Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Instagram, la xarxa social on podem compartir les fotografies que fem amb el nostre mòbil, està creixent a un ritme imparable. Es calcula que ja té més de 5 milions d’usuaris que han penjat més de 150 milions de fotografies.

Cada dia són més els usuaris que es veuen atrets per una cosa tan senzilla com compartir fotografies, afegint-hi filtres perquè siguin més atractives, i comentar les que pengen altres usuaris. L’èxit d’aquesta xarxa és tal que les aplicacions relacionades estan sorgint com a bolets.

Però quina és la gràcia d’Instagram? Democratitza la fotografia. Amb un telèfon mòbil i amb una quinzena de filtres per escollir sembla que les nostres instantànies siguin bones i tot! Ens fa sentir com petits artistes capaços de captar amb cert talent la quotidianitat. I això, amics, alimenta l’ego 2.0 una barbaritat. Això no cal dir-ho.

També és cert que ens permet esprémer al màxim el potencial de la càmera del nostre mòbil i ja no ens limitem a fer fotos i guardar-les a la memòria de l’aparell, i que mai descarregarem a l’ordinador.

I com podem aprofitar aquesta xarxa com a professionals de la informació? És una bona eina per crear-nos una reputació digital. No s’ha de menysprear en absolut.  A més, ens permet enllaçar amb tots els nostres amics i followers de Facebook i Twitter. Sinèrgia absoluta.

També pot ser una eina molt potent per a campanyes de comunicació dels nostres programes. L’audiència es torna boja per poder compartir i fer difusió de les seves instantànies. Per què no els llancem hams a Instagram? Per què no els fem participar-hi? No és en cap cas un xarxa social menor i en canvi està essent poc utilitzada pels responsables del mitjans de comunicació. I no té cap sentit. En un món cada vegada més audiovisual, no hi ha res més potent que el poder de una imatge. I sinó que li ho diguin a Scarlett Johansson.

Guillem Sans (@guillemsans)

Director d’Alguna Pregunta S.L i de l’@apmtv3

Comentar la programació de televisió a Twitter és una tendència que va en augment a la Xarxa. Molts usuaris van comentant els programes que segueixen al mateix temps que els veuen per la petita pantalla i, de fet, a vegades, és molt més estimulant i divertit només seguir el programa a través de Twitter. Aquesta pràctica dels usuaris d’aquesta xarxa social ens resulta molt útil als professionals del mitjà per diversos motius:

- Disposem d’informació immediata sobre el grau d’acceptació dels nostres continguts. Un bon anàlisi dels diversos inputs rebuts ens pot permetre adaptar millor el nostre producte als seus gustos. A les empreses de focus groups els ha sortit un fort competidor i a un preu imbatible; cost zero.

- Genera comunitat: els tuitaires comparteixen els seus gustos i generen una conversa la voltant del programa que pot estimular un sentiment de pertinença molt interessant. Un bon #hastag és fonamental perquè es produeixi aquest debat amb més fluïdesa i és molt més fàcil de monitoritzar.

- Efecte crida: si un programa està essent molt protagonista en el teu timeline, és molt probable que més d’un usuari opti per canviar de canal i que s’acabi passant al programa que està comentant “tothom”. A ningú li agrada ser exclòs d’una conversa.

- Afegeix valor al nostre programa: les coses com siguin, el talent de molts tuitaires fa molt més divertit, enriquidor i engrescador el visionat de qualsevol programa. És més, moltes vegades el Twitter millora el que està veient, li dóna un nou sentit. És tota un experiència. Proveu-ho, val la pena.

- Si tenim presència corporativa a Twitter podem informar els nostres seguidors, conduir millor les opinions, avançar continguts, generar visites al nostre web… Sempre és interessant premiar els followers amb algun contingut exclusiu.

Ara bé, cal aclarir que veure la tele i tuitejar alhora, no és una pràctica de risc però sí que requereix molta atenció si un no es vol perdre res dels dos mons. Jo sóc dels que en dies com el demà, un Clàssic que és una final de la Copa de Rei, em veig incapaç de fer aquest sobreesforç. En dies com aquests, el Twitter passa a tenir un paper fonamental en la prèvia i en el postpartit. Durant el matx, és millor tenir les mans aguantant una cervesa que tenir-les ocupades en un teclat.

Guillem Sans
Director d’Alguna Pregunta SL i de l’APM? de TV3

Aquest és el missatge que acostumem a postejar a Facebook i Twitter minuts abans que comenci l’Alguna Pregunta Més de TV3. És una frase despertador per recordar als espectadors que cal engegar la televisió. És simple, però molt eficaç i és una mostra clara que les xarxes socials són una gran oportunitat per als programes de televisió. A l’Alguna Pregunta Més? ja fa temps que ens ho prenem molt seriosament i ens hem intentat posicionar a la Xarxa de diverses maneres. És cert que el perfil dels nostres espectadors, un públic jove i, per tant, molt actiu a les xarxes socials ens ha facilitat enormement la tasca, però també és cert que la feina diària de l’equip en aquesta nova finestra ens ha brindat noves oportunitats. Amb una hora diària de dedicació es poden obtenir bons resultats. Les xifres ens indiquen que l’APM? és la pàgina de Facebook amb més amics (337.000) i el perfil de Twitter amb més followers (18.600) de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Però, què hi fa l’APM? a les xarxes socials?

Creem marca. Oferint continguts a les xarxes socials, l’APM ? no és només els dimarts i els diumenges, els dies d’emissió del programa, ara hi ha continguts APM ? cada dia. Intentem oferir inputs els set dies de la setmana. ¿Per què renunciar a l’oportunitat de tenir una finestra diària i a cost gairebé zero? A més a més, el caràcter global de les xarxes socials ens ha permès creuar fronteres; no és casualitat que Madrid sigui la ciutat on tenim més seguidors segons les estadístiques del Facebook. La viralitat i la capacitat dels usaris per compartir els nostres continguts ens fa arribar a un públic que no rep TV3.

Escoltem. Ens interessa l’opinió dels nostres espectadors i aprofitem les seves crítiques per millorar els nostres continguts i veure amb què ens hem equivocat o amb què hem estat encertats. Tenim clar que treballem per a ells i, per tant, intentem fer un producte a la seva mida. El feedback que ens aporten les Xarxes Socials no ens l’havia aportat mai cap altre canal de forma tan ràpida i massiva.

Dialoguem. Intentem resoldre els dubtes que ens plantegen els usuaris sobre el programa. Partim de la base que quan ajudes un espectador, l’estàs fidelitzant. Evitem ser només emissors; també som receptors. Sense diàleg no hi ha Xarxes Socials. L’espectador participa en l’elaboració del programa amb les seves opinions. Passa a ser el “seu” programa.

Aprenem. Els usuaris aporten continguts al programa. ¿Qui millor que el nostre públic per fer-nos avinent que ho està petant a la Xarxa? L’usuari sempre va per davant dels qui creem continguts i té un nas gairebé infal·lible per detectar el “talent”. Els usuaris ens marquen, en gran mesura, els temes que hem de tocar en el programa.

Venem. Una forta presència a les Xarxes Socials ens ha permès fer campanyes publicitàries de caràcter transversal que han resultat beneficioses per al programa i per a TV3. Els anunciants cada vegada estan més interessats en les finestres multiplataforma i el nostre producte passa a tenir un plus comercial que va més enllà de la seva audiència.

Ara mateix, ens és impossible saber quina repercussió directa tenen totes aquestes accions en les xifres d’audiència del programa. Perquè no ens enganyem: el share és l’autèntica mesura, i potser l’única, per decidir la continuïtat o no d’un programa de televisió. A curt termini, és complicat d’escatir, però a llarg termini estem convençuts que ens poden ajudar a que l’APM? continuïi gaudint de bona salut. Per molts anys i per molts tweets!

Guillem Sans Mauri

Director d’Alguna Pregunta SL i de l’APM? de TV3