Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Què es SOPA – PIPA

SOPA i PIPA són dos projectes de llei que es troben a debat als Estats Units i es dirigeixen a combatre la “pirateria” a Internet.

• SOPA és el projecte que es troba a la Càmbra de Representants , “llei per detenir la pirateria en línia” (Stop Online Piracy Act).

• PIPA és el projecte que es troba a el Senat, “llei per protegir la Propietat Intel·lectual” (Protect Intelectual Property Act).

La Casa Blanca encara no ha adoptat una postura ferma a favor d’aquestes, i ha anunciat que no donarà suport a una legislació que pugui servir per censurar activitats legals o inhibir la innovació, que rebutja qualsevol legislació que inclogui el bloqueig o filtrat de DNS, i  reclama la participació de tots els estaments implicats. Diverses plataformes contràries a aquestes lleis s’estan mobilitzant per exercir pressió i aconseguir que no s’aprovin les lleis.

Què pretén la llei SOPA

Lluitar contra la distribució online no autoritzada de continguts subjectes a propietat intel·lectual als Estats Units i impedir que els ciutadans estatunidencs puguin accedir-hi. Això significa que el Govern d’EUA podria sol·licitar intervencions en pàgines infractores dins i fora del seu territori.

És a dir, es pretén:

• Que el Departament de Justícia pugui tancar pàgines sense intervenció judicial.

• Detectar les pàgines que comparteixin contingut il·legal a través dels proveïdors d’Internet. Aquests proveïdors tindran l’encàrrec de fer de “policies” de les dades que viatgen a través de la seva xarxa i podran bloquejar les pàgines que considerin il·legals.

Aquest és un dels punts més candents, un lloc web es caracteritza per tenir el seu nom escacc.cat i la seva adreça IP 212.121.243.175. Això és un estàndard i si es comencen a bloquejar aquests llocs web poden modificar els hàbits de navegació dels usuaris que ara es troben en una zona segura, passant a a una altra d’insegura. A més, el fet que el bloqueig no parteixi de la decisió d’un jutge genera moltes crítiques.

• Tancar webs allotjades als EUA encara que els seus propietaris resideixin a l’estranger, quan infringeixin els drets d’autor.

A més, hem de pensar que als EUA es concentren les grans infraestructures d’Internet que es consumeixen a tot el món. Pensem en Yahoo!, Google, Facebook, YouTube…

• Impedir el treball i lucre dels que tenen tractes amb les webs que infringeixin la llei. Els cercadors hauran d’eliminar aquestes pàgines dels resultats, els anunciants a treure els anuncis, i les passarel·les de pagament a interrompre els serveis perque aquestes webs no puguin seguir generant beneficis.

Quin és el conflicte

En principi tots estaríem d’acord en que cal lluitar contra la pirateria, si fos tan senzill no hi hauria debat.

A Internet no es fa un producte diferent que produeix un tercer, sinó que un contingut existent s’enllaça, còpia, modifica o reenvia. És a dir, que el que entra en joc és què entenem per pirateria i fins a quin punt els models de negoci existents han de canviar per adaptar-se a la tecnologia actual. 

Els grans defensors de la llei al·ludeixen al fet que són objectes de pràctiques fraudulentes que els provoquen pèrdues irreparables.

Qui hi dóna suport

Principalment tres lobbies que es queixen que la “pirateria” comporta pèrdues econòmiques d’uns 100.000 milions d’euros.

• La indústria de l’entreteniment: especialment la música, pel·lícules i videojocs

• La Cambra de comerç dels EUA, en representació de molt diverses empreses

• La indústria farmacèutica.

Qui hi està en contra

A nivell internacional Wikipedia, WordPress o Greenpeace lideren la “resistència”, encara que també molts grups de defensa de les llibertats a Internet que s’agrupen en una iniciativa de vaga o aturada de 24 hores que abans d’ahir va aconseguir el tancament de 60.000 webs.

Com que aquestes decisions tenen repercussions globals, a Espanya trobem Barrapunto o Alt1040, la Asociación de Internautas a través del seu president Víctor Domingo o Enrique Dans.

On existeixen lleis similars.

Espanya: Llei Sinde.

França: Llei HADOPI.

Itàlia: diverses mesures contra The Pirate Bay i protestes de Wikipedia.

Dinamarca: sentències contra The Pirate Bay i portals similars.

Mèxic: Llei Doring, a debat.

Quines alternatives hi ha

Afavorir la creació de plataformes per compartir continguts legals com:

• Privades: YouTube, Wikipedia, Spotify, El Plan B, Tuenti.

• Públiques: Red.es, Personal Democracy Forum, Europeana, Proyecto Gutenberg, European Film Gateway.

Quina és la situació ara mateix

Han començat els moviments per ambdues parts, el 18 de gener es produeix l’aturada anti SOPA, el 19 de gener l’FBI tanca Megaupload i com a represàlia Anonymous llança un atac i inhabilita els llocs web del Departament de Justícia d’EUA, la Indústria de la Música d’Estats Units (RIAA), l’Associació de la indústria del Cinema d’EUA (MPAA) i d’Universal Music.

Aquesta llei es votarà el 24 de gener als EUA.

El tema és complex i el debat està servit.

Patricia de Andrés (web)

Consultora de Màrqueting i Comunicació 360º.

“Gràcies a les xarxes socials puc estar en contacte amb gairebé qualsevol persona del planeta”. Una de les raons que s’esgrimeixen per entrar a les xarxes socials és la Teoria dels sis graus de separació, de Duncan J. Watts, per la qual qualsevol individu pot estar connectat amb qualsevol altre al món a través de cinc intermediaris (amics d’amics), amb un total de sis connexions o enllaços. La seva simplificació ha portat a afirmacions del tipus: Microsoft ha confirmat que només sis nodes ens separen del Papa o la reina d’Anglaterra. Segons això, si volem arribar a la Reina d’Anglaterra llavors només ens cal entrar a qualsevol xarxa, fer-nos amb molts amics i en un vist i no vist la seva altesa escoltarà nostre missatge.

Sembla ser que aquesta reflexió l’han seguida aquells individus i empreses que volen connectar amb la seva audiència de forma pràcticament immediata, pensant que la seva mera presència serà garantia de ser escoltats. Res més lluny de la realitat.

Qui sóc a la xarxa ve determinat segons Nicholas A. Christiakis i James H. Fowler en el seu llibre ‘Connectats’ per:

- La connexió, el nombre de relacions, amb quants individus em relaciono i el nombre de relacions de cadascun d’ells.

No és el mateix relacionar-se amb 5 persones que tenen 5 amics cadascuna (31 persones en total), que relacionar-se amb 5 persones que tenen 2 amics cadascuna (16 persones en total). No obstant això, si aquestes 5 relacions comparteixen els mateixos coneguts directes, el nombre de nodes d’aquesta xarxa serà molt menor que el d’una altra amb connexions molt diverses.

Tot això fa que la nostra posició a la xarxa sigui relativa, com més connexions tingui la nostra xarxa més al centre estarem, en cas contrari ens acostarem a la perifèria.

- El contagi, el que flueix a la xarxa social.

Això determina tant la influència que tinc a la meva xarxa com el poder d’influència de les meves relacions cap a mi. Influència seria la probabilitat associada a un node de transmetre o impedir la transmissió de noves idees o pautes de comportament a la xarxa. El contagi deixa de tenir efecte a partir del tercer grau de separació.

No només importa la forma de la xarxa sinó els continguts que es transmeten a través d’ella. Moltes vegades els que més sustenten la nostra xarxa no són les nostres relacions més fortes com a família o amics, sinó connexions febles amb qui compartim interessos.

Sorgeixen eines per ponderar la relació entre connexió i contagi, mesurar aquest grau de reputació i influència i establir rànquings, però com s’explica en aquest post de Francesc Grau, “els factors que composen el producte final identitari són secrets i generen desajustos importants”. De fet, el canvi de l’algoritme en l’eina més coneguda, Klout, ha fet que variï ostensiblement la puntuació de multitud d’usuaris en un mateix dia i torni el debat sobre el seu grau de fiabilitat.

Altres eines a tenir en compte són:

Blocs: Blog Pulse, PostRank.

Diverses xarxes socials: Peerindex, Socialmention.

Twitter: Twittercounter, SocialBro, TweetStats.

Facebook: Booshaka.

Google+: PlusClout.

Potser per a les empreses el realment rellevant no són les eines a utilitzar sinó els resultats del mesurament d’indicadors al llarg del temps com l’activitat, les recomanacions, la relació amb els seus públics rellevants o fins i tot les compres dels membres de la seva comunitat. És llarg de construir, però és la millor manera de constatar qui sóc a Internet i quina influència tinc.

Patricia de Andrés (web)

Consultora de Màrqueting i Comunicació 360º.

Altres articles de l’autora:

> Netiqueta, normes de comportament i empresa

> Primers passos de les empreses a les xarxes socials

Un dels majors frens en la vida és la por, i una de les coses que més temem és el desconegut. Algunes empreses senten que adoptar la filosofia de la web social i començar estratègies en xarxes socials és com entrar a una festa on tots parlen un idioma que desconeixen.

Conèixer els codis que regeixen la conducta dels membres de qualsevol comunitat és el primer pas per a poder relacionar-se amb les persones i integrar-s’hi. Així, ens sentim segurs que entenem el context en el qual ens relacionem, estem confiats que les nostres paraules i obres no són malenteses, i que tractem als altres amb el respecte que esperem que ens tractin.

La netiqueta és l’etiqueta d’Internet, el conjunt de regles que ordenen els comportaments en els espais virtuals. A cada xarxa o comunitat poden existir normes específiques derivades de les característiques de la plataforma o dels propis membres a les quals hem d’estar atents quan interactuem o participem.

Virginia Shea, en el seu llibre Netiquette, dóna una sèrie de pautes per relacionar-se a Internet que serien aplicables a totes elles:

• Regla 1: Mai oblidi que la persona que llegeix el missatge és humana i que té sentiments que poden ser ferits.
• Regla 2: Adhereixi’s als mateixos estàndards de comportament en línia que vostè segueix a la vida real.
• Regla 3: Escriure tot en majúscules es considera com cridar i, a més, dificulta la lectura.
• Regla 4: Respecti el temps i ample de banda de les altres persones.
• Regla 5: Mostri el costat bo de la seva persona mentre es mantingui en línia.
• Regla 6: Comparteixi el seu coneixement amb la comunitat.
• Regla 7: Ajudi a mantenir els debats en un ambient sa i educatiu.
• Regla 8: Respecti la privacitat de terceres persones.
• Regla 9: No abusi del seu poder.
• Regla 10: Perdoni els errors aliens.

En aquest nou paradigma les empreses i institucions es relacionen a la xarxa a través de múltiples veus, a través dels clàssics interlocutors corporatius però també mitjançant les contribucions de qualsevol dels seus empleats. En l’actualitat conviu la reputació com a empresa juntament amb la reputació individual de cadascuna de les persones que hi treballen, ja no existeix en únic missatge explicat unilateralment sinó que s’interioritzen la cultura corporativa i les formes de fer de l’organització per després traslladar-les a la manera de cadascun.

Per facilitar la participació de tots els membres de l’organització és molt convenient que l’empresa posi a la seva disposició una guia d’ús. D’aquesta manera s’assegura que totes les persones relacionades tenen una formació adequada i suficient sobre les xarxes socials en si i com relacionar-s’hi.

Trobem casos molt interessants a Catalunya tant a l’Administració Pública com a l’empresa privada:

• Generalitat de Catalunya: Guia d’usos i estil a les xarxes socials
• Cesicat: Guia per a l’ús segur de les xarxes socials
• Banc Sabadell: Códi d’ús de las xarxes socials

Si com a empresa empoderem als nostres empleats, si enfortim les seves capacitats, aconseguirem una presència més completa, rica en matisos i molt més rellevant a la xarxa perquè gràcies a les seves veus la nostra veu serà més alta i el nostre missatge més clar i més creïble.

Patricia de Andrés (web) és consultora de Màrqueting i Comunicació 360º.

A mesura que les persones es van incorporant massivament a les xarxes socials, les empreses es plantegen com establir ponts de relació amb els seus públics en aquests espais.

Fa uns dies va tenir lloc #TcTalks- Primeros pasos de las marcas social media, esdeveniment en el qual grans empreses van presentar les seves estratègies, accions i anàlisi d’aquests primers passos que havien emprès. Com que el teixit empresarial català està conformat majoritàriament per empreses més petites, moltes vegades resulta difícil veure com aquestes realitats es poden extrapolar al dia a dia de les PIMES. No obstant això, també hi ha exemples de com es pot fer una estratègia en xarxes socials amb casos més propers i es planteja un paral·lelisme amb els casos de les ponències que es van presentar a la xerrada dividides en quatre categories.

Empreses que comercialitzen productes

Un dels aspectes que més preocupa és la escassa interlocució directa amb els consumidors, ja que les seves vendes es realitzen a través del canal de distribució. En ambdós casos, la traducció directa en vendes no és un objectiu prioritari, sinó que és una derivada de l’augment de la notorietat i de la vinculació amb la marca.

• Gallina Blanca. En l’esdeveniment explicaven que el canvi de paradigma els havia portat a passar d’una orientació de producte en la seva estratègia online, a aportar valor als seus consumidors mitjançant la difusió de receptes i la creació de comunitat a través d’aquest eix. ”Cuinar és un acte social. I com a social que és, ha d’estar a les xarxes socials”. Tot i que la seva presència a Twitter és un referent, busquen fórmules per millorar el ROI a les xarxes socials.
• Alqvimia. Es planteja la seva presència en xarxes socials com els espais perfectes per a transmetre els valors de marca (Economia Humanitzada, Energia Femenina i Cosmètica 100% natural), ja que els mitjans tradicionals s’havien mostrat poc eficaços per a transmetre tota la dimensió i abast del missatge. Es busca generar conversa i transmetre coneixements sobre la cosmètica natural que els seus públics estan demandant i, per això, sorgeix com a acció més representativa Embajadoras Alqvimia. “Embajadoras Alqvimia” es basa en la generació d’un càsting per a l’elecció de 7 ambaixadores que durant 6 setmanes viurien l’experiència Alqvimia en primera persona a través del bloc, Facebook i Twitter. Com a resultat, la comunitat s’ha tornat més activa i els seus propis seguidors s’estan convertint en líders d’opinió.

Empreses que comercialitzen serveis

Degut al canvi en els patrons de consum, els qui es dediquen als serveis defensen que “cal estar” a les xarxes socials. Ara, els consumidors busquen informació abans, comparteixen les seves vivències durant a través dels smartphones, i donen la seva opinió després de l’experiència.

• A NH Hotels basen la seva estratègia en 4 àrees: comunicació i màrqueting, vendes, atenció al client i innovació. A través d’aquestes, persegueixen incrementar la seva notorietat i el sentiment de pertinença intern, crear comunitat i generar noves oportunitats. En un primer moment, les seves accions han estat molt dirigides a provocar aquest sentiment de vinculació amb la marca com amb #wakeuppics o Sweet # FF. Ara es plantegen introduir elements més orientats a la venda com introduir el botó de “reservar” dins de la pàgina de Facebook.
• XYO Travel neix el 2010 i la presència a les xarxes socials és part intrínseca del projecte des del començament. El seu objectiu és crear una comunitat de persones afins al món dels creuers i, a través de l’escolta activa d’experiències compartides, millorar la proposta de serveis i generar informació rellevant. La pàgina web es crea amb filosofia 2.0, desenvolupant un “cercador d’experiències” en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya que, en funció dels paràmetres introduïts, recomana els creuers que més s’adapten a l’usuari. S’aposta pel creixement orgànic, sense concursos ni promocions, aconseguint una comunitat de Facebook amb un 80% d’usuaris actius. L’increment de les vendes serà una conseqüència d’aquesta tasca d’estreta interrelació amb els públics.

Administracions Públiques

Les administracions públiques tenen unes característiques específiques en les seves magnituds i maneres de treballar que requereixen que les innovacions es plantegin com a processos graduals, a mig termini i amb gran importància d’involucrar els públics interns.

• A Correos la tasca d’escolta està sent crucial per prendre decisions sobre el que estan demanant les persones, i el soroll, l’impacte i la immediatesa de les xarxes socials serveixen per ajudar a la gestió del canvi. Aquesta postura s’ha vist recompensada en el fet que són els propis fans els que defensen la marca davant les crítiques, especialment a Twitter.
• La Cambra de Comerç de Barcelona ha apostat per introduir noves formes de comunicar-se amb els seus públics amb el mateix afany de millora contínua, però a través de la dinamització dels continguts, d’espais propis com a epicentre de l’activitat i de suport (Slideshare, YouTube, Flickr i Delicious) amb el concepte de Sala de Premsa 2.0 que tan bé ha explicat en Javier Velilla en aquest post. Tot i que en un principi la integració en les rutines de treball i el desconeixement de la tecnologia van ser esculls, la immediatesa que comporta i les possibilitats de modular la profunditat i els formats de la informació estan canviant la percepció dels seus targets. I la decisió d’apostar per Llicències Creative Commons fa que ampliïn els seus públics.

ONGs, Fundacions i Associacions

Aquest segment no es va tractar en l’esdeveniment però té representació a les xarxes socials, el seu espai natural per desenvolupar-se, ja que les iniciatives es dirigeixen als ciutadans, la societat civil.

• A FETS s’entén que és el moment de sumar aquelles persones amb qui comparteixen valors però que encara no han descobert l’existència d’una banca alternativa, la banca ètica. A partir d’un valor fonamental, la transparència, construeixen una estratègia a les xarxes socials que té com a objectiu incrementar el coneixement de la banca ètica: donar notorietat als productes, la visibilitat de les entitats financeres que compleixen els principis ètics i solidaris i generar-los negoci. Actualment la conversa es porta a terme a Twitter i Facebook, però es volen potenciar aspectes que generin major valor als ciutadans, com els espais de reflexió o repositoris de coneixement.

Malgrat les diferències en els models i objectius exposats, tots els casos també tenen punts en comú:

• Afany per escoltar, conversar i entendre les demandes dels públics.
• Recerca del talent i el coneixement que ja existeix sobre les xarxes socials dins de l’organització.
• Superació de la por a les crítiques i les equivocacions.
• Desenvolupament d’estratègies a llarg termini.
• Mesurament continu de les accions per aconseguir l’alineació amb els objectius de negoci.

En resum, a les xarxes socials tothom hi té cabuda: grans i petits, pressupostos milionaris i inversions mínimes accions dirigides a milers i desenes. Només cal saber com aportar aquest valor afegit als públics i començar a donar els primers passos.

Patricia de Andrés (web), consultora de Màrqueting i Comunicació 360º