Televisió Catalana a la Catalunya del Nord
19-12-2011 Joan Pere Le Bihan i Rullan (President de la Bressola)La lluita per la presència de Televisió de Catalunya a les comarques del nord ve de lluny: es remunta al 1984, moment en què la Corporació encara estava instal·lant els repetidors pel territori de la Catalunya autonòmica.
Al moment d’instal·lar el que havia de cobrir Figueres i l’Empordà existien dues possibilitats: un puig que permetria de cobrir exclusivament aquesta zona o sinó un altre, el de les Salines, que també permetia de cobrir Perpinyà i el Rosselló ( que, recordem, no equival a la totalitat de la Catalunya del Nord).
Vàrem dur a terme diverses gestions, en particular vàrem sol·licitar el vist-i-plau de l’aleshores Ministre francès de Telecomunicacions, Sr. Louis MEXANDEAU, perquè la ubicació escollida pogués permetre als rossellonesos de veure TV catalana. Va contestar que sempre i quan hi hagués un acord pel que fa a les freqüències, no hi veia inconvenient. Vàrem informar les autoritats de la Generalitat en particular el Sr Joan SAQUÉS aleshores delegat de la Generalitat a Girona. Volem tenir un record especial per all ja que el seu paper va ser fonamental. D’aquesta manera TV3 aquells anys va poder arribar a Perpinyà. Encara recordo la meua veïna de Cànoes ( Rosselló) que me comentava: “ sorprèn de sentir el J.R. parlant en català!
Faltava cobrir però la resta del territori, pirinenc, muntanyós, i doncs amb la necessitat d’un reguitzell de repetidors per arribar a la majoria de vilatges.
Els ajuntaments de la Costa Vermella va instal·lar un repetidor que van haver de protegir contra l’arribada dels gendarmes que havien rebut un ordre de tancament ! A Prada, l’Associació ALENTORN, que vaig tenir aleshores l’honor de presidir, va llançar una subscripció pública i va engegar diverses gestions que varen permetre d’aconseguir la quantitat d’uns 120.000 francs ( uns 19000 € ). D’aquesta manera amb la col·laboració del Batlle de Prada de Conflent, Sr. Paul BLANC, també President del Sindicat de TV del Conflent, se va instal·lar un repetidor al Puig de Bou que cobria part del Conflent.
Aquest repetidor, com tots a aquell moment, era analògic.
Durant els anys 2010 i 2011, la Federació de defensa de la llengua ha engegat diverses campanyes de signatures per tal que la senyal digital fos mantinguda al Rosselló, el resultat ha estat positiu ja que els canals de TV de Catalunya es continuen veient. Un problema però: la senyal és massa fluixa i no permet que tot el Rosselló la capti.
Durant tot l’any 2011 s’ha fet gestions perquè el Sr. BLANC del Sindicat de TV del Conflent transformés en digital el repetidor de Prada. El Sr. BLANC s’hi ha negat al·legant que era il·legal , postura curiosa si es recorda que el repetidor que va instal·lar l’any 1991 amb l’Associació ALENTORN encara era més il·legal: El 2009 gràcies a les gestions del Batlle de Prada, Sr. CASTEX, França va proposar a Espanya un acord transfronterer de reciprocitat televisiva amb l’objectiu que TV de Catalunya se pugui veure a tot el “departament dels Pirineus Orientals”. El Consell Superior de l’Audiovisual francès ja ha atribuït el Canal 37 per la TV de Catalunya.
Durant els mesos de novembre i desembre de 2011, l’Associació ALENTORN ha dut a terme una subscripció per tal d’adquirir un demodulador que permeti que el repetidor de Prada se transformi en digital. Aquest aparell va ser instal·lat el 6 de desembre. Durant uns dies TV de Catalunya tornà a les pantalles, fins que el Sr. BLANC va ordenar l’apagada del repetidor que ell mateix havia instal·lat vint anys enrere, al cap de pocs dies.
Mentrestant s’han fet gestions amb el Cònsol General d’Espanya a Perpinyà que s’ha compromès a transmetre al nou govern espanyol la petició que Espanya signi finalment l’acord proposat per França recordat pel Ministre francès d’exteriors per carta del 24 de març del 2011.
S’ha demanat hora al Conseller de Cultura Sr. MASCARELL per tal que recolzi la proposta francesa.
Recordem finalment que si hi ha alguna il·legalitat és la dels estats francès i espanyol que fins ara, encara no han complert amb la normativa europea , particularment amb la directriu anomenada “Televisió sense fronteres” del 3 d’octubre de 1989.
Saludem doncs finalment la voluntat del Govern francès de complir-la i esperem del Govern espanyol que signi l’acord proposat per França i permetre així a la part de Catalunya que va ser cedida a Lluís XIV l’any 1659 que pugui veure amb bones condicions els programes de TV catalana.
Joan Pere Le Bihan i Rullan
President de la Bressola
Expresident d’ALENTORN
