Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Segurament a simple vista no serà l’article més original, ni el primer. N’hi ha molts que parlen de Pinterest, de les seves virtuts, de les seves possibilitats i també dels seus defectes. A hores d’ara molts dels que us interessen les xarxes socials i les noves tecnologies ja estareu al cas del fenomen Pinterest. Per als que no, es tracta d’una nova xarxa on pots emmagatzemar tot allò que t’agrada, ja siguin vídeos o fotografies. Es pot ordenar segons els teus gustos. Viatges que t’agradaria fer, plats que t’apassionen o peces de roba que tard o d’hora han de formar part del teu fons d’armari. Si hi entreu, veureu tot el seu potencial. La veritat és que enganxa.

Pinterest ha saltat a la fama en el moment que la revista TIME l’ha qualificat com un dels millors 50 llocs web del 2011. Ara ha explotat, però els seus orígens es remunten al 2009, l’any de la seva fundació. Al març del 2010 tenia una fase beta, i no ha estat fins fa tres mesos que el volum d’usuaris ha explotat. Es calcula que cada més s’hi sumen més d’11 milions de persones.

Ara bé, per què he decidit escriure aquestes ratlles sobre Pinterest? Doncs perquè ja són força mitjans de comunicació els que han pujat al carro de la xarxa social de moda. La revista TIME hi publica les seves portades, el Wall Street Journal va cobrir la setmana de la moda i les seves fotografies les publicaven a Pinterest. La CNN hi aporta molt contingut audiovisual i el poderós Huffingnton Post també hi ha obert un compte.

És evident que la novetat ha despertat l’interès dels grans mitjans de comunicació. Tot i així, la presència mediàtica espanyola és escassa. Hi tenen presència Antena 3, Onda cero i RTVE. I quan dic presència, ho dic amb tota la intenció, ja que fins a dia d’avui no s’ha demostrat, ni se sap si els mitjans de comunicació han de tenir o no, presència en aquesta xarxa. A Catalunya, passa el mateix. TV3 hi ha posat un peu. Va inaugurar la seva presència a la xarxa durant la cerimònia dels Oscar i de moment, la seva activitat és mínima.

Tenir un perfil a Pinterest demostra modernitat. Estar a la última i al cas de les noves tendències. Estarem atents. Segur que ningú es voldrà quedar fora. N’arribaran més. Només quedarà per comprovar quins beneficis els aporta. Trànsit? Diners? Publicitat? Tot està per veure!

–

Marc Morató (@marcmorato, bloc)

“Estic molt content d’haver arribat a un principi d’acord amb els Grizzlies. Tinc moltes ganes de començar a entrenar amb l’equip!”. Sí, és un tuit de Marc Gasol publicat el passat dimarts, però que em serveix per il·lustrar el contingut d’aquest escrit. Les notícies, arriben d’una manera descontrolada. A vegades no sabem ni d’on provenen, però de cop es col·loquen a dalt de tot de l’actualitat informativa. Però, com ens informem? La resposta pot ser diversa. Pot dependre de l’edat, de les rutines de cadascú, de les preferències a l’hora de prendre el cafè amb llet i el croissant, de la distancia de casa respecte la feina, del mitjà de transport que utilitzem o fins i tot de les ganes, o no, d’estar informat.

Però, de quina manera els personatges públics ens fan saber novetats a les seves vides? La resposta, és clara. A través del Twitter. Cada vegada és més habitual, i sobretot en el món de l’esport, conèixer un fitxatge, un estat d’ànim, una lesió o fins i tot l’estat d’unes negociacions, a través de la xarxa dels ocellets blaus. Les piulades s’han convertit en autèntiques i fidedignes declaracions dels protagonistes. El tuits s’estan disfressant de notes de premsa, les rodes de premsa, cada vegada seran menys necessàries, i els gabinets de comunicació menys importants a l’hora de col·locar alguna notícia. És més, d’aquí poc, s’estalviaran redactar les avorrides notes que, en la majoria de casos, cauen en l’oblit o a molt estirar en un breu a la pàgina parell d’un diari.

Els temps estan canviant, i les rutines periodístiques encara més. Actualment, un professional de la informació necessita estar amb els cinc sentits la majoria de la seva jornada laboral. I quan no treballa, com a mínim ha de tenir despert el sentit de la vista. Internet és un pou d’informació i els periodistes (sobretot els esportius) cada dia necessiten més agilitat i coneixement de la xarxa per estar al dia, i si pot ser, ser els primers en informar.

En el món de l’esport, i en la política quan s’acosten les eleccions, es posa molt de moda la utilització del Twitter. Per aquest motiu és molt important seguir al major nombre d’esportistes. Saber quan acostumen a publicar i en el cas que tingui suc, aprofitar una piulada per obrir durant una estona la “Home” del mitjà pel que treballen. Els tuits o les fotos de determinats esportistes han donat molta vida a les edicions digitals dels diaris. Ara bé, és molt important no perdre el món de vista. No tots els tuits són noticiables. Ni totes les informacions han de ser certes. No cal que ens tornem bojos i començar a publicar a tort i a dret. S’ha de mantenir el criteri periodístic i a la vegada dotar de més contingut totes aquelles informacions que ens arriben de manera breu a través de la xarxa. No s’ha de caure en el parany de voler ser sempre els primers. Hem de procurar que la immediatesa ens deixi veure el bosc. Ser els primers, d’acord, però no a qualsevol preu.

Marc Morató
Periodista

El Twitter s’ha convertit en una eina imprescindible per tots els professionals de la comunicació. A més d’imprescindible, m’atreviria a dir que és pràcticament obligatòria. Sobretot per als periodistes. Hi haurà qui no pensarà igual que jo. És normal. La fractura digital hi és, però encara no és suficientment gran i evident com per aconseguir que tothom tingui una mentalitat digital o 2.0.

Els professionals que renuncien a les xarxes socials, el que estan fent és donar l’esquena al canvi que està experimentant la comunicació. És evident que no ens informem igual que abans. Els nostres hàbits estan canviant i els professionals dels mitjans de comunicació n’han de ser conscients. Hi ha qui ho té molt clar. D’altres encara seguirien escrivint amb l’Olivetti de tota la vida. Amb aquestes quatre ratlles no estic enterrant la comunicació offline ni les rutines periodístiques de tota la vida. Ni molt menys. Hi són i hi seguiran sent. Però, quan l’actualitat informativa va més ràpid que els mitjans tradicionals, les portades i els sumaris de l’endemà deixen molt que desitjar. Per posar un exemple recent. El dia de la mort del cofundador d’Apple, Steve Jobs no apareixia a cap portada impresa, i en el seu lloc hi figurava, amb més pena que glòria, el tercer matrimoni de la Duquesa de Alba. No s’hi pot fer res. La mort de Jobs va agafar a totes les impremtes a ple rendiment i amb tota la feina feta. Ara bé, mentre les xarxes socials i els mitjans de comunicació digitals treien fum, a les llibreries i quioscos d’arreu, la protagonista era una altra.

La xarxa dels ocellets està començant a fer ombra a la de Zuckerberg. Facebook segueix tenint a milions d’usuaris, però Twitter cada vegada s’està endinsant més en el dia a dia de la gent. Sobretot per informar-se. Quin temps fa? Els companys de @BTVmeteo o de @Meteocat t’ho diuen. Hi ha alguna incidència a la xarxa viaria? @eltransit o cercant l’etiqueta #trànsit o #retencions me’n puc assabentar. He d’agafar els FGC o la Renfe? Qui millor que els usuaris per informar-me al minut del que passa a les vies catalanes gràcies als hashtags que proposen des de Rodalies.info. Vull estar al dia de l’actualitat, sé que els companys del @diariARA m’informaran. Tinc ganes de conèixer les portades de la premsa generalista i esportiva? L’@albert_diez cada matí les publica. Són alguns exemples de l’ús que cada dia fem del Twitter.

A nivell informatiu ens hem tornat més selectius. Hi ha un excés d’informació a la xarxa i per això necessitem seleccionar el que realment ens interessa. És fàcil. Podem fer servir agregadors de notícies amb les seccions concretes que vulguem o simplement podem fer un follow al periodista o articulista que més ens convenci. Però tota aquesta nova realitat va estretament lligada a la consolidació dels telèfons intel·ligents (smartphones). És igual que siguis d’iPhone, Blackberry o Android. La filosofia és la mateixa. El mòbil, a més de rebre i fer trucades, serveix per altres coses. És una realitat que no podem oblidar i que n’hem de treure el màxim suc possible. A més, aviat el podrem fer servir per pagar les nostres compres (per exemple google wallet).

La realitat comunicativa és la que és. És evident que va molt ràpid. Hi ha qui parla de la comunicació 3.0. No ens esverem. Anem a poc a poc. Primer hem d’aconseguir que les persones analògiques siguin cada dia una mica més digitals. Hi ha molta feina per fer. Només si veuen els avantatges comunicatius d’avui dia, l’escletxa digital serà més petita. La pilota està sobre la seva teulada. A veure quan fan el pas. Estarem atents.

Marc Morató (Bloc, Twitter)

Periodista