Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Elmundo.es va penjar ahir el sumari del cas Gürtel. Sencer. Més de 50.000 pàgines a disposició de la gent (Tu & Jo). I hi va afegir una eina per a que, si en descobrim alguna cosa d’interés, els hi diguèssim el què.

Res. Dues hores desprès van haver de desactivar les pàgines, perquè contenen dades especialmente protegidas per la “Ley Orgánica de Protección de Datos de Carácter Personal”.

Absurd.

Era una iniciativa excel·lent. Com aquesta altra de The Guardian per a que qualsevol pogués donar un cop de mà en l’anàlisi de les 458.832 pàgines sobre el cas de les despeses irregulars dels Commons (diputats) britànics. Fins avui, 26.230 persones han ajudat el diari a treure’n l’entrellat de 219.895 documents. És la redacció més gran del món: 26.230 periodistes concentrats en un sol afer.

La iniciativa del diari madrileny, permesa pel món online, retornava a la gent bona part de la seva capacitat d’intervenir en el debat públic i de contribuir a la cadena de valor periodística. Certament. Però tot això no canvia gens ni mica la necessitat de disposar de professionals de la informació, de periodistes. Perquè el que és important del periodisme no son només les fonts i els testimonis. Això n’és tot just el principi. Cal afegir-hi capacitat de depurar les fonts i els testimonis, valorar el relleu de la seva informació i construir un relat veraç i adequat al públic, al mitjà, al moment. La societat necessita, doncs, professionals capacitats per a aquesta feina. I no qualsevol serveix, per molt ciutadà que sigui i/o per molt talent natural que tingui.

Al mateix temps, els periodistes hauriem de saber que el periodisme no és nostre sinò dels ciutadans. Una manera de fer-ho és aplicar aquests 10 Principis amb els que The Guardian treballa. La redacció…

1. Fomenta la participació de les persones: les convida a participar i permet que se’ls hi respongui.

2. La seva actitud editorial no és “de nosaltres a ells”.

3. Anima a d’altres a iniciar un debat, publicar material o fer suggeriments. La redacció pot guiar-los o seguir-los. Però sempre permet que d’altres s’involucrin en el procés de pre-publicació.

4. Ajuda a crear comunitats d’interès al voltant de temes, afers o individus.

5. És oberta a la web, de la que n’és part. Enllaça a i col.labora amb  altres materials presents a la web.

6. Agrega i/o cura el treball d’altres.

7. Reconeix que els periodistes no són l’única font d’autoritat, experiència i interès.

8. Aspira a aconseguir, i reflecteix, la diversitat; promou els valors compartits.

9. Accepta que la publicació pot ser l’inici del procés periodístic i no la fi.

10. És transparent i es deixa contradir i desafiar via correccions, aclariments i addicions.

[La versió anglesa, agafada de boca del director del diari, Alan Rusbridger, és aquí ]