D’observatori de mitjans a mitjà?
24-07-2012 Joan Canela Barrull (Redactor de Mèdia.cat)
No vull fer l’enèsim article sobre la crisi dels mitjans i el periodisme, encara que lamentablement em toca començar per aquí a l’hora d’explicar les propostes de futur de Mèdia.cat.
Aquest projecte va començar com un “observatori de mitjans”, un espai per a la ciutadania que es trobava molesta per un periodisme sovint barroer i mandrós i amb excessives tendències al copia i enganxa, quan no manipulador i servil a interessos diguem-ne poc professionals. Però tampoc volíem enfrontar-nos a una professió que considerem una de les més belles del món –Mèdia.cat està impulsat per un grup de periodistes- sinó esdevenir un esperó que animés als professionals de la comunicació a millorar una mica cada dia i a tenir un far a l’hora de resistir segons quins cants de sirena o amenaces d’un Polifem. I tot això dit, si no és massa tard, amb tota la modèstia del món i del que se sap un projecte petit i precari i que també comet força errades.
Però l’invent va funcionar i va anar millorant i vam decidir anar una mica més enllà i començar, no sols a criticar el que feien els altres, sinó també arriscar-nos a fer aquell tipus de periodisme que jo prefereixo anomenar senzillament “periodisme”, així sense additius, ja que és la resta el que no ho és –segons George Orwell serien relacions públiques-.
Així va néixer el projecte de l’Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics del 2010 van tenir una gran acollida. Per a l’edició del 2011 –ja més consolidats- es volia anar més enllà, però hi havia el problema dels diners i aquí és –després d’aquesta llarga el·lipsi- on entra el tema de la crisi, ja que avui en dia això de finançar projectes periodístics està prou difícil. Així que vam apel·lar als nostres lectors i –oh sorpresa!- en època del “tot gratuït” aquests ens van aportar el doble del capital mínim necessari per engegar l’anuari, tot i no saber quins eren els temes i sabent que igualment el podrien llegir de franc. El bon periodisme, és obvi, té recompensa.
Sóc, som conscients que la nostra és una experiència molt petita, que les quantitats són molt modestes i que en cap cas es pot dir que hàgim trobat la pedra filosofal que salvarà el periodisme i, ni molt menys, els mitjans, però sí que és una via que val la pena explorar i treballar.
Per això, de cara al nou curs iniciarem un nou projecte –Mèdia.cat Impulsa- que de forma permanent proposarà als lectors la possibilitat de finançar un reportatge d’investigació. Els temes que aconsegueixin captar l’interès suficient es tiraran endavant amb el compromís de Mèdia.cat d’aconseguir una bona qualitat i la màxima repercussió de la història. Periodisme de qualitat, molest, radicalment independent –o dependent dels seus lectors- i remunerat.
Però, a més, hem decidit que aquesta aposta d’oferir els continguts que ens agradaria llegir a altres mitjans no té perquè limitar-se al periodisme d’investigació. Una altra de les grans mancances del periodisme que es fa al nostre país és la manca de visió nacional, de tots els Països Catalans, amb el que suposa de fragmentació de l’espai català de comunicació. Per això, i gràcies a un acord amb la Fundació Catalunya, aquesta tardor començarem a publicar una sèrie de reportatges, fotoreportatges, biografies i quadres estadístics amb el leit motiv de demostrar que es pot fer un periodisme pensat per a tots els catalanoparlants.
Una altra fórmula –i val la pena pensar-hi- de sumar audiències per a tots aquells professionals que no renunciem a exercir en la nostra llengua.
–
Joan Canela és redactor de Medicat | @joancanela
