Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

I tu… quan dorms? Quant de temps cal per tenir actualitzades totes aquestes eines?

Aquestes preguntes, o d’altres molt semblants, apareixen sovint arribat un moment determinat dels meus cursos (em refereixo a aquells en els quals fem una panoràmica del que hi ha disponible en mitjans socials d’internet, sovint pensant en la difusió i visibilitat de les empreses).

Hi ha dues respostes que tenen a veure amb la meva feina:

• Treballo aconsellant a les empreses sobre la seva presència a Internet. Per tant, he de conèixer un ventall prou ampli del que hi ha disponible per poder mostrar-ne la selecció que sigui adient a cada cas.
• La difusió de la meva activitat es produeix en gran mesura als mateixos canals sobre els que treballo. Inevitablement això comporta un ús més intensiu que el de la mitja.

Però dit això, la resposta més pertinent per a les persones que em fan aquesta pregunta és la següent: cal conèixer el que hi ha disponible, però no necessàriament per utilitzar-ho.

El pas a les eines hauria de ser un dels darrers que qualsevol empresa hauria de fer quan es tracta de difusió a Internet, ja que en cas contrari s’arrisca a esmerçar esforços inútils en plataformes de les que potser no rebrà cap retorn. El primer pas, sempre, ha de ser reflexionar.

D’entrada, què es vol aconseguir? Podria ser per exemple fer vendes directes, notorietat de marca que porti les vendes de manera indirecta, etc. Sigui el que sigui, amb això definit podrem establir quins són els objectius concrets, quantificables de manera inequívoca i per tant subjectes a avaluació.

Següent pas: a qui ens dirigim? Podem establir clarament el perfil o perfils dels nostres destinataris? Això és crític en la definició de la nostra presència a Internet, ja que una vegada identificats els destinataris haurem de jugar a ser ells: quines són les seves necessitats? Més concretament, què necessiten rebre a la xarxa en relació amb el que nosaltres els volem oferir? Quines plataformes utilitzen i de quina manera? Quines possibilitats tenim nosaltres de participar en aquestes plataformes, d’integrar-nos en la seva vida a Internet, de relacionar-nos amb ells per oferir-los aquell valor que ens permetrà acabar assolint els nostres objectius?

No és un procés senzill, però és necessari i ens portarà a saber quines són les plataformes on és aconsellable que participem (i també el tipus de participació a desenvolupar en cadascuna d’elles). A partir d’aquí ja podrem definir la nostra presència, tant a nivell estratègic com tàctic. I en aquest nivell tàctic hi haurà moltes tasques a fer, molts missatges a publicar, moltes fotografies a compartir, etc.

Dels anteriors, caldrà identificar quins són aquells continguts que podem replicar a diversos espais.  Jo no sóc partidari de publicar-ho tot a tot arreu per sistema, perquè cada plataforma té un llenguatge, un tipus de persistència dels missatges, fins i tot un públic diferent. Però tot i així segurament hi haurà elements que sí seran susceptibles de replicació directa, i amb aquests hem de fer el possible per aconseguir el màxim d’automatització (hi ha força eines disponibles per fer aquestes tasques).

La resta és el que haurem de fer manualment i, per tant, ara sí que tindrem resposta a la pregunta inicial: quant de temps necessito per a fer tot això? Comparem-ho amb les possibilitats que tinguem a nivell econòmic, de persones i d’organització, acabem d’ajustar, i… ja podem anar tirant!

__

Javier Leiva Aguilera és consultor independent, formador i conferenciant en matèria de reputació online, dinamització de comunitats virtuals i presència a la xarxa de les organitzacions. Autor del llibre Gestión de la reputación online.

Blog: http://www.javierleiva.info

Twitter: @javierleiva

Tags: reputació online

>> Altres articles de l’autor:

Proactivitat en les cerques per a guanyar clients i millorar la nostra reputació online

Quan es parla de gestió de la reputació online, i més concretament de monitorització d’informació lligada a aquest procés, sovint es fa només pensant en les crítiques negatives que podem rebre i en la manera com ens podem enfrontar a elles. Però menys vegades es pensa en el tema des del punt de vista de la proactivitat, de la preparació del terreny amb vistes al moment exacte en què algú necessitarà el producte o servei que estem oferint al mercat.

Hem de tenir en compte que, per molt que ens preocupi (i ens ha de preocupar) el que les persones troben quan cerquen informació sobre nosaltres, és molt possible que la major part de la gent que ens pot necessitar cerqui coses com les que oferim, i no a nosaltres específicament (és a dir, pel nostre nom).

Sobre aquest tema, a les meves classes m’agrada utilitzar com a exemple una situació real que va ocórrer justament a un curs a Granollers. Era el penúltim dia de classe i els alumnes van proposar anar a sopar junts en acabar la següent sessió, que seria la darrera. Aleshores va sorgir la necessitat de triar el restaurant on aniríem a sopar i hi havia diverses alternatives, però cap d’elles massa clara. Jo vaig proposar enviar un missatge a Twitter dient que buscàvem restaurant per sopar un grup d’unes 20 persones: si algú ens recomanava un lloc, hi aniríem; si el missatge no rebia resposta, aleshores aniríem a algun altre lloc que els alumnes decidirien durant els dies que quedaven per a la data. El resultat va ser aquest darrer: cap resposta a Twitter i, per tant, decisió directa del grup.

Tots els propietaris de restaurants a Granollers aquell dia van tenir una magnífica oportunitat per al seu negoci: omplir una taula de 20 persones un vespre entre setmana. En canvi, cap d’ells la va aprofitar perquè no va estar prou al cas. Cap restaurador de Granollers ha tingut en compte el temps real en la seva estratègia de monitorització (en cas que en tingui)!

La solució hagués estat fàcil. Si parlem de temps real, això avui en dia és en gran part Twitter. Així que només calia tenir-hi habilitada una cerca com alguna de les següents:

• restaurant granollers

• restaurant geocode:41.608079,2.287645,2km

La primera cerca les dues paraules juntes al mateix missatge, mentre que la segona cerca missatges geolocalitzats en un radi de 2 kilòmetres del centre de Granollers amb la paraula “restaurant”.

Amb una cerca com les anteriors, qualsevol propietari de restaurant hagués conegut la nostra necessitat i podria simplement haver dit: “veniu a casa!” I nosaltres hi hauríem anat. Per a ell hagués estat bo a curt termini, pel negoci directe, però també a mig i llarg termini perquè els que participàvem al curs hauríem esbandit convenientment la bona tasca en la cerca de clients (som un tipus de client que utilitza de manera intensiva la Internet social!). Aquesta acció, finalment, hagués repercutit positivament en allò primer que deia: el que surt quan algú sí que cerca específicament sobre el nostre nom.

–

Javier Leiva Aguilera és consultor independent, formador i conferenciant en matèria de reputació online, dinamització de comunitats virtuals i presència a la xarxa de les organitzacions. Autor del llibre Gestión de la reputación online.

Blog: http://www.javierleiva.info

Twitter: @javierleiva