Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Sílvia Cobo

Sílvia Cobo

General

Fins la propera

09-02-2011 Sílvia Cobo

Tot té un final, i la meva participació en aquest espai, també. Gràcies a tots els que m’heu seguit a través del vostre lector de feeds (els més fidels) i també a aquells que no se sap com, heu vingut a caure aquí. Sigui com sigui, gràcies a tots, hem après tots plegats. Ha estat un plaer!

Fins la propera. Ens trobarem a la Xarxa.

Faig un recull de les meves entrades al bloc d’Escacc:

1- Hooligans 2.0

2. La revolució Industrial de les dades

3. Per què les preferim digitals?

4. Twitter ja no és cap tonteria I

5. Twitter ja no és cap tonteria (i II): més enllà dels feeds automàtics

6. Nous perfils professionals en el món de la comunicació

7. El nou cicle de vida de les notícies

8. Pensaments en veu alta al voltant del nou model del Times

9. De redaccions desintegrades i altres històries del món digital

10. Twitter i els mitjans digitals catalans

11. Intentar entendre perquè no podem entendre l’impacte d’Internet

12. Un mite anomenat “el meu lector”

13. Intentant guanyar una mica de fidelitat

14. Sis lliçons per aprendre dels nous mitjans online

15. Què és Tumblr i com el poden fer servir els mitjans de comunicació

16. 5 blocs per aprendre i estar al dia sobre periodisme digital

17. 10 notícies d’aquest estiu dels mèdia que has de saber

18. Què és el ‘Data Driven Journalism’?

19. El cercador Google com a eina periodística

20. L’audiència és sinònim d’influència?

21. El web en temps real guanya la vaga general als mitjans digitals

22. San Francisco Panorama, el diari fet manifest

23. Dues plataformes agregadores per als diaris de paper?

24. Les noves regles del periodisme online segons Reuters

25. Els webs de mitjans públics són competència deslleial?

26. No m’ho diguis abans, digues-m’ho millor

27. Orsai: Casciari o la revista que volem

28. Pot tenir èxit una publicació generalista només per a iPad?

29. I com llegirem online d’ara endavant?

30. Delayed Gratification: l’última revista amb notícies

31. Cap on vas, Rupert?

30. Les 10 notícies de l’any als mèdia

31. Aplicacions? Dispositius? Periodisme?

32. Facebook i els mitjans catalans

Sílvia Cobo

Difusió i Audiències, General, Grups de comunicació, Internet i TIC, Premsa

Facebook i els mitjans de comunicació catalans

03-02-2011 Sílvia Cobo

(Actualització de la imatge i comentari en acabar el post)

Després del post sobre Twitter i els mitjans digitals ha arribat l’hora de veure què estan fent molts mitjans a Facebook. No és una tasca fàcil tenint en compte el nombre de mitjans i la quantitat de pàgines obertes que hi ha. Es tracta, doncs, només d’una petita aproximació sobre l’ús que estan fent alguns mitjans catalans. Hem pres de base els mitjans ja analitzats i n’hem afegit d’altres. Estem parlant de pàgines de Facebook corporatives de mitjans.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

La CCMA té una presència tan impressionant a Facebook, que aquí seria difícil fer-ne un llistat complet [Presència a les xarxes Tv3, Catalunya Ràdio]. Hem parlat amb els responsables de la coordinació de la presència corporativa. Juntament amb els programes o canals es plantegen plegats els objectius de cada presència per després dibuixar una estratègia. Reconeixen que tenen un avantatge clar gràcies a la marca: la gent els coneix i els ve a buscar a FB. No tenen problemes de pocs seguidors ni de manca de massa crítica. Segons ens expliquen, la participació és més fluida quan es publiquen notícies que afecten molt directament a les persones: fenòmens meteorològics, vagues de transports… Quan hi ha una vivència en primera persona hi ha una necessitat espontània d’expressar-se. Programes informatius com Els Matins fa un any que tenen Fb però funcionen prou bé i pretenen integrar la participació amb l’emissió en directe. El cas de la ficció es mereix una menció especial: els seguidors de les sèries es mostren d’allò més compromesos i entusiastes i generen un volum molt important de comentaris, esdevenint veritables comunitats de seguidors i fans de les sèries de Tv3.

Esportius: Sport i MundoDeportivo

El món dels esportius és veritablement un altre món… tant pel nombre de seguidors com per la matèria prima, l’esport, i més en concret, el futbol. En aquest sentit és una matèria on els aficionats estan veritablement predisposats a participar i dir-hi la seva.

El diari Sport és el líder pel que fa al nombre de seguidors a Fb, van apostar més per aquesta xarxa. La utilitzen per a la distribució notícies destacades a la portada, mitjançant un feed automàtic. Una persona es dedica exclusivament a dinamitzar els espais de participació. A més de les visites que pot portar Fb (que reconeixen que és baix en comparació amb el seu gran trànsit web) també els serveix per copsar l’interès del públic sobre temes d’actualitat. El repte és, segons ens expliquen, aconseguir mesurar el retorn de la inversió en temps i recursos que hi dediquen, sense menysprear els altres beneficis que reporta la presència a les xarxes.

Al contrari, Mundodeportivo diuen haver apostat més per Twitter ja que el consideren un mitjà més periodístic, en temps real, més viral i que propicia millor la conversa [Presència a xarxes de MD]. Amb tot, han decidit repensar la seva estratègia a Fb i han deixat de banda els feeds automàtics perquè siguin els propis periodistes qui pengin les notícies i puguin modificar la forma de comunicar més enllà del titular de la notícia. Apostaran doncs, per la qualitat en les actualitzacions al Fb per sobre de la quantitat. En tots dos casos Fb és gestionat pels equips digitals dels diaris. El 9 esportiu un grup a Fb creat per un lector.

Diari Ara

L’ARA és el diari generalista català que té més seguidors a Fb. És gestionat per l’equip de Comunitats. L’utilitzen fonamentalment per a la distribució de les notícies però, com la majoria de mitjans consultats, intenten no penjar totes les notícies, no volen col·lapsar els timeline dels lectors. Un ús interessant que fa el diari és demanar la participació dels lectors aportant informació, dades o testimonis per elaborar contingut editorial. Sovint, és iniciativa de les pròpies seccions del diari. Les xarxes socials han estat molt importants en el procés de llançament d’aquest nou diari. També publiquen al paper allò que els lectors els han dit a Fb. A l’Ara porten un control diari de l’evolució del nombre d’usuaris a les xarxes i del que hi diuen. És potser el mitjà netament informatiu que millor és mou a les xarxes i mira de treure’n el màxim benefici possible.

El Periódico de Catalunya

El Periódico a Facebook són més selectius: hi pengen poques notícies, prioritzant les històries pròpies i les que puguin demanar la participació dels lectors. El tipus de notícies que difonen són també diferents que a Twitter. No utilitzen feeds automàtics. Tenen un molt bon número de seguidors.

La Vanguardia:

La Vanguardia fa una aproximació ben diferent a la resta de mitjans.  Deixa la seva presència més corporativa a les xarxes a mans dels seus lectors [Presència LV a les xarxes] i no tenen un perfil professional encarregat dels social media. Només són presents en projectes concrets com La Hemeroteca o l’agregador Hagoclic, que gestionen els propis periodistes d’aquets projectes. El seu Fb “oficial” té pocs seguidors i no hi ha intervenció humana (és un feed automàtic). Tampoc es fa promoció del seu Fb a la home com sí que fan la resta de mitjans. La interacció amb els lectors, doncs, prefereixen fer-la a través de la web i el tradicional correu electrònic. De fet, van ser els lectors els que van demanar l’opció de compartir les notícies via Facebook, i és per això que en el recent redisseny s’ha inclòs aquesta funcionalitat.

ACN

El cas de l’Agència Catalana de Notícies de la utilització de Fb és bastant semblant al cas dels mitjans finals. La utilitzen tant per a la distribució de continguts com també per a la promoció de l’agència. Sense utilitzar cap feed automàtic, intenten donar difusió a temes propis de l’agència, a temes que interessen especialment als internautes i pengen tots els vídeos del seu youtube. En alguns esdeveniments especials han demanat la participació dels usuaris i amb un grau de comentaris moderat.

COM Ràdio

EL Fb corporatiu de COM Ràdio l’utilitzen com a eina promocional. Miren de no publicar més de 4 actualitzacions al dia entre notícies pròpies que ha generat la cadena i avenços de la programació. Als favorits d’aquesta pàgina es poden trobar la resta de FB dels programes de la COM, on han personalitzat les imatges de cadascun dels programes. En aquest Fb corporatiu es difícil generar participació –expliquen- però prefereixen que aquesta es doni als Fb de cadascun dels programes. Un cas interessant és el que han creat específícament pels seguidors de l’Espanyol. La COM retransmet tots els partits de l’equip i això ha fidelitzat una audiència molt específica que es mostra molt activa –molt més que la dedicada al Barça- en aquest Fb, esdevenint una veritable comunitat que compta amb la complicitat de la redacció.

El 9nou

A El9nou, un mitjà comarcal, es plategen la utililitat de Facebook. Com molts altres mitjans no tenen feeds automàtics i intenten no publicar més de 4 o 5 missatges al dia, algun d’ells són anuncis promocionals del programes de la Tv local. Ens expliquen que malgrat superar els 1.500 seguidors, la participació és molt baixa, costa que la gent s’engresqui a comentar. De fet, al web no es poden fer comentaris i com a assignatura pendent encara han de promocionar les seves xarxes socials al web. Valoren Facebook més com una eina promocional on els continguts tenen més visibilitat que no pas a Twitter. De fet, ens expliquen que Facebook és una de les principals fonts de trànsit després del cercador Google.

Barcelona TV

El Fb de Barcelona TV el porta l’equip de Comunicació i màrqueting del canal públic. Si BTVnotícies.cat, la seva web informativa, sempre ha destacat per l’ús que han fet de Twitter, a Fb reconeixen no haver trobat el model.  Tenen pocs seguidors i pengen una o dues notícies al dia, una manera de redistribuir els continguts. La poca interactivitat que tenen a Fb contrasta amb la connexió que han aconseguit amb els usuaris de twitter, tot informant-los de possibles notícies i alteracions als transports o les carreteres. En aquest sentit es mostren satisfets i prefereixen apostar per elements qualitatius que els aporta l’altre canal. Molts programes com La porteria, o La meteo tenen una pàgina de Fb que s’autogestionen les redaccions.

Vilaweb

A Vilaweb la gestió de la pàgina de Facebook és una tasca compartida entre tots els periodistes. Tots tenen accés a la pàgina i han d’actualitzar-la amb les seves informacions. Aquesta dinàmica s’ha decidit després d’un període curt de temps en que una persona de la redacció va ser l’encarregada de gestionar les xarxes, però es va desestimar aquest model. Prefereixen doncs gestionar Fb i la resta de xarxes de manera més transversal. Tots els periodistes de Vilaweb han de tenir un compte personal a Fb i Twitter.  Vilaweb posarà en marxa noves pàgines a Fb dedicades a diferents temàtiques.

Algunes conclusions

És difícil posar totes les iniciatives al Facebook en el mateix calaix: la presència informativa queda molt per darrera dels programes d’humor i els de ficció. Els esportius es troben, però, en un punt intermig: és fàcil generar participació al voltant de l’actualitat esportiva. Com a conclusió diria que és més fàcil atraure la participació: 1) quan hi ha una massa crítica suficient, 2) quan parlen de temes com humor, la ficció o el esports o 3) quan es tracta de temes que toquen especialment les vides de les persones.  Quan parlem de política internacional és difícil arrencar la participació del públic…

La gran majoria de mitjans reconeix que Facebook no els reporta la quantitat de trànsit a les seves pàgines web. La majoria prefereix no atabalar els usuaris amb milions d’inputs en el seu timeline personal a Facebook. Però no tot és un número de “fans”, també cal veure el grau de retorn en clau de marca o la connexió emocional que generen amb l’usuari.  Encara està per veure si estem davant d’una eina més per al màrqueting que per la redistribució de continguts.

Però com amb la resta de les noves xarxes socials, tot està per fer…

Actualització 8/02/2010

Actualitzo aquesta imatge recollint les dades dels fans de les pàgines dels programes l’APM (que ja enllaçava al post), Crackòvia, Polònia, La Competència o La Transmissió del Puyal. Els companys de la CCMA opinen, que la primera imatge que vaig publicar (un llistat de pàgines a Facebooks de tipus corporatiu) es contradiu amb el contingut del post, que no els fa justícia a la seva presència real a la xarxa social. Segons m’expliquen, per a ells, tan corporativa és la pàgina de Tv3 com la de la pàgina de la sèrie Infidels.

Crec que tenen part de raó. Amb tot, com veiem, l’humor, el futbol i la ficció segueixen sent líders.

Sigui com sigui, els seus responsables em feien una reflexió que trobo molt interessant compartir aquí. Són conscients que el públic “és més fan dels productes/programes que no pas dels canals” i creuen que això és una tendència que anirà a més.

Reflexiono: És llavors TV3 un marca contenidor d’altres marques? Pot haver-hi el perill d’acabar sent una commodity el mateix canal de televisió? Es farà el fenomen extensible a la resta de televisions?  Els altres mitjans de comunicació poden arribar a generar marques dins la seva marca?

Trobareu el document públic amb les dades aquí.

Sílvia Cobo

General, Internet i TIC, Periodisme

Aplicacions? Dispositius? Periodisme?

13-01-2011 Sílvia Cobo

Si vols ser “guai” has de tenir un iPad. El tablet d’Apple encarna la innovació tècnica però també el zenit més cool de tot l’univers. Si vols ser un mitjà modern has de tenir una aplicació d’iPad, és clar. Però, ho sabieu? Desenvolupar una aplicació per a iPad val diners, i si és bona, molts diners. A més a més, i malgrat les previsions de creixement al mercat nord-americà, digueu, quanta gent té iPad a casa nostra?

Si una cosa ha quedat clara aquest darrer any 2010 és que la salvació de la indústria periodística no ha arribat a l’any 2010 ni ha vingut de la mà de l’iPad. I amb això no vull dir que el nostre consum mediàtic no evolucioni amb el temps, i de forma progressiva, a formes més ubiques a través de tot tipus de dispositius. Els primers, els mòbils, que per això són els que tenen una penetració més importantno se’n parla tant.

Molt soroll per no res

El buzz que s’ha creat aquest any amb aquests nous dispositius i les primeres aplicacions ha estat espectacular, però també ha arribat l’hora de punxar el soufflé.

Les vendes de les revistes per a iPad no han estat les esperades per les grans revistes nord-americanes. I això que el mercat nord-americà és prou gran per fer viables aquestes propostes. Ni Wired ha aconseguit mantenir el nivell de vendes per a iPad.

Certament ens trobem en un estadi primerenc i amb una tecnologia que cal desenvolupar. Els analistes insisteixen que continuem fent revistes de paper per acabar veient-les en una pantalla tàctil, i que això, s’acaba notant.

(per cert, l’imminent sortida The Daily de News Corp. no crec que ens descobreixi Amèrica…)

Aquí algunes qüestions per a la reflexió:

-Ens descarregarem 10 aplicacions diferents?

És a dir, us veieu descarregant-vos una aplicació per cada mitjà que llegiu? De fet, les aplicacions que estan tenint més d’èxit i que són més innovadores no són les d’un mitjà, sinó les que entenen com és el nostre consum online: erràtic, variat, visual, líquid i cada vegada més social i dirigit pels nostres interessos. No llegirem només un mitjà, sinó una barreja de mitjans: Flipboard en aquest sentit ha tocat el moll de l’os.

-Tots tindrem un tablet a casa?

Però si que tenim un mòbil, oi? La penetració dels smartphones és cada vegada més important.

-La web morirà amb les aplicacions?

Wired ho va anunciar, però no sembla que això hagi de passar en un temps curt si continuem amb aplicacions en entorns tancats i amb experiències de lectura limitades.

Tot plegat ho explica molt bé la Jemina Jenkins al Guardian: iPad apps – still more dash than cash

Gadgets, tecnologia… on queda el periodisme?

I per acabar, una crida a no perdre entre tots l’oremus:  finalment, allò que és més important és el contingut. Els dispositius i la tecnologia seran importants en el futur, però no podem oblidar quina és la nostra feina.

M’agrada molt com ho explica Andrew Walkingshaw a Paid Content (What Comes After Newspapers: Forget Form, It’s About Content), perquè resumeix l’opinió del usuaris quan els demanem que paguin per contingut online:

Torna quan hagis arreglat el contingut. Torna quan puguis mostrar-me una nova perspectiva. Torna quan em facilitis la vida o em facis més llest. Torna quan tinguis innovació fonamental, no cosmèstica. Torna, i llavors parlarem”.

Sí, crec que d’això en diem periodisme, no?

*La vinyeta és de Jesús Martínez del Vas per 233 grados,

Sílvia Cobo

Comunicació, General, Grups de comunicació, Internet i TIC, Periodisme, Premsa

Les 10 notícies de l’any als mèdia

05-01-2011 Sílvia Cobo

2010 passarà a la història dels mèdia com un dels anys més desorientadors per als mitjans. D’una banda la crisi econòmica ha frenat molts nous projectes i ha acabat de tancar’n d’altres juntament amb les incerteses sobre els models de negoci i la transició digital.

Permeteu-me fer una selecció amb l’ajuda de molts dels lectors d’Escacc (vía Facebook i Twitter) d’aquelles notícies sobre mitjans que han estat “les notícies” de 2010.

1. La supressió de la publicitat a RTVE (1 de gener)

2. La sortida de l’iPad d’Apple (27 de gener) i el posterior bluff pels mitjans.

3. Entra el fons nord-americà Liberty a l’accionariat de Prisa. (març)

4. Murdoch treu de Google els continguts del Times i aposta pels murs de pagament (maig)

5 Les filtracions del Cablegate de Wikileaks en col·laboració amb mitjans tradicionals (juny-desembre)

6. Telefònica compra Tuenti (agost)

7. Telecinco compra Cuatro a Prisa (va ser a finals de 2009, però va començar a formalitzar-se a finals d’aquest any 2010).

8. Neix el diari Ara (28 de novembre)

9. Prisa tanca CNN+ (10 de desembre)

10. Canvis polítics a Cultura i Mitjans: retorn de Mitjans de Comunicació al Departament de Presidència i Ferran Mascarell és el nou Conseller de Cultura (27 desembre).

Potser recordar què ha passat aquest any ens ajudi a entendre millor el futur que ve…

Sílvia Cobo

General

Cap on vas, Rupert?

23-12-2010 Sílvia Cobo

Ho reconec. Tinc una mena de fixació amb aquest personatge. Rupert Murdoch és un magnat dels mitjans desafiant, conservador políticament parlant, però agosarat en moltes de les seves decisions empresarials. La història dels grans grups de mèdia no podrien explicar-se sense parlar d’aquesta figura (fins i tot té un club de fans), i de la seva empresa, News Corporation.

I aquí us porto aquesta imatge que resumeix moltes d’aquestes decisions empresarials.

El seu imperi l’inicia a la seva Austràlia natal, per créixer a Londres (The Times, News of the Word, The Sun…)  i magnificar-se amb la compra del Wall Street Journal i les televisions als Estats Units. La seva presència a l’audiovisual és important: Fox Television, DirecTV, SkyTV… La llista de diaris i mitjans que té no s’acaba mai…

A 2005 va comprar MySpace per una pasta… Ara, no sap què fer amb una xarxa que agonitza perqué no ha sabut evolucionar amb els usuaris ni amb la xarxa.

L’any passat va tancar el Times de Londres i fa poc també el News of the World i els va fer de pagament. Ja ho vaig dir: Murdoch has balls. El tema del pagament online és ja un repte personal.

L’agregador de notícies dels diaris del seu grup, Alessia, ha quedat aparcat. I ara prepara una de les primeres publicacions només per a iPad, The Daily, en format de diari en un dispositiu mòbil que s’actualitza una vegada al dia.

El que més m’intriga és si el 2011 serà l’any en que Rupert Murdoch complirà finalment les seves amenaces i tindrà les balls, per treure de Google tots els seus diaris. No m’estranyaria que pogués passar. Aquest és el següent pas.

Només ell pot fer un salt sense (o “amb”, qui sap…)  xarxa com aquest.


Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina