Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Arxiu per a l'etiqueta ‘Llei Sinde’

Patricia de Andrés

Internet i TIC

SOPA: un tema complex a debat

20-01-2012 Patricia de Andrés (Consultora de Màrqueting i Comunicació 360º)

Què es SOPA – PIPA

SOPA i PIPA són dos projectes de llei que es troben a debat als Estats Units i es dirigeixen a combatre la “pirateria” a Internet.

  • SOPA és el projecte que es troba a la Càmbra de Representants , “llei per detenir la pirateria en línia” (Stop Online Piracy Act).

  • PIPA és el projecte que es troba a el Senat, “llei per protegir la Propietat Intel·lectual” (Protect Intelectual Property Act).

La Casa Blanca encara no ha adoptat una postura ferma a favor d’aquestes, i ha anunciat que no donarà suport a una legislació que pugui servir per censurar activitats legals o inhibir la innovació, que rebutja qualsevol legislació que inclogui el bloqueig o filtrat de DNS, i  reclama la participació de tots els estaments implicats. Diverses plataformes contràries a aquestes lleis s’estan mobilitzant per exercir pressió i aconseguir que no s’aprovin les lleis.

Què pretén la llei SOPA

Lluitar contra la distribució online no autoritzada de continguts subjectes a propietat intel·lectual als Estats Units i impedir que els ciutadans estatunidencs puguin accedir-hi. Això significa que el Govern d’EUA podria sol·licitar intervencions en pàgines infractores dins i fora del seu territori.

És a dir, es pretén:

  • Que el Departament de Justícia pugui tancar pàgines sense intervenció judicial.

  • Detectar les pàgines que comparteixin contingut il·legal a través dels proveïdors d’Internet. Aquests proveïdors tindran l’encàrrec de fer de “policies” de les dades que viatgen a través de la seva xarxa i podran bloquejar les pàgines que considerin il·legals.

Aquest és un dels punts més candents, un lloc web es caracteritza per tenir el seu nom escacc.cat i la seva adreça IP 212.121.243.175. Això és un estàndard i si es comencen a bloquejar aquests llocs web poden modificar els hàbits de navegació dels usuaris que ara es troben en una zona segura, passant a a una altra d’insegura. A més, el fet que el bloqueig no parteixi de la decisió d’un jutge genera moltes crítiques.

  • Tancar webs allotjades als EUA encara que els seus propietaris resideixin a l’estranger, quan infringeixin els drets d’autor.

A més, hem de pensar que als EUA es concentren les grans infraestructures d’Internet que es consumeixen a tot el món. Pensem en Yahoo!, Google, Facebook, YouTube…

  • Impedir el treball i lucre dels que tenen tractes amb les webs que infringeixin la llei. Els cercadors hauran d’eliminar aquestes pàgines dels resultats, els anunciants a treure els anuncis, i les passarel·les de pagament a interrompre els serveis perque aquestes webs no puguin seguir generant beneficis.

Quin és el conflicte

En principi tots estaríem d’acord en que cal lluitar contra la pirateria, si fos tan senzill no hi hauria debat.

A Internet no es fa un producte diferent que produeix un tercer, sinó que un contingut existent s’enllaça, còpia, modifica o reenvia. És a dir, que el que entra en joc és què entenem per pirateria i fins a quin punt els models de negoci existents han de canviar per adaptar-se a la tecnologia actual. 

Els grans defensors de la llei al·ludeixen al fet que són objectes de pràctiques fraudulentes que els provoquen pèrdues irreparables.

Qui hi dóna suport

Principalment tres lobbies que es queixen que la “pirateria” comporta pèrdues econòmiques d’uns 100.000 milions d’euros.

Qui hi està en contra

A nivell internacional Wikipedia, WordPress o Greenpeace lideren la “resistència”, encara que també molts grups de defensa de les llibertats a Internet que s’agrupen en una iniciativa de vaga o aturada de 24 hores que abans d’ahir va aconseguir el tancament de 60.000 webs.

Com que aquestes decisions tenen repercussions globals, a Espanya trobem Barrapunto o Alt1040, la Asociación de Internautas a través del seu president Víctor Domingo o Enrique Dans.

On existeixen lleis similars.

Espanya: Llei Sinde.

França: Llei HADOPI.

Itàlia: diverses mesures contra The Pirate Bay i protestes de Wikipedia.

Dinamarca: sentències contra The Pirate Bay i portals similars.

Mèxic: Llei Doring, a debat.

Quines alternatives hi ha

Afavorir la creació de plataformes per compartir continguts legals com:

Quina és la situació ara mateix

Han començat els moviments per ambdues parts, el 18 de gener es produeix l’aturada anti SOPA, el 19 de gener l’FBI tanca Megaupload i com a represàlia Anonymous llança un atac i inhabilita els llocs web del Departament de Justícia d’EUA, la Indústria de la Música d’Estats Units (RIAA), l’Associació de la indústria del Cinema d’EUA (MPAA) i d’Universal Music.

Aquesta llei es votarà el 24 de gener als EUA.

El tema és complex i el debat està servit.

Patricia de Andrés (web)

Consultora de Màrqueting i Comunicació 360º.

David Ros Aguilera

Internet i TIC

Què és la Llei Sinde?

25-03-2011 David Ros Aguilera (Advocat Derecho.com)

L’anomenada “Llei Sinde” correspon a la Disposició Final quadragèsima tercera de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible. La Llei d’Economia Sostenible va entrar en vigor el passat 6 de març, un dia després de la seva publicació al “Boletín Oficial del Estado” el 5 de març, conforme la seva Disposició Final sexagèsima.

La “Llei Sinde” sorgeix com una proposta jurídica, dins la Llei d’Economia Sostenible, per intentar combatre l’aprofitament econòmic de la “pirateria” a Internet que impedeix el desenvolupament legal de la indústria dels drets d’autor a Internet, ja sigui la música, l’audiovisual, els llibres, els programes d’ordinador, les bases de dades, en fi, qualsevol creació subjecta al Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovat pel Real Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril.

La “Llei Sinde” crea la Comissió de Propietat Intel·lectual com un òrgan col·legiat d’àmbit nacional per l’exercici de les funcions de mediació i arbitratge i salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual que li són atribuïdes per la mateixa Llei d’Economia Sostenible. Per això, entre d’altres modificacions, es modifica l’article 158 de la Llei de Propietat Intel·lectual i s’introdueix la disposició addicional cinquena de la mateixa Llei de Propietat Intel·lectual.

Aquesta Comissió actuarà mitjançant dues Seccions. La Secció Primera exercirà les funcions de mediació i arbitratge. La Secció Segona, dins de l’àmbit de les competències del Ministeri de Cultura, cuidarà de la salvaguarda dels drets de Propietat Intel·lectual davant la seva vulneració pels responsables de serveis de la societat de informació conforme el previst a l’actual article 8 de la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic.

La Secció Primera de la Comissió estarà formada per tres membres nombrats pel Ministeri de Cultura, a proposta de les Subsecretaries dels Ministeris d’Economia i Hisenda, Cultura i Justícia, per un termini de tres anys renovables un únic cop, entre experts de reconeguda competència en matèria de Propietat Intel·lectual. Els Ministeris de Cultura i Economia i Hisenda nomenaran conjuntament al President de la Secció Primera. La Secció es regirà per l’establert per la pròpia Llei d’Economia Sostenible i, supletòriament, per les previsions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú i la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’Arbitratge.

La funció de mediació que exercirà la Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual consisteix bàsicament en trobar una solució quan, sense contracte previ, hi hagi un conflicte amb la gestió col·lectiva dels drets de Propietat Intel·lectual. També complirà funcions de mediació per l’autorització de la distribució per cable d’una emissió de radiodifusió per manca d’acord entre els titulars dels drets de Propietat Intel·lectual i les empreses de distribució per cable. Per tal de complir les seves funcions de mediació, la Secció Primera col·laborarà en les negociacions i presentarà la proposta de mediació a les parts. Si les parts no expressen la seva oposició a la proposta de mediació en un termini de tres mesos, s’entendrà que han acceptat la proposta. En aquest cas, la resolució de la Secció Primera tindrà els efectes previstos a la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’Arbitratge i serà revisable davant la jurisdicció civil. No obstant, el procediment mediador s’ha de determinar reglamentàriament, per tant, a data d’avui encara no està en funcionament.

La funció d’arbitratge que exercirà la Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual facilitarà una solució, previ sotmetiment voluntari de les parts constada per escrit, dels conflictes que sorgeixen entre les entitats de gestió, entre els titulars de drets i les entitats de gestió, o entre aquestes i les associacions d’usuaris del seu repertori o les entitats de radiodifusió o de distribució per cable. La Secció Primera fixarà una quantitat substitutòria de les tarifes generals a sol·licitud de la pròpia entitat de gestió afectada, d’una associació d’usuaris o d’una entitat de radiodifusió. La decisió de la Secció Primera de la Comissió tindrà caràcter vinculant i executiu per les parts. De nou es determinarà reglamentàriament el procediment per l’exercici de la funció d’arbitratge de la Secció Primera, per tant, a data d’avui encara no està en funcionament. En tot cas, el procediment d’arbitratge s’entén sense perjudici de les accions que puguin exercitar-se davant la jurisdicció competent, no obstant, el plantejament de la controvèrsia sotmesa a la decisió arbitral davant la Secció Primera impedirà que els Jutges i Tribunals coneguin de la mateixa, fins que hagi estat dictada la resolució i sempre que la part interessada ho invoqui mitjançant excepció.

Per tal de fixar les quantitats substitutòries, la Comissió valorarà el criteri d’utilització efectiva per l’usuari del repertori real de titulars i obres i prestacions que gestionen les entitats de gestió i la rellevància i utilització en el conjunt de l’activitat de l’usuari. La Comissió pot tenir en compte, entre d’altres criteris o antecedents, les tarifes existents per l’explotació dels mateixos drets i que hagin estat establertes per la Comissió o en els acords i contractes signats per la pròpia entitat de gestió per situacions anàlogues.

La Secció Segona de la Comissió de Propietat Intel·lectual romandrà sota la presidència del Subsecretari del Ministeri de Cultura o la persona en qui aquest delegui. La Secció es compondrà d’un vocal del Ministeri de Cultura, un vocal del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, un vocal del Ministeri d’Economia i Hisenda i un vocal del Ministeri de la Presidència. El funcionament de la Secció Segona i el procediment per les seves funcions es determinarà reglamentàriament.

La finalitat de la Secció Segona de la Comissió de Propietat Intel·lectual és la salvaguarda dels drets de Propietat Intel·lectual davant la seva vulneració pels responsables de serveis de la societat de informació. Per això, la Llei d’Economia Sostenible introdueix la lletra e) a l’article 8.1 de la Llei 34/2002, de 11 de juny, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic amb la següent redacció:

e) La salvaguarda de los derechos de propiedad intelectual.

Així mateix, la Llei d’Economia Sostenible introdueix un nou apartat segon de l’article 8 de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic amb la conseqüent correlació dels actuals apartats 2, 3, 4 i 5.

Actuant conforme els principis d’objectivitat i proporcionalitat, la Secció Segona és l’encarregada de les funcions previstes als articles 8 i concordants de la Llei 34/2002 per la salvaguarda dels drets de Propietat Intel·lectual front la seva vulneració pels responsables dels serveis de la societat de la informació i, en conseqüència, podrà adoptar les mesures per interrompre la prestació del servei de la societat de la informació que vulneri els drets de Propietat Intel·lectual o per retirar els continguts que vulnerin els esmentats drets sempre que el prestador, directament o indirecta, actuï amb ànim de lucre o hagi causat o sigui susceptible de causar un dany patrimonial.

A instància del titular del drets de Propietat Intel·lectual que es considerin vulnerats o de la persona que tingui encomanada el seu exercici, per exemple, un advocat, la Secció Segona de la Comissió de Propietat Intel·lectual requerirà al prestador de serveis de la societat de la informació per a que procedeixi, en un termini de 48 hores, a la retirada voluntària dels continguts declarats infraccions. En el cas que el prestador de serveis de la societat de la informació retiri voluntàriament els continguts finalitzarà el procediment. Així mateix, si el prestador de serveis de la societat de la informació considera que no està vulnerant cap dret de Propietat Intel·lectual podrà realitzar les al·legacions i proves que estimi oportunes sobre l’autorització d’ús o l’aplicabilitat d’un límit al dret de Propietat Intel·lectual.

Cal destacar que, durant tot el procediment, seran d’aplicació els drets de defensa previstos a l’article 135 de l’abans esmentada Llei 30/1992 i que el procediment complirà els principis de celeritat, proporcionalitat i altres previstos a la mateixa Llei 30/1992.

Un cop finalitzat el termini de 48 hores mitjançant el qual el prestador de servei de la societat de la informació pot retirar voluntàriament els continguts o al·legar i proposar les proves que estimi oportunes sobre l’autorització d’ús o l’aplicabilitat d’un límit al dret de Propietat Intel·lectual, es practicarà prova en dos dies i es donarà trasllat als interessats per les conclusions en un termini màxim de cinc dies. La Comissió en el termini màxim de tres dies dictarà resolució. L’execució de la mesura davant l’incompliment del requeriment exigirà l’autorització judicial prèvia, conforme el procediment regulat a l’apartat segon de l’actual article 122 bis de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa. La falta de resolució en el termini reglamentàriament establert tindrà efectes de desestimació de la sol·licitud i les resolucions dictades per la Comissió en aquest procediment posen fi a la via administrativa.

En el termini improrrogable de dos dies següents a la recepció de la notificació de la resolució de la Comissió i posant de manifest l’expedient, el Jutjat convocarà al representant legal de l’Administració, al Ministeri Fiscal i als titulars dels drets o llibertats o la persona que aquest designi com a representant a una audiència, en la que, de forma contradictòria, el Jutjat escoltarà a tots els personats i resoldrà en el termini improrrogable de dos dies. La decisió adoptada pel Jutjat únicament podrà autoritzar o denegar l’execució de la mesura.

Alhora, el titular del drets de Propietat Intel·lectual manté el dret de les accions civils, penals i contenciós-administratius que siguin procedents en Dret.

Per tal de fer possible aquest procediment, que encara s’ha de desenvolupar reglamentàriament, s’han modificat diferents Lleis i preceptes legals, tal i com s’ha anat mencionant. A més a més, es modifica l’article 9 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa numerant el seu text actual com apartat 1 i afegint un nou apartat 2; es modifica la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 80 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenció-administrativa; s’introdueix un nou article 122 bis a la Llei 29/1998, de 13 d’abril, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa; es modifica l’apartat 5 de la disposició addicional quarta de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa; i, es suprimeix l’apartat 6 de la disposició addicional de l’esmentada Llei 29/1998 que va ser afegit per la disposició addicional vigèsima quarta, punt 1 de la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratius i de l’Ordre Social.

La Disposició Addicional duodecimal de la Llei d’Economia Sostenible estableix l’obligació del Govern, en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor de la Llei d’Economia Sostenible, de modificar la regulació de la compensació equitativa per còpia privada mitjançant un Real Decret i amb plena conformitat amb al marc normatiu i jurisprudencial de la Unió Europea. No obstant, la compensació equitativa per còpia privada, també denominada cànon per còpia privada i coneguda com cànon digital, és objecte d’un nou anàlisis jurídic atès la Sentencia de l’Audiència Nacional divulgada ahir referent al cànon digital.

David Ros Aguilera
Advocat IP&IT, Propietat Intel·lectual i Tecnologies de la Informació

Enric Faura

Cultura

I després de la llei Sinde, què?

16-03-2011 Enric Faura (Director d'Edi.cat)

Aquestes darreres setmanes s’ha generat un fort debat a la xarxa i en l’àmbit polític al voltant de l’anomenada llei Sinde. Aquesta llei intenta regular les webs de descàrrega i donar eines pel tancament de portals que treguin un profit de continguts aliens. És un primer pas legislatiu impulsat pel govern per controlar la pirateria.

La llei ha estat rebutjada per un important grup d’internautes i blocaires com un atemptat a la neutralitat de la xarxa, un intent de censura i com una via per la clausura unilateral de webs. S’ha dit que atempta contra el dret de còpia privada, contra l’intercanvi d’arxius i la privacitat de l’internauta. Inclòs el president de l’Acadèmia del Cinema, Álex de la Iglesia, ha dimitit del seu càrrec amb motiu de l’aprovació de la llei.

A l’altra banda col·lectius d’autors i creadors, organitzacions col·legials i empresarials han considerat que la llei és massa tèbia i poc eficaç per a lluitar contra la pirateria.

Més enllà del soroll mediàtic dels personatges famosos o anònims i més enllà dels interessos dels partits polítics per a desgastar el govern, l’aprovació de la llei Sinde no pot obviar un debat pendent.

Què s’ha de protegir a Internet? Com a societat, quins drets volem reconèixer als creadors? Quin és el paper dels creadors de continguts en un entorn digital? Com es vetlla pels drets d’autoria a la xarxa? Quins models de negoci són possible a la xarxa a partir dels continguts digitals?

El canvi de paradigma derivat de les noves tecnologies i de l’explosió d’Internet és molt important. Per alguns estem en una etapa tant rellevant com els canvis derivats de la impremta de Gütemberg o la màquina de vapor. Això provoca un terrabastall radical en els models de negoci coneguts, en el paper de cada agent en la cadena de valor tradicional, en les relacions entre creadors i consumidors.

L’àmbit dels continguts culturals és un dels sectors més afectats per aquests canvis. La música, el cinema, els diaris, els llibres, només per a citar alguns sectors, estan veient modificat el seu model. Els continguts en venda es reclama que tingui un preu tendent al gratuït, la defensa de la còpia privada es situa com a un eix innegociable, estenent al seu concepte a un estrat tan ampliat que el desdibuixa.

Alhora, el consum de continguts culturals per la xarxa creix. La societat s’ha abocat a escoltar cançons, llegir gratuïtament els diaris, descarregar-se pel·lícules sense cap mena de manies. Als músics se’ls diu que es guanyin la vida amb els concerts, als cineastes o escriptors que s’espavilin i als diaris que posin tota la informació en obert. S’insinua un procés de desintermediació accelerat, amb avantatges però alhora també incògnites. El debat sobre com harmonitzar els drets dels creadors, els drets dels consumidors i els drets de la indústria no s’afronta de manera clara. La demagògia, la confusió i l’equívoc són els arguments del debat. Com s’ha d’encarar aquest diàleg? Què hem de fer després de la llei Sinde com a societat?

Enric Faura

Director d’edi.cat


Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina