Tenim un historiador jove, que es comença a crear una identitat digital (ID), aquesta 
pren forma de qualitat i arriba a difondre’s correctament, fins a aconseguir el reconeixement, i acabant (?) en la publicació d’un llibre en format paper. Llibre que esdevé èxit de vendes i li obra les portes per tancar la quadratura del cercle, per tornar a començar fent la feina que li agrada. Em sembla un exemple molt clarificador de la interrelació que hi ha entre la identitat analògica i la nova ID.
La història de’n Dani Cortijo em cridava l’atenció i n’he estat parlant amb ell. Historiador de formació (veure la seva trajectòria), guia turístico-cultural entre moltes altres coses en la seva vida professional i, sobretot, un enamorat i bon coneixedor de les diferents facetes de Barcelona.
Com he arribat a ell? No sabria dir si primer va ser l’ou o la gallina. Ens vam conèixer en una trobada desvirtulitzadora anomenada Ateneuesfera, però el seu nom ha arribat a mi per una mescla de circumstàncies virtuals i reals (si és que es poden arribar a diferenciar).
De forma molt resumida podríem dir que en Dani va crear un bloc on hi abocava ‘històries de Barcelona’. Unes històries que van anar agafant embranzida, que es van donar a conèixer per la seva qualitat i que, finalment, es van convertir en un llibre.
I no un llibre qualsevol, ‘Històries de la Història de Barcelona‘ ha estat entre els llibres de no ficció en català més venuts ara fa unes setmanes.
Fer el salt de la xarxa al paper, o com la ID, la presència a la xarxa ben gestionada, pot esdevenir un CV de primer ordre, un espai per aprendre i donar-se a conèixer.
Una mica d’història (de qualitat)
En Dani va tenir el seu primer bloc amb 18 anys, on em comenta que es ‘comunicava de manera anònima’. Entremig, hi ha hagut fotologs i altres experiments.
La creació d’una ID passa per la pèrdua de la por, l’experimentació (sovint sota pseudònims), la professionalització (alguns diran que sense cobrar (sic!)), per acabar en la plasmació en projectes ‘reals’ (per dir-ho d’alguna forma). Aquest podria ser un resum evolutiu del procés de creació d’una identitat digital, amb tots els matisos i casuístiques diverses que calgui.
Tornem al cas concret del Dani Cortijo. ‘El salt més important ha estat el del llibre, que ha fet que ara estigui fent rutes sobre un llibre meu que es va iniciar precisament fent rutes, va passar per internet, premsa, ràdio, tv i finalment ha tornat als seus orígens. Altres Barcelones, de fet, és un projecte de difusió històrica multiplataforma’. I, segueix, ‘La finalitat no és fer llibres, ni publicar articles ni tenir un bloc, això són els mitjans, i si n’apareixen de nous on poder fer arribar el meu missatge intentaré capbussar-m’hi’.
Pel Dani, ‘el llibre no és una finalitat, si no només una manera més d’arribar a la gent, el que més m’importa és el contingut, sigui en el format que sigui. Però això és cert, no a tothom li publiquen un llibre en paper i suposo que el fet que l’editorial hagi pogut veure prèviament la meva feina a la xarxa i el públic potencial que hi havia al voltant ha ajudat. El fet de guanyar els premis blocs catalunya 2009 em va servir com a ‘carta de recomanació’…’.
I, després del llibre, què?
I, jo que em pregunto: hi ha un abans i un després del bloc, segons em comenta. Hi ha un abans i un després del llibre, també? Segons el Dani ‘el que ha proporcionat el llibre és la capacitat d’arribar a un públic interessat en els continguts que publico que mai es posaria davant de l’ordinador’.
I, segueix, ‘bona part dels lectors ha fet un retorn al bloc però tampoc ha marcat un abans i un després connectant així els inicis del projecte amb els finals. També m’ha obert les portes del mercat editorial de bat a bat, ja que si abans era jo qui cercava editorial, ara són elles les que em truquen a mi’.
Èxit de vendes
‘Històries de la Història de Barcelona porta ja més de mig any entre els més venuts de no ficció en català, algunes setmanes ha arribat a estar el nº1 segons els rànquings de La Vanguardia, superant en vendes a personatges mediàtics com la Rahola o en Punset. Tot i això, els únics mitjans de comunicació que m’han obert les portes són els que ja ho havien fet quan encara no tenia llibre. Sembla que a certs nivells són els de sempre els qui tenen dret a quota de pantalla.’
Les xarxes socials com a complement del bloc
El bloc és el lloc on centralitza tota la feina i Facebook i Twitter li serveixen ‘per fer que la gent que es troba a les xarxes socials passi de tant en tant pel bloc’. El grup ‘Altres Barcelones’ de Facebook ha passat a ser gairebé el fòrum del bloc ja que molta gent passa a fer preguntes, propostes, etc… i compta amb gairebé 1500 membres. Quant a Twitter, diu que li serveix més per informar-se (sovint ho fa a primera hora del matí) que no pas per informar. Per la seva banda, YouTube –on fins ara no hi ha estat gaire actiu– començarà a prendre força, ja que ha engegat el canal Histotube. Tot plegat, sense oblidar la xarxa professional LinkedIn, on també hi té presència.
L’ús de la internet social per part de museus, galeries d’art,…
Segons el Dani ‘bona part dels museus i les institucions comencen a estar al dia en aquests temes, i que els qui no ho han fet comencen a adonar-se que és una cosa important’.
I, per acabar, fa una bona recomanació: ‘Com a camí a seguir crec que Patrimoni.gencat és l’exemple perfecte. Crec que han aconseguir dinamitzar la difusió de la història, el patrimoni i l’art a uns nivells envejables tenint en compte que malauradament no és una preferència de consum massiu per part de la població’.
