Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Arxiu de la categoria ‘Internet i TIC’

Gemma Busquets

Audiovisual, Internet i TIC, Periodisme

La informació de proximitat, en perill

02-02-2012 Gemma Busquets (Periodista. Cap de Comunicació d'El Punt Avui)

La llarga tradició de teles locals i ràdios municipals que hi ha a Catalunya es troba en un moment cabdal, no ja per la seva sostenibilitat en el marc d’una situació econòmicament austera, sinó per a la seva futura supervivència.  El mapa de la comunicació de proximitat va sorgir durant els primers anys de la democràcia, gràcies a iniciatives locals i amb més afany de voluntarisme que de negoci. Amb els anys i  les innovacions tecnològiques i la bonança econòmica, molts d’aquests mitjans van fer el gran pas de l’amateurisme a la professionalització amb voluntat de dignificar i prestigiar unes emissores i canals que han teixit el país a partir del territori, informant de què hi passava, amb menys recursos que els de Barcelona, però segurament entenent i interpretant millor la realitat de la vila o la comarca.

El 2007, les concessions de la TDT local van alterar aquest mapa audiovisual de proximitat: televisions arrelades al territori es van veure obligades a tancar, incapaces d’assumir els costos del canvi i d’altres van perdre part de la seva identitat, uniformant-se sota el paraigües d’una marca, la de grups de comunicació més potents de l’àrea metropolitana. Internet va ser, per alguns d’aquests mitjans, la solució, la plataforma per continuar emetent: més econòmica, sense límits i amb una regulació encara per fer. El fenomen emergent de la televisió local difosa per internet (IPTV) ha crescut exponencialment des del 2007; una filosofia low cost –s’abarateix el procés de fer televisió- que no s’hauria d’aplicar en els continguts. El moment àlgid que viu la comunicació –amb més plataformes que mai i amb més facilitat que mai per a la instantaneïtat del missatge- contrasta el fet que hi hagi més mitjans tradicionals que desapareguin. L’últim trimestre del 2011 va ser agònic: TV l’Hospitalet, Canal Nord de Figueres, un dels canals públics del Maresme, RTV Mallorca, Gavà TV –que només opera per internet-, Blanes ha liquidat la tele i deixa al mínim la ràdio mentre que els mitjans públics de Manlleu –l’emissora, el web i la revista- es queden amb un únic treballador dels cinc amb què comptava.

Els ajuntaments redimensionen els pressupostos destinats als mitjans públics. Si bé la reestructuració que apliquen els consistoris entra en una lògica comprensible  –fa un any un expert en l’àmbit de la comunicació local em va dir: “primer tots els ajuntament, del més gran al més petit, volia la seva ràdio, després la revista, van voler també tenir tele i els últims anys calia tenir web i canal al YouTube”-, cal recordar que si la festa s’ha acabat, qui en sortirà perdent és el ciutadà: hi ha menys veus per explicar-li què ha fet el seu alcalde, què en pensa l’oposició…Més enllà dels mitjans nascuts dels ens corporatius locals, hi ha també el cas de les delegacions provincials dels grans grups privats espanyols. Un dels més recents és el de Punto Ràdio quan Vocento va decidir tancar les delegacions de Girona, Tarragona i Lleida, les antigues Onda Rambla.

Amb el negoci que implica la comunicació, ens hem oblidat sovint que tan grans com petits, públics o privats, amb seu central a Madrid o a Barcelona,  els mitjans locals presten un servei; digueu-li públic o social, però l’empobriment de la informació de proximitat és evident. Amb el tancament d’emissores locals i la reducció de plantilles, s’hi amaga també un retrocés i l’aposta centrista de la informació, que només mira més enllà de les capitals quan hi ha successos de magnitud o li cal omplir l’informatiu de cap de setmana amb anècdotes i folklorisme. Aquest empobriment però cal aturar-lo i buscar noves fórmules no només per mantenir el servei, sinó enriquir-lo i alhora atraure noves audiències, noves generacions que potser no escoltaran la ràdio local però segurament sí tenen Twitter o Facebook. Poden ser les xarxes socials un dels flotadors que necessita la informació de proximitat? Els mitjans locals, com els grans, però  encara han de trobar rendibilitat de la xarxa. Internet ens salvarà a tots o ens enfonsarà?

Gemma Busquets
Periodista. Cap de Comunicació d’El Punt Avui

Marta Rosell

Audiovisual, Internet i TIC, Televisió

Una mica d’aire fresc per a les televisions de proximitat

31-01-2012 Marta Rosell (Responsable de Continguts Interactius de la XAL)

Les televisions de proximitat, com la resta del sector periodístic (i del món en general), no està passant pel millor dels seus moments. Les restriccions econòmiques són molt importants, però en paral·lel, la tecnologia no para d’evolucionar i d’exigir (més que demanar) una actualització constant. L’exigència ve imposada pels mateixos consumidors, pels nostres usuaris, pels nostres espectadors. La presència a internet i la possibilitat d’oferir els continguts a la carta és una realitat/obligació de la que cap televisió de proximitat no en pot defugir.

Des de fa un parell d’anys la Xarxa Audiovisual Local, amb la seva clara vocació de servei públic, dóna la possibilitat a les televisions de proximitat de poder obrir els seus propis canals de televisió per IP a través de xip/tv. La plataforma ha anat creixent exponencialment i, actualment, ja són gairebé una vintena els canals que distribueixen els seus continguts a la carta, entre els que hi trobem majoritàriament televisions locals però també algun ajuntament. Aquesta eina, ha permès també als consorcis de TDT poder oferir a cadascun dels seus municipis un espai en el qual poder concentrar tota la informació del seu territori sense haver de dependre dels horaris d’emissió de la televisió.

La ràpida evolució de la tecnologia de la qual us parlava abans ha fet que ens haguem vist obligats a fer un canvi de plataforma per tal de poder oferir millores substancials als nostres associats. Uns associats que han participat del projecte aportant les seves opinions, peticions i demandes i que han convertit xip/tv en l’eina complementària per a qualsevol televisió de proximitat o canal municipal de vídeo per IP. Aquest mes de desembre la plataforma ha fet un gran salt endavant oferint molta més qualitat de vídeo als usuaris i permetent que les televisions puguin personalitzar els seus canals i els seus programes més d’acord a la seva imatge corporativa.

xip/tv també permet als usuaris poder veure els vídeos de la seva televisió a través de qualsevol dispositiu mòbil o a través de televisions connectades (de moment, a través de la web, però ben aviat a través d’aplicacions natives per a cada sistema). L’usuari pot veure directament les notícies i/o continguts que fan referència al seu municipi (hi ha continguts de més de 70 municipis) i, en breu, podran rebre notificacions a la seva bústia de correu quan s’hagi publicat algun contingut nou al seu canal o del programa que li agrada.

Aquesta eina facilita la feina tant a televisions de proximitat tradicionals que emeten per TDT com a les televisions que per diferents motius han optat per emetre només per IP. És un projecte que preten, fent economia d’escala, oferir un servei als canals locals que els permeti ser tan visibles com qualsevol altre projecte audiovisual. Internet posa al mateix nivell d’accés les televisions locals, les autonòmiques, les generalistes i les grans corporacions internacionals i xip/tv els permet no quedar-se al marge de les evolucions del propi sector.

Amb la nova plataforma és molt senzill compartir els continguts per qualsevol via i, ben aviat, tant les televisions com els propis usuaris podran compartir també llistes de reproducció dels seus vídeos preferits o de continguts que puguin considerar interessants. La informació de proximitat mai no havia estat tan a l’abast del ciutadà i moltes de les televisions locals que estan disperses arreu del  territori català i que fan una gran feina cadacuna dins del seu àmbit, ho han vist com una oportunitat de posar-se al dia i poder, així, agafar una mica d’aire fresc.

Marta Rosell
Responsable de Continguts Interactius de la Xarxa Audiovisual Local

Xantal Llavina

Internet i TIC, Xarxes socials

El rei de les xarxes socials: Facebook

26-01-2012 Xantal Llavina (Periodista)

Facebook no és només la xarxa social més gran del món, actualment ja hi som més de 800 milions d’habitants del planeta. Darrera d’ella hi ha el més interessant del que significa: un gran negoci mundial de publicitat,  la seva possible sortida a Borsa aquest 2012 i socialment, el que han significat les revolucions socials, donant poder a la veu del ciutadà anònim. La revista TIME, fa pocs mesos,  premiava a la seva portada la veu dels manifestants a molts països del món, molts d’ells es van aglutinar gràcies a aquesta xarxa.

Aquesta eina, com la resta de xarxes socials, ha canviat per sempre tres elements claus: la manera de relacionar-nos, d’entretenir-nos i d’entendre la nova publicitat.  Per què el seu èxit? Primer la seva gratuïtat, des del seu  inici va ser un espai web gratuït que, sense saber el que passaria, es va expandir i va començar a connectar a milions de persones i totes les accions que se’n desprenen d’elles. Aquesta xarxa ha revolucionat el concepte de la comunicació social en més de 70 idiomes i ens agradi o no,  ha estat el fenomen social més gran i important dels últims temps.  Com és lògic, té partidaris i detractors. Per exemple,  el president de iLike (lloc d’intercanvi de música) Hadi Partovi deia : “En la història de la computació, es va crear l’ordinador personal, després Windows, després la Web i ara la plataforma Facebook “. I  pel que fa –els seus detractors- per exemple José Steinsleger, un periodista argentí diu que : “Al ciberespai hi ha xarxes i … teranyines. Internet és una xarxa (de xarxes), i Facebook una teranyina (de persones)”. Internet vincula, Facebook captura. “Totalment d’acord amb la seva reflexió.

Hi ha opinions diverses,  però gairebé avui en dia naixem a Facebook, on es pengen fotografies, fins i tot moltes vegades veiem els nadons dels nostres amics per aquesta xarxa abans que a la realitat i també morim a Facebook, per això la importància de decidir que farem amb el nostre patrimoni digital. Fins ara, una qüestió amb poc debat entre la nostra societat.

El que queda clar però, avui en dia, és que aquest espai web gratuït creat inicialment per a la comunicació social dels estudiants de Harvard, s’ha expandit per tot el món. Mark Zuckerberg es va convertir en un estudiant de la Universitat de Harvard, que quan estava a l’institut, el 2002, va crear un programa d’ordinador que predeia els gustos musicals dels usuaris, basant-se en les cançons que havien estat reproduïdes per ells mateixos, i permetia als usuaris baixar aquest programa de forma gratuïta. Amb el temps, va evolucionar i ell va crear l’anomenat Facebook. Moltes companyies li van oferir diners per comprar-li la idea, però ell ho va rebutjar i finalment l’any 2004, Zuckerberg amb només 27 anys va ser el gran inventor. Aquest jove ara té una fortuna estimada de més de 6.900 milions de dòlars. Són poques les persones que, a la seva edat, s’han convertit en una de les persones més riques del món, han protagonitzat una pel·lícula taquillera amb 3 Òscars “La Xarxa Social” i han creat una eina que fan servir milions i milions de persones.

L’any 2010, Mark Zukerberg va ser nomenat persona de l’any per la revista Forbes i no és casualitat. La seva passió per la informàtica i la programació es va manifestar des dels 12 anys. I fa només 8 anys, que Mark, al costat del coordinador de Ciències de la computació de la Universitat i els seus companys de quart Eduardo Saverin, Dustin Moskovitz i Chris Hughes van protagonitzar la gran gesta: la major xarxa del món actual.

Facebook mou cada dia xifres increïbles. Cada 15 minuts, només cada 15 minuts! es comparteixen milions i milions d’informacions: 1 milió d’enllaços, s’envien més de 1,6 milions d’invitacions a esdeveniments, s’accepten gairebé 2 milions de sol·licituds d’amistat, s’envien 2,8 milions de missatges personals, s’etiqueten 1,4 Milions de fotografies, i es fan més de 10 milions de comentaris. Però, una de les dades que ens ha de preocupar, en els nostres canvis socials comunicatius és que: el 57% dels usuaris parla més sovint amb altres persones en aquesta xarxa social que a la vida real.

I a tot això, quan val l’anomenat Rei de Xarxes? Molt, moltíssim i de moment segueix sumant el seu valor. Els accionistes de Facebook calculen que la companyia podria sortir a borsa amb un valor d’entre 35.000 i 40.000 milions de dòlars. Altres analistes, en canvi, parlen de xifres de fins a 100.000 milions de dòlars. Fa poc, hem conegut que Facebook planeja sortir a Borsa entre l’abril i el juny del 2012, segons  The Wall Street Journal. Espera recaptar al voltant de 10.000 milions de dòlars (7.524.000 d’euros) amb una oferta pública de venda d’accions (OPV) de manera que la signatura es valoraria en més de 100 mil milions de dòlars.

A més a més, en els últims mesos, l‘activitat de contactes dins de les xarxes socials com Facebook s’ha transformat en una cosa fonamental per dur les anomenades revolucions socials: relacionar una gran quantitat de persones interessades en els mateixos objectius per a un benefici social.

I és que les xarxes de Facebook i Twitter, més enllà de poder ser utilitzades amb  fins d’oci i de mantenir-te comunicat amb un entorn de persones conegudes, també serveix com a mitjà de difusió d’informació que pot arribar a desencadenar canvis. Un exemple clar el vam tenir amb Egipte. No és casualitat que les autoritats, del ja deposat règim de Mubarak decidissin, després de les primeres baralles al carrer, bloquejar les xarxes de Facebook i Twitter. I és que de seguida és van veure desbordades per la increïble capacitat de mobilització de protesta a les xarxes socials. Facebook va ser utilitzat activament per organitzar les manifestacions a Egipte. Per exemple, un grup de Facebook anomenat “We Are All Khaled Said”, comptava amb actualitzacions cada minut amb les fotografies de la protesta. A Egipte, només a Facebook es van crear 32.000 grups i 14.000 pàgines per a l’intercanvi d’informació,  per enderrocar a Mubarak. Malgrat la censura i el tall del servei d’internet durant cinc dies, el número de usuaris de Facebook a Egipte es va disparar durant totes les revoltes.

Per tant, totes les xarxes socials no paren de connectar als ciutadans per a diverses causes: entreteniment o denúncies globals. Mark Zuckerberg afirmava en diferents entrevistes: “Jo vaig crear Facebook sense saber que estava creant una empresa. Jo vaig creure que feia una altra cosa”.

“Donar una veu a tots i donar el poder al poble fa que el sistema en general acabi en un lloc molt bo”.

De moment encara, en xifres, “El Rei de les Xarxes Socials” és Facebook. Però el futur és incert i ràpid al camp de Internet. Qui serà, amb el temps, el proper mag tecnològic?

Xantal Llavina
Periodista, directora del Programa Directe 4.0 a Ràdio 4 RNE

Patricia de Andrés

Internet i TIC

SOPA: un tema complex a debat

20-01-2012 Patricia de Andrés (Consultora de Màrqueting i Comunicació 360º)

Què es SOPA – PIPA

SOPA i PIPA són dos projectes de llei que es troben a debat als Estats Units i es dirigeixen a combatre la “pirateria” a Internet.

  • SOPA és el projecte que es troba a la Càmbra de Representants , “llei per detenir la pirateria en línia” (Stop Online Piracy Act).

  • PIPA és el projecte que es troba a el Senat, “llei per protegir la Propietat Intel·lectual” (Protect Intelectual Property Act).

La Casa Blanca encara no ha adoptat una postura ferma a favor d’aquestes, i ha anunciat que no donarà suport a una legislació que pugui servir per censurar activitats legals o inhibir la innovació, que rebutja qualsevol legislació que inclogui el bloqueig o filtrat de DNS, i  reclama la participació de tots els estaments implicats. Diverses plataformes contràries a aquestes lleis s’estan mobilitzant per exercir pressió i aconseguir que no s’aprovin les lleis.

Què pretén la llei SOPA

Lluitar contra la distribució online no autoritzada de continguts subjectes a propietat intel·lectual als Estats Units i impedir que els ciutadans estatunidencs puguin accedir-hi. Això significa que el Govern d’EUA podria sol·licitar intervencions en pàgines infractores dins i fora del seu territori.

És a dir, es pretén:

  • Que el Departament de Justícia pugui tancar pàgines sense intervenció judicial.

  • Detectar les pàgines que comparteixin contingut il·legal a través dels proveïdors d’Internet. Aquests proveïdors tindran l’encàrrec de fer de “policies” de les dades que viatgen a través de la seva xarxa i podran bloquejar les pàgines que considerin il·legals.

Aquest és un dels punts més candents, un lloc web es caracteritza per tenir el seu nom escacc.cat i la seva adreça IP 212.121.243.175. Això és un estàndard i si es comencen a bloquejar aquests llocs web poden modificar els hàbits de navegació dels usuaris que ara es troben en una zona segura, passant a a una altra d’insegura. A més, el fet que el bloqueig no parteixi de la decisió d’un jutge genera moltes crítiques.

  • Tancar webs allotjades als EUA encara que els seus propietaris resideixin a l’estranger, quan infringeixin els drets d’autor.

A més, hem de pensar que als EUA es concentren les grans infraestructures d’Internet que es consumeixen a tot el món. Pensem en Yahoo!, Google, Facebook, YouTube…

  • Impedir el treball i lucre dels que tenen tractes amb les webs que infringeixin la llei. Els cercadors hauran d’eliminar aquestes pàgines dels resultats, els anunciants a treure els anuncis, i les passarel·les de pagament a interrompre els serveis perque aquestes webs no puguin seguir generant beneficis.

Quin és el conflicte

En principi tots estaríem d’acord en que cal lluitar contra la pirateria, si fos tan senzill no hi hauria debat.

A Internet no es fa un producte diferent que produeix un tercer, sinó que un contingut existent s’enllaça, còpia, modifica o reenvia. És a dir, que el que entra en joc és què entenem per pirateria i fins a quin punt els models de negoci existents han de canviar per adaptar-se a la tecnologia actual. 

Els grans defensors de la llei al·ludeixen al fet que són objectes de pràctiques fraudulentes que els provoquen pèrdues irreparables.

Qui hi dóna suport

Principalment tres lobbies que es queixen que la “pirateria” comporta pèrdues econòmiques d’uns 100.000 milions d’euros.

Qui hi està en contra

A nivell internacional Wikipedia, WordPress o Greenpeace lideren la “resistència”, encara que també molts grups de defensa de les llibertats a Internet que s’agrupen en una iniciativa de vaga o aturada de 24 hores que abans d’ahir va aconseguir el tancament de 60.000 webs.

Com que aquestes decisions tenen repercussions globals, a Espanya trobem Barrapunto o Alt1040, la Asociación de Internautas a través del seu president Víctor Domingo o Enrique Dans.

On existeixen lleis similars.

Espanya: Llei Sinde.

França: Llei HADOPI.

Itàlia: diverses mesures contra The Pirate Bay i protestes de Wikipedia.

Dinamarca: sentències contra The Pirate Bay i portals similars.

Mèxic: Llei Doring, a debat.

Quines alternatives hi ha

Afavorir la creació de plataformes per compartir continguts legals com:

Quina és la situació ara mateix

Han començat els moviments per ambdues parts, el 18 de gener es produeix l’aturada anti SOPA, el 19 de gener l’FBI tanca Megaupload i com a represàlia Anonymous llança un atac i inhabilita els llocs web del Departament de Justícia d’EUA, la Indústria de la Música d’Estats Units (RIAA), l’Associació de la indústria del Cinema d’EUA (MPAA) i d’Universal Music.

Aquesta llei es votarà el 24 de gener als EUA.

El tema és complex i el debat està servit.

Patricia de Andrés (web)

Consultora de Màrqueting i Comunicació 360º.

Francisco J. Pérez-Latre

Internet i TIC

Un panorama rico en oportunidades

17-01-2012 Francisco J. Pérez-Latre (Professor de Publicitat (Universitat de Navarra))

En la comunicación siempre ha habido luces y sombras, problemas y oportunidades. El actual panorama digital es rico en oportunidades. Podría decirse que el mundo está en la palma de nuestra mano, que estamos a un sólo click de contenidos actualizados e interesantes, que podemos tener una audiencia mundial. A la vez, la cercanía de noticias, entretenimiento, y juegos, provoca distracciones y empuja a algunos públicos a la gratificación instantánea, con sus lógicas secuelas de adicción.

Frenar el acceso a la red y los soportes móviles no parece la mejor opción, y puede resultar incluso impracticable en la era “sin hilos”. Pero a estas alturas sería ya poco razonable ignorar los problemas que se derivan del uso inadecuado de los medios digitales. La mayor parte de estos problemas existían en los medios analógicos: el exceso en el “consumo”, la proliferación de contenidos que, por decirlo suavemente, lesionan la dignidad humana; la explotación del sensacionalismo…

Vida “online” y vida “offline”

La vida online no puede sustituir a la vida offline. Dicho de otro modo, la tecnología está al servicio de las personas, y debería hacernos más sociales.

En algunas situaciones las tecnologías pueden favorecer el anonimato. Y en la comunicación digital es frecuente que no estén presentes las pistas visuales y verbales que aportan los encuentros cara a cara. Pero la comunicación digital permite llegar a más personas y conservar con ellas al menos cierto grado de cercanía. La multiplicación de “amistades”, en sí un fenómeno interesante y positivo, provoca también un crecimiento potencial de los encuentros con extraños y otros peligros. De esta manera, los riesgos de cyberbullying y otras conductas “antisociales” aumentan.

La cuestión no parece resuelta, pues algunos públicos demuestran una falta de empatía inquietante, que podría verse facilitada por el “automatismo” o la distancia en la comunicación. Son personas que más que hablar, envían mensajes. La conexión permanente está provocando ya síntomas evidentes de adicción, e incluso “síndromes” de falta de memoria.

Por tanto, otra de las paradojas de la comunicación digital es la tensión que se produce entre aislamiento y búsqueda de contacto con amigos y contactos profesionales. Por una parte, algunos parecen refugiarse en relaciones virtuales que sustituyen la conversación personal de personas con escasa competencia social. Por otra, se incrementa el número de amistades y se intensifica la relación con los más cercanos. ¿Estamos ante la autonomía o ante la socialización? De alguna forma, el aislamiento es un indicador de que la comunicación no funciona. Si usamos bien las tecnologías digitales, nuestra cercanía a los demás se incrementará. Estamos ante la presencia de una constante de la comunicación humana, que siempre encuentra nuevos modos de expresarse.

A veces, la distinción entre “vida online” y “vida offline” confunde un poco. La vida “online” o virtual es la vida real (aunque no sea física). Es decir, la vida “online” es tan real como la vida misma, ocasión de despliegue de la propia personalidad y ejercicio de las virtudes (o de los defectos). Los que muestran respeto en la vida “offline”, son también respetuosos en la web. La web es una “plaza pública”, donde nos retratamos constantemente.

Por eso, también en la red es necesaria la etiqueta. Basta asomarse a los comentarios en los blogs, Twitter, Facebook o YouTube para descubrir usuarios que, amparados en el anonimato, profieren insultos, siembran discordia y se muestran descorteses, hostiles y enfadados. La red es una extensión de las relaciones personales. Por eso hay que reivindicar la comunicación franca y abierta, el optimismo, la cortesía, el respeto, el agradecimiento y la buena educación. Hay una revolución pendiente: la revolución de la amabilidad.

La avalancha de información y su velocidad

La extraordinaria abundancia de información es un problema creciente que afecta al consumo de medios y otros contenidos, pero también a su calidad. Tenemos acceso a multitud de datos, pero con frecuencia nos falta el contexto y la posibilidad de interpretación. El incremento de la cantidad de información no lleva consigo mayor calidad en los conocimientos.

Hemos construido grandes autopistas de la información, pero nos hemos olvidado de enseñar a conducir. Por eso, con mayor cantidad de datos y noticias hará falta más prudencia y selección. Se refuerza la necesidad de ordenar la información y no precipitarse, buscando evidencias sólidas y acudiendo a las mejores fuentes. Per se, la acumulación de información no nos hará más sabios. Los públicos necesitan el discernimiento necesario para seleccionar el menú adecuado y dedicar el tiempo pertinente. Al mismo tiempo, la abundancia de información no es un problema, sino una bendición para públicos que tienen más contenidos disponibles que nunca (y con frecuencia gratis). De esta manera pueden expandir sus posibilidades de acceso a información, conocimiento e investigación.

Las herramientas de comunicación digital y móvil han aumentado la rapidez en la transmisión de mensajes y noticias de última hora, facilitando la difusión global y la participación en tiempo real en distintos eventos. La velocidad de la información provoca efectos llamativos en cuestiones como la reputación de las personas, la difusión y ayuda en las catástrofes naturales, las campañas políticas, las movilizaciones sociales o las crisis económicas, como se viene comprobando desde 2008.

Al mismo tiempo, la rapidez provoca errores de bulto, ayuda a extender rumores que pueden ser letales para la reputación, y puede dificultar la verificación y control de calidad de los contenidos. En la red, todos son “periodistas”, pero hay pocos “editores”. La velocidad resulta ya imprescindible. Pero conviene subrayar la necesidad de reflexión para evitar precipitaciones. Necesitamos también precisión y calidad.

La epidemia del narcisismo

Otra de las cuestiones es la llamada “epidemia del narcisismo”, que, de forma algo paradójica, se hace compatible con un celo extraordinario por proteger la intimidad. La generación que algunos han definido como “generación del yo” busca activamente la “visibilidad”. Con una expresión que resulta significativa, en las redes sociales “creamos perfiles”, que resultan, de alguna manera, versiones mejoradas de nosotros mismos. Se trata de un proceso no exento de problemas que, al mismo tiempo, es parte del que da la oportunidad de tener una audiencia global de “amigos” y seguidores.

La “nube” almacena gran cantidad de información de los ciudadanos: vídeos, fotos y textos. Con frecuencia hemos perdido la pista de esos contenidos, pero están allí y pueden reaparecer en cualquier momento, ocasionando diversos problemas. No conservamos la “caja de cartas” con nuestras palabras e imágenes: hemos perdido la memoria y quizá hasta la capacidad de archivar.

Surgen movimientos para que los consumidores puedan borrar su historial online. Se propone ya abiertamente el “derecho a ser olvidado”, seleccionando vídeos, fotos y textos en función del respeto a la dignidad y la imagen de los consumidores, que a veces necesitan también más conocimientos para comprender los “riesgos de la transparencia total”.

Desconectar para conectar

Estamos permanentemente conectados al mundo a través del móvil, en Twitter o Facebook, en el e-mail. Necesitamos estar en la red para acompañar a los amigos y familiares, o mantener el contacto con las redes profesionales. Pero la conexión permanente también genera inquietudes, y parece que se desmoronan las fronteras tradicionales entre la vida profesional y la vida familiar y de amistad. Surgen movimientos que proponen la “desconexión” y un estilo de vida más “slow”, que permita aprovechar mejor los mensajes y contenidos, encontrando verdaderos espacios de amistad y descanso, logrando “desconectar para conectar”. En cierto modo, se podría hablar de una nostalgia de la desconexión, que resulta más valiosa cuanto más inalcanzable resulta. En realidad, el que necesite la conexión permanente no podrá poner en marcha proyectos con cierto calado, y estará abocado al flujo continuo de las novedades, que, paradójicamente, reducirá su productividad y eficacia.

Referencias

Bringué, X.; Sádaba, C. (2011), Menores y redes sociales, Colección Generaciones Interactivas, Fundación Telefónica Madrid.

Carr, N. (2011), The Shallows. What the Internet is Doing to Our Brains, W.W. Norton & Company, New York.

Kirkpatrick, D. (2011), El efecto Facebook. La verdadera historia de la empresa que está conectando el mundo, Gestión 2000 Madrid.

Kovach, B., Rosenstiel T. (2010). Blur. How to Know What’s True In The Age of Information Overload, Bloomsbury, New York.

Qualman, E. (2009, 2011) Socialnomics: How Social Media Transforms the Way We Live and We Do Business, Wiley, Hoboken.

Twenge, J.M.; Campbell, W.K. (2009), The Narcissism Epidemic: Living in the Age of Entitlement, Free Press, New York.

Francisco J. Pérez-Latre

És professor de Publicitat a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra. Entre els seus llibres hi ha La publicidad y los medios (2011), Issues on Media and Entertainment (2006); Planificación y gestión de medios publicitarios (2000). Escriu cada dia al bloc C4E News & Trends. Es dedica a investigar la comunicació i els mitjans i la seva influència a la societat i la cultura.


Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina