Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Facebook no és només la xarxa social més gran del món, actualment ja hi som més de 800 milions d’habitants del planeta. Darrera d’ella hi ha el més interessant del que significa: un gran negoci mundial de publicitat,  la seva possible sortida a Borsa aquest 2012 i socialment, el que han significat les revolucions socials, donant poder a la veu del ciutadà anònim. La revista TIME, fa pocs mesos,  premiava a la seva portada la veu dels manifestants a molts països del món, molts d’ells es van aglutinar gràcies a aquesta xarxa.

Aquesta eina, com la resta de xarxes socials, ha canviat per sempre tres elements claus: la manera de relacionar-nos, d’entretenir-nos i d’entendre la nova publicitat.  Per què el seu èxit? Primer la seva gratuïtat, des del seu  inici va ser un espai web gratuït que, sense saber el que passaria, es va expandir i va començar a connectar a milions de persones i totes les accions que se’n desprenen d’elles. Aquesta xarxa ha revolucionat el concepte de la comunicació social en més de 70 idiomes i ens agradi o no,  ha estat el fenomen social més gran i important dels últims temps.  Com és lògic, té partidaris i detractors. Per exemple,  el president de iLike (lloc d’intercanvi de música) Hadi Partovi deia : “En la història de la computació, es va crear l’ordinador personal, després Windows, després la Web i ara la plataforma Facebook “. I  pel que fa –els seus detractors- per exemple José Steinsleger, un periodista argentí diu que : “Al ciberespai hi ha xarxes i … teranyines. Internet és una xarxa (de xarxes), i Facebook una teranyina (de persones)”. Internet vincula, Facebook captura. “Totalment d’acord amb la seva reflexió.

Hi ha opinions diverses,  però gairebé avui en dia naixem a Facebook, on es pengen fotografies, fins i tot moltes vegades veiem els nadons dels nostres amics per aquesta xarxa abans que a la realitat i també morim a Facebook, per això la importància de decidir que farem amb el nostre patrimoni digital. Fins ara, una qüestió amb poc debat entre la nostra societat.

El que queda clar però, avui en dia, és que aquest espai web gratuït creat inicialment per a la comunicació social dels estudiants de Harvard, s’ha expandit per tot el món. Mark Zuckerberg es va convertir en un estudiant de la Universitat de Harvard, que quan estava a l’institut, el 2002, va crear un programa d’ordinador que predeia els gustos musicals dels usuaris, basant-se en les cançons que havien estat reproduïdes per ells mateixos, i permetia als usuaris baixar aquest programa de forma gratuïta. Amb el temps, va evolucionar i ell va crear l’anomenat Facebook. Moltes companyies li van oferir diners per comprar-li la idea, però ell ho va rebutjar i finalment l’any 2004, Zuckerberg amb només 27 anys va ser el gran inventor. Aquest jove ara té una fortuna estimada de més de 6.900 milions de dòlars. Són poques les persones que, a la seva edat, s’han convertit en una de les persones més riques del món, han protagonitzat una pel·lícula taquillera amb 3 Òscars “La Xarxa Social” i han creat una eina que fan servir milions i milions de persones.

L’any 2010, Mark Zukerberg va ser nomenat persona de l’any per la revista Forbes i no és casualitat. La seva passió per la informàtica i la programació es va manifestar des dels 12 anys. I fa només 8 anys, que Mark, al costat del coordinador de Ciències de la computació de la Universitat i els seus companys de quart Eduardo Saverin, Dustin Moskovitz i Chris Hughes van protagonitzar la gran gesta: la major xarxa del món actual.

Facebook mou cada dia xifres increïbles. Cada 15 minuts, només cada 15 minuts! es comparteixen milions i milions d’informacions: 1 milió d’enllaços, s’envien més de 1,6 milions d’invitacions a esdeveniments, s’accepten gairebé 2 milions de sol·licituds d’amistat, s’envien 2,8 milions de missatges personals, s’etiqueten 1,4 Milions de fotografies, i es fan més de 10 milions de comentaris. Però, una de les dades que ens ha de preocupar, en els nostres canvis socials comunicatius és que: el 57% dels usuaris parla més sovint amb altres persones en aquesta xarxa social que a la vida real.

I a tot això, quan val l’anomenat Rei de Xarxes? Molt, moltíssim i de moment segueix sumant el seu valor. Els accionistes de Facebook calculen que la companyia podria sortir a borsa amb un valor d’entre 35.000 i 40.000 milions de dòlars. Altres analistes, en canvi, parlen de xifres de fins a 100.000 milions de dòlars. Fa poc, hem conegut que Facebook planeja sortir a Borsa entre l’abril i el juny del 2012, segons  The Wall Street Journal. Espera recaptar al voltant de 10.000 milions de dòlars (7.524.000 d’euros) amb una oferta pública de venda d’accions (OPV) de manera que la signatura es valoraria en més de 100 mil milions de dòlars.

A més a més, en els últims mesos, l‘activitat de contactes dins de les xarxes socials com Facebook s’ha transformat en una cosa fonamental per dur les anomenades revolucions socials: relacionar una gran quantitat de persones interessades en els mateixos objectius per a un benefici social.

I és que les xarxes de Facebook i Twitter, més enllà de poder ser utilitzades amb  fins d’oci i de mantenir-te comunicat amb un entorn de persones conegudes, també serveix com a mitjà de difusió d’informació que pot arribar a desencadenar canvis. Un exemple clar el vam tenir amb Egipte. No és casualitat que les autoritats, del ja deposat règim de Mubarak decidissin, després de les primeres baralles al carrer, bloquejar les xarxes de Facebook i Twitter. I és que de seguida és van veure desbordades per la increïble capacitat de mobilització de protesta a les xarxes socials. Facebook va ser utilitzat activament per organitzar les manifestacions a Egipte. Per exemple, un grup de Facebook anomenat “We Are All Khaled Said”, comptava amb actualitzacions cada minut amb les fotografies de la protesta. A Egipte, només a Facebook es van crear 32.000 grups i 14.000 pàgines per a l’intercanvi d’informació,  per enderrocar a Mubarak. Malgrat la censura i el tall del servei d’internet durant cinc dies, el número de usuaris de Facebook a Egipte es va disparar durant totes les revoltes.

Per tant, totes les xarxes socials no paren de connectar als ciutadans per a diverses causes: entreteniment o denúncies globals. Mark Zuckerberg afirmava en diferents entrevistes: “Jo vaig crear Facebook sense saber que estava creant una empresa. Jo vaig creure que feia una altra cosa”.

“Donar una veu a tots i donar el poder al poble fa que el sistema en general acabi en un lloc molt bo”.

De moment encara, en xifres, “El Rei de les Xarxes Socials” és Facebook. Però el futur és incert i ràpid al camp de Internet. Qui serà, amb el temps, el proper mag tecnològic?

Xantal Llavina
Periodista, directora del Programa Directe 4.0 a Ràdio 4 RNE

El Twitter s’ha convertit en una eina imprescindible per tots els professionals de la comunicació. A més d’imprescindible, m’atreviria a dir que és pràcticament obligatòria. Sobretot per als periodistes. Hi haurà qui no pensarà igual que jo. És normal. La fractura digital hi és, però encara no és suficientment gran i evident com per aconseguir que tothom tingui una mentalitat digital o 2.0.

Els professionals que renuncien a les xarxes socials, el que estan fent és donar l’esquena al canvi que està experimentant la comunicació. És evident que no ens informem igual que abans. Els nostres hàbits estan canviant i els professionals dels mitjans de comunicació n’han de ser conscients. Hi ha qui ho té molt clar. D’altres encara seguirien escrivint amb l’Olivetti de tota la vida. Amb aquestes quatre ratlles no estic enterrant la comunicació offline ni les rutines periodístiques de tota la vida. Ni molt menys. Hi són i hi seguiran sent. Però, quan l’actualitat informativa va més ràpid que els mitjans tradicionals, les portades i els sumaris de l’endemà deixen molt que desitjar. Per posar un exemple recent. El dia de la mort del cofundador d’Apple, Steve Jobs no apareixia a cap portada impresa, i en el seu lloc hi figurava, amb més pena que glòria, el tercer matrimoni de la Duquesa de Alba. No s’hi pot fer res. La mort de Jobs va agafar a totes les impremtes a ple rendiment i amb tota la feina feta. Ara bé, mentre les xarxes socials i els mitjans de comunicació digitals treien fum, a les llibreries i quioscos d’arreu, la protagonista era una altra.

La xarxa dels ocellets està començant a fer ombra a la de Zuckerberg. Facebook segueix tenint a milions d’usuaris, però Twitter cada vegada s’està endinsant més en el dia a dia de la gent. Sobretot per informar-se. Quin temps fa? Els companys de @BTVmeteo o de @Meteocat t’ho diuen. Hi ha alguna incidència a la xarxa viaria? @eltransit o cercant l’etiqueta #trànsit o #retencions me’n puc assabentar. He d’agafar els FGC o la Renfe? Qui millor que els usuaris per informar-me al minut del que passa a les vies catalanes gràcies als hashtags que proposen des de Rodalies.info. Vull estar al dia de l’actualitat, sé que els companys del @diariARA m’informaran. Tinc ganes de conèixer les portades de la premsa generalista i esportiva? L’@albert_diez cada matí les publica. Són alguns exemples de l’ús que cada dia fem del Twitter.

A nivell informatiu ens hem tornat més selectius. Hi ha un excés d’informació a la xarxa i per això necessitem seleccionar el que realment ens interessa. És fàcil. Podem fer servir agregadors de notícies amb les seccions concretes que vulguem o simplement podem fer un follow al periodista o articulista que més ens convenci. Però tota aquesta nova realitat va estretament lligada a la consolidació dels telèfons intel·ligents (smartphones). És igual que siguis d’iPhone, Blackberry o Android. La filosofia és la mateixa. El mòbil, a més de rebre i fer trucades, serveix per altres coses. És una realitat que no podem oblidar i que n’hem de treure el màxim suc possible. A més, aviat el podrem fer servir per pagar les nostres compres (per exemple google wallet).

La realitat comunicativa és la que és. És evident que va molt ràpid. Hi ha qui parla de la comunicació 3.0. No ens esverem. Anem a poc a poc. Primer hem d’aconseguir que les persones analògiques siguin cada dia una mica més digitals. Hi ha molta feina per fer. Només si veuen els avantatges comunicatius d’avui dia, l’escletxa digital serà més petita. La pilota està sobre la seva teulada. A veure quan fan el pas. Estarem atents.

Marc Morató (Bloc, Twitter)

Periodista

(Actualització de la imatge i comentari en acabar el post)

Després del post sobre Twitter i els mitjans digitals ha arribat l’hora de veure què estan fent molts mitjans a Facebook. No és una tasca fàcil tenint en compte el nombre de mitjans i la quantitat de pàgines obertes que hi ha. Es tracta, doncs, només d’una petita aproximació sobre l’ús que estan fent alguns mitjans catalans. Hem pres de base els mitjans ja analitzats i n’hem afegit d’altres. Estem parlant de pàgines de Facebook corporatives de mitjans.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

La CCMA té una presència tan impressionant a Facebook, que aquí seria difícil fer-ne un llistat complet [Presència a les xarxes Tv3, Catalunya Ràdio]. Hem parlat amb els responsables de la coordinació de la presència corporativa. Juntament amb els programes o canals es plantegen plegats els objectius de cada presència per després dibuixar una estratègia. Reconeixen que tenen un avantatge clar gràcies a la marca: la gent els coneix i els ve a buscar a FB. No tenen problemes de pocs seguidors ni de manca de massa crítica. Segons ens expliquen, la participació és més fluida quan es publiquen notícies que afecten molt directament a les persones: fenòmens meteorològics, vagues de transports… Quan hi ha una vivència en primera persona hi ha una necessitat espontània d’expressar-se. Programes informatius com Els Matins fa un any que tenen Fb però funcionen prou bé i pretenen integrar la participació amb l’emissió en directe. El cas de la ficció es mereix una menció especial: els seguidors de les sèries es mostren d’allò més compromesos i entusiastes i generen un volum molt important de comentaris, esdevenint veritables comunitats de seguidors i fans de les sèries de Tv3.

Esportius: Sport i MundoDeportivo

El món dels esportius és veritablement un altre món… tant pel nombre de seguidors com per la matèria prima, l’esport, i més en concret, el futbol. En aquest sentit és una matèria on els aficionats estan veritablement predisposats a participar i dir-hi la seva.

El diari Sport és el líder pel que fa al nombre de seguidors a Fb, van apostar més per aquesta xarxa. La utilitzen per a la distribució notícies destacades a la portada, mitjançant un feed automàtic. Una persona es dedica exclusivament a dinamitzar els espais de participació. A més de les visites que pot portar Fb (que reconeixen que és baix en comparació amb el seu gran trànsit web) també els serveix per copsar l’interès del públic sobre temes d’actualitat. El repte és, segons ens expliquen, aconseguir mesurar el retorn de la inversió en temps i recursos que hi dediquen, sense menysprear els altres beneficis que reporta la presència a les xarxes.

Al contrari, Mundodeportivo diuen haver apostat més per Twitter ja que el consideren un mitjà més periodístic, en temps real, més viral i que propicia millor la conversa [Presència a xarxes de MD]. Amb tot, han decidit repensar la seva estratègia a Fb i han deixat de banda els feeds automàtics perquè siguin els propis periodistes qui pengin les notícies i puguin modificar la forma de comunicar més enllà del titular de la notícia. Apostaran doncs, per la qualitat en les actualitzacions al Fb per sobre de la quantitat. En tots dos casos Fb és gestionat pels equips digitals dels diaris. El 9 esportiu té un grup a Fb creat per un lector.

Diari Ara

L’ARA és el diari generalista català que té més seguidors a Fb. És gestionat per l’equip de Comunitats. L’utilitzen fonamentalment per a la distribució de les notícies però, com la majoria de mitjans consultats, intenten no penjar totes les notícies, no volen col·lapsar els timeline dels lectors. Un ús interessant que fa el diari és demanar la participació dels lectors aportant informació, dades o testimonis per elaborar contingut editorial. Sovint, és iniciativa de les pròpies seccions del diari. Les xarxes socials han estat molt importants en el procés de llançament d’aquest nou diari. També publiquen al paper allò que els lectors els han dit a Fb. A l’Ara porten un control diari de l’evolució del nombre d’usuaris a les xarxes i del que hi diuen. És potser el mitjà netament informatiu que millor és mou a les xarxes i mira de treure’n el màxim benefici possible.

El Periódico de Catalunya

El Periódico a Facebook són més selectius: hi pengen poques notícies, prioritzant les històries pròpies i les que puguin demanar la participació dels lectors. El tipus de notícies que difonen són també diferents que a Twitter. No utilitzen feeds automàtics. Tenen un molt bon número de seguidors.

La Vanguardia:

La Vanguardia fa una aproximació ben diferent a la resta de mitjans.  Deixa la seva presència més corporativa a les xarxes a mans dels seus lectors [Presència LV a les xarxes] i no tenen un perfil professional encarregat dels social media. Només són presents en projectes concrets com La Hemeroteca o l’agregador Hagoclic, que gestionen els propis periodistes d’aquets projectes. El seu Fb “oficial” té pocs seguidors i no hi ha intervenció humana (és un feed automàtic). Tampoc es fa promoció del seu Fb a la home com sí que fan la resta de mitjans. La interacció amb els lectors, doncs, prefereixen fer-la a través de la web i el tradicional correu electrònic. De fet, van ser els lectors els que van demanar l’opció de compartir les notícies via Facebook, i és per això que en el recent redisseny s’ha inclòs aquesta funcionalitat.

ACN

El cas de l’Agència Catalana de Notícies de la utilització de Fb és bastant semblant al cas dels mitjans finals. La utilitzen tant per a la distribució de continguts com també per a la promoció de l’agència. Sense utilitzar cap feed automàtic, intenten donar difusió a temes propis de l’agència, a temes que interessen especialment als internautes i pengen tots els vídeos del seu youtube. En alguns esdeveniments especials han demanat la participació dels usuaris i amb un grau de comentaris moderat.

COM Ràdio

EL Fb corporatiu de COM Ràdio l’utilitzen com a eina promocional. Miren de no publicar més de 4 actualitzacions al dia entre notícies pròpies que ha generat la cadena i avenços de la programació. Als favorits d’aquesta pàgina es poden trobar la resta de FB dels programes de la COM, on han personalitzat les imatges de cadascun dels programes. En aquest Fb corporatiu es difícil generar participació –expliquen- però prefereixen que aquesta es doni als Fb de cadascun dels programes. Un cas interessant és el que han creat específícament pels seguidors de l’Espanyol. La COM retransmet tots els partits de l’equip i això ha fidelitzat una audiència molt específica que es mostra molt activa –molt més que la dedicada al Barça- en aquest Fb, esdevenint una veritable comunitat que compta amb la complicitat de la redacció.

El 9nou

A El9nou, un mitjà comarcal, es plategen la utililitat de Facebook. Com molts altres mitjans no tenen feeds automàtics i intenten no publicar més de 4 o 5 missatges al dia, algun d’ells són anuncis promocionals del programes de la Tv local. Ens expliquen que malgrat superar els 1.500 seguidors, la participació és molt baixa, costa que la gent s’engresqui a comentar. De fet, al web no es poden fer comentaris i com a assignatura pendent encara han de promocionar les seves xarxes socials al web. Valoren Facebook més com una eina promocional on els continguts tenen més visibilitat que no pas a Twitter. De fet, ens expliquen que Facebook és una de les principals fonts de trànsit després del cercador Google.

Barcelona TV

El Fb de Barcelona TV el porta l’equip de Comunicació i màrqueting del canal públic. Si BTVnotícies.cat, la seva web informativa, sempre ha destacat per l’ús que han fet de Twitter, a Fb reconeixen no haver trobat el model.  Tenen pocs seguidors i pengen una o dues notícies al dia, una manera de redistribuir els continguts. La poca interactivitat que tenen a Fb contrasta amb la connexió que han aconseguit amb els usuaris de twitter, tot informant-los de possibles notícies i alteracions als transports o les carreteres. En aquest sentit es mostren satisfets i prefereixen apostar per elements qualitatius que els aporta l’altre canal. Molts programes com La porteria, o La meteo tenen una pàgina de Fb que s’autogestionen les redaccions.

Vilaweb

A Vilaweb la gestió de la pàgina de Facebook és una tasca compartida entre tots els periodistes. Tots tenen accés a la pàgina i han d’actualitzar-la amb les seves informacions. Aquesta dinàmica s’ha decidit després d’un període curt de temps en que una persona de la redacció va ser l’encarregada de gestionar les xarxes, però es va desestimar aquest model. Prefereixen doncs gestionar Fb i la resta de xarxes de manera més transversal. Tots els periodistes de Vilaweb han de tenir un compte personal a Fb i Twitter.  Vilaweb posarà en marxa noves pàgines a Fb dedicades a diferents temàtiques.

Algunes conclusions

És difícil posar totes les iniciatives al Facebook en el mateix calaix: la presència informativa queda molt per darrera dels programes d’humor i els de ficció. Els esportius es troben, però, en un punt intermig: és fàcil generar participació al voltant de l’actualitat esportiva. Com a conclusió diria que és més fàcil atraure la participació: 1) quan hi ha una massa crítica suficient, 2) quan parlen de temes com humor, la ficció o el esports o 3) quan es tracta de temes que toquen especialment les vides de les persones.  Quan parlem de política internacional és difícil arrencar la participació del públic…

La gran majoria de mitjans reconeix que Facebook no els reporta la quantitat de trànsit a les seves pàgines web. La majoria prefereix no atabalar els usuaris amb milions d’inputs en el seu timeline personal a Facebook. Però no tot és un número de “fans”, també cal veure el grau de retorn en clau de marca o la connexió emocional que generen amb l’usuari.  Encara està per veure si estem davant d’una eina més per al màrqueting que per la redistribució de continguts.

Però com amb la resta de les noves xarxes socials, tot està per fer…

Actualització 8/02/2010

Actualitzo aquesta imatge recollint les dades dels fans de les pàgines dels programes l’APM (que ja enllaçava al post), Crackòvia, Polònia, La Competència o La Transmissió del Puyal. Els companys de la CCMA opinen, que la primera imatge que vaig publicar (un llistat de pàgines a Facebooks de tipus corporatiu) es contradiu amb el contingut del post, que no els fa justícia a la seva presència real a la xarxa social. Segons m’expliquen, per a ells, tan corporativa és la pàgina de Tv3 com la de la pàgina de la sèrie Infidels.

Crec que tenen part de raó. Amb tot, com veiem, l’humor, el futbol i la ficció segueixen sent líders.

Sigui com sigui, els seus responsables em feien una reflexió que trobo molt interessant compartir aquí. Són conscients que el públic “és més fan dels productes/programes que no pas dels canals” i creuen que això és una tendència que anirà a més.

Reflexiono: És llavors TV3 un marca contenidor d’altres marques? Pot haver-hi el perill d’acabar sent una commodity el mateix canal de televisió? Es farà el fenomen extensible a la resta de televisions?  Els altres mitjans de comunicació poden arribar a generar marques dins la seva marca?

Trobareu el document públic amb les dades aquí.

La “Selecció Escacc” és un apartat que la Fundació elabora amb periodicitat setmanal, on apareixen articles d’interès que no entren com a notícia al portal Escacc.cat però que creiem que aporten contingut per a l’anàlisi i la reflexió. Es tracta d’un recull d’apunts de blocs, reportatges, opinions o notícies de mitjans, etcètera. Aquesta setmana recomanem:

Prisson Valley: És un innovador projecte periodístic multimèdia que combina el reportatge, els social media o les aplicacions mòbils per explicar la història d’una ciutat-presó en mig de Colorado, i on fins i tot els que estan “fora” de la presó, hi viuen dins.

Facebook y la aplicación de las herramientas básicas de marketing (César Pérez). Extensa descripció i reflexió sobre l’estat de les xarxes socials al món i la seva evolució. L’article analitza el fenomen Facebook a nivell internacional.

Foursquare, un buen laboratorio de pruebas para el geomarketing que viene (María Feijoo, directora de Comunicació Corporativa d’Antevenio). Foursquare és un dels nous fenomens a la xarxa. En aquest article es reflexiona sobre el futur de la geolocalització i com pot afectar aquesta en el màrqueting i la publicitat.

Posicionarse en Internet como profesional (Antonio Delgado, per Consumer Eroski). Com afecta Internet, les noves tecnologies, les xarxes socials i les noves formes de comunicació en el nostre posicionament professional?

Entrevista a Javier Celaya, director del Màster en Comunicació Digital de la Universitat d’Alcalà de Henares. El 2004 va funda Dosdoce.com, un portal d’Internet que té per objectiu animar a les entitats del sector cultural a utilitzar les noves tecnologies socials i a entendre millor el seus beneficis en màrqueting. En aquesta entrevista parla del futur del llibre digital, entre d’altres temes.

5 Ways to Monetize the Future of News Media (Mashable). 5 opcions per les notícies online, del clàssic mur de pagament a la creació de valor pels anunciants.

Un mitjà digital cada setmana: Microsecció on us recomanarem cada setmana fer una ullada a un mitjà de comunicació online.

Twitt.cat: Aquesta setmana hem conegut el projecte Twit.cat (www.twit.cat), el primer portal d’informació i opinió ciutadana basat en els usuaris de la xarxa social Twitter. L’objectiu de la inciativa és crear una comunitat d’usuaris de parla catalana i esdevenir un termòmetre dels temes que es tracten més en cada moment. El web està format per dues columnes de missatges: la primera agrupa els misstages de tots els membres i la segona recull els temes més “retuitejats” pels usuaris, en un intent de valorar quins són els temes calents. En una barra superior, la pàgina també fa un recull dels “hashtags” més populars del dia. El portal ja ha aconseguit un miler d’usaris adherits.

Novament els digitals i les xarxes socials! Així van les coses quan es tracta d’obituaris delicats. L’autocensura o les línies editorials  s’imposen a la dignitat professional. Quan els interessos dels mitjans de comunicació són massa directes o quan la ideologia (com en aquest cas) pesa massa. Ja es pot anar parlant de recuperació de la memòria històrica, però quan determinat periodisme té l’oportunitat de demostrar que ha entès els temps que li toquen viure acaba decebent els lectors amb cert criteri. Hi ha un fort pes dels mitjans tradicionals que reacciona amb plantejaments antics. I això els deixa en evidència ara que existeix una oferta variada de mitjans a la xarxa, nadius digitals, una premsa internacional que arriba a l’instant gràcies també a Internet, i una altra cosa que es diu revolta ciutadana, web 2.0, xarxes socials, mitjans socials, etcètera…

La nova societat global digital destrossa amb informació ràpida i fresca, amb conversa atraient i grups i causes de ciberactivistes, la rigidesa de les redaccions sotmeses a les cotilles de la pitjor tradició del sector. Mentre els periodistes havien de recórrer a les fitxes oficials, a les dades (no totes) fredes, i a l’acumulació de reaccions de la jornada (bla, bla, bla… en la majoria dels casos), els digitals (la Internet catalana és rica i variada, afortunadament) i les eines socials oferien allò que l’endemà escassejarà al quiosc, el que difícilment sortirà als informatius amb els suports tradicionals. És a dir, que la conversa a Twitter amb l’etiqueta #samaranch ofereix l’alternativa formal, documental i ideològica a la rigidesa i les hipoteques dels mitjans de tota la vida. També a Facebook, on les mostres de condol oficialistes donen pas a la discrepància, a la ruptura del “pensament únic”.

Ens trobem, doncs, davant d’un nou cas de a) ideologia per damunt de professionalitat, b) resposta analògica en temps digitals i c) rigidesa i autocensura generacional. Amb la defunció del president d’honor del Comitè Olímpic Internacional es poden haver produït algunes escenes curioses a les redaccions del nostre país. Periodistes que han d’escriure “el que toca políticament correcte” amb el barret professional en el mitjà on treballen, i, al mateix temps, opinar i expressar-se críticament (potser el contrari del que han hagut de fer a la feina) a través de les eines 2.0 amb el barret de ciutadà. Novament, la llibertat és més tangible en mans ciutadanes a Twitter i Facebook. Novament, els periodistes quedem en evidència.