Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Marc Roca

Internet i TIC

Plou i fa sol: casos d’èxit de mitjans a Twitter

11-08-2010 Marc Roca

Rac1 i BTV l’han encertat de ple amb el servei meteorològic que ofereixen a través de Twitter: meteorac1 i btvmeteo. Una ràdio i un mitjà digital d’informació, ambdós utilitzant la xarxa de microblogging per a oferir un servei, un dels més preuats per l’audiència, el temps. I, ho fan –a parer meu– de forma extraordinària, com un model a seguir. A més d’oferir el servei de meteo pròpiament dit, interactuen, creen comunitat, utilitzen un to de veu proper, contesten amb respecte les preguntes dels usuaris,… què més es pot demanar? Són dos casos clars d’èxit dins dels mitjans de comunicació catalans utilitzant les eines 2.0. i, encara crec que tenen pocs seguidors, cosa que em costa d’entendre.

Les dades

A quanta gent segueixen? 24 850
Quants seguidors tenen? 1.504 906
En quantes llistes estan? 138 93
Quants tweets han publicat? 2.669 3238
Data de creació 14/10/2009 08/06/2009

General

Agendes amb continguts

04-08-2010 Marc Roca

Com que la majoria esteu de vacances, em desviaré una mica dels continguts clàssics d’aquest bloc;-) Però, no del tot. Fa temps que em ronda pel cap que les agendes digitals poden ser bons mitjans digitals i, encara més, si aporten bons continguts, no només llistats d’actes per si sols. Una agenda no deixa de ser informació, tot i que aquesta encara hagi de passar. El què em crida l’atenció, però, és una agenda amb continguts informatius. És a dir, no n’hi ha prou amb dir què faran, sinó que es pot informar sobre el què faran, utilitzant qualsevol gènere periodístic (reportatge, entrevista,…).

Una agenda, tal i com me la imagino, ha de permetre saber què faran (contingut), sobre què (temàtica), on ho faran (geolocalització), quan (calendari), preus, etcètera. Tot plegat, ha de permetre tenir un bon cercador i formes de seguiment segmentades “a gust del consumidor” (home, RSS, newsletter, Facebook, Twitter, Google Calendar,…).

Oferir aquest servei et permet informar, crear petites comunitats d’usuaris temàtiques i geogràfiques, però a més, t’ofereix la possibilitat de segmentar la publicitat, les promocions i altres formes d’ingressos podent oferir als anunciants nínxols de públic força addients als seus objectius. Trobar un punt mig entre usuaris i anunciants pot ser una bona clau d’èxit.

Conec poques webs que s’acostin a aquesta idea [Recomenacions?]. Però, podem donar una volta per la Xarxa a veure què trobem.

S’hi acosta força Butxaca, l’agenda cultural de Barcelona. Distribució de continguts temàticament, amb geolocalització, per preus, RSS segmentada,… però, per mi queda curt amb els continguts (tot i no estar gens malament!).

Entre els mitjans de comunicació, El Punt aposta força per la seva agenda, amb un cercador potent, tot i que obviant massa els continguts, quedant-se amb l’esdeveniment i prou.

Interessant pels continguts i per l’aportació prescriptiva que aporta, trobem el bloc Barcelona Gratis, de La Vanguardia, on Josep Maria Serra ofereix diàriament activitats que es poden fer a Barcelona de forma gratuïta.

Les administracions públiques són un dels altres actors importants en les agendes, i s’estan posant les piles, com en la recentment millorada agenda cultural de la Generalitat de Catalunya. Disposa de molts continguts i d’un cercador molt potent que permet buscar molt a gust del consumidor. Però, i els continguts? Una altra oportunitat perduda. Tot i que no crec que sigui l’administració que hagi de treballar aquest apartat.

L’administració local és molt activa en agendes. Un dels casos que conec és el de Terrassa. L’agenda té una presentació horrorosa, però el cercador no té res a envejar, ja que permet fer cerques força acurades.

Seguint en la cultura, un mitjà com la revista musical Enderrock també ofereix un bon llistat d’actes a la seva agenda, tot i que només es poden destacar dues característiques positives: la concreció temàtica al centrar-se en concerts musicals i la cerca geogràfica per comarques.

Semblaria que revistes especialitzades en l’oci, com Time Out i Guia del Ocio, podrien ser exemples a seguir, però queden força lluny d’oferir agendes amb bons continguts, cercadors molt personalitzables i vies de seguiment ben segmentades.

En definitiva, tot plegat algunes consideracions del què m’agradaria trobar i del què he trobat. En cap cas es pot dir que hagi fet diana. Si coneixeu casos d’agendes, deixeu un comentari, i hi farem una bona ullada!

Internet i TIC, Sobre Escacc.cat

No et moguis, ja venim nosaltres!

30-07-2010 Marc Roca

La participació de la comunitat pot prendre moltes formes, i una de clàssica és l’enquesta. No crec gaire en la utilitat d’aquest format de participació, sobretot a la “home” de mitjans digitals generalistes. Ara bé, si es fa la pregunta a un grup concret de gent i se li facilita la tasca anant “a casa seva”, la cosa varia i millora una mica.

Això és el què hem fet des d’Escacc amb l’enquesta “Esteu d’acord en suprimir els anuncis de contactes de la premsa?“, creada amb una utilitat per a Twitter anomenada TwtPoll, dirigida a la comunitat Escacc i distribuïda per diversos canals: Twitter, bloc, Facebook, newsletter, RSS i web.

Els resultats d’aquesta (diguem-ne) prova pilot han estat:

Esteu d’acord en suprimir els anuncis de contactes de la premsa?

Mostra: 23 vots.

Si [43% (10 votes)]
Si, però gradualment [4% (1 votes)]
No [26% (6 votes)]
No, només les fotografies i textos explícits [22% (5 votes)]
Altres [4% (1 votes)]

Premsa

Les seccions tradicionals han mort

21-07-2010 Marc Roca

Ja fa temps que no crec en les seccions tradicionals que utilitzen els mitjans –sobretot la premsa en paper i digital– per distribuir la informació. Cultura, esports, societat, política, internacional, etcètera, pot servir per agrupar les seccions tal i com les entenc jo. Per mi, una secció és el mínim comú denominador que uneix de forma bidireccional, a parts iguals, tant als lectors del mitjà (usuaris), com als anunciants.

Una secció ha de ser equidistant, no es pot casar de forma separada amb cap d’aquestes dues peces clau del negoci: usuaris i anunciants.

Per mi una secció és aquella que satisfà les necessitats informatives d’un col·lectiu i, alhora, aglutina un grup d’usuaris prou homogeni com per cridar l’atenció a un petit grup d’anunciants que saben perfectament que no perdran el temps oferint els seus productes o serveis a persones que mai els adquiriran.

Penso, per exemple, en el hoquei a Terrassa. És un esport, si, però no li parlis de hoquei a un “futbolero” ni a la inversa. Hi ha petites botigues especialitzades en material de hoquei que no podrien ni voldrien mai anunciar-se en una secció genèrica d’esports, però si els assegures que tothom que entra a aquesta secció és client potencial d’ells, dubtaran poc a apostar-hi.

I, una altra cosa: tenint en compte la forma de consumir informació a la Xarxa, on es passa d’un mitjà a l’altre amb un sol clic, i on serveis com la sindicació RSS, les newsletter,… serveixen per nodrir-se informativament a gust del consumidor, a qui se li acut publicar continguts sobre noves tecnologies a la secció de societat?! Doncs, això passa i, a mi, aquesta informació “em passa per alt”!

General

Tornen!

08-07-2010 Marc Roca

Qui? Quan? On? Per què? Ni idea. “Pasapalabra“. Aquest seria el recorregut mental que faríem, amb dècimes de segon, al rebre un titular d’una notícia digital que digués simplement “Tornen!”. Algú clicaria, per curiositat o perque creu molt amb la informació del mitjà en qüestió, però la resta de mortals faria un salt i passaria a la següent notícia. Això em fa pensar/dubtar si té sentit titular de la mateixa forma al digital una notícia que ha nascut pel paper.

Al paper, vulguis o no, veus aquest titular i moltes altres coses (subtítols, entradeta, foto,…) i tot plegat et pot arrencar una lectura. Però a la Xarxa un titular potser ha de ser més informatiu o, si més no, t’ha de poder cridar l’atenció tot sol.

Per què? Perque aquest et pot arribar amb molta sort (molta!) visitant la “home” del diari digital, però és molt provable que t’arribi via Facebook, Twitter, correu electrònic,, agregadors, Delicious,…

I, si t’arriba per aquestes segones vies, l’únic que rebràs és una paraula que, sola, no diu res. És per això que em pregunto: Té sentit titular al digital de la mateixa manera que ha aparegut al paper?


Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina