Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Arxiu de la categoria ‘Difusió i Audiències’

Cristina Aced

Comunicació, Difusió i Audiències, Internet i TIC, Màrqueting i publicitat

Gestionar la reputació en tres passos: escoltar, conversar, mesurar

02-01-2012 Cristina Aced (Consultora de comunicació corporativa i digital)

Reflexionàvem fa uns mesos (l’any passat!) sobre si cal o no que gestionem la nostra reputació. Us recomanava aleshores actuar proactivament i gestionar directament la vostra reputació, perquè no podem evitar ser digitals.

Però, com ho podem fer? Com podem gestionar la nostra reputació? A mi m’agrada explicar-ho en tres passos, un pla molt semblant al que proposàvem a Visibilidad:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1.     Escoltar

Vol dir monitoritzar què es diu a la Xarxa sobre nosaltres, la nostra empresa, la nostra marca, els directius de l’empresa… I també veure qui parla dels temes que ens interessen i identificar aquells blocs o espais en què ens agradaria ser citats. Per això resulten molt útils eines gratuïtes com Socialmention i Icerocket, tot i que n’hi ha moltes més.

2.     Conversar

La segona fase del pla consisteix en definir l’estratègia. Cal definir què volem aconseguir (objectius), com ho aconseguirem (estratègia) i triar les plataformes més adients. Aquí, el mapa de les xarxes socials de Dosdoce ens serà molt útil per seleccionar a quines plataformes ens interessa ser-hi en funció dels objectius que ens hem marcat.

Fixeu-vos que hem triat les plataformes a la segona part del pla, però que no hem començat el pla per la tria de xarxes socials.

Un cop definida l’estratègia, cal dissenyar el pla d’acció. Veure quines accions posarem en marxa i en quin moment, és a dir, definir el calendari. Penseu que no cal començar amb presència a totes les xarxes socials: podem començar creant un bloc i més endavant ampliar amb Twitter, Facebook… No hi ha receptes vàlides per tothom, dependrà dels vostres objectius.

És el moment també de definir la línia editorial de la nostra presència a la Xarxa: què publicarem al bloc? I a Twitter? I a Facebook? De quins temes no parlarem? Com abordarem una crítica negativa?

3.     Mesurar

Ja hem posat en marxa el pla i és ara quan cal mesurar els resultats que estem obtenint, per veure si l’estratègia funciona o cal ajustar-la. Definir els indicadors no és fàcil, però és necessari per poder valorar les accions que estem realitzant i si s’acompleixen els objectius.

Fixeu-vos que aquest pla és aplicable tant a nivell personal-professional com empresarial. A què espereu per començar a gestionar la vostra reputació digital? L’inici d’any és un bon moment per començar!

Cristina Aced
Consultora de comunicació corporativa i digital

Joan Sabaté

Difusió i Audiències

Cinc anys mesurant el valor de la comunicació i la cultura

28-03-2011 Joan Sabaté (Director general de Fundacc)

Aquest dijous la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura publicarà les primeres dades d’audiències i consums culturals de 2011. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura inicia, així, el cinquè aniversari de la seva presència al mercat, que finalitzarà el gener de 2012 amb la publicació de les dades de l’any natural.

Cinc anys de dades. Cinc anys mesurant el valor de la comunicació i la cultura. Un valor que abans de  l’aparició del Baròmetre no es podia visualitzar. Un mercat potencial de 13 milions de persones amb una llengua comuna. Un territori amb més de 1.600 mitjans de comunicació i més de 1.000 milions d’euros d’inversió publicitària, que no arribaven a la majoria d’aquests mitjans de comunicació locals i comarcals perquè cap estudi tenia la capacitat de veure’ls. Uns mitjans que, a més, són sovint líders d’audiència en el seu territori.

Un mercat que, a més, té una llengua pròpia, el català, que la resta d’estudis d’audiència no tenia -ni encara té- present. El Baròmetre també introdueix l’associació del mesurament de les audiències als consum culturals, molt condicionats per la llengua. Un estudi que segueix la lògica del mercat de la comunicació i la cultura, però també amb un enfocament científic rigorós. Pluralitat, neutralitat i independència, a més d’un comportament empresarial molt estricte, són els valors que defineixen el projecte.

Per obtenir aquestes dades s’han fet fins a més de 40.000 entrevistes presencials anuals a les llars de Catalunya, el País Valencià i les Balears, amb la col·laboració indispensable de les empreses líders del sector de la investigació, com Nielsen, TNS i ODEC.

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura no hagués estat possible sense l’impuls inicial de la fundació Escacc i la participació activa dels patrons de la fundació com la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear, les empreses de la comunicació i la cultura i un gran número de patrons científics que, de forma totalment desinteressada, han aportat els seus coneixements i experiència.

El Baròmetre neix en un mercat en crisi conjuntural i estructural. Tanmateix, un moment on les dades del Baròmetre tenen més valor que mai pels mitjans de comunicació, agències de mitjans, indústries culturals i administracions públiques. Una mostra del potencial del Baròmetre són els argumentaris comercials que molts mitjans de comunicació construeixen amb les dades  i l’interès de molts anunciants en què les agències planifiquin la seva inversió publicitària amb el Baròmetre.

El procés de creació del Baròmetre ha estat llarg i complex, com succeeix sempre en tot projecte que té com a màxima aspiració el consens. A més, les dades d’audiència no deixen mai satisfet tothom i la observació crítica forma part de la normalitat. Tanmateix, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura s’ha guanyat en aquests cinc anys el respecte del mercat, nacional i internacional, i és un element estratègic dins de la cadena de valor de la indústria de la comunicació i la cultura en els territoris de parla catalana.

Cinc anys mesurant valor. Cinc anys construint conjuntament amb mitjans, agències i anunciants un mercat sòlid, plural i en creixement.

Joan Sabaté

Director general de Fundacc

Difusió i Audiències, General, Grups de comunicació, Internet i TIC, Premsa

Facebook i els mitjans de comunicació catalans

03-02-2011 Sílvia Cobo

(Actualització de la imatge i comentari en acabar el post)

Després del post sobre Twitter i els mitjans digitals ha arribat l’hora de veure què estan fent molts mitjans a Facebook. No és una tasca fàcil tenint en compte el nombre de mitjans i la quantitat de pàgines obertes que hi ha. Es tracta, doncs, només d’una petita aproximació sobre l’ús que estan fent alguns mitjans catalans. Hem pres de base els mitjans ja analitzats i n’hem afegit d’altres. Estem parlant de pàgines de Facebook corporatives de mitjans.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

La CCMA té una presència tan impressionant a Facebook, que aquí seria difícil fer-ne un llistat complet [Presència a les xarxes Tv3, Catalunya Ràdio]. Hem parlat amb els responsables de la coordinació de la presència corporativa. Juntament amb els programes o canals es plantegen plegats els objectius de cada presència per després dibuixar una estratègia. Reconeixen que tenen un avantatge clar gràcies a la marca: la gent els coneix i els ve a buscar a FB. No tenen problemes de pocs seguidors ni de manca de massa crítica. Segons ens expliquen, la participació és més fluida quan es publiquen notícies que afecten molt directament a les persones: fenòmens meteorològics, vagues de transports… Quan hi ha una vivència en primera persona hi ha una necessitat espontània d’expressar-se. Programes informatius com Els Matins fa un any que tenen Fb però funcionen prou bé i pretenen integrar la participació amb l’emissió en directe. El cas de la ficció es mereix una menció especial: els seguidors de les sèries es mostren d’allò més compromesos i entusiastes i generen un volum molt important de comentaris, esdevenint veritables comunitats de seguidors i fans de les sèries de Tv3.

Esportius: Sport i MundoDeportivo

El món dels esportius és veritablement un altre món… tant pel nombre de seguidors com per la matèria prima, l’esport, i més en concret, el futbol. En aquest sentit és una matèria on els aficionats estan veritablement predisposats a participar i dir-hi la seva.

El diari Sport és el líder pel que fa al nombre de seguidors a Fb, van apostar més per aquesta xarxa. La utilitzen per a la distribució notícies destacades a la portada, mitjançant un feed automàtic. Una persona es dedica exclusivament a dinamitzar els espais de participació. A més de les visites que pot portar Fb (que reconeixen que és baix en comparació amb el seu gran trànsit web) també els serveix per copsar l’interès del públic sobre temes d’actualitat. El repte és, segons ens expliquen, aconseguir mesurar el retorn de la inversió en temps i recursos que hi dediquen, sense menysprear els altres beneficis que reporta la presència a les xarxes.

Al contrari, Mundodeportivo diuen haver apostat més per Twitter ja que el consideren un mitjà més periodístic, en temps real, més viral i que propicia millor la conversa [Presència a xarxes de MD]. Amb tot, han decidit repensar la seva estratègia a Fb i han deixat de banda els feeds automàtics perquè siguin els propis periodistes qui pengin les notícies i puguin modificar la forma de comunicar més enllà del titular de la notícia. Apostaran doncs, per la qualitat en les actualitzacions al Fb per sobre de la quantitat. En tots dos casos Fb és gestionat pels equips digitals dels diaris. El 9 esportiu un grup a Fb creat per un lector.

Diari Ara

L’ARA és el diari generalista català que té més seguidors a Fb. És gestionat per l’equip de Comunitats. L’utilitzen fonamentalment per a la distribució de les notícies però, com la majoria de mitjans consultats, intenten no penjar totes les notícies, no volen col·lapsar els timeline dels lectors. Un ús interessant que fa el diari és demanar la participació dels lectors aportant informació, dades o testimonis per elaborar contingut editorial. Sovint, és iniciativa de les pròpies seccions del diari. Les xarxes socials han estat molt importants en el procés de llançament d’aquest nou diari. També publiquen al paper allò que els lectors els han dit a Fb. A l’Ara porten un control diari de l’evolució del nombre d’usuaris a les xarxes i del que hi diuen. És potser el mitjà netament informatiu que millor és mou a les xarxes i mira de treure’n el màxim benefici possible.

El Periódico de Catalunya

El Periódico a Facebook són més selectius: hi pengen poques notícies, prioritzant les històries pròpies i les que puguin demanar la participació dels lectors. El tipus de notícies que difonen són també diferents que a Twitter. No utilitzen feeds automàtics. Tenen un molt bon número de seguidors.

La Vanguardia:

La Vanguardia fa una aproximació ben diferent a la resta de mitjans.  Deixa la seva presència més corporativa a les xarxes a mans dels seus lectors [Presència LV a les xarxes] i no tenen un perfil professional encarregat dels social media. Només són presents en projectes concrets com La Hemeroteca o l’agregador Hagoclic, que gestionen els propis periodistes d’aquets projectes. El seu Fb “oficial” té pocs seguidors i no hi ha intervenció humana (és un feed automàtic). Tampoc es fa promoció del seu Fb a la home com sí que fan la resta de mitjans. La interacció amb els lectors, doncs, prefereixen fer-la a través de la web i el tradicional correu electrònic. De fet, van ser els lectors els que van demanar l’opció de compartir les notícies via Facebook, i és per això que en el recent redisseny s’ha inclòs aquesta funcionalitat.

ACN

El cas de l’Agència Catalana de Notícies de la utilització de Fb és bastant semblant al cas dels mitjans finals. La utilitzen tant per a la distribució de continguts com també per a la promoció de l’agència. Sense utilitzar cap feed automàtic, intenten donar difusió a temes propis de l’agència, a temes que interessen especialment als internautes i pengen tots els vídeos del seu youtube. En alguns esdeveniments especials han demanat la participació dels usuaris i amb un grau de comentaris moderat.

COM Ràdio

EL Fb corporatiu de COM Ràdio l’utilitzen com a eina promocional. Miren de no publicar més de 4 actualitzacions al dia entre notícies pròpies que ha generat la cadena i avenços de la programació. Als favorits d’aquesta pàgina es poden trobar la resta de FB dels programes de la COM, on han personalitzat les imatges de cadascun dels programes. En aquest Fb corporatiu es difícil generar participació –expliquen- però prefereixen que aquesta es doni als Fb de cadascun dels programes. Un cas interessant és el que han creat específícament pels seguidors de l’Espanyol. La COM retransmet tots els partits de l’equip i això ha fidelitzat una audiència molt específica que es mostra molt activa –molt més que la dedicada al Barça- en aquest Fb, esdevenint una veritable comunitat que compta amb la complicitat de la redacció.

El 9nou

A El9nou, un mitjà comarcal, es plategen la utililitat de Facebook. Com molts altres mitjans no tenen feeds automàtics i intenten no publicar més de 4 o 5 missatges al dia, algun d’ells són anuncis promocionals del programes de la Tv local. Ens expliquen que malgrat superar els 1.500 seguidors, la participació és molt baixa, costa que la gent s’engresqui a comentar. De fet, al web no es poden fer comentaris i com a assignatura pendent encara han de promocionar les seves xarxes socials al web. Valoren Facebook més com una eina promocional on els continguts tenen més visibilitat que no pas a Twitter. De fet, ens expliquen que Facebook és una de les principals fonts de trànsit després del cercador Google.

Barcelona TV

El Fb de Barcelona TV el porta l’equip de Comunicació i màrqueting del canal públic. Si BTVnotícies.cat, la seva web informativa, sempre ha destacat per l’ús que han fet de Twitter, a Fb reconeixen no haver trobat el model.  Tenen pocs seguidors i pengen una o dues notícies al dia, una manera de redistribuir els continguts. La poca interactivitat que tenen a Fb contrasta amb la connexió que han aconseguit amb els usuaris de twitter, tot informant-los de possibles notícies i alteracions als transports o les carreteres. En aquest sentit es mostren satisfets i prefereixen apostar per elements qualitatius que els aporta l’altre canal. Molts programes com La porteria, o La meteo tenen una pàgina de Fb que s’autogestionen les redaccions.

Vilaweb

A Vilaweb la gestió de la pàgina de Facebook és una tasca compartida entre tots els periodistes. Tots tenen accés a la pàgina i han d’actualitzar-la amb les seves informacions. Aquesta dinàmica s’ha decidit després d’un període curt de temps en que una persona de la redacció va ser l’encarregada de gestionar les xarxes, però es va desestimar aquest model. Prefereixen doncs gestionar Fb i la resta de xarxes de manera més transversal. Tots els periodistes de Vilaweb han de tenir un compte personal a Fb i Twitter.  Vilaweb posarà en marxa noves pàgines a Fb dedicades a diferents temàtiques.

Algunes conclusions

És difícil posar totes les iniciatives al Facebook en el mateix calaix: la presència informativa queda molt per darrera dels programes d’humor i els de ficció. Els esportius es troben, però, en un punt intermig: és fàcil generar participació al voltant de l’actualitat esportiva. Com a conclusió diria que és més fàcil atraure la participació: 1) quan hi ha una massa crítica suficient, 2) quan parlen de temes com humor, la ficció o el esports o 3) quan es tracta de temes que toquen especialment les vides de les persones.  Quan parlem de política internacional és difícil arrencar la participació del públic…

La gran majoria de mitjans reconeix que Facebook no els reporta la quantitat de trànsit a les seves pàgines web. La majoria prefereix no atabalar els usuaris amb milions d’inputs en el seu timeline personal a Facebook. Però no tot és un número de “fans”, també cal veure el grau de retorn en clau de marca o la connexió emocional que generen amb l’usuari.  Encara està per veure si estem davant d’una eina més per al màrqueting que per la redistribució de continguts.

Però com amb la resta de les noves xarxes socials, tot està per fer…

Actualització 8/02/2010

Actualitzo aquesta imatge recollint les dades dels fans de les pàgines dels programes l’APM (que ja enllaçava al post), Crackòvia, Polònia, La Competència o La Transmissió del Puyal. Els companys de la CCMA opinen, que la primera imatge que vaig publicar (un llistat de pàgines a Facebooks de tipus corporatiu) es contradiu amb el contingut del post, que no els fa justícia a la seva presència real a la xarxa social. Segons m’expliquen, per a ells, tan corporativa és la pàgina de Tv3 com la de la pàgina de la sèrie Infidels.

Crec que tenen part de raó. Amb tot, com veiem, l’humor, el futbol i la ficció segueixen sent líders.

Sigui com sigui, els seus responsables em feien una reflexió que trobo molt interessant compartir aquí. Són conscients que el públic “és més fan dels productes/programes que no pas dels canals” i creuen que això és una tendència que anirà a més.

Reflexiono: És llavors TV3 un marca contenidor d’altres marques? Pot haver-hi el perill d’acabar sent una commodity el mateix canal de televisió? Es farà el fenomen extensible a la resta de televisions?  Els altres mitjans de comunicació poden arribar a generar marques dins la seva marca?

Trobareu el document públic amb les dades aquí.

Difusió i Audiències

Notorietat i lògica mediàtica

03-01-2011 blocobert

Joan Sabaté, és director general de FUNDACC

Algun directiu, jugadors i l’entrenador de l’Espanyol han expressat la seva disconformitat amb el tracte que ha rebut el  club per part dels mitjans de comunicació després de la recent derrota davant del Barça. No és la primera vegada que els responsables i seguidors de l’Espanyol expressen aquest malestar, però sí que ha estat una de les més contundents i exagerades dels darrers anys.

De forma recurrent, des de l’Espanyol s’ha valorat com a insuficient el temps que es dedica al club a la premsa esportiva, a les tertúlies radiofòniques o a la televisió. Els responsables del club obliden, però, que la notorietat mediàtica d’una entitat o esdeveniment depèn del grau d’influència social que s’hi atribueix des dels mitjans de comunicació.  Aquesta és la lògica mediàtica, que està associada tant a la funció dels mitjans de creació d’opinió pública com a la necessitat d’arribar a la major audiència possible per garantir-ne la seva rendibilitat econòmica.

Tanmateix, als mitjans de comunicació se’ls qüestiona sovint la seva capacitat per copsar acuradament aquest “grau d’influència”. És així en el cas del tractament informatiu del Barça i l’Espanyol? Segons les dades de la darrera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, un 64% de la població de més de 14 anys de Catalunya s’identifica amb el FC Barcelona. I després? Doncs en segon lloc es troba el Real Madrid amb un 10% de la població i el tercer lloc l’ocupa l’Espanyol, amb un 2% de la població.

D’aquestes dades es confirma que, primer, els mitjans de comunicació estan tractant de forma raonable els dos clubs en relació directa al nombre dels seus seguidors. En segon lloc, que l’existència de programes monogràfics dedicats a l’Espanyol o la retransmissió en directe dels seus partits, tant en els mitjans públics com en els privats, demostra una sensibilitat periodística impecable com mereix un club català centenari.

Aquest tractament informatiu va més enllà dels beneficis directes que se’n poden derivar en forma d’audiència i fuig de l’estridència periodística. És una lògica mediàtica inclusiva i respectuosa, que només parla de l’excel·lència professional del periodisme esportiu a Catalunya.

Comunicació, Difusió i Audiències, Grups de comunicació

L’audiència és sinònim d’influència?

23-09-2010 Sílvia Cobo

L’audiència i la influència són dos terrossos de sucre desitjats per molts en aquest món dels mèdia. Però, són sinònims? Tenir audiència et fa ser influent? Totes les audiències són iguals? I, quin mitjà pot resultar influent? Què et fa ser influent?

Juan Pablo Artero, professor i investigador  de la Universitat de Navarra en el darrer número de la publicació Perspectivas del mundo de la Comunicación, ha intentat fer una aproximació a la “quota de veu” dels 60 grups de l’Estat espanyol. Artero, ha agregat les dades de quota d’audiència de l’EGM de cadascun dels grups per sectors.

He fet una selecció dels primers 20 grups amb més audiència (veure quadre), i he afegit la resta de grups de l’àmbit de l’espai català de comunicació.

El resultat no és perfecte ja que existeixen duplicacions d’audiència (persones que consumeixen mitjans diferents d’un mateix grup).

Amb tot, sorprèn:

-el 85% de Prisa

-L’aparició en segon lloc de Planeta (amb productes ideològicament molt diferents).

-El setè lloc d’Unedisa (El Mundo).

-El quart lloc d’un grup català com RBA.

-Tres grups catalans es troben molt ajustats (Zeta, Godó i Mediapro).

-La CCMA arriba a gairebé el 7% de la població estatal.

Podem pensar, doncs, que hi ha mitjans que es poden considerar com a “influents”, però no tenir grans audiències, i a l’inrevés. Val la pena la reflexió.


Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina