, també trobem el fenomen de la homofília: la tendència a què les persones amb interessos semblants es segueixen mútuament. És a dir, a Twitter els temes i els interessos són les raons que uneixen les persones per damunt dels vincles socials reals. Fins i tot, el grau de separació entre persones que no es coneixen, a Twitter es redueix per sota dels famosos 6 graus de separació, segons diu l’estudi.

Els trending topics i l’actualitat

Els usuaris es mouen a Twitter al voltant dels temes calents (topics) dins d’un context de titulars d’última hora. Quant a l’estudi concret dels Trending topics de Twitter, els coreans els van creuar amb les paraules claus més buscades a Google i aquelles més citades als titulars de la CNN. Van creuar els 40 temes més cercats a Google Trends amb els 40 més populars a Twitter en el mateix període, i van trobar que la coincidència era del 70%.

Els investigadors van comparar la freqüència amb la que a Twitter hi ha una primera menció a un esdeveniment noticiable, amb la freqüència amb la que la CNN té la primícia. Mentre que la CNN va donar la notícia primer més de la meitat de les vegades, en un nombre considerable de vegades va aparèixer a Twitter abans que a la CNN i estava relacionada molt sovint amb esdeveniments en directe, diu l’estudi.

Com es difón la informació a Twitter?

L’estudi ha inclòs el fenomen dels retweets (la reproducció d’un missatge d’un usuari per part d’un tercer), com un intent d’explicar la capacitat del sistema per transmetre els missatges. Els retweets “són una forma eficaç de transmetre la informació més enllà dels veïns adjacents”. A diferència dels mass media, a Twitter la gent rep la informació, no directament de la gent a la que segueix, però gràcies als retweets de tercers, un criteri social. Això crea un ecosistema de difusió propi a Twitter.

Però per posar de manifest el vincle que uneix Twitter amb la naturalesa de les notícies, cal afegir que els usuaris més retuitejats són precisament mitjans de comunicació que difonen els seus continguts a Twitter.

Això ens posa encara més a la pista de que Twitter està molt relacionat amb el futur dels mitjans online. En parlarem en el proper article.

De moment, us recomano llegir l’estudi en anglès.