Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Encara em trobo gent que quan sap a què em dedico em pregunten si les biblioteques no acabaran desapareixent amb “això” d’Internet. De vegades se’m fa difícil d’explicar el que pels bibliotecaris ens sembla una cosa òbvia… que precisament com més Internet, més informació i, per tant, més necessitat de disposar de professionals que siguin capaços d’ordenar i servir el que cada cop sembla més caòtic, que és la informació.

Sí, les biblioteques no “trafiquem” amb llibres, CD, DVD, etc. sinó que ens dediquem al món de facilitar l’accés a la informació, sigui quin sigui el seu suport i la informació digital no és més que informació en un suport, això sí, diferent als que fins ara havien imperat, els suports analògics.

Dit això, certament la irrupció d’Internet ha transformat abastament la nostra societat. Les biblioteques treballen molt directament al costat de les persones i és lògic que a mesura que els usuaris canvien els seus hàbits i es modifiquen les seves necessitats, els professionals de les biblioteques han anat adaptant els serveis que ofereixen.

Les biblioteques públiques, les que es dirigeixen al públic en general i que s’engloben en l’anomenat Sistema de Lectura Pública de Catalunya, són actualment un dels èxits col·lectius dels quals podem estar més orgullosos al nostre país. L’acció coordinada, en diferents graus d’intensitat, del Govern de la Generalitat, de les diputacions provincials, dels consells comarcals i dels ajuntaments (que en són els titulars i qui més esforços hi dediquen) ha permès que actualment puguem gaudir d’un molt bon conjunt de biblioteques. Els índex d’ús d’activitat d’aquests equipaments no paren de créixer any rere any i això és gràcies, en part, a com els professionals bibliotecaris han sabut adaptar aquests equipaments a les necessitats derivades de la Societat de la Informació.

Precisament aquests dies s’estan duent a terme les sessions Pla estratègic cultura Catalunya 2021 impulsat pel Departament de Cultura amb la finalitat d’obrir un període de debat entre el Departament i el sector cultural per analitzar les línies futures a assolir.

Les biblioteques hi són representades i a la sessió corresponent han aparegut diferents referències a la interacció entre la tecnologia i el món de les biblioteques. Des d’aquest punt de vista se m’acudeixen quatre eixos que poden ésser considerats en allò que respecta al futur de les biblioteques:

• Foment de la lectura en un entorn digital.
• Reptes de la digitalització i canvi en el model de servei i de negoci.
• Evolució futura de les biblioteques públiques en un entorn fortament tecnològic.
• Capacitat d’assumpció de costos de la informació electrònica.

La informació en format digital no és cap novetat a les biblioteques. Ja fa molts de temps que les biblioteques ofereixen aquest servei ja fos, inicialment, amb la consulta en sistemes locals de CD-Rom, com mitjançant accés per Internet a bases de dades, revistes electròniques, etc.

La novetat ara és l’anomenat llibre electrònic (e-book), que necessita d’un aparell específic per ésser llegit, ja sigui un lector de llibres electrònics (e-reader), tauletes (IPad, Galaxy, etc), el mateix portàtil o fins i tot els telèfon mòbils. En aquest sentit fa relativament poc temps que poden llegir una novel·la en format llibre electrònic tot i que el 1971 ja es va crear la primera biblioteca de textos electrònics dins del Projecte Gutenberg.

El mercat de l’e-book és segurament al nostre país, un mercant incipient. Ni hi ha excessiva oferta (tot i que s’incrementa any rere any) però certament supera, i de bon tros, la demanda. Les causes són múltiples i les intentarem estudiar en properes entrades però sí que podem dir que tant el mercat editorial de casa nostra com el Sistema de Lectura Pública hi estan treballant per poder oferir ben aviat aquest nou servei a totes les persones usuàries de les nostres biblioteques.

Josep Vives i Gràcia

Cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

josepvives@gencat.cat

biblioteques.gencat.cat
cultura.gencat.cat/biblio
blocs.gencat.cat/biblioteques
facebook.com/bibliotequescat
youtube.com/user/canalbib
twitter.com/bibliotequescat
flickr.com/photos/bibliotequescat
slideshare.net/bibliotequescat/presentacio-20-subdirecci

En els dos o tres últims anys, les xarxes socials han esdevingut un fenomen absolutament massiu, impactant molt més en els costums dels usuaris de la Xarxa del que fins ara ho havien fet els altres serveis més veterans del que es va anomenar en el seu dia Web 2.0 i ara cada cop més Web social o Mitjans socials (Social Media). El temps que passem navegant per internet està ocupat en una part molt important en alguns d’aquests webs socials i sembla que la tendència va en augment. De fet, webs de tot tipus tendeixen a afegir una part “social” als seus continguts i serveis. La vessant “relacional” (de relació entre persones) d’internet creix dia a dia.

En aquest escenari, els professionals dels mitjans de comunicació es troben davant d’un model d’accés a la informació i als continguts a internet certament nou. Un model en el que les xarxes i les relacions tenen un creixent protagonisme. Els periodistes ja no redacten les informacions i se n’obliden. Ara, per anar bé, haurien també de preocupar-se per la seva distribució o adaptació als diferents suports, per enviar-les i comentar-les a Facebook i/o a Twitter, o per respondre els comentaris dels seus lectors.

Els documentalistes i els serveis de documentació dels mitjans també s’han trobat amb aquest panorama, a vegades de cop. Acostumats al seu tradicional rol d’intermediació entre les fonts o els documents d’una banda i els periodistes de l’altra, han estat quasi sempre allunyats de la relació directa amb l’audiència, en un paper habitualment discret, de suport i reforç, quasi sempre en segon terme i per tant poc protagonista. Però la onada “social” de la Xarxa afecta a tots els professionals que treballen amb informació i els situa, vulguin o no, davant noves exigències.

El documentalista de mitjans actual ha d’entendre i adaptar-se a aquesta nova dinàmica de la informació a internet i participar-hi sí o sí. Ha de gestionar de manera eficient la informació 2.0, igual que abans gestionava informació digital 1.0, i abans d’això, informació analògica.

Les xarxes socials i els Social Media en general són extraordinàries fonts d’informació. I un ús professional eficient de serveis com Twitter o Delicious per part d’un periodista o un documentalista de mitjans és un avantatge competitiu per ell i per la seva empresa. Però, a més d’aquesta utilització de les xarxes socials com a fonts informatives, el que volem destacar en aquesta ocasió és la seva utilitat també per la difusió de les seves tasques professionals com a documentalistes. Per exemple, en blocs o en perfils en xarxes socials, o dels departaments o personals.

Blocs de documentació

L’eclosió dels blocs en el periodisme digital ha tingut un efecte molt irregular en els departaments i en les temàtiques de documentació. Així, els blocs de departaments de documentació o relacionats amb temes de documentació són un possible producte documental dels mitjans a internet, del que podem veure diversos exemples interessants en mitjans d’altres països, però que són força menys freqüents en mitjans catalans o espanyols. Són un tipus de producte periodístic flexible i variat en temàtiques, tot i que predominen els reportatges i els continguts retrospectius o relacionats amb el fons d’arxiu. Abunden per tant les efemèrides, les cronologies i els reportatges històrics de tot tipus. Alguns exemples:

The Guardian. “From the archive“.

The Times Tribune. “Pages from the past“.

The Columbus Dispatch. “A look back”.

San Antonio Express. “From the vault“.

La Vanguardia. “Blog de la Hemeroteca de la Vanguardia”.

Perfils a xarxes socials

La possibilitat d’establir contacte amb l’audiència que ofereixen els blocs es multiplica si es fa també una utilització activa de les xarxes socials, amb perfils propis del departament de documentació o de la hemeroteca en els serveis més populars del moment, Twitter i Facebook, o en xarxes socials pròpies, com és el cas d’Eskup, del diari El País.

Alguns exemples de perfils a xarxes socials de departaments i temes de documentació:

Facebook de la Hemeroteca de La Vanguardia

Twitter de la Hemeroteca de La Vanguardia

Twitter de The Guardian Library

Twitter de Times Archive

Twitter de Christian Science Monitor Library

Documentación El País en Eskup

Però més enllà del perfil del departament o del servei de documentació, és també el propi perfil personal del professional, el que aquesta internet “relacional” ens està demandant. Aquells professionals i aquelles empreses periodístiques que ho entenguin i ho practiquin, tindran, segur, molt de guanyat.

Alguns professionals de la documentació periodística ja ho estan fent, i utilitzen –alguns de manera més activa, altres més esporàdica- la internet relacional, compartint entre altres coses, els seus processos documentals de construcció d’una notícia o l’enllaç a una peça de documentació periodística publicada. Per exemple, a Twitter ho fan @Iris_Lopez, @annacornet, @virhouse, @MrCarlosMartin, @josearenedo, o, encara que molt més puntualment, @Federico_Ayala. O a Eskup, Juan Carlos Blanco.

Alguns exemples de perfils personals a Twitter de documentalistes de mitjans (incloent professors de documentació periodística):

@aguilar7777 Manuel Aguilar (TVE)

@annacornet Anna Cornet (El Periódico)

@ElenaDocAuv Elena de la Cuadra (Univ. Complutense)

@elkosmonauta Felipe Diez (El País)

@Federico_Ayala Federico Ayala (ABC)

@fvalle Félix del Valle (Univ. Complutense)

@GREYDI1 Mabel Gimenez Rayo (Antena 3 TV)

@jaimepedragosa Jaime Pedregosa (TV3)

@Iris_Lopez Iris Lopez (TVE)

@jcmarcosrecio Juan C. Marcos Recio (Univ. Complutense)

@jguallar Javier Guallar (UB, URL)

@josearenedo José Ángel Renedo (TVE)

@lerena76 Jesús Lerena (TVE)

@mbailac Montserrat Bailac (TV3)

@maganzabal María Ganzabal (Univ. País Vasco)

@mhyri2g Myriam Gomez (20 Minutos)

@MrCarlosMartin Carlos Martin (La Sexta)

@naoj77 Joan Chaparro (Barcelona TV)

@Pilarikaus Pilar Auserón (Antena 3 TV)

@rsalaverria Ramón Salaverría (Univ. Navarra)

@sgilcastro Susana Gil (Acceso)

@virhouse Virginia M. (Barcelona TV)

També, a Eskup:

http://eskup.elpais.com/juancarlosblanco Juan Carlos Blanco (El País)

Per part meva, al meu Twitter @jguallar comparteixo els bons exemples de documentació periodística que vaig descobrint, i aquells que els propis autors m’envien, i mantinc la llista @jguallar/documentacionmedios. Si els interessen aquests temes, estan vostès convidats.

Javier Guallar, és professor de documentació i de periodisme a les universitats de Barcelona (UB) i Ramon Llull (URL), i subdirector de la revista El Profesional de la Información. Ha treballat com a documentalista de premsa en diversos mitjans.

jguallar@gmail.com

@jguallar