Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

S’atribueix a Sèneca la frase Errare humanum est, perseverare diabolicum, que traduïda vindria a dir equivocar-se és humà, però perseverar en l’error és de tanoques rematats.

Com que errar és humà, els mitjans de comunicació — produïts per humans, per molt sorprenent que aquesta afirmació pugui sonar en molts casos — contenen errors. A la premsa escrita això és més greu, perquè els errors perduren molt més enllà que l’eco de les paraules a l’àrea Temporal del cervell. Per a no perseverar en l’error, es van inventar les fes d’errates. Com tota fe, el paper de les fes d’errates és en part testimoni en part acte de contricció. Testimoni i contrició de les errates comeses durant una edició anterior del periòdic, normalment la immediatament anterior.

En el món digital escrit, davant un error, hi ha diverses opcions.

La primera és, simplement, canviar el text original per la correcció. Tot i que el resultat final queda net i repolit, sempre queda un cert regust a engany i traïdoria: “si ara hi diu B i abans hi deia A, què no faran amb les notícies d’anys enrere? què no faran amb les declaracions d’aquell polític que abans era tan simpàtic i ara un complet desgraciat (perquè ha caigut en desgràcia, s’entén)?

Per a solucionar això, alguns mitjans escrits digitals — i molt especialment els blogs — han optat per ratllar les errades i posar la correcció a continuació, és a dir, literalment ratllar les errades com si d’un full de paper es tractés.

Una altra opció és l’habitual fe d’errates, amb dues particularitats: la primera és que als mitjans impresos hom havia de rescatar el diari del dia anterior per a veure el context de l’errata; la segona és que si hom anava a l’hemeroteca i queia a la peça amb l’errata però no a la fe d’errates, s’enduia l’errata a casa malgrat haver estat testimoniada i contricionada a posteriori. Avui en dia, els mitjans digitals permeten per una banda enllaçar a la notícia original (la de l’errata) des de la fe d’errates i, per una altra, incloure la mateixa fe a l’inici o al final de l’escrit original: segueix mantenint la integritat de l’original i queda més elegant que la ratllada.

Hi ha, però, una darrera opció, i és entestar-se com un tanoca rematat en l’error i no corregir-lo. O, el que és pitjor, no corregir-lo encara que els comentaris dels lectors a la notícia ho facin notar. El que, probablement, posa de manifest un segon error: habilitar la possibilitat que el lector comenti una notícia i o bé no llegir-se’ls o bé passar-se’ls per l’arc de triomf.

Això és el que li està passant en aquests moments al diari ABC en la seva versió digital, tot i que podríem trobar exemples en altres capçaleres fins a omplir-ne un blog sencer.

En la seva notícia Un muerto al impactar un rayo contra un avión en el Caribe, el redactor d’ABC confon (l’efecte de) la “Gàbia de Faraday” amb una “Campana de Gauss” en un error que hauria de fer enrogir el més desvergonyit. Els lectors porten quatre dies (comptant el mateix de la publicació) advertint-ho amb més o menys humor als comentaris. Ni cas. Potser en algun moment es corregirà (potser no), potser es ratllarà o potser hi haurà una fe d’errates. Sempre ens quedarà la captura de pantalla a l’article de J. Miguel Rodríguez, la meva font, a Salvados ¿por la campana? (de Gauss).