Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Entre el 6 i el 8 de maig es va celebrar a Brussel·les el Data Harvest 2012, conferència sobre periodisme de dades en el seu sentit més ampli: recol·lecció, tractament i visualització, així com quines bases de dades hi ha disponibles i com evolucionen les lleis de transparència de la UE i dels seus estats membres.

1. Tant a Catalunya com a Espanya hi ha molt camí per recórrer, la presencia de periodistes provinents de la península ibèrica era molt baixa, jo només en vaig comptar cinc.

2. A nivell estatal hi ha poques bases de dades, però s’hi poden trobar tresors. Mar Cabra, periodista multimèdia pionera en periodisme de dades a l’estat, va fer un estat de la qüestió a la conferència How to crack open information from Spain, on va destacar el BOE i altres butlletins oficials com a tresors per a fer investigació i periodisme de dades.

3. Hi ha molta informació a nivell europeu que passa desapercebuda. Tres periodistes alemanys de la xarxa de freelance Constart van explorar on anaven a parar els diners en I+D de la Unió Europea a partir de la informació que hi ha al portal Financial Transparency System. La conclusió: la gran majoria de l’I+D europeu subvenciona les grans multinacionals que condicionen l’agenda a través de lobbys. Tot demostrat amb dades públiques i obertes.

4. Xarxes de periodistes freelance. Constart té corresponsals per tot Alemanya que comparteixen temes, contactes i clients. Fan autoformació i saben que tenen una xarxa amb qui treballar que els dóna un valor afegit i els permet cobrir grans temes.

5. Excel i Google Fusion Tables. Imprescindible tenir coneixements avançats d’aquests programes per a depurar bases de dades i fer visualitzacions (manual de Google Fusion Tables).

6. Usar operadors booleans per a recerques de Google. Interessant memoritzar-los ara que Google ha suprimit de l’inici la drecera a la recerca avançada.

7. Navegar anònimament i sense filtres. Cal saber sortir del filtre bombolla per a poder trobar informació que sinó queda molt amagada (manual).

8. Poder cercar informació dins del teu propi ordinador. Quan investiguem una persona o empresa és molt recomanable descarregar-se webs i fitxers per poder treballar i investigar en local, així no els poden modificar ni esborrar. Un cercador de text ajudarà a buscar i analitzar eficientment totes aquestes dades, suggerien dbsearch (mai Google Desktop)

9. Encriptar la teva informació. No es tracta de pensar que tothom et vol robar, sinó de sentit comú: protegir la teva informació en cas de que perdis o et robin el dispositiu (encriptadors recomanats: bestcrypt i truecrypt).

La Data Harvest Conference 2013 ja està convocada pel 9, 10 i 11 de maig. Per seguir investigant sobre el tema és interessant subscriure’s a la seva llista de correu que agrupa professionals de tot Europa. A nivell estatal existeix una llista específica del MediaLab-Prado, i a Barcelona som diversos professionals interessats en el periodisme de dades, però encara no hi ha cap grup de treball constituït.

 __

Eduard Martín-Borregón, periodista fundador de Data’n'Press | @emartinborregon

Dimecres 16 de novembre rebo un DM (missatge directe a Twitter) del David Martín-Borregón que diu:

#Terrassa 100% esc.

████████████PSOE:49.84%

█████░░░░░░░CiU:18.52%

███░░░░░░░░░PP:15.87%

██░░░░░░░░░░ERC:5.59%

██░░░░░░░░░░ICV-EUiA:5.51%

En missatges posteriors m’explica que vol donar informació electoral terrassenca i que està treballant en la visualització sobre Twitter. Fa un parell de dies que ha après a tuitejar des de Matlab, un software matemàtic amb llenguatge de programació propi, i que a través d’una API que ha obert El País pot piular els resultats electorals.

Ens trobem a primera hora de la tarda, fem pujar ràpidament la idea, passem del pla local a l’estatal i trobem lliures dos noms fantàstics: @resultats20n i @resultados20n. Els dos anem de feina fins a dalt, el David està a l’últim semestre d’Enginyeria Superior de Telecomunicacions i jo tinc diversos clients que em collen, però podem dedicar-hi les tardes de dijous, divendres, i tot el cap de setmana; tirem endavant el projecte.

L’endemà dediquem tota la tarda a la visualització, els caràcters unicode no és veuen igual en tots els dispositius i Twitter no té tecla de salt de línia. Descobrim que hi ha caràcters que trenquen paraules i d’altres que les mantenen unides i ens permeten maquetar. Aconseguim veure bé els nostres gràfics a gairebé tots els dispositiu, però Echofon mòbil i Internet Explorer trenquen les paraules per on volen. Creiem que els gràfics són el nostre gran punt a favor, preferim mantenir-los i perdre una mica de quota.

Dijous nit llanço els comptes i quedo sorprès de la ràpida acceptació que tenen, sembla que els usuaris ens estiguessin esperant. Només seguint a gent i amb la promesa a la nostre bio que donarem els “Resultats al minut del #20N” rebem moltes felicitacions i recomanacions, en tres dies ens seguiran 1.193 usuaris al compte català i 1.003 a l’espanyol. Sumant els dos comptes ens posaríem a la posició 47 del rànquing de mitjans a Twitter d’en Saül Gordillo, davant del Canal 3XL, la COMRàdio o e-noticies.

Divendres tarda, dissabte i diumenge matí són dies de treball en paral·lel, mentre jo posiciono el compte i creo una comunitat, el David millora l’algoritme, treballem amb l’skype permanentment obert i anem millorant la visualització conjuntament. Tot el gruix de la feina el fem separats físicament, fins diumenge tarda no ens reunirem per treballar plegats les últimes hores i passar la nit electoral junts. Arriben les nou de la nit, comença l’escrutini i els imprevistos.

Conceptualment el funcionament del programa és bastant simple, cada x segons consulta l’xml i si hi ha una determinada variació sobre l’escrutini tuiteja el resultat. El problema és que has de trobar la mesura justa de tweets, no saturar però no deixar de donar els resultats més rellevants, no hem tingut temps de testejar-ho correctament i anem rectificant mentre estem a l’aire.

Una de les grans virtuts de Matlab és que mentre el programa està funcionant pots veure el codi, retocar-lo i només has de reiniciar perquè s’apliquin els canvis. Això ens permet superar un altre imprevist, el nom dels partits. El País no ens ha donat els noms exactes del partits fins les 21h, hora de llançament, i algunes sigles són massa llargues i no respecten la nostra maquetació. La solució és molt ràpida però rebem crítiques per treure gràfics mal fets.

No voldríem apuntar cap al diari, de qui lloem la iniciativa, sinó cap al Ministeri de l’Interior. El propi govern ha de ser el primer interessat en que existeixin incitives com aquesta, però no és així. No dóna les seves dades a dos tuitaires, sinó només a grups mediàtics que s’han acreditat correctament. Urgeix un canvi de mentalitat governamental i començar a treballar amb criteris open data com fa l’Ajuntament de Barcelona.

En total vàrem tardar mitja hora a ajustar els dos comptes, però ja era massa tard. A les 21:45 ja estava tot dat i beneït, i començàvem a rebre els primers unfollows; hi ha qui tanca la tele i n’hi ha d’altres que deixen de seguir el Twitter electoral. Curiós veure com hi ha la mateixa reacció de l’audiència en dos mitjans tant diferents.

La nit acaba amb un regust estrany, molt contents per la feina feta però amb la sensació que amb una mica més de temps i el suport d’algun grup mediàtic podríem haver tingut molta més repercussió. Creiem que hem fet un projecte molt sòlid, innovador i creatiu, que tenim una bona eina entre mans i que hem fet un bon equip, llàstima que quedin tant lluny les properes eleccions!

El post-projecte és una incògnita, tenim dos comptes que èticament haurien de quedar inactius, un codi que ens debatem si fer lliure i un saber fer adquirit que ens agradaria poder aplicar en altres projectes. Estem pensant en fer-ne alguna adaptació (borsa, audiències de tv…) i estem oberts a noves idees, esperem que les pugueu descobriu ben aviat per Twitter.

Eduard Martín-Borregón

Periodista i fotògraf freelance

David Martin-Borregón

Enginyer superior de Telecomunicacions, especialista en visualització i anàlisi de dades

Internet ens permet als periodistes independitzar-nos dels mitjans, i poder portar a terme projectes que ja sigui per edat, cost o prestigi mai no ens encarregarien. Només cal tenir una idea, certes habilitats digitals i moltes ganes de treballar; així va néixer el 5×55 Terrassa, un projecte periodístic online que va reflexionar sobre la ciutat en el període preelectoral i que ara busca reinventar-se i cloure’s.

El projecte consisteix en fer 5 preguntes a 55 persones per pensar en Terrassa. La base és el gran nombre d’entrevistes, la pluralitat i diversitat en la tria dels personatges, la constància en la publicació (cada dia laborable entre el 7 de març i el 20 de maig) i que sempre i en tots els casos es fan 5 preguntes obertes.

La primera i l’última han estat la mateixa per a tots els entrevistats (Què significa Terrassa per a tu? / Quina notícia sobre la ciutat t’agradaria celebrar en els propers quatre anys?) i les altres tres depenen de l’àmbit o sector pels qual hagin estat seleccionats. L’entrevista és gravada en vídeo, no hi ha límit de temps (sí una recomanació de durar entre 5 i 10 minuts) i l’entrevistat sap les preguntes abans de començar.

Aquesta fórmula permet que les entrevistes siguin fàcilment comparables, permet veure el procés i el temps de creació de discurs de l’entrevistat, i genera diferents visions de ciutat que es complementen a partir de respostes preguntes suggerides. El periodista no intervé durant l’entrevista; en l’espai físic només fa les 5 preguntes i als vídeos les demandes es formulen a través d’uns cairons. El protagonista absolut és l’entrevistat.

Les eines usades són de vídeo aficionat avançat o semiprofessional: un ordinador per editar vídeo (PC amb Core i7 i 8 Gb de RAM), una Canon 7D, micròfon de corbata (ATR3350 de audio-technica), un trípode i Premier CS5 per a l’edició. La llibreta de telèfons i els contactes pertinents ja estaven treballats d’altres feines, només s’han canviat dues entrevistes de les 55 plantejades inicialment.

La web està feta amb tumblr i els vídeos es pengen a vimeo, dues decisions errònies vistes amb perspectiva. Tumblr és molt estètic i molt còmode per penjar el contingut, però no està pensat per mostrar 55 entrevistes a la home i el projecte, sobretot ara que ja ha acabat, queda deslluït. De la part de xarxa social, la comunitat tumblr catalana i terrassenca és anecdòtica (o no hi he sabut arribar). Qualsevol vídeo que estigui a vimeo sembla de més qualitat, però alguns smartphones no el reprodueixen i això és un gran problema. Conclusió: ara treballaria amb youtube i wordpress.

En les 11 setmanes (del 7 de març al 20 de maig) s’han fet 5.757 reproduccions de vídeo, 4.090 visites, 11.054 pàgines vistes, una mitjana d’estada en el site de 02:59 i un percentatge de rebot de 49,63%. El Twitter @5x55terrassa ha acabat amb 358 followers i la pàgina de facebook amb 150 fans, també s’ha incrementat significativament el nombre de seguidors al meu twitter.

Qualitativament la resposta ha estat molt positiva, aparicions a blocs i premsa local. Felicitacions de col·legues de professió, conciutadans, amics i coneguts a qui ha agradat tant la iniciativa com el projecte, “Amb 5×55 Terrassa el periodisme és viu” va arribar a dir Saül Gordillo . A nivell professional també m’ha donat fruits: una feina puntual de mes i mig (col·laboració amb una campanya electoral) que vaig combinar amb el 5x55t.

Aquest ha estat el primer projecte periodístic seriós que he realitzat a Internet, i és una experiència que recomano a qualsevol periodista. He guanyat visibilitat professional, sobretot a la ciutat i a la xarxa; he aconseguit pensar i realitzar un projecte interessant aprenent dels múltiples errors comesos; i sobretot he gaudit cada dia amb el que he feia: periodisme. Queda pendent el gran repte, que és monetitzar els projectes a Internet, però en aquest cas no era l’objectiu.

El proper objectiu, i com vull acabar el 5×55 Terrassa, és fent-ne un documental. Un periodista és aquell que sap trobar, seleccionar, comprovar, interpretar i explicar la informació que interessa a la seva audiència; el 5×55 ha trobat o generat molta informació però falta interpretació. Vull crear un nou discurs, que es dediqui a resseguir tots els discursos transversals que s’han generat per a mostrar-los en una peça única.

Crec que els projectes han de ser ambiciosos però els objectius assolibles, un projecte nascut a Internet i basat en l’esforç, la constància i l’enginy d’una sola persona ha de saber tocar de peus a terra. Per a mi l’ideal seria tenir un dia un cinema i fer l’estrena per a tothom que vulgui venir a veure’l. M’agradaria també fer una petita edició del documental, per a que tant els entrevistat com aquells que ho desitgin puguin tenir una còpia física del projecte.

De moment el Cinema Catalunya de Terrassa ja s’ha mostrat partidari a cedir-me la sala, i l’estrena sembla que serà a l’octubre. Quant a l’edició, es pot col·laborar comprant ja una còpia abans de fer-la i així no haig d’assumir tot el cost.