Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Qui som realment? Aquesta pregunta que tots ens hem fet alguna vegada, podria reformular-se avui de forma més actualitzada: Qui som virtualment?

I d’aquesta pregunta en podrien néixer moltes més: Qui volem ser a les comunitats on-line on participem? Quantes i quines identitats tenim actualment a la xarxa? Qui som a Second Life, en jocs socials, fòrums o a xarxes socials verticals? Qui ens agradaria ser “realment” (valgui l’equívoc) a la xarxa?

Sense adonar-nos-en, lentament, hem anat projectant les nostres múltiples identitats i alter ego a nous espais socials a Internet. Primer ho vam fer de forma tímida, tot creant adreces de correu electrònic com per exemple “comtearnau25@…” o “princessAkira@… Amb el temps vam descobrir comunitats on-line on no calia registrar-se amb un nom real. I vam descobrir els avantatges d’aquest anonimat: més llibertat, més privacitat o més intimitat, entre d’altres.

I més recentment participem a les comunitats de joc social en línia i creem el nostre propi avatar (creació gràfica en 3D que ens identifica davant de la resta de la comunitat on-line),ens disfressem, vivim en mons de fantasia i coneixem gent fascinant (virtual o real, tant se val, no? Doncs, on és el límit?).

En sentit invers, grans xarxes socials que estan en boca de tots ens proposen tenir una identitat única, pública, compartida i quasi despullada, obligant-nos a ser qui realment som en societat, amb noms i cognoms, aportant dades fidedignes. I van més enllà fins a vorejar o traspassar els límits de legalitat o com a mínim el respecte pel proïsme i la seva llibertat individual: inciten als nostres propis amics a denunciar-nos davant dels administradors de la xarxa si creuen que els nostres noms o dades personals no són verídiques. Han arribat a límits insostenibles!

Aquestes plataformes socials no donen el braç a tòrcer i la seva guerra no s’atura. Ja han reclutat un petit exèrcit d’acòlits i gurús digitals que prediquen la “identitat única, pública i compartida” per fer possible, diuen, una societat millor, “més connectada, més oberta i més transparent”. En tot cas serà millor per a ells, per als propietaris i administradors de les plataformes socials, doncs aquest control de les vides dels usuaris els permet emmagatzemar totes les nostres dades personals, gustos, contactes i posar-los a la venda al millor postor a canvi d’astronòmics ingressos publicitaris. D’aquesta manera, els que d’entrada hi surten guanyant són ells. Les seves butxaques, les seves accions a borsa. Unes accions que mai veurà cap dels seus milions d’usuaris de les seves comunitats. Els beneficis són, doncs, d’ordre econòmic per a una selecta minoria. Però també existeixen beneficis d’ordre polític i policial: governs i agències de seguretat són al darrera de grans xarxes socials , on tenen carta blanca per utilitzar la informació privada dels seus membres. Tot per un món millor és clar!

Però els internautes han madurat, s’han fet grans, han crescut més ràpidament del que ho feien aquests gegants socials. I s’han adonat dels perills que comporta cedir les seves dades personals, les seves fotografies o les seves confidències als “amos de les xarxes”. Cada cop són més prudents, més desconfiats, més conseqüents. I lentament s’està produint una gegantina migració social cap a xarxes socials de confiança, que permetin l’autogestió, la privacitat, l’anonimat, on les dades personals queden sota el control de l’usuari i on mai no seran posades en venda ni cedides a empreses per mercadejar-hi. I si ho fan seran acusades de traïció, perdran la confiança de la comunitat i desapareixeran. És una migració que no té aturador, ni tornada enrere.

Des de Geonick, hem volgut contribuir al canvi de paradigma creant una xarxa social que permetés gestionar la nostra vida privada (la dels nostres interessos i hobbies més personals) de forma anònima, respectuosa amb la privacitat de cada usuari, al ritme de cadascú. Sense convertir l’usuari i les seves dades en moneda de canvi. Sense intermediaris, sense publicitat, sense connectar l’usuari amb les seves altres xarxes social per absorbir així els seus contactes personals i guanyar més usuaris. La defensa i salvaguarda de la privacitat dels usuaris és per a nosaltres contribuir a “un món millor”.

A la xarxa els canvis succeeixen a una velocitat de vertigen, i el que avui encara és una pràctica empresarial abusiva i opaca, acceptada per milions de persones, demà passat ja ho serà molt menys i dilluns que ve ja serà una relíquia del passat. Un record d’uns anys on tots vam fer de conillets d’índies i vam regalar informació personal, privada i confidencial als “senyors de les xarxes”. Retalls de les nostres vides que van sortir alegrement dels nostres calaixos privats, dades i més dades, fotografies íntimes, records, secrets… dels quals ja hem perdut el control per sempre més. Però això ja ha quedat enrere. Va ser ja fa molt temps…

–

Pau Jené és fundador i CEO de Geonick | @Geonick_com