Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Començo recordant que les llibreries en general –i especialment les més arrelades i d’una dimensió mitjana/gran- mai hem estat al marge de les noves tecnologies que, periòdicament, han anat apareixent. I ho dic perquè ara, davant les grans novetats que es presenten en el món de la comunicació virtual, sembla que ens hàgim de posar al dia a corre-cuita de manera frenètica, com si haguéssim vist les orelles al llop. I no hem estat pas mai aïllats i al marge de la modernitat per dues raons, fonamentalment: primera perquè una llibreria és un gran dipòsit cultural i hem rebut, doncs, de manera regular, obres que ens van informant de les noves tecnologies i, en segon lloc, perquè la correcta gestió dels nostres fons bibliogràfics les fa quasi imprescindibles. Possiblement vam ser dels primers comerços que incorporàrem les eines informàtiques, amb programes de gestió específics, de manera preferent. I d’això ja fa uns vint-i-cinc anys llargs. Val a dir també que la resta dels integrants del sector (autors, editors, impressors…) també n’han estat, des bon principi, usuaris i les inversions fetes en el ram de les arts gràfiques han estat notables.

El panorama dels darrers temps s’ha sacsejat, doncs, perquè s’ha introduït recentment un element que existia, però no es comercialitzava: el llibre electrònic o digital. Ben mirat, no es tracta d’un gran avanç tècnic. De fet, ja fa anys que s’havia experimentat i no és res més que l’emmagatzament i la divulgació d’un text a través de la xarxa, per llegir en una pantalla, no sobre paper. Molt més senzill, doncs, que no pas l’enviament i la reproducció d’imatge i de so. Precisament, quan el mercat audiovisual ja s’havia desenvolupat prou i estava ben madur, ha arribat el torn de la lletra. Doncs benvinguda! Ara bé, que tampoc els gurús i amants irreflexius de tot el que fa olor de nou ens ho venguin ara com una revolució que substituirà els formats tradicionals. Penso que es tracta només –i no és pas poc!- d’una nova oportunitat que amplia, facilita i enriqueix les possibilitats de difusió del saber i la creativitat dels nostres autors.

El problema s’esdevé quan la comercialització d’aquest nou model de llibre es vol concentrar en uns pocs agents comercials. S’ha reconèixer que l’eina ho facilita, però no és gens bo que sigui així. Cal dir també que, dos anys després de la seva estel·lar aparició, segueixen les incerteses sobre el nou model de negoci. S’hi troba a faltar també un marc de treball més obert, franc i transversal per explorar les noves relacions estructurals entre el creador, el productor i el comercial. Hom escolta nombroses opinions i assisteix a l’aparició de novetats i promocions, però els resultats són, almenys a casa nostra, escassos, per no dir insignificants o testimonials. Ara bé, una de les possibles causes va lligada al fet que tot això s’ha esdevingut en un context de recessió econòmica important i general. A Catalunya les llibreries hem registrat, doncs, unes baixades de vendes, respecte l’inici de la crisi, que ja es situen a l’entorn del 20%.  Malgrat no formar part, sortosament, del grup comercial més castigat, sí que s’ha demostrat que nosaltres no n’estàvem pas vacunats!  És un mal moment per a les grans inversions. Igualment preocupant és el fenomen de la manca de control per evitar els atacs sistemàtics a la propietat intel·lectual, amb una legislació massa tova, feble i permissible, si més no al nostre país.

L’impacte positiu de la tecnologia, entesa com una oportunitat, no un perill, hauria de portar-nos a una millora significativa dels nostres serveis i, a mig termini, a una ampliació del nombre de lectors, però segurament haurem d’esperar a pair molt millor tot el que ens arriba de manera frenètica i a preparar adequadament els nostres joves i infants. Sense una bona base educativa, difícilment treurem partit de tot plegat. Però sí que ja podem començar a intuir cap a on pot anar la cosa. I aquí els llibreters hem d’estar atents i ser ferms i ambiciosos. És obvi que, poc o molt, ens canvia  l’escenari, la correlació de forces i sempre que passa això hi ha qui pontifica que els petits tenen els dies comptats. Crec que no ha de ser necessàriament així. Precisament, s’hauria de donar una situació inversa. M’explico. Dins del món virtual podem estar presents en tot moment a qualsevol lloc del món. El que importa és el bon servei, la prescripció, la tria selecta, etc. Si a nivell tècnic ens apropem moltíssim, igualem les empreses i no importa tant la dimensió física i l’espai geogràfic on estem ubicats. I això es fa encara més evident en els continguts digitals, de manera que no podem deixar passar aquesta oportunitat.

Al mateix temps cal reinvindicar i defensar que el nou escenari no farà desparèixer del tot el tradicional. Es tracta de sumar, no pas de restar o substituir. Internet i les xarxes socials ja formen part de la vida de tothom, però seguim fent les mateixes coses de sempre, si bé d’una altra manera. La possibilitat d’accedir a moltíssima informació fa necessari que hi hagi diversos professionals (editors, llibreters, bibliotecaris…) que ens ajudin a destriar el gra de la palla. El fet d’obtenir-la ràpida i de llegir-la en uns aparells cada vegada més pràctics i polivalents, ens obre el panorama, tot i que seguim sent nosaltres mateixos els que hem d’acabar llegint i escrivint. I això ho fem indistintament en un ordinador portàtil, un de convencional o en una tauleta, en funció del lloc o espai ons ens trobem i/o de la comoditat segons què fem: un apunt, un treball, un missatge, una lectura ràpida ….). Alguns assagistes i pensadors diuen que ara, gràcies a les noves comunicacions socials que ens permeten les noves tecnlogies, comencem a fer un salt evolutiu important. Potser és exagerat perquè encara tenim comportaments molt primaris que desemboquen, lamentablement, en el conflicte. Hem de treballar tanmateix  per aprofitar l’impacte positiu de la tecnologia i no caure en un esclavatge acrític. I això, penso, que els llibreters ho tenim molt clar.

La llibreria a Catalunya, i a la vella Europa en general , és un element indispensable per fer arribar la cultura escrita a tothom. Un luxe per a tota la ciutadania que pot gaudir així d’un comerç de proximitat, a peu de carrer, especialitzat i de dimensions molt diverses siguin quines siguin les seves necessitats. Altres societats, molt avançades tecnològicament, l’han perdut i ara se’n lamenten. Recordo, en aquest sentit, les paraules que va pronunciar l’escriptor nordamericà, David  Vann, en rebre el Premi Llibreter d’enguany a Barcelona exhortant-nos a defensar la nostra legislació, com a garantia del manteniment de la xarxa de llibreries que tenim i que al seu país han perdut. Les llibreries de barri formen part, a més, d’una història sobre la qual hem bastit durant segles un model cultural de llibertat, diversitat i convivència, facilitant al lector la possibilitat d’escollir lliurement. I ara sembla que hi tenen ficat l’ull les grans empreses multinacionals que el volen trencar barroerament en nom d’una llibertat que només elles entenen. Per altra part aquestes tenen un impacte social negatiu, ja que no donen ni prou ocupació ni estabilitat laboral i s’emporten lluny d’aquí els beneficis o, encara pitjor, s’amaguen en algun paradís fiscal.

És, doncs, pensant en aquest futur, que ja tenim a sobre que des del Gremi de Llibreters de Catalunya, hem endegat diverses iniciatives que pretenen millorar en gran manera la nostra feina: una escola de llibreria, projectes d’informació dels fons bibliogràfics entre editors, distribuïdors i llibreters, sota l’empara de la Cambra del Llibre, portals per aplegar a Internet totes les llibreries agremiades i facilitar el comerç electrònic, etc. De tots i cadascun d’aquests programes en parlarem, si escau, en una altra ocasió. Però ho deixo només apuntat perquè se sàpiga que, malgrat tot, no estem pas aturats ni, molt menys, espantats.

Antoni Daura
Gerent de la llibreria Parcir de Manresa, actualment és president del Gremi de Llibreters de Catalunya.
Arquèoleg de formació, coordina la revista cultural “Dovella”.

Publicat al bloc d’Escacc el 15 de desembre de 2011.

L’edició digital ja és un present. En molts pocs anys hem passat d’un escepticisme general a una acceptació total quant al seu èxit, tot i que aquesta acceptació és vista a contracor per part d’algunes persones.

Les noves tecnologies estan canviant el paradigma tradicional del món de l’edició i estan creant nous escenaris. De primer, constatem que les noves tecnologies disruptives estan fent “forat” aprofitant-se d’algunes de les limitacions del paper: limitació en la distribució de les publicacions, estocs de llibres i de revistes en els magatzems no vendibles que acaben essent destruïts i malbaratant la inversió econòmica, reactualitzacions i recorreccions impossibles, escassa interactivitat, etc. (Si bé constatem les limitacions del paper, qualsevol proposta editora digital hauria de contemplar la possibilitat d’una proposta a paper, sense, però, que una hagi de ser mimètica de l’altra). En l’entorn digital hi ha diverses propostes. En veurem algunes.

En la lectura fora de línia la publicació digital s’instal·la (ja sigui a través d’un ordinador, internet o bé telefonia) en el dispositiu de qui llegeix. És a dir, qui llegeix la publicació és ‘propietari’ d’un bé que el té en el seu dispositiu de lectura; per a gaudir-ne no cal disposar de connexió a internet. A fi d’evitar la còpia dels documents, les companyies editores generalment protegeixen els fitxers amb DRM. Aquest sistema de protecció imposa serioses restriccions a la lectura, les quals van més enllà de l’estricte evitació del pirateig: limitació del nombre d’aparells i del nombre de vegades que es pot instal·lar un document, imposició d’haver-se de registrar en un compte, la qual cosa pot ser més o menys tediosa segons la distribuïdora (element tremendament important a l’hora de comprar i que, malauradament poques companyies saben gestionar correctament), etc.

A més de la problemàtica de la proliferació de diferents formats dels fitxers i del cada vegada menys estàndard epub, ens trobem que tot conflueix en els programaris de lectura, que han de saber gestionar aquestes opcions i, alhora, oferir prestacions lectores gratificants. Les grans companyies creen programaris de lectura que s’instal·len en diferents dispositius (mòbil, tauleta, ordinador, etc.), a fi que qui llegeix pugui disposar de la lectura del fitxer en diferents entorns i, també, disposar de diverses prestacions, com ara la lectura social i, sobretot, facilitar la compra de llibres en la seva botiga. Altres companyies (i és una tendència creixent) van més enllà i malden per vincular al màxim la lectura amb un dispositiu que elles mateixes distribueixen (Apple n’és un exemple paradigmàtic). És el que s’anomena ecosistema tancat: inclou l’aparell, el programari de lectura i la distribuidora.

Desenvolupar un sistema d’aquesta natura no està a l’abast de les petites companyies: la inversió que es necessita per disposar d’un sistema de lectura controlant el DRM, que funcioni en diferents dispositius i de diferents sistemes operatius,  etc., és car.

Una altra opció de lectura fora de línia és la de convertir les publicacions en aplicacions. Amb independència del grau d’enriquiment desitjat, cada aplicació ha d’adaptar-se a la perfecció al dispositiu i programari de l’aparell, a fi d’aconseguir el que es pretén: proporcionar el màxim de satisfacció ‘lectora’ a qui llegeix. I si bé cada vegada estan apareixent programaris que faciliten la conversió del programari per a diferents sistemes operatius, no és una qüestió banal. A més, també ens podem trobar en què aquest programari estigui vinculat a un aparell i, fatalment, a una distribuidora (com l’iPad-Apple). En aquest cas, les capacitats d’edició (vegi’s la política de ‘censura’ d’Apple), de comercialització (vegi’s les limitacions d’Apple a proporcionar les dades dels subscriptors als editors i el marge que es queda), menen a un entorn car i que pot dependre cada vegada més de grans interlocutors internacionals. No cal dir, però, que aquest entorn pot ser una bona solució tant per a qui llegeix (experiència força satisfactòria en la compra i lectura) com també per a qui edita, ja que li facilita la venda i la distribució de la publicació. També hem de tenir present, però, que no tothom creu que calgui enriquir la lectura amb aditaments que es consideren gadgets.

Al costat d’aquestes propostes, existeix un altre corrent que malda per la lectura en el núvol i per donar el protagonisme lector a la web. Hi ha algun mitjà més universal que internet i la web? Internet permet arribar arreu del món i en qualsevol moment, interactuar, actualitzar permanentment les dades, dialogar entre qui escriu i qui llegeix, saber el nombre de consultes i qui llegeix, etc. Aquest sistema també permet diversos models de negoci, des de les subscripcions a un fons a la consulta de publicacions determinades. És un sistema que està basat més en “l’ús” que no pas en la “propietat” de les publicacions. A fi de controlar-ne l’accés hom pot establir sistemes d’accés protegits per contrasenyes.

En aquest context, el recentment creat Laboratori de Beat.cat acabem de publicar el Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina, d’Eulàlia Lledó i Cunill i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. El Manual es consulta en línia i en obert i, mercès a l’html5 (i un petit javascript), ofereix unes prestacions lectores millors que les que oferien fins ara els navegadors. La lectura a través dels navegadors patia de l’anomenat look web i no era massa atractiva. Amb l’html5 i el css3 es poden generar productes tan atractius i interessants com moltes aplicacions fetes a mida i en local. A més, la majoria dels navegadors segueixen els estàndards de la web, per la qual cosa no cal desenvolupar adaptacions per a cada un dels sistemes operatius que existeixen. A més el Manual que acabem de presentar s’adapta dinàmicament  a la mida i la disposició de la pantalla de qualsevol dispositiu, ja sigui ordinador, tauleta (tàctil o no), smartphone, etc. A l’últim, l’html5 permet que la publicació es conservi a la memòria cau de l’aparell, amb la qual cosa per a llegir un llibre no cal la connexió permanent a internet.

Josep M. Vinyes
Editor de Beat.cat

L’impacte de la revolució digital en el món editorial, tal com ha transformat la indústria discogràfica, encara està per veure. Segurament, perquè el paper és una tecnologia difícil de superar, els processos editorials són més sofisticats o el sector compta amb uns fonaments que aguanten millor els grans sotracs. Tanmateix, la xarxa Internet i la digitalització també estan sacsejant el món del llibre. Un dels canvis importants i menys evidents en aquest sentit és el de la relació dels autors amb els lectors, dels lectors amb els escriptors, de les persones que escriuen amb la societat on viuen.

La definició d’un col·lectiu preocupat. Conscients d’aquests canvis imparables, amb les dificultats afegides que presenten la llengua i la cultura pròpies del País Valencià, una cinquantena de creadors literaris s’han reunit sota el paraigües de Saforíssims Societat Literària. Aquesta és una proposta desacomplexada que parteix de la necessitat de cohesionar el col·lectiu de creadors de la comarca de la Safor dedicats a l’escriptura, així com per revaloritzar el patrimoni literari i generar un debat sobre el món del llibre, la lectura i l’activitat literària.

La força d’una comunitat treballant en xarxa. Saforíssims ja fa un any que funciona com a tal, però, ara ha fet una passa més per donar-se a conèixer utilitzant la xarxa. Amb aquest projecte en xarxa es pretén cohesionar els escriptors i escriptores, atorgar més visibilitat a la comunitat i establir complicitats i intercanvis amb altres col·lectius i creadors d’altres territoris. A més, també organitza i promou activitats literàries, tal com ja venien fent. Per formar-ne part cal ser escriptor o escriure -superar això ja és tot un debat- i estar vinculat d’alguna manera a la comarca de la Safor. Tot i això, els punts de confluència de les persones que en poden formar part poden ser molt diversos.

La posada en valor del patrimoni literari. Mitjançant la xarxa Internet, Saforíssims es proposa difondre la intensa activitat literària que es duu a terme a la comarca, on es registra una fornida nòmina d’autors i autores, amb reconeixements en tots els àmbits i arreu del domini lingüístic i cultural. Amb aquesta iniciativa es vol evidenciar que el “mite literari” de la Safor està més viu que mai, i que està profundament adscrit a la modernitat. I això passa per posar en valor el ric patrimoni literari de la Safor, des dels Clàssics -Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella- fins a l’actualitat.

Mitjans propis per a opinions compromeses. Mitjançant aquest web, el col·lectiu d’escriptors es proposa obrir diverses vies de diàleg que s’estenen a través de les xarxes socials en línia. Per això, s’ha volgut crear un espai per garantir la comunicació fluida i constant entre els propis autors. A més a més, el web pretén connectar amb els lectors, així com amb la resta d’autors, associacions literàries i institucions del país. I, per últim, reforçar la comunicació amb la societat civil, amb la qual el col·lectiu Saforíssims se sent compromès. Per això, una de les seccions importants és l’apartat “Saforíssims en reflexió”, des d’on pren força l’opinió i el posicionament públic.

Francesc Vila i Femenia

Periodista, membre del patronat de la Fundació Escacc

La literatura que s’ha endinsat en l’espai digital representa una certa “amplificació” de les potencialitats de la literatura tout court, una mostra de la capacitat metamorfosejant de l’expressió humana que ha evolucionat al llarg del temps i que ha ajustat la capacitat creativa vehiculada a través de la paraula (ja fos oral o escrita) a cadascun dels suports que li han donat acollida. Inclosa també la darrera frontera, la digital. Una literatura que té lloc –si més pel que té a veure amb el resultat final- en un espai diferent al de la pàgina de paper. Però cal determinar fins a quin punt el suport determina el contingut i la seva diferenciació respecte del que coneixem en un altre format[1].

Cal diferenciar entre la “literatura digital” i la digitalització de la literatura que coneixem i podem trobar en suports com ara taules, papirs, volums, incunables o llibres, perquè es tracta d’una realitat literària encara emergent que neix d’un entorn digital i des de procediments digitals i que només pot ser “consumida” de manera òptima, és a dir, sense limitar-ne funcionalitats, recursos, estil i intencionalitat, en aquest context. La literatura digital, doncs, per la seva condició multimedial es presenta, de manera molt marcada en alguns casos, com a un art del llenguatge, que cal saber com llegir.

Hermeneia: un grup de recerca català, projectat cap al món

La història de la literatura digital ha començat a escriure’s. Si més no, des del grup de recerca HERMENEIA, que té com a objectiu observar, descriure i analitzar els canvis que s’estan produint en la literatura i, en conseqüència, en els estudis literaris en l’era digital; hem anat catalogant, antologant i definint les mostres d’escriptura electrònica que els nostres artistes han anat generant des de començaments del segle XXI.

En aquest sentit, cal tenir present la feina dels pioners, com ara Ramon Dachs i la seva incursió en el món de la poesia hipertextual en català amb Intermínims de navegació poètica, però després i progressivament, també extensiva a altres llengües com el francès, el gallec o el castellà l’any 1995. També autors com Lluís Calvo i Pedro Valdeolmillos des de la seva web Epímone van donar a conèixer aquestes possibilitats expressives dels nous mitjans amb una finalitat literària, artística, per bé que ja faci un cert temps que la web no renova obres ni autors.

Però sens dubte mereix un punt destacat en aquest breu repàs el “Premi Ciutat de Vinaròs”, una iniciativa conjunta d’HERMENEIA i de l’Ajuntament de Vinaròs que contempla, des de la seva creació l’any 2005, una menció especial “Vicent Ferrer” (que rep el nom precisament d’un professor de català vinarossenc mort prematurament), perquè atesa la dimensió internacional del premi, semblava important reservar un espai de reconeixement permanent per a les obres en llengua catalana.

És important, doncs, la funció que està acomplint el Premi Internacional “Ciutat de Vinaròs” en l’àmbit de la Literatura Digital perquè és considerat el premi més prestigiós del moment, tot i que la crisi l’hagi aletargat transitòriament. Fa la funció d’anar obrint camí en l’anàlisi, interpretació i ensenyament de la literatura digital com a disciplina i ho fa generant una sort de cànon on hi ha reservat sempre un espai per les obres en català. Les obres guanyadores en llengua catalana de les diverses edicions són: Ja tornaré de Marc Lloan (2005), Retorn a la Comallega (2006) de Ton Ferret, La casa sota el temps d’Isaías Herrero (2007) o the Fugue book, també de Ferret (2008). Algunes d’aquestes obres han estat ja incorporades a la prestigiosa antologia de l’organització de literatura electrònica (ELO), l’Electronic Literature Collection, vol. II (2011), la qual cosa permet que siguin conegudes i estudiades arreu del món on s’utilitza aquesta antologia com a cànon.

Una història d’evolució de suports i formats

La incursió en la digitalitat o en la textualitat electrònica només significa, doncs, el darrer pas d’una història evolutiva a cavall de suports i tecnologies que té al seu bell mig la força de la paraula, de l’escriptura, de la literatura. Per això és important ressaltar l’esperit de descoberta que és la constant dels autors que han travessat la sagital de la pàgina per endinsar-se en un territori desconegut, a la recerca dels camins que pot arribar a explorar la paraula poètica en la dimensió digital que ens ha tocat viure. Un escenari pel qual la literatura catalana ja ha donat ferms passos.

Dra. Laura Borràs
Universitat de Barcelona / HERMENEIA

Segons el diccionari, portàtil significa «que hom pot portar al damunt, fàcil de transportar», i l’exemple que ofereix és prou revelador: «un orgue portàtil».

Set editorials independents catalanes —Angle, Base, Bromera, Cossetània, Meteora, Símbol i Viena— hem engegat sota el nom de Portàtil una col·lecció que no és pas d’orgues, sinó, com ja us deveu haver imaginat, de llibres, en un format manejable, ideal per a la butxaca o la cartera (en els dos sentits, ja que la majoria dels títols no superen els 10 €), i alhora atractiu pel que fa al disseny i agradable de llegir (perquè els llibres de butxaca no tenen per què ser més incòmodes que els altres!). Per això, hem seleccionat alguns dels títols més destacats del fons de cadascuna de les editorials i hem buscat que hi hagués una gran diversitat de gèneres, per tal que tots els lectors hi puguin trobar algun llibre que els resulti interessant: des de narrativa catalana, com Foc latent, de Lluïsa Forrellad, o Homes, d’Isabel-Clara Simó, i novel·la d’altres països, com Dersú Uzalà, d’Arséniev, fins a un assaig d’actualitat com Temps líquids, de Zigmunt Baumann, una sorprenent visió d’un barri de Barcelona, com és Raval, signat per Ferran Aisa, o un llibre de cuina que us pot fer quedar bé en qualsevol situació, La cuina de l’àvia Remei, passant per un assaig sobre el periodisme en l’actualitat com Cartes a Clara, d’Agustí Pons, entre d’altres. I molts més que arribaran tot just passat l’estiu.

A les llibreries els trobareu aplegats en un expositor que hem creat per a l’ocasió i, si voleu estar informats de les novetats, ho trobareu tot al Facebook de la Portàtil.

Que passeu molt bon estiu i que tingueu sempre a mà un bon llibre!