Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Un any més el Sona 9 ha donat l’oportunitat a tots els joves grups i cantants que intenten obrir-se camí per donar a conèixer la seva música a través d’un concurs que ha creat escola. La nostra feina, a banda de fer de coordinadors, és assessorar i formar molts dels grups que s’hi presenten.

La realitat és que aquest és un dels atractius d’un concurs que ja fa onze anys que funciona i que molts grups valoren positivament, tant si el guanyen com si no. No es tracta només de participar, hi ha altres valors i detalls en el món de la música que s’han de cuidar al màxim i que a molts se’ls escapen. Tots aquests grups que comencen han d’entendre que el treball, la constància i l’aprenentatge a la llarga pot fer obtenir molt bons resultats.

Grups com Manel, Els Amics de les Arts, Sanpedro, Ix!, The Gruixut’s o La Iaia, guanyadors de l’edició del 2010, entre molts altres, són també culpables que el Sona 9 s’hagi convertit en una de les plataformes musicals més actives que hi ha a Catalunya i en el portaveu musical d’una generació de joves amb molt de talent que utilitza el concurs com a caixa de ressonància de les seves atractives propostes musicals que, cada cop més, arriba a un públic molt inquiet i obert d’orelles.

El bon ambient i el companyerisme que hi ha al Sona 9 ha deixat clar que l’eslògan aquell de “més que un concurs” ara per ara queda petit amb aquesta nova fornada de grups, en què els valors universals de les persones és a la mateixa alçada que la passió que senten per la música aquesta nova generació de músics amb un cor molt gran.

Un cop acabada l’edició del 2011, la maquinària del Sona 9 es posa en marxa per coordinar i assessorar els guanyadors i donar-los totes les facilitats a l’hora de gravar, promocionar i produir els seus discos de debut, així com també els grups que han accedit a altres premis del concurs. Però aquesta és tan sols una petita part de la vida que dóna i té el Sona 9, ja que es van produïnt diferents accions al llarg dels primers mesos de l’any, just abans d’encetar la nova temporada amb la convocatòria d’una nova edició.

Hi ha molta vida després del Sona 9 perquè el nostre segell de garantia és una bona referència per a molts agents culturals i musicals que, un cop acabada aquesta edició s’han posat en contacte amb nosaltres per intentar programar els grups a les seves sales o festivals. També festivals com l’Aphònica de Banyoles, el Tinglado de Vilanova i la Geltrú o l’Espai Jove Fontana de Barcelona seran nous espais que acolliran el Sona 9, que se sumen així als clàssics i habituals del Mercat de Música Viva de Vic, el BAM de les Festes de la Mercè a Barcelona, l’Acústica de Figueres i la Fira de Música al Carrer de Via-seca.

I això només és un petit avanç dels projectes promocionals del Sona 9 per al 2012: una caravana musical que intentarà mostrar a tot Catalunya els nous valors emergents de la música en català.

La repercussió i la qualitat de les propostes del concurs estan fora de tot dubte i tenen molta vida. He dit concurs? Bé, la veritat és que crec que ha quedat molt clar que el Sona 9 és més que un concurs, deixem-ho com la plataforma musical de grups emergents de Catalunya i en l’escola de la jove música moderna catalana.

Ferran Amado

És fundador de la revista Enderrock. Ha treballat a Ràdio l’Hospitalet i a COM Ràdio, a més de col·laborar al diari El Punt i a la revista musical El Tubo del País Basc. També ha coordinat el Concurs de Música de Badalona. És autor del llibre La música del dimoni (La Rotllana, 2005). Actualment dirigeix el Concurs de Maquetes Sona 9, escriu a les capçaleres Enderrock i Jaç, i treballa a Ràdio Ciutat de Badalona.