Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Myspace ha passat sens dubte a la història d’internet per diverses raons. Per ser la primera xarxa social utilitzada massivament, per haver creat vàries llegendes d’èxit musical pràcticament instantani però, sobretot, per haver creat multitud de nodes, subcomunitats d’artistes, fans, segells discogràfics, festivals, etc, fomentant  la col·laboració i l’ocasió de conèixer música d’una manera inèdita fins al moment, fora del filtre habitual de la premsa o la ràdio. Alguna cosa més semblant al boca-orella.

El que ofereix Myspace és molt bàsic: ofereix a músics i segells (i a qualsevol persona) la possibilitat de tenir presència web en pocs minuts, gratuïtament i sense tenir cap coneixement de disseny o programació web. Encara avui en dia, després de la gran davallada d’usuaris, el primer que fa un grup quan té 3 o 4 cançons per ensenyar és obrir un perfil a Myspace.

Però hi ha altres xarxes socials orientades a la música, que prenent nota de les mancances de Myspace que mai ha arribat a millorar, ofereixen als grups musicals i segells de tot tipus les eines necessàries, no tan sols per a mostrar el seu treball amb una qualitat de so acceptable, sinó també la possibilitat de fer xarxa i establir col·laboracions.

A mig camí entre una xarxa social i un servei d’allotjament d’arxius d’audio, trobem Soundcloud. Hi ha qui l’ha definit molt encertadament com “El vimeo del audio”. Soundcloud compta amb un reproductor que es pot incrustar a webs, blocs  i xarxes socials, facilitant la difusió i la viralitat d’un treball musical; permet enviar arxius, per fomentar la col·laboració entre músics i segells; i permet fer comentaris en el timeline, perque la conversa amb fans i companys flueixi.  Fins i tot ofereix la possibilitat d’enllaçar amb tendes de música com iTunes o Beatport. I, ja per acabar…tant les aplicacions mòbils com la web tenen un botó per gravar qualsevol cosa i pujar-la perque estigui disponible immediatament.

Mentre les botigues digitals de música van consolidant-se, Bandcamp es crea amb l’artista que s’autogestiona o petit segell en ment. Bandcamp permet tenir tota la discografia complerta i endreçada, té un reproductor que també es pot incrustar, elemental per a compartir, i la possibilitat d’oferir descàrregues en tots els formats d’àudio imaginables, al cost que l’artista decideixi: desde zero fins a la voluntat del comprador. A més, també permet vendre vinils, casets o cds.

Bandcamp assegurava en aquest article al seu bloc, que durant el mes de desembre de 2011 els artistes havien facturat per valor d’un milió de dòlars i que bona part dels usuaris paguen més diners dels que demana l’artista en l’opció “name your price”. Això és una dada com a mínim, interessant.

Tant Soundcloud com Bandcamp són, en si mateix, models de negoci. Soundcloud, per una banda, ofereix un compte bàsic gratuït i opcions de pagament més orientades als professionals de la música i, Bandcamp, per l’altra, es queda amb un 15% dels guanys per venda d’arxius i discos.

Més enllà de Myspace hi ha Bandcamp i Souncloud, que ha assolit sobrepassar els 10.000.000 d’usuaris, però també hi ha altres plataformes i xarxes socials especialitzades en la comunitat musical. Cadascú decideix en quina o quines es troba a gust per formar la seva comunitat, que en el fons és el més important, cap plataforma és útil sino s’aconsegueix crear, eixamplar i, per damunt de tot, mantenir engrescada una xarxa de fans, amics i col·laboradors.

Antònia Folguera

Productora audiovisual i cultural

Twitter

Començo recordant que les llibreries en general –i especialment les més arrelades i d’una dimensió mitjana/gran- mai hem estat al marge de les noves tecnologies que, periòdicament, han anat apareixent. I ho dic perquè ara, davant les grans novetats que es presenten en el món de la comunicació virtual, sembla que ens hàgim de posar al dia a corre-cuita de manera frenètica, com si haguéssim vist les orelles al llop. I no hem estat pas mai aïllats i al marge de la modernitat per dues raons, fonamentalment: primera perquè una llibreria és un gran dipòsit cultural i hem rebut, doncs, de manera regular, obres que ens van informant de les noves tecnologies i, en segon lloc, perquè la correcta gestió dels nostres fons bibliogràfics les fa quasi imprescindibles. Possiblement vam ser dels primers comerços que incorporàrem les eines informàtiques, amb programes de gestió específics, de manera preferent. I d’això ja fa uns vint-i-cinc anys llargs. Val a dir també que la resta dels integrants del sector (autors, editors, impressors…) també n’han estat, des bon principi, usuaris i les inversions fetes en el ram de les arts gràfiques han estat notables.

El panorama dels darrers temps s’ha sacsejat, doncs, perquè s’ha introduït recentment un element que existia, però no es comercialitzava: el llibre electrònic o digital. Ben mirat, no es tracta d’un gran avanç tècnic. De fet, ja fa anys que s’havia experimentat i no és res més que l’emmagatzament i la divulgació d’un text a través de la xarxa, per llegir en una pantalla, no sobre paper. Molt més senzill, doncs, que no pas l’enviament i la reproducció d’imatge i de so. Precisament, quan el mercat audiovisual ja s’havia desenvolupat prou i estava ben madur, ha arribat el torn de la lletra. Doncs benvinguda! Ara bé, que tampoc els gurús i amants irreflexius de tot el que fa olor de nou ens ho venguin ara com una revolució que substituirà els formats tradicionals. Penso que es tracta només –i no és pas poc!- d’una nova oportunitat que amplia, facilita i enriqueix les possibilitats de difusió del saber i la creativitat dels nostres autors.

El problema s’esdevé quan la comercialització d’aquest nou model de llibre es vol concentrar en uns pocs agents comercials. S’ha reconèixer que l’eina ho facilita, però no és gens bo que sigui així. Cal dir també que, dos anys després de la seva estel·lar aparició, segueixen les incerteses sobre el nou model de negoci. S’hi troba a faltar també un marc de treball més obert, franc i transversal per explorar les noves relacions estructurals entre el creador, el productor i el comercial. Hom escolta nombroses opinions i assisteix a l’aparició de novetats i promocions, però els resultats són, almenys a casa nostra, escassos, per no dir insignificants o testimonials. Ara bé, una de les possibles causes va lligada al fet que tot això s’ha esdevingut en un context de recessió econòmica important i general. A Catalunya les llibreries hem registrat, doncs, unes baixades de vendes, respecte l’inici de la crisi, que ja es situen a l’entorn del 20%.  Malgrat no formar part, sortosament, del grup comercial més castigat, sí que s’ha demostrat que nosaltres no n’estàvem pas vacunats!  És un mal moment per a les grans inversions. Igualment preocupant és el fenomen de la manca de control per evitar els atacs sistemàtics a la propietat intel·lectual, amb una legislació massa tova, feble i permissible, si més no al nostre país.

L’impacte positiu de la tecnologia, entesa com una oportunitat, no un perill, hauria de portar-nos a una millora significativa dels nostres serveis i, a mig termini, a una ampliació del nombre de lectors, però segurament haurem d’esperar a pair molt millor tot el que ens arriba de manera frenètica i a preparar adequadament els nostres joves i infants. Sense una bona base educativa, difícilment treurem partit de tot plegat. Però sí que ja podem començar a intuir cap a on pot anar la cosa. I aquí els llibreters hem d’estar atents i ser ferms i ambiciosos. És obvi que, poc o molt, ens canvia  l’escenari, la correlació de forces i sempre que passa això hi ha qui pontifica que els petits tenen els dies comptats. Crec que no ha de ser necessàriament així. Precisament, s’hauria de donar una situació inversa. M’explico. Dins del món virtual podem estar presents en tot moment a qualsevol lloc del món. El que importa és el bon servei, la prescripció, la tria selecta, etc. Si a nivell tècnic ens apropem moltíssim, igualem les empreses i no importa tant la dimensió física i l’espai geogràfic on estem ubicats. I això es fa encara més evident en els continguts digitals, de manera que no podem deixar passar aquesta oportunitat.

Al mateix temps cal reinvindicar i defensar que el nou escenari no farà desparèixer del tot el tradicional. Es tracta de sumar, no pas de restar o substituir. Internet i les xarxes socials ja formen part de la vida de tothom, però seguim fent les mateixes coses de sempre, si bé d’una altra manera. La possibilitat d’accedir a moltíssima informació fa necessari que hi hagi diversos professionals (editors, llibreters, bibliotecaris…) que ens ajudin a destriar el gra de la palla. El fet d’obtenir-la ràpida i de llegir-la en uns aparells cada vegada més pràctics i polivalents, ens obre el panorama, tot i que seguim sent nosaltres mateixos els que hem d’acabar llegint i escrivint. I això ho fem indistintament en un ordinador portàtil, un de convencional o en una tauleta, en funció del lloc o espai ons ens trobem i/o de la comoditat segons què fem: un apunt, un treball, un missatge, una lectura ràpida ….). Alguns assagistes i pensadors diuen que ara, gràcies a les noves comunicacions socials que ens permeten les noves tecnlogies, comencem a fer un salt evolutiu important. Potser és exagerat perquè encara tenim comportaments molt primaris que desemboquen, lamentablement, en el conflicte. Hem de treballar tanmateix  per aprofitar l’impacte positiu de la tecnologia i no caure en un esclavatge acrític. I això, penso, que els llibreters ho tenim molt clar.

La llibreria a Catalunya, i a la vella Europa en general , és un element indispensable per fer arribar la cultura escrita a tothom. Un luxe per a tota la ciutadania que pot gaudir així d’un comerç de proximitat, a peu de carrer, especialitzat i de dimensions molt diverses siguin quines siguin les seves necessitats. Altres societats, molt avançades tecnològicament, l’han perdut i ara se’n lamenten. Recordo, en aquest sentit, les paraules que va pronunciar l’escriptor nordamericà, David  Vann, en rebre el Premi Llibreter d’enguany a Barcelona exhortant-nos a defensar la nostra legislació, com a garantia del manteniment de la xarxa de llibreries que tenim i que al seu país han perdut. Les llibreries de barri formen part, a més, d’una història sobre la qual hem bastit durant segles un model cultural de llibertat, diversitat i convivència, facilitant al lector la possibilitat d’escollir lliurement. I ara sembla que hi tenen ficat l’ull les grans empreses multinacionals que el volen trencar barroerament en nom d’una llibertat que només elles entenen. Per altra part aquestes tenen un impacte social negatiu, ja que no donen ni prou ocupació ni estabilitat laboral i s’emporten lluny d’aquí els beneficis o, encara pitjor, s’amaguen en algun paradís fiscal.

És, doncs, pensant en aquest futur, que ja tenim a sobre que des del Gremi de Llibreters de Catalunya, hem endegat diverses iniciatives que pretenen millorar en gran manera la nostra feina: una escola de llibreria, projectes d’informació dels fons bibliogràfics entre editors, distribuïdors i llibreters, sota l’empara de la Cambra del Llibre, portals per aplegar a Internet totes les llibreries agremiades i facilitar el comerç electrònic, etc. De tots i cadascun d’aquests programes en parlarem, si escau, en una altra ocasió. Però ho deixo només apuntat perquè se sàpiga que, malgrat tot, no estem pas aturats ni, molt menys, espantats.

Antoni Daura
Gerent de la llibreria Parcir de Manresa, actualment és president del Gremi de Llibreters de Catalunya.
Arquèoleg de formació, coordina la revista cultural “Dovella”.

Publicat al bloc d’Escacc el 15 de desembre de 2011.

La llengua catalana es troba en el lloc 75 entre les més de 6.900 d’arreu del món, segons Ethnologue, amb aproximadament deu milions de parlants.

El català és la novena llengua de la Unió Europea segons població en el seu domini lingüístic, i la catorzena pel que fa al nombre de parlants.

Segons Internet Society (ISOC), amb dades de 31 de març del 2011, hi ha al món un total de 2.095 milions de persones usuàries d’Internet, el que representa un 30,2% del total de la població mundial. La distribució dels usuaris és molt desigual: un 78,3% a Nord Amèrica; un 58,3% a Europa; un 23,8% a l’Àsia; i només un 11,4% a l’Àfrica. A Espanya hi ha un 62,2% d’usuaris d’Internet, la qual cosa representa que són més de 29 milions de persones. A Catalunya, segons dades de l’Idescat, el percentatge d’usuaris d’Internet és superior al de la resta d’Espanya i ja sobrepassa el 70%. També cal destacar que, a 31 de desembre del 2011, Facebook, la xarxa social líder en nombre d’usuaris, ja té més de 799 milions de subscriptors a tot el món i gairebé 16 milions a Espanya.

Veure les Estadístiques Internet World Stats de la Internet Society (ISOC) a 31 de març del 2011.

La situació del català a Internet és, en general, bona, amb una presència a la xarxa molt superior al pes demogràfic dels seus aproximadament deu milions de parlants.

Dades positives i fites aconseguides

1) Segons l’article “La salut del català a Internet el 2005”, de Jordi Mas (Softcatalà) el català es troba en el lloc 26 en nombre de pàgines web i en el lloc 19 en pàgines web per parlant.

2) El domini.cat és el primer domini genèric (gTLD) que s’atorga a una comunitat lingüística i cultural: la catalana, i ha contribuït a situar encara més el català al mapa mundial d’Internet. El domin.cat va fer 6 anys el 16 de setembre del 2011; el 13 de febrer del 2012 farà 6 anys que es van registrar els primers dominis .cat; el 19 de maig del 2011 va superar els 50.000 dominis registrats (ja en té més de 52.000) i té un molt bon ritme de creixement i de renovacions.

Si fem una comparativa de la densitat d’informació aportada pels diferents dominis genèrics, trobem que el .cat es situa com a indiscutible número 1.
Veure Estadístiques del domini .cat amb aquesta informació.

PuntCAT, la Fundació que gestiona el domini .cat, és membre consultiu de l’associació de dominis lingüístics i culturals d’Europa, que volen aconseguir nous dominis per a les seves respectives llengües: bretó, gal·lès, basc, gallec i escocès. També el Quebec vol aconseguir el seu domini que l’identifiqui a Internet.

El domini .cat és un gran èxit de la comunitat lingüística i cultural catalana, i és així perquè l’administrem i el gestionem nosaltres mateixos, sense dependre de ningú. De fet, és com si tinguéssim la independència a la xarxa. Per això hem de potenciar el seu ús, molt especialment entre les empreses.

3) El català és un dels principals idiomes del món amb més activitat en les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube, MySpace o Tuenti), i també és la vuitena llengua més utilitzada als blocs (la blogosfera).

4) La Viquipèdia en català, que va començar l’any 2001, va superar els 300.000 articles el mes de desembre del 2010 i ja en té més de 362.000. El català està en la 13a posició pel nombre d’articles de les més de 280 edicions de les llengües presents a l’enciclopèdia lliure Wikipedia. A més, el català se situa en la primera posició en el rànquing de qualitat de les viquipèdies per mostra d’articles.
Veure la pàgina d’Estadístiques de la Viquipèdia en català.

5) Una mostra de la bona salut del català a Internet és el tractament que li dóna Google, un dels gegants d’Internet, que situa la llengua catalana dins el rànquing de presència a Internet de les llengües occidentals/internacionals entre els números 10 a 15, amb un alt nivell de presència en relació al seu nombre de parlants, uns 10 milions de persones. Així ho va manifestar el representant de Google, Luis Collado, director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal, en una ponència realitzada en el Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, adreçat a professionals de la llengua d’arreu dels Països Catalans, que es va celebrar a Reus els dies 24 i 25 de març del 2011.

Google té la gran majoria dels seus serveis amb versió en català: Cercador, Gmail, Blogger, YouTube, Maps, Earth, Grups, Calendari, Picasa, Traductor, Llibres, Analytics, AdWords, Orkut, Google+…

6) Índex de penetració d’Internet per llengües, segons Portalingua

S’utilitzen dades de la web d’Internet World Stats, que actualitza les dades estadístiques d’Internet a cadascun dels països del món.

L’índex de penetració d’Internet és el número d’usuaris d’Internet dividit per la població total del país. La classificació és la següent:
1       suec                     88,9944
2       danès                     84,2
3       finès                     83,82
4       neerlandès              82,1713
5       japonès              75,5
6       alemany suís              73,9853
7       anglès                     73,5474
8       català                     71,4497

El català està per davant del francès, l’alemany, l’italià i el castellà.

7) De les 10 webs més visitades del món, segons Alexa (Top Sites), 6 tenen versió en català (60%); i 6 entre les 8 primeres (75%):
1 – Google
2 – Facebook
3 – YouTube (Google)
6 – Wikipedia –> Viquipèdia en català
7 – Windows Live de Microsoft (Messenger i Hotmail)
8 – Blogger – Blogspot.com (Google)
i 4 webs no tenen versió en català:
4 – Yahoo!
5 – Baidu (motor de cerca xinès)
9 – Amazon.com
10 – Twitter  (en procés?) “Twitter es traduirà al català”, segons va anunciar el passat  mes de febrer del 2011 a Barcelona el seu director general, Dick Costolo.

Si examinem les 10 webs més visitades d’Espanya la situació és semblant. Yahoo!, Twitter i Marca no tenen versió en català.

En resum, el català es troba en el lloc 75 per nombre de parlants i entre els llocs 10 i 20 per l’ús que es fa d’Internet. En tots els casos és la primera llengua d’una nació sense Estat.

Reptes pendents

El punt feble de l’ús del català a Internet són les webs de les empreses i organitzacions amb presència o amb una forta implantació o vinculació a Catalunya i a altres terres de parla catalana, o que hi ofereixen els seus productes i serveis, algunes d’elles amb centres molt importants.

WICCAC va crear el Baròmetre de l’ús del català a Internet el 12 de juny de l’any 2002 per a informació i denúncia de la situació de l’ús del català a les webs de les empreses, especialment les més grans i les multinacionals.

Segons el baròmetre de WICCAC,  el percentatge global d’ús del català ha passat del 38,75% (setembre 2002) al 60,01% (desembre 2011), amb més d’un 21% percentual d’increment. La presència del català, però, és molt pitjor en els sectors del baròmetre de l’economia productiva segons es pot veure al resum de situació.
Resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet per sectors i global
Històric dels Resums de Situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC (des del mes d’agost del 2002)

Exemples de webs positius i negatius

Per a comprovar la millora de la presència del català a Internet, només cal veure que, des de l’any 2002 en que vam crear el Baròmetre de l’ús del català a Internet, han incorporat el català webs molt importants, com molts dels serveis de Google, Nestlé, Danone, Telefónica, Correos, Iberia, Decathlon, Gallina Blanca, Cobega, Coca-Cola, Repsol, Mango, La Seda, Grup Puig, Nutrexpa, Roca, Endesa, Renfe, Movistar, Faceebook, Messenger i Hotmail  (Windows Live), YouTube, Toshiba, Regal…

En el capítol negatiu, que no tenen el català, destaquen per la seva importància les webs de El Corte Inglés, Seat o el Grup Godó. N’hi ha, però, moltes més, fins a un 40% de les analitzades al Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC.

Una altra web molt important que actualment no té versió en català és el Twitter, però, com s’ha comentat abans, el seu director general va dir que el català s’inclourà en les pròximes tandes de traduccions del Twitter. Esperem que sigui aviat, ja que de moment no compleixen la promesa feta. WICCAC i La Plataforma per la Llengua s’hi van dirigir fa uns mesos, així com també a Amazon.

La importància d’Internet en la situació de la llengua és cada vegada més destacada, i ja es pot considerar que l’ús d’Internet ha de ser un dret dels ciutadans. El seu ús es massiu entre els ciutadans dels països desenvolupats, molt especialment entre els joves, i creix molt també en els dels països en vies de desenvolupament.

Resum d’arguments per a demanar l’ús del català a les webs de les empreses

1) Per Responsabilitat Social Corporativa (o Empresarial). Els usuaris i, molt especialment els consumidors, tenen el dret d’informació adient dels productes i serveis.

2) Per criteris empresarials. El pes econòmic que representa el consumidor català és molt superior al d’altres comunitats lingüístiques que ja disposen plenament d’informació de la majoria de productes i serveis en la seva llengua.

3) Per complir les lleis i els drets reconeguts pels governs.

4) Per naturalitat i normalitat en l’ús de la llengua pròpia d’una comunitat lingüística molt important i amb molts consumidors.

Webs multilingües

WICCAC és molt partidari de les webs multilingües, ja que segons diversos estudis recollits pel Govern del Quebec sobre el multilingüisme:

1) Els clients prefereixen emprar la seva llengua abans que una altra llengua en qualsevol àmbit, i també a Internet. L’ús de la llengua del client és un servei més que ofereix l’empresa, és una estratègia de proximitat que augmenta la satisfacció dels clients i en facilita la fidelització.

2) Els clients comprenen millor els missatges comercials produïts en la seva llengua. La incomprensió lingüística del missatge comercial implica la pèrdua d’un client.

3) Els clients recorden millor els missatges comercials produïts en la seva llengua.

4) Els missatges comercials produïts en la llengua dels clients els influeixen més a l’hora de comprar un producte.

S’ha de donar a les noves tecnologies, i molt especialment a Internet, la importància que tenen en l’àmbit lingüístic, i cal fer-ho des de tots els actors implicats en el tema. Principalment des de l’administració, però també des del món empresarial i els usuaris i consumidors, que en definitiva són els que utilitzen les webs. Si no ho fem amb urgència ens costarà molt normalitzar la situació. En aquest sentit, és important l’aplicació de la llei a les empreses en l’àmbit de l’ús del català a Internet (les seves webs).

Existeix la llei de política lingüística, aprovada el 7-1-1998, que no esmenta Internet, les noves tecnologies ni res que se li assembli, ja que en aquelles dates, fa ja gairebé 14 anys, la informació digital no tenia la importància que té avui per als consumidors i usuaris.

Des de l’1-7-2010 existeix la llei del codi de consum de Catalunya i considerem que seria molt important la seva aplicació real a les empreses.

La llei del codi de consum de Catalunya estableix que les webs de les empreses que proveeixin serveis als consumidors i usuaris catalans hauran d’utilitzar ‘almenys el català’, molt especialment les que hi facin una “invitació a comprar” i les que realitzin venda online dels seus productes. Aquesta llei és d’aplicació des de l’1 de juliol del 2010, amb un període d’adaptació per a les grans empreses de 6 mesos i d’un any per les pimes, que va finalitzar el 2011.

Sobre els drets lingüístics, la llei estableix que les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per a l’adequat consum, ús i maneig dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat. Des de WICCAC haguéssim preferit que s’hi hagués tractat més concretament el tema de les webs, dient de manera específica que el contingut de les pàgines web de les empreses és informació als consumidors.

Creiem que, a nivell d’Internet, aquesta llei s’hauria d’aplicar amb (més) fermesa, molt especialment a les grans empreses i multinacionals. S’ha de recordar, però, que CiU es va abstenir en la votació de la llei al Parlament de Catalunya.

Importància de la configuració de la llengua als navegadors d’Internet

És molt important configurar en català la llengua preferida als navegadors que utilitzem per navegar per Internet, ja que està donant a conèixer la preferència lingüística al món. La llengua que es configura en primer lloc és la preferida.

El fet que les grans empreses tinguin webs específiques en català per al seu mercat catalanoparlant també depèn que el català sigui la llengua predefinida del nostre navegador.

En una web multilingüe sortirà per defecte la web en català quan el sistema reconegui el català com la llengua del navegador.

Si descarreguem un programa multilingüe, aquest també es baixa en la llengua que tenim configurada en el navegador.

També és molt important que utilitzem el programari existent en català per a la configuració dels nostres equips, i això és molt més fàcil si es fa amb programari lliure. Per això tenim la web de Softcatalà, que permet descarregar de manera gratuïta més de 150 programes traduïts al català, adaptats a l’entorn de diferents sistemes operatius: Windows, Linux i Mac. Cal utilitzar molt més OpenOffice, Firefox…

Llengües amb Estat propi

Cal remarcar que moltes de les reivindicacions lingüístiques sobre el català no s’haurien de fer en el cas de tenir un Estat propi. Només el fet de tenir-lo fa que molts drets lingüístics, especialment en àmbits internacionals (Unió Europea, Nacions Unides) s’obtinguin de manera automàtica. En aquest sentit, cal recordar que el maltès, amb poc més de 300.000 parlants, és una de les 23 llengües oficials de la UE, o que Andorra, amb menys de 90.000 habitants, empra el català a l’Assemblea General de les Nacions Unides, ja que és la seva llengua pròpia i oficial.

En resum, la situació del català a Internet és bona, però s’ha de continuar treballant per anar avançant en la seva normalització total, ja que, si s’aconseguís millorar la seva presència a les webs de les empreses, que és el punt feble, la situació passaria de ser bona a ser excel·lent.

Un dels principals objectius de WICCAC és impulsar la normalització d’ús de la llengua catalana a Internet, i promoure Internet com a àmbit de cultura i d’activitats cíviques. WICCAC col·labora des de l’any 2007 amb la Plataforma per la Llengua.

Joan Soler Martí
Membre de l’equip de coordinadors de WICCAC
Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics

Tots sabem que la cultura és una eina bàsica per a qualsevol país desenvolupat i que a més és una autèntica font de riquesa en tots els sentits, una de les inversions que més retorn té per a qualsevol societat i és per això que els països líders i emergents inverteixen en cultura.

La música és una necessitat vital per l’ésser humà, difícilment podríem viure sense música i per seguir gaudint de la música hem de cuidar, i molt, tota la cadena que la fa possible, sense creadors o autors no tindríem les gran obres de les quals ens envoltem, però sense intèrprets tampoc les podríem gaudir, especialment amb els diferents matisos que cada un dels intèrprets li posa a l’obra, però si volem tenir música en qualsevol moment i circumstància, inevitablement es fa imprescindible la música enregistrada, i per tal que això sigui possible és necessària la figura del productor/editor.

La música en directe és l’expressió neta, el que està passant en aquell moment amb l’equip humà i tècnic que ho fa possible; la música enregistrada comporta reflexionar sobre l’obra, els matisos i l’exponent de la professionalitat de tècnics, músics, productors… posar el recording precís, la mescla exacta i el to adequat, és una feina de temps i professionalitat que queda plasmada per sempre més als diversos suports de la música enregistrada.

Als Països Catalans tenim més productors de música enregistrada que mai, tot i que generalment petits. Als anys 70’s i 80’s les grans multinacionals discogràfiques estaven a Barcelona, ara no és així, però les multinacionals no han estat mai al servei de la cultura, sinó purament de la indústria i obeïnt els interessos de la macro economia dictada per les centrals de països que res tenen a veure amb nosaltres.

Fa vuit anys va néixer l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya, APECAT, que ha servit per professionalitzar el sector i per tenir veu conjunta en defensa dels interessos comuns i per poder millorar la nostra oferta envers a la societat.

La comercialització de la música enregistrada pateix una doble crisi, l’econòmica, que comparteix amb tots els sectors, accentuada al no ser un producte considerat de primera necessitat, i la derivada dels canvis tecnològics, i molt especialment dels canvis d’hàbit de consum cultural, tot això agreujat per la contínua apropiació indeguda que patim dels nostres enregistraments amb la increïble tolerància i manca de respecte que rebem dels nostres governants, els mateixos que tampoc tenen cap interès en l’educació musical a les escoles i els que ni tan sols s’han plantejat mai fer explicar i ensenyar a respectar la propietat intel·lectual als alumnes des de la infància. Aquests valors estan lluny dels interessos dels nostres polítics.

En aquesta segona dècada del segle XXI podem dir que es consumeix més música enregistrada que mai, també que tenim facilitat per donar-la a conèixer a les antípodes terrestres en la immediatesa, cosa impensable fa uns anys,  i tot això és molt, però que molt positiu i és gràcies a les noves tecnologies. Però també tenim problemes derivats dels canvis, el primer és la davallada que ha fet en el mercat el suport físic, la qual cosa ha comportat el tancament de multitud de botigues especialitzades i estratègicament situades a la nostra geografia, en la actualitat hi ha comptadíssimes botigues especialitzades en el suport físic i bàsicament la distribució passa per grans magatzems i grans superfícies, la qual cosa fa que geogràficament parlant l’oferta es concentra a les grans capitals, a la vegada que es perd l’especialització que sempre és servei al client.

El mercat de la música digital està en clar i continuat augment, bàsicament als països on els governs han decidit controlar l’apropiació indeguda, que per desgràcia no és el cas ni de Catalunya ni d’Espanya. La compra per descàrrega electrònica cada dia resulta més atractiva, doncs si abans, al marge de l’àudio, únicament et podies descarregar la portada del disc, actualment i sobretot amb els discos més importants, el client també es pot descarregar el llibret. També està canviant la política de preus i si bé la compra d’una cançó està majoritàriament a 0,99 €, també n’hi ha moltes a 0,69 €; es prima la compra de l’àlbum sencer i en l’actualitat es poden comprar novetats importants amb el llibret inclòs a preus com 7, 8 € o 9 € i enregistraments de fons de catàleg encara a millor preu.

Tot i això el gran fenomen de l’actualitat de la música digital es diu streaming que és el sistema d’escolta a la carta, que no de descàrrega de la música. Hi ha diverses plataformes que ofereixen aquest servei, però la més coneguda a Europa és Spotify que ofereix la possibilitat d’escoltar gratuïtament les cançons, però amb publicitat, com qualsevol ràdio, o bé en la modalitat “premium” que consisteix en pagar una quota mensual i amb la qual tens barra lliure per escoltar tota la música les vegades que vulguis. És a dir que facilitats pel consum legal i econòmic de la música enregistrada n’hi ha moltes.

Spotify permet fer llistes sobre la música que vols escoltar, o per estils musicals o simplement per interessos professionals tal com fan els muntadors musicals de cadenes de ràdio i de TV, agències de publicitat, productores de cinema etc… També els productors de música enregistrada fan diverses llistes per impulsar i donar a conèixer la seva música.

En un moment en què les ràdios convencionals han deixat de fer èxits per programar únicament allò que ja és èxit, un greu problema per donar a conèixer les novetats, especialment de nou artistes, tenim al sistema d’streaming una nova i diferent manera de promocionar els artistes. Si la ràdio convencional ofereix el factor sorpresa programant música que no coneixes, les plataformes d’streaming serveixen per la promoció del boca-orella, una manera fàcil i senzilla d’escoltar aquell artista del qual algú te n’ha parlat.

L’èxit de l’streaming en àudio ha comportat que plataformes més orientades al format audiovisual com Youtube també es plantegin formats de negoci semblants, i actualment ja és una de les principals plataformes de consum musical, tant amb vídeo clip com en format àudio.

És per tot això que amb convenciment dic que benvinguda la nova era tecnològica amb tot el que ofereix pel consum de la música enregistrada. Respecte total ous hpels nàbits de consum de la mateixa, que com és evident, res tenen a veure amb els de fa dues dècades. Però tot això cal posar-ho en ordre, doncs si bé facilita i democratitza el consum massiu, hi ha d’haver un total respecte a la propietat intel·lectual, doncs sense aquesta protecció ens podem quedar sense creadors, sense intèrprets i sense productors de música enregistrada.

Joan-Carles Doval
Fundador i director de la discogràfica Picap, S.L. i Vicepresident d’APECAT

Un any més el Sona 9 ha donat l’oportunitat a tots els joves grups i cantants que intenten obrir-se camí per donar a conèixer la seva música a través d’un concurs que ha creat escola. La nostra feina, a banda de fer de coordinadors, és assessorar i formar molts dels grups que s’hi presenten.

La realitat és que aquest és un dels atractius d’un concurs que ja fa onze anys que funciona i que molts grups valoren positivament, tant si el guanyen com si no. No es tracta només de participar, hi ha altres valors i detalls en el món de la música que s’han de cuidar al màxim i que a molts se’ls escapen. Tots aquests grups que comencen han d’entendre que el treball, la constància i l’aprenentatge a la llarga pot fer obtenir molt bons resultats.

Grups com Manel, Els Amics de les Arts, Sanpedro, Ix!, The Gruixut’s o La Iaia, guanyadors de l’edició del 2010, entre molts altres, són també culpables que el Sona 9 s’hagi convertit en una de les plataformes musicals més actives que hi ha a Catalunya i en el portaveu musical d’una generació de joves amb molt de talent que utilitza el concurs com a caixa de ressonància de les seves atractives propostes musicals que, cada cop més, arriba a un públic molt inquiet i obert d’orelles.

El bon ambient i el companyerisme que hi ha al Sona 9 ha deixat clar que l’eslògan aquell de “més que un concurs” ara per ara queda petit amb aquesta nova fornada de grups, en què els valors universals de les persones és a la mateixa alçada que la passió que senten per la música aquesta nova generació de músics amb un cor molt gran.

Un cop acabada l’edició del 2011, la maquinària del Sona 9 es posa en marxa per coordinar i assessorar els guanyadors i donar-los totes les facilitats a l’hora de gravar, promocionar i produir els seus discos de debut, així com també els grups que han accedit a altres premis del concurs. Però aquesta és tan sols una petita part de la vida que dóna i té el Sona 9, ja que es van produïnt diferents accions al llarg dels primers mesos de l’any, just abans d’encetar la nova temporada amb la convocatòria d’una nova edició.

Hi ha molta vida després del Sona 9 perquè el nostre segell de garantia és una bona referència per a molts agents culturals i musicals que, un cop acabada aquesta edició s’han posat en contacte amb nosaltres per intentar programar els grups a les seves sales o festivals. També festivals com l’Aphònica de Banyoles, el Tinglado de Vilanova i la Geltrú o l’Espai Jove Fontana de Barcelona seran nous espais que acolliran el Sona 9, que se sumen així als clàssics i habituals del Mercat de Música Viva de Vic, el BAM de les Festes de la Mercè a Barcelona, l’Acústica de Figueres i la Fira de Música al Carrer de Via-seca.

I això només és un petit avanç dels projectes promocionals del Sona 9 per al 2012: una caravana musical que intentarà mostrar a tot Catalunya els nous valors emergents de la música en català.

La repercussió i la qualitat de les propostes del concurs estan fora de tot dubte i tenen molta vida. He dit concurs? Bé, la veritat és que crec que ha quedat molt clar que el Sona 9 és més que un concurs, deixem-ho com la plataforma musical de grups emergents de Catalunya i en l’escola de la jove música moderna catalana.

Ferran Amado

És fundador de la revista Enderrock. Ha treballat a Ràdio l’Hospitalet i a COM Ràdio, a més de col·laborar al diari El Punt i a la revista musical El Tubo del País Basc. També ha coordinat el Concurs de Música de Badalona. És autor del llibre La música del dimoni (La Rotllana, 2005). Actualment dirigeix el Concurs de Maquetes Sona 9, escriu a les capçaleres Enderrock i Jaç, i treballa a Ràdio Ciutat de Badalona.