Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

En el seu excel·lent llibre ‘Periodismo integrado. Convergencia de medios y reorganización de redacciones’, el doctor Ramón Salaverría afirma que el futur dels mitjans de comunicació es juga a les redaccions. El llibre, escrit conjuntament amb Samuel Negredo, em va resultar imprescindible l’abril de 2009 quan es va decidir que la redacció d’Informatius de BTV es fusionaria amb el petit equip digital que havia d’elaborar el portal web de notícies.

Mirar de cosir una redacció tradicional amb una de digital sota un mateix sostre és un dels processos més complexos, apassionants i no exempt de tensions amb què es pot trobar un professional del periodisme. Exposo algunes idees fruit de l’experiència del procés.

La importància de l’espai. És essencial que tots els professionals puguin treballar sota un mateix sostre. D’antigues experiències en què ens separava una planta sencera d’edifici, passem a ocupar (literalment) un espai central a la redacció, on l’editor web treballa de costat amb l’editor de l’informatiu de televisió i els productors centralitzen la informació i la fan circular. I quan la informació deixa de circular, cal parar l’orella. O fer un bon crit, que al final acaba resultant el sistema més efectiu.

Hi ha exemples de redaccions que ja neixen integrades, amb una distribució radial i una taula central d’assignació. La nostra redacció ja estava distribuïda, tot i que si ara ho féssim de nou, probablement ho hauríem plantejat així.

Tot comença i acaba al web.  Els temps de sortir a cobrir una notícia, emetre-la a l’informatiu i esperar l’assignació de la notícia de l’endemà s’han acabat. El redactor ha d’assumir un rol protagonista enmig d’un flux d’informació que no s’atura. És imprescindible que incorpori aquesta nova mentalitat que no és res més que aprofitar el web en tot el procés de producció: trucant des del lloc dels fets, orientant la notícia al web, twittejant, enviant fotografies… i un cop ha acabat l’informatiu, enriquint la notícia i rebent el feedback de l’usuari. En definitiva, el periodista ha de ser responsable del seu contingut, sigui quin sigui el canal pel qual s’emet.

Fugir del periodista reponedor i la informació “a palades”. Massa vegades veiem exemples de periodistes “digitals” que són mers reponedors (el concepte repurposing de què parlen Salaverría i Negredo). Es tracta d’una feina ingrata que acaba provocant frustració als professionals que han d’assumir aquest rol i tensions a tota la redacció. Reconec que hi vam ensopegar, per això no ho tornaria a plantejar mai així. El periodista que treballa al digital és un professional igual o més capacitat que la resta de companys i per tant ha d’assumir encàrrecs professionals.  Ha de mirar de conèixer el llenguatge web i trobar el format més adequat per explicar les coses de la millor manera possible. No el podem encadenar a una taula, condemnat a abocar informació a carretades al web.

Apostar per la polivalència mediàtica. Hem d’anar cap a l’especialista que és capaç de transmetre la informació a través de tots els llenguatges possibles, amb el suport si cal d’altres professionals (grafistes i programadors).  El primer exemple que em ve al cap és l’equip de la meteorologia. Fa cinc anys el seu únic suport era la televisió. Ara han integrat la gestió del web, l’atenció al compte de Twitter (amb meteorologia de butxaca i servei) i la presència al Fòrum del Picó, un camp reservat més als entesos de la meteorologia. Aquest podria ser el camí.

Una tasca inacabada.  La marca BTV Notícies va començar a obrir-se camí a Internet, especialment a través del Twitter. Els usuaris identificaven la marca amb els informatius de BTV, fins al punt que les edicions de l’informatiu van acabar abandonant el seu antic nom d’’Infomatí’, ‘Infodia’ o ‘Infovespre’…  per passar a adoptar el nom del web per definir tot el projecte: BTVNOTÍCIES matí, migdia, vespre… i el .cat per a l’edició web.  La nova nomenclatura  va ajudar a considerar-nos tots en un únic projecte que s’expressa a través de llenguatges i plataformes diverses. Tot i que hem avançat molt, encara ens queda camí per recórrer.

Rafel Luján i Torné

Periodista. Coordinador del BTVNOTÍCIES.cat

@rafellujan

Altres articles de l’autor:

> Twitter a les redaccions: el cas de BTVNOTÍCIES.cat

La gestió del Twitter a la redacció ha estat assimilada com una rutina periodística més. De mica en mica s’ha anat obrint camí fins a arribar a entendre que els recursos que s’hi destinen acaben millorant el resultat final del producte.  Ser al Twitter ens permet enriquir la informació, ens facilita el contacte amb els seguidors, ens dóna imatge de marca i ens posa en igualtat de condicions amb mitjans amb molt més potencial.

Perquè tot això funcioni  hi ha una premissa important i, si es vol, òbvia: no concebre el Twitter com un simple RSS. No tothom ho entenia el 2009 quan ens vam posar en marxa. El nostre únic mèrit, si voleu, va ser comportar-nos a la xarxa com ho faria qualsevol usuari.

Escolta activa. A l’inici era novetat, però amb el temps ha deixat de ser-ho:  estirant d’un twitt s’acaba fent una notícia. I una notícia que ha acabat obrint un informatiu. En aquest sentit, els nostres seguidors són d’un valor impagable i es mereixen tota la nostra atenció, perquè ens ajuden a fer millor periodisme. Si el periodista cuida les seves fonts, per què no hauríem de traslladar aquest comportament a la xarxa?

Personalització.  “Ei, @btvnoticies sabeu què passa a la Gran Via?” Cada dia rebem preguntes com aquesta, que mirem de resoldre el més acuradament possible; si no hem pogut trobar la informació –moltes vegades el timeline és molt més ràpid que les fonts oficials-, també ho expliquem. Aquest primer contacte ens assegura que aquell usuari tornarà a contactar amb nosaltres sempre que vegi algun fet noticiable. Informar una sola persona pot costar d’entendre, però estic segur que és un dels serveis més apreciats del Btvnotícies: informació personalitzada i de servei  que acaba repercutint en la imatge de marca.

Afegir-nos al relat comú. Amb això sempre hem mirat de ser molt prudents. Twitter té unes normes i un ecosistema que cal respectar. Mai no hem promogut hashtags de caire corporatiu, sinó que acordem o ens sumem als que estan fent servir els usuaris per aportar les nostres informacions a la conversa. D’aquesta manera, el nostre missatge es complementa amb tots els altres sobre el mateix tema i també el posem a l’abast de gent que no ens segueix i que cerca informació sobre un tema en concret a través d’un hashtag.

Informació de servei. Els nostres seguidors valoren @btvnoticies com un canal d’informació immediata de la ciutat. Tot i això mirem de no saturar amb un excés d’informació, ja que seria contraproduent i per això ja hi ha els canals de sindicació. Tampoc no ens cal sempre afegir-hi un enllaç per recollir la visita. La informació de servei la vehiculem especialment amb el trànsit i el temps amb @btvmeteo, el primer compte de meteorologia català al Twitter.

Formació. La presència a Twitter ha estat acompanyada per un treball intern de sensibilització amb tots els periodistes de la casa, per veure com aprofitar tot aquest potencial. El 2009 un redactor ens volia fer preguntar al timeline si algú tenia constància d’un avís de bomba en “algun lloc de Barcelona”. El 2011 la redactora que marxa a cobrir una ventada ens demana si podem estar atents al timeline si detectem usuaris que piulen sobre el cas. Avancem.

Rafel Luján i Torné, periodista @rafellujan Coordinador del BTVNOTÍCIES.cat