Les millors coses, passen a prop
03-11-2011 Oriol Grau (President de la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CTIC))Quatre teatres del territori català, amb trets comuns, s’han associat sota el nom de COORDINADORA DE TEATRES INDEPENDENTS DE CATALUNYA (CTIC): la Sala La Planeta de Girona, la Sala Trono de Tarragona, el Teatre de l’Aurora d’Igualada i el Teatre de Ponent de Granollers.
Alguns d’aquests trets comuns són tangibles: són empreses teatrals de titularitat i/o gestió privada. Els seus aforaments són mitjans i petits, d’entre 165 a 51 cadires (que no butaques). Els quatre teatres estan repartits per la nostra geografia, fora de Barcelona, i programen obres d’artistes professionals, sovint els mateixos.
Tenen trets comuns més intangibles: més enllà del negoci, hi ha la voluntat d’oferir un servei públic. Cobreixen una parcel·la teatral, la del petit i mitjà format, en les zones on estan ubicades. I els seus promotors creuen fermament en la necessitat d’existència d’aquest tipus d’espais teatrals. A més de l’interès professional, estan convençuts que el petit i el mitjà format, caracteritzats per la senzillesa de recursos tècnics i escenogràfics, i pel caràcter minimalista en el número d’intèrprets i en l’ús dels espais, completen el corpus teatral del país que, sense aquests teatres, quedaria coix.
La raó d’associar-se, no per manida és menys certa: la unió fa la força. La unió de voluntats de les quatre empreses teatrals amplifica la seva veu i fa més gran el seu poder de negociació. A més, estableixen cooperacions i col·laboracions entre els quatre i s’enriqueixen mútuament amb l’intercanvi d’experiències i coneixements. La intenció és crear una xarxa empresarial que contribueixi encara més a la riquesa cultural, social i econòmica del país, amb la promoció conjunta de produccions pròpies i alienes, amb la mobilitat i exhibició artística, amb la creació de llocs de treball, amb el foment del teatre com a acte social i cultural… Barcelona és el pal de paller del món teatral català, però una perifèria organitzada enforteix culturalment el país.
I respecte a la reivindicació territorial, la roda de premsa 2.0 que vam celebrar el passat 25 d’octubre, que va ser seguida simultàniament per periodistes de Barcelona, Igualada, Granollers, Girona i Tarragona, a través d’Internet, simbolitza perfectament la voluntat d’equivalència i territorialitat de l’associació. Les noves tecnologies ens van permetre ser fidels a l’esperit de la CTIC.
L’impacte d’aquests teatres en les seves zones d’influència té una traducció numèrica: en tres anys van programar 564 companyies, prop de 1.300 funcions a les que van assistir més de 84.000 espectadors. Però no són només sales d’exhibició. Han ofert 36 produccions pròpies, que han girat en 1.300 funcions.
A partir d’ara, tots els espais teatrals que coincideixin en característiques i interessos tenen un marc associatiu on aixoplugar-se. Volem ser més de quatre. I tots aquells emprenedors disposats a crear un nou espai en la seva població han de rebre tota l’ajuda i assessorament necessari.
En Ricard Salvat, catedràtic d’arts escèniques, dramaturg i director teatral, deia el 2005 que “La veritat del teatre potser es troba en aquest moment en els espais més petits i marginals. Però ara ningú no els fa cas.”
La creació de la CTIC pretén pal·liar una part d’aquest desencert.
Oriol Grau Elias
President de la CTIC
