Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Demà, 9 de novembre, a Casa Àsia celebrem el nostre 10è aniversari. En aquests deu anys hem treballat per apropar la realitat asiàtica a la ciutadania, tot consolidant un projectedigital de continguts en llengua catalana, castellana i anglesa sobre la regió Àsia-Pacífic, que ha evolucionat molt des del 2001, quan va néixer el nostre primer espai a la xarxa.

Aquell era un web informatiu fet amb flash, visualment atractiu però d’estructura feixuga, amb molts continguts però sense backoffice i amb una mancança total d’interacció: elements que eren vigents fa només una dècada però que avui serien un malson tant per a comunicadors com per a usuaris. Aquesta transformació evidencia una obsolescència del model digital que és cada vegada més accelerada.

Per aquest motiu és imprescindible adaptar les rutines internes de comunicació a aquests nous models digitals i revisar constantment l’estratègia online de la institució. Això va prendre més sentit que mai al 2004 amb la irrupció de les xarxes socials de la mà de les possibilitats tecnològiques que oferia el web 2.0 ─àmpliament desglossades pel creador del concepte TimO’Reilly─, que van propiciar-nos una oportunitat única per consolidar el nostre projecte digital amb l’objectiu de construir una finestra oberta a la ciutadania.

Conscients d’aquests canvis, del 2004 a ençà hem anat renovant la imatge digital corporativa a través de l’adaptació constant del nostre website als nous usos i tendències 2.0. Hem integrat continguts multimèdia (vídeo i podcasting), una versió per a dispositius mòbils, segmentació d’RSS o la visualització de dades mitjançant un mapa interactiu d’Àsia-Pacífic. D’altra banda hem apostat per la interactivitat com a vehicle vertebrador d’una experiència enriquidora per a l’usuari i per a la institució. En aquest sentit a Casa Àsia estem presents a Facebook, Twitter, LinkedIn, Foursquare, Youtube, Flickr i Spotify.

No obstant això, obrir un perfil social no té cap valor sense una estratègia integral de la identitat digital. En primer lloc, és necessària una anàlisi prèvia dels recursos interns, ja que cadascuna de les xarxes socials on decidim participar requereix temps i dedicació ─a través de la figura del community manager─. Per altra banda, no és aconsellable automatitzar tots els processos de Facebook o Twitter, per exemple, únicament amb un feed, ja que estaríem malbaratant el seu potencial social anul·lant tota possibilitat d’interacció. És important també establir unes pautes internes i procediments de la institució a la xarxa. En aquest sentit, la Guia d‘usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya n’és un bon exemple.

Encarem un 2012 difícil, on els professionals de la comunicació a les organitzacions públiques tenim el gran repte de seguir innovant digitalment en convivència amb l’austeritat econòmica. Les aplicacions 2.0, de filosofia oberta, gratuïtes i fruit de la intel·ligència col·lectiva, ens ofereixen un ventall de noves possibilitats convertint-nos en un laboratori de nous projectes. Per exemple, el passat març l’eina Storify ens va permetre cobrir a temps real la catàstrofe del Japó al nostre web malgrat no disposar dels recursos d’un mitjà de comunicació convencional. Fa uns mesos explicàvem al congrés media140 com amb aquest servei vam poder crear àgilment una cronologia exhaustiva del que estava passant a través dels continguts multimèdia que els propis usuaris d’arreu del món estaven compartint a temps real a les xarxes socials, enllaços a mitjans de comunicació i piulades de corresponsals, autoritats i testimonis.

De cara al futur ens plantegem nous reptes amb la mirada posada en la consolidació de l’ús dels dispositius mòbils per accedir a la xarxa, la visualització de dades, la web semàntica i nous projectes interactius. Els comunicadors hem de dirigir els esforços cap a la consolidació de la institució digital, basada en els principis de transparència, obertura i col·laboració, per tal d’assolir la nostra vocació de funció social a través de les plataformes digitals, fomentant el coneixement i integrant la participació ciutadana.

Marta Ballada

Directora d’Internet i Multimèdia a CasaÀsia i professora de Narrativa Multimèdia a Blanquerna-Universitat Ramon Llull

[Twitter] [LinkedIn] [Tumblr]

A aquestes alçades de la pel·lícula a ningú se li escapa la velocitat amb la qual està canviant la feina de periodista i del professional de la comunicació. El profund impacte que ha tingut la Xarxa en el món de la comunicació deixa obsoletes algunes professions i en crea de noves.

Fa unes setmanes la periodista Cristina Aced publicava un llibre editat per la UOC anomenat “Perfils professionals 2.0“, un recull de noves professions nascudes al caliu de la Xarxa. Aced parla tant de perfils que s’han adaptat al nou mercat que és Internet, com ara un Director de Marketing online o un Director de Comunicació 2.0 i RRPP online, com d’altres que s’han creat com el gestor de comunitat.

El tema és llarg i té moltes implicacions a nivell d’organització, en part perquè aquestes professions poden ser ara provisionals per un futur on no hi haurà una distinció entre el món analògic i el digital, i on aquests dos móns estaran perfectament integrats a totes les àrees de negoci de les empreses. L’impacte d’internet és transversal.

Però permeteu-me que em fixi ara i aquí, des del punt de vista periodístic, en tres perfils que esmenta Aced i que ja podem trobar dins de alguns mitjans de comunicació:

1. El Community Manager o Social Media Editor
Aquesta és potser la nova professió de la que més es parla. Però no és una moda. Avui es fa necessari tenir persones dedicades especialment a la distribució estratègica dels continguts a les xarxes socials i a la gestió de la relació amb els públics online.

La Social Media editor del New York Times va assistir la setmana passada a unes jornades a Bilbao. Jennifer Preston és una periodista amb 25 anys d’experiència i, després d’haver passat per diferents càrrecs al diari, va ser escollida en aquest nou càrrec. La seva tasca consisteix en gestionar els continguts del diari a les xarxes socials i en esdevenir una evangelista dels social media dins del diari.

Segons explicava la pròpia Preston, a través de les xarxes socials el diari pot escoltar i enganxar l’audiència, com per exemple amb les cobertures informatives especials, ja siguin esports o altres esdeveniments culturals o socials, que permeten “connectar” amb lectors altament interessats en compartir l’experiència.

El poder de selecció (l’acció prescriptora de la que parlàvem la setmana pasada), és també un punt important pel diari. Preston explicava a Bilbao l’ús que fan de les llistes de Twitter al terratrèmol de Haití, o l’ús que en fan de Facebook, fins i tot, donant valor a l’acció prescriptora dels periodistes, enllaçan “tot allò que val la pena i rellevant pel nostre lector” en mig d’aquestes xarxes.

L’evangelització i la formació d’altres periodistes de la redacció ocupen també a la Social media editor de la “dama grisa”. “Un cop els nostres periodistes comprenen el valor d’eines com Facebook o Twitter, ja no hi ha marxa enrere, perquè serveixen per trobar fonts d’informació, continuar i explorar tendències, prendre idees per les nostres històries i continuar investigant” deia Preston a El País.

Com a resultat, 145 periodistes de la “dama grisa” estan a Twitter i Facebook i el diari té ja 85 comptes a Twitter.

2. Expert en analítica web

L’analítica web s’entén com la disciplina que mesura el comportament de les persones a les pàgines web. El mitjà online, a diferència del paper o els pannells d’audiència, permet saber quins són els temes que exactament interessen al públic, l’origen de les visites o, fins i tot, des de quin lloc físic es connecten. Tot això són dades summament valuoses per aqualsevol empresa, però encara més vital pel periodisme, ja que parla de l’eficàcia i consum d’allò que és el seu producte: els continguts.

Si els coneixements tècnics d’aquest professional ve reforçat per un perfil periodístic, aquest és capaç de doblar el seu valor, ja que comprendrà i ajudarà a reorientar moltes estratègies del mitjà online vers el públic. (Imprescindible en aquest camp llegir el quadern sobre analitica web i mitjans de comunicació d’Evoca).

3. Expert en usuabilitat usabilitat

Cristina Aced cita a Jakob Nielsen, un dels màxims experts en aquesta matèria: “Una pàgina serà usuable quan la navegació resulti senzilla i intuïtiva, el disseny sigui eficient, fàcil d’entendre i de recordar, i visualment sigui atractiu”. Si volem que els nostres lectors es quedin més temps “amb nosaltres” resulta obvi tenir cura d’aquests aspectes funcionals. Llegir notícies no és una activitat que és limita a un dia, sinó que és un hàbit diari. Si no tenim en compte aquest aspecte, el d’oferir una navegació i una lectura agradable, difícilment aquest lector tornarà al nostre web. De nou, un expert amb un perfil més periodístic pot oferir un plus de criteri a l’hora de dissenyar les pàgines de navegació.

Queden altres professions com la d’arquitecte d’informació o el gestor de continguts digitals, entre d’altres.

Totes aquestes noves professions representen bones oportunitats per les persones que no troben actualment un encaix al mercat laboral de la comunicació, si bé és cert, que hi ha una total manca de formació reglada en aquests camps a causa de la seva novetat. Amb tot, són camins prou interessants com per deixar-los escapar.