“El último ejemplar del New York Times. El futuro de los periódicos en papel” (Desembre 2007, Editorial Sol90), de l’italià Vittorio Sabadin, és un d’aquells llibres que val la pena llegir, pel què s’hi explica, perquè ho fa amb perspectiva històrica i perquè hi aporta una visió comparativa internacional força elaborada.
Fa un repàs històric a la premsa internacional per a poder-ne entendre el present i el futur, sobretot del format paper, però també dels nous dispositius, els canvis en les redaccions, els nous hàbits de consum,…
La data de la seva edició fa que en alguns aspectes les previsions de futur hagin anat caient pel camí, però moltes d’aquestes encara són ben vigents. I, més encara, és útil per repensar i extreure’n idees.
Llegint aquest llibre vaig fer un llarg llistat d’anotacions. A continuació exposo en quatre apartats algunes qüestions que crec importants i amb les que hi combrego:
* Hàbits de consum:
- Les noves tecnologies han canviat el teixit social, han modificat els seus hàbits de consum i han marcat l’horari de la jornada de cada persona respecte el passat. Cal adaptar-se a un públic cada cop més exigent i amb menys temps.
- El temps que podem dedicar a la lectura d’un diari ha canviat radicalment, tant en la quantitat com en els ‘tempos’ que s’hi dediquen (tant diàriament com setmanalment).
- Cal abandonar la idea que les notícies encara és el què es llegeix cada matí. S’ha de donar a la gent el què vol, quan ho vol i on ho vol, i la tecnologia ho permet. És bo oferir els continguts en els formats que vulgui el consumidor.
- La interactivitat constant i la comunicació mòbil deixaran de ser una tendència per a esdevenir la realitat generalitzada.
* Continguts:
- En una època caracteritzada per la fragmentació, és important la capacitat de definir el propi públic i deixar clar el que et fa diferent i essencial.
- Els mitjans han de centrar-se en els nínxols, des de la informació local als immigrants,… Fins i tot, és bo tenir en compte cada individu en particular.
- Cal tenir una agenda pròpia, no anar a remolc de l’agenda que marquin els altres.
- Els productors de continguts han d’assumir la tasca de recollir, valorar, catalogar i transmetre els continguts creats per la gent gràcies a les noves tecnologies. Com més fomentem la creativitat del nostre públic, més hi sortirem guanyant.
- Ja no té (massa) sentit publicar les cotitzacions de la borsa (el NYT ja les va suprimir en el seu moment), es tenidrà a rebre-les en el mòbil en temps real. És un exemple extrapolable a altres seccions dels diaris.
- Les visions personals passen per davant de l’objectivitat i la informació feta a mida preval per damunt de la generalista.
- La creació d’un perfil personal de cada usuari, que es defineix pel rastre que deixa al visitar els webs, descarregar-se podcasts, utilitzar diferents dispositius com el mòbil, etcètera, dóna molta informació als creadors de continguts que cal tenir en compte al crear-los i distribuir-los.
- La clau de l’èxit en l’àmbit local no és considerar-se un mirall de la comunitat, sino convertir-se en part de la comunitat, interactuar amb ella.
- Un dels grans èxits editorials dels darrers temps es diu nrc Next, un diari holandès que ha captivat a molts nous lectors, molts d’ells menors de 35 anys. En vam parlar en el primer número de la revista Quaderns d’Escacc. Aquest diari dedica poc espai al “què”, “on” i “quan” i presta molta atenció al “com” i al “per què”.
* Redaccions:
- La integració de redaccions no pot limitar-se a un canvi d’escriptoris, sino que ha de ser un canvi de mentalitat.
- El grup Gannet va reorganitzar les redaccions canviant l’arcaica divisió entre “nacional, internacional, economia,…” per aquesta de ben diferent: “digital, servei públic, converses amb la comunitat, local, contingut personalitzat, recollida de dades i multimèdia”.
* Disseny:
- Les dimensions d’un diari és un aspecte important a tenir en compte. Des del punt de vista econòmic, fer un diari més petit (tot i tenir més pàgines) redueix molt les despeses en paper (una de les més importants). Des d’un punt de vista funcional, si el teu diari es llegeix al metro (per exemple) no es pot pretendre que fent-lo de grans dimensions sigui fàcilment usable (pensat, sobretot, pels gratuïts).
- El número de pàgines serà limitat.
- El color és important pels lectors, però també pels anunciants.
- La modificació gràfica d’un diari pot frenar el problema, però no és suficient per solucionar-lo. Cal, a més, adaptar-ne els continguts.
El diaris en format paper han de prendre exemple dels continguts i la forma de les revistes. Així ho crec, i així m’agradaria trobar-me’ls. ‘Enrevistar’ la premsa diària en els continguts, fent-los més extensos i explicatius (una pàgina, un tema), i publicant-ne menys, obviant les notes de premsa i les notícies que ja hem llegit, escoltat i vist per tot arreu –realment emprenyador!–.
