Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

La literatura que s’ha endinsat en l’espai digital representa una certa “amplificació” de les potencialitats de la literatura tout court, una mostra de la capacitat metamorfosejant de l’expressió humana que ha evolucionat al llarg del temps i que ha ajustat la capacitat creativa vehiculada a través de la paraula (ja fos oral o escrita) a cadascun dels suports que li han donat acollida. Inclosa també la darrera frontera, la digital. Una literatura que té lloc –si més pel que té a veure amb el resultat final- en un espai diferent al de la pàgina de paper. Però cal determinar fins a quin punt el suport determina el contingut i la seva diferenciació respecte del que coneixem en un altre format[1].

Cal diferenciar entre la “literatura digital” i la digitalització de la literatura que coneixem i podem trobar en suports com ara taules, papirs, volums, incunables o llibres, perquè es tracta d’una realitat literària encara emergent que neix d’un entorn digital i des de procediments digitals i que només pot ser “consumida” de manera òptima, és a dir, sense limitar-ne funcionalitats, recursos, estil i intencionalitat, en aquest context. La literatura digital, doncs, per la seva condició multimedial es presenta, de manera molt marcada en alguns casos, com a un art del llenguatge, que cal saber com llegir.

Hermeneia: un grup de recerca català, projectat cap al món

La història de la literatura digital ha començat a escriure’s. Si més no, des del grup de recerca HERMENEIA, que té com a objectiu observar, descriure i analitzar els canvis que s’estan produint en la literatura i, en conseqüència, en els estudis literaris en l’era digital; hem anat catalogant, antologant i definint les mostres d’escriptura electrònica que els nostres artistes han anat generant des de començaments del segle XXI.

En aquest sentit, cal tenir present la feina dels pioners, com ara Ramon Dachs i la seva incursió en el món de la poesia hipertextual en català amb Intermínims de navegació poètica, però després i progressivament, també extensiva a altres llengües com el francès, el gallec o el castellà l’any 1995. També autors com Lluís Calvo i Pedro Valdeolmillos des de la seva web Epímone van donar a conèixer aquestes possibilitats expressives dels nous mitjans amb una finalitat literària, artística, per bé que ja faci un cert temps que la web no renova obres ni autors.

Però sens dubte mereix un punt destacat en aquest breu repàs el “Premi Ciutat de Vinaròs”, una iniciativa conjunta d’HERMENEIA i de l’Ajuntament de Vinaròs que contempla, des de la seva creació l’any 2005, una menció especial “Vicent Ferrer” (que rep el nom precisament d’un professor de català vinarossenc mort prematurament), perquè atesa la dimensió internacional del premi, semblava important reservar un espai de reconeixement permanent per a les obres en llengua catalana.

És important, doncs, la funció que està acomplint el Premi Internacional “Ciutat de Vinaròs” en l’àmbit de la Literatura Digital perquè és considerat el premi més prestigiós del moment, tot i que la crisi l’hagi aletargat transitòriament. Fa la funció d’anar obrint camí en l’anàlisi, interpretació i ensenyament de la literatura digital com a disciplina i ho fa generant una sort de cànon on hi ha reservat sempre un espai per les obres en català. Les obres guanyadores en llengua catalana de les diverses edicions són: Ja tornaré de Marc Lloan (2005), Retorn a la Comallega (2006) de Ton Ferret, La casa sota el temps d’Isaías Herrero (2007) o the Fugue book, també de Ferret (2008). Algunes d’aquestes obres han estat ja incorporades a la prestigiosa antologia de l’organització de literatura electrònica (ELO), l’Electronic Literature Collection, vol. II (2011), la qual cosa permet que siguin conegudes i estudiades arreu del món on s’utilitza aquesta antologia com a cànon.

Una història d’evolució de suports i formats

La incursió en la digitalitat o en la textualitat electrònica només significa, doncs, el darrer pas d’una història evolutiva a cavall de suports i tecnologies que té al seu bell mig la força de la paraula, de l’escriptura, de la literatura. Per això és important ressaltar l’esperit de descoberta que és la constant dels autors que han travessat la sagital de la pàgina per endinsar-se en un territori desconegut, a la recerca dels camins que pot arribar a explorar la paraula poètica en la dimensió digital que ens ha tocat viure. Un escenari pel qual la literatura catalana ja ha donat ferms passos.

Dra. Laura Borràs
Universitat de Barcelona / HERMENEIA

Segons el diccionari, portàtil significa «que hom pot portar al damunt, fàcil de transportar», i l’exemple que ofereix és prou revelador: «un orgue portàtil».

Set editorials independents catalanes —Angle, Base, Bromera, Cossetània, Meteora, Símbol i Viena— hem engegat sota el nom de Portàtil una col·lecció que no és pas d’orgues, sinó, com ja us deveu haver imaginat, de llibres, en un format manejable, ideal per a la butxaca o la cartera (en els dos sentits, ja que la majoria dels títols no superen els 10 €), i alhora atractiu pel que fa al disseny i agradable de llegir (perquè els llibres de butxaca no tenen per què ser més incòmodes que els altres!). Per això, hem seleccionat alguns dels títols més destacats del fons de cadascuna de les editorials i hem buscat que hi hagués una gran diversitat de gèneres, per tal que tots els lectors hi puguin trobar algun llibre que els resulti interessant: des de narrativa catalana, com Foc latent, de Lluïsa Forrellad, o Homes, d’Isabel-Clara Simó, i novel·la d’altres països, com Dersú Uzalà, d’Arséniev, fins a un assaig d’actualitat com Temps líquids, de Zigmunt Baumann, una sorprenent visió d’un barri de Barcelona, com és Raval, signat per Ferran Aisa, o un llibre de cuina que us pot fer quedar bé en qualsevol situació, La cuina de l’àvia Remei, passant per un assaig sobre el periodisme en l’actualitat com Cartes a Clara, d’Agustí Pons, entre d’altres. I molts més que arribaran tot just passat l’estiu.

A les llibreries els trobareu aplegats en un expositor que hem creat per a l’ocasió i, si voleu estar informats de les novetats, ho trobareu tot al Facebook de la Portàtil.

Que passeu molt bon estiu i que tingueu sempre a mà un bon llibre!

Hi ha persones per a les quals la lectura és una experiència habitual, íntima, d’enriquiment i transformació personals. Entren en una llibreria amb els ulls atents del caçador, a punt per descobrir el llibre que en aquell moment els demana l’ànima. Ha de ser per molt que aquest llibre coincideixi amb el nombre limitat de referències que les llibreries exposen al carrer durant el dia de Sant Jordi. L’oferta editorial del moment, les novetats de les últimes setmanes, vaja. Ha de ser per molt que aquell dia els vingui de gust rebre i donar empentes per poder agafar un parell de llibres i llegir-ne la contracoberta. Entenc perfectament que aquests lectors no s’acostin a les seves estimades llibreries durant el dia de Sant Jordi.

Però Sant Jordi té moltes virtuts. No és només una festa de la indústria i el comerç. La tradició de comprar i regalar llibres empeny molta gent que no visita mai les llibreries a triar un llibre, comprar-lo, regalar-lo o endur-se’l a casa… i qui sap si a llegir-lo! Si no tenim cap llibre a casa, és molt difícil que llegim. A més, el costum de cedir uns espais als escriptors que han tret una novetat al mercat, amb la idea que puguin dedicar i firmar exemplars als compradors, dóna visibilitat a aquests autors. La gent els veu la cara, relaciona un llibre amb el seu creador i pot tenir ocasió de parlar-hi, ni que sigui fugaçment. Els escriptors catalans han de competir amb el màrqueting poderosíssim d’altres llengües i literatures, i tenen molt poques tribunes des d’on donar a conèixer la seva obra. La festa de Sant Jordi els ofereix un aparador i uns focus absolutament necessaris. Té gaire interès una indústria editorial catalana sense literatura pròpia?

Josep Lluch, editor de Proa

La venda de llibres electrònics (també anomenats eBooks) està creixent arreu del món. A Catalunya i a l’Estat no es té la percepció d’aquest creixement, però si ens fixem amb els països més desenvolupats en noves tecnologies, com els Estats Units, ens adonem que el llibre electrònic s’està consolidant de manera notable.

Des de principis de 2011 hem rebut petites notícies que refermaven aquesta tendència. Així, per exemple, el grup Hachette USA informava que el total del negoci de llibres electrònics ja representa enguany prop del 23% de volum total del seu negoci; i Amazon comunicava que per primer cop en la seva història,  les vendes en format  Kindle havien superat les vendes en rústica des del portal Amazon. Ara, havent estudiat les dades publicades en el darrer informe de l’Association of American Publishers es pot afirmar que l’impacte del llibre electrònic en el sector del llibre als EUA és una realitat creixent.

Segons aquestes darreres dades, al febrer de 2011 les vendes de llibres electrònics han crescut el 202,3% i els d’àudiollibres (descarregats) el 36,7%. La notícia més significativa però, és que durant el mes de febrer els llibres electrònics s’han situat en el número 1 del rànquing de vendes en totes les cinc categories comercials de títols venuts a través del canal de llibreries: tapa dura, rústica i mass-market per a adults, i tapa dura i rústica per a infants i joves. En aquests moments i segons aquest informe, les vendes de llibres electrònics ja han assolit 90,3 milions de dòlars, la qual cosa representa més del 9% del total del mercat del llibre.

Entre els arguments per explicar aquest creixement, l’informe apunta que durant la campanya de Nadal es van regalar molts dispositius de lectors de llibres electrònics (també coneguts com a e-readers) que va comportar de retop un increment en les vendes de llibres. A més, aquest increment de vendes també ha estat afavorit per una més àmplia oferta de títols disponibles, per l’aparició de nous dispositius, com ara l’iPad, i per  una major oferta d’aparells dedicats a la lectura millorats i a millor preu, com per exemple el Nook de Barnes & Noble o la tercera generació del Kindle d’Amazon, que es consolida com el dispositiu de lectura més venut. Tot i que Amazon no ha fet públiques les dades sobre el nombre d’aparells venuts,  s’estima que detenta, com a mínim, el 50% de quota de mercat.

La majoria dels dispositius dedicats a la lectura existents en el mercat utilitzen la mateixa tecnologia de tinta electrònica (amb pantalles no retroil·luminades, que no cansen tant la vista com les retroil·luminades), i  a nivell de prestacions es diferencien poc: la pantalla és més o menys la mateixa (en alguns casos millor, en d’altres pitjor). Per tant la gran diferència rau en el procés de compra, i que en el cas del Kindle és especialment fàcil i ràpida. Donat que la gran majoria de dispositius lectors de tinta electrònica necessiten d’un ordinador per efectuar la descàrrega, i l’autenticació dels llibres en format ePUB per al control antipirateria és extern a l’aparell, el procés de venda es fa massa feixuc i llarg.

Tanmateix, a Europa, el pes de la venda dels llibres electrònics  continua sent marginal. Segons l’informe publicat (abril 2011) per l’Observatori de la Lectura i el Llibre, organisme que depèn del Ministeri de Cultura, titulat  Situació actual i perspectives del llibre digital a Espanya l’edició digital es veu a Europa més com un pas enrere, donada la forta inversió inicial i l’escassa rendibilitat a curt termini. D’altra banda els lectors es troben amb barreres a l’hora d’adquirir els dispositius lectors: incompatibilitats derivades dels formats, restriccions i complicacions imposades pels sistema de gestió de drets, elevat preu dels dispositius dedicats a la lectura i limitació en volum i preus de l’oferta de continguts.

Arribarà a consolidar-se el llibre electrònic a Europa? Creiem que sí. Però només es consolidarà si les editorials aposten per sistemes que facilitin la compra (o l’accés) de llibres electrònics als lectors i compradors habituals de llibres, en les seves llengües pròpies. En aquest sentit  recordem que fa tot just unes setmanes Kindle va estrenar botiga de llibres a Alemanya, i esdevé així la primera llibreria Kindle en llengua no anglesa fora dels EUA. En aquest procés d’adaptació a l’entorn digital, les editorials europees, sobretot les mitjanes i petites, també haurien de replantejar-se els sistemes de distribució comercial i de preus, que primen els intermediaris per sobre dels lectors.

Iolanda Bethencourt
Codirectora de Beat, Observatori de l’edició digital i responsable de drets d’autor del Grup Enciclopèdia Catalana

Coincidint amb el 150è aniversari del naixement del pintor i escriptor Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931) s’ha presentat recentment el projecte d’edició digital Obra completa de Santiago Rusiñol. Recopilació, edició, estudi i publicació^, amb les seves primeres realitzacions. El projecte, que forma part del Segon Pla Triennal de Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, té per objectiu recuperar íntegrament l’obra literària de l’escriptor i fer-la universalment accessible en edició digital i accés obert. La presentació ha gaudit d’una important acollida mediàtica que ha contribuït a posar de manifest l’interès que ha suscitat no solament entre el medi acadèmic i els investigadors sinó també en el medi docent i entre el públic en general.

El projecte es va iniciar el 2008 arran de la necessitat d’accés a l’obra literària de Rusiñol, un escriptor important en el sistema literari, popular per algunes de les seves obres i ben prolífic en títols i edicions al llarg de la seva llarga vida. Va arribar a escriure més d’un centenar d’obres i més d’un miler d’articles però que, amb el pas del temps, la presència d’aquest ampli corpus en el medi editorial s’ha vist reduït només a alguns dels seus títols i encara degut a la necessitat de proveir les lectures escolars. En canvi, obres com Anant pel món (1895), Oracions (1897), Fulls de la vida (1898) o Jardins d’Espanya (1903), totes elles peces cabdals del Modernisme, es troben únicament en algunes biblioteques.

Objectius i pla de treball

El principal objectiu és el d’aconseguir la recuperació íntegra de l’obra literària de Santiago Rusiñol i fer-la accessible en edició normalitzada, acompanyada dels corresponents estudis introductoris i del seu sistema de referències. El resultat ha de ser disposar del corpus literari complet i referenciat.

Posant tota la informació sobre l’escriptor i la seva obra a l’abast dels investigadors i del públic es pretén contribuir a la resituació de Santiago Rusiñol en el sistema literari català i en la historiografia cultural de caràcter interdisciplinar dels Països Catalans i de l’àmbit hispànic, reivindicant el seu caràcter de capdavanter i la influència que va exercir en el Modernisme.

La tecnologia de la informació i les edicions digitals contribueixen a una millor, ràpida i més eficaç difusió de Rusiñol, per la que també vetlla la Societat Rusiñol, grup de treball de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC).

El pla d’edició s’articula en sis volums:

I. Proses;

II. Novel.les i traduccions;

III. Articles;

IV. Teatre

V. Epistolari. Entrevistes

VI. Cronologia. Bibliografia. Índexs.

Cadascun dels volums publica una introducció de caire general encarregada a un especialista; l’article introductori del volum primer és obra de la professora Margarida Casacuberta (UdG). El volum segon, que conté les novel·les, serà presentat per la professora Anna Sawicka (Universitat de Cracòvia). Es preveu, igualment, la publicació d’estudis específics per a les obres més significatives.

Les obres editades són accessibles tant des del Pla d’edició com per mitjà de la llista general de títols en què estan ordenades per ordre alfabètic. Un dels guanys de l’edició digital, més enllà del que comporta l’accés obert, és la possibilitat de realitzar cerques per paraules o conceptes en cadascun dels títols, i està previst que aquest tipus de cerca es pugui realitzar per conjunts de títols o per la totalitat de l’obra.

Criteris d’edició filològica

El punt de partida per a la digitalització de les obres literàries ha estat la primera edició publicada, ja que és la que reflecteix més fidelment l’estat de l’escriptura rusiñoliana a cada moment. La pràctica inexistència de manuscrits originals ha fet aconsellable l’edició d’aquest criteri, ja que es considera important observar l’evolució de la llengua usada i escrita per Rusiñol. Des de ben aviat l’escriptor es va mostrar partidari de la modernització lingüística del català preconitzada per Pompeu Fabra des de les pàgines de la revista L’Avenç. Quan Fabra va elaborar les Normes ortogràfiques del català des de l’Institut d’Estudis Catalans, Rusiñol va ser un dels primers escriptors que les va adoptar.

En el cas de la correspondència tramesa i rebuda per l’artista es procedeix a la digitalització dels originals per a punt de partida de l’edició.

Cadascun dels títols es presenta en la seva primera edició impresa i ha d’anar acompanyat amb la corresponent transcripció normalitzada, d’acord amb els Criteris filològics d’edició. Els criteris han estat expressament elaborats per la professora i escriptora Susanna Rafart i supervisats pels membres de la Secció Filològica de l’IEC, el filòleg i professor Jaume Martí i Castell i l’escriptor Jaume Cabré, així com pel professor August Bover, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i per la directora del projecte. La progressiva revisió i adaptació dels criteris d’acord amb la casuística de cadascuna de les edicions permet fixar les característiques de l’escriptura de l’artista en cada etapa.

Projecte pioner amb perspectives de futur

Fins el moment, el lloc web de l’Obra completa de Santiago Rusiñol ha estat profusament consultat i a mesura que l’oferta d’obres accessibles augmenti es preveu l’increment d’accessos i usos.

Editar i fer accessible en suport digital i accés obert el corpus literari integral del Rusiñol escriptor és, a hores d’ara, un projecte pioner en el seu gènere que esperem veure acomplert al llarg dels propers tres anys. En tractar-se d’un treball en curs, l’entrada de dades i actualitzacions és constant. S’espera que al llarg del present any es trobin accessibles els títols dels dos primers volums (proses, novel·les i traduccions) i una part dels textos teatrals. En finalitzar el projecte la Societat Rusiñol tindrà cura del manteniment del contingut i la base de dades.

Vinyet Panyella

Bibliotecària i escriptora. Directora del projecte Obra Completa de Santiago Rusiñol. Recopilació, edició, estudi i publicació.