Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

El dijous 6 de setembre la Fira de Tàrrega i l’entitat sueca Subtopia van organitzar un fòrum de debat sobre cultura Catalunya-Països nòrdics.

Els amics de la Fira em van convidar a moderar i presentar les conclusions de la taula sobre gènere i cultura, que va dur el títol d’eQuality. Les reflexions que se’n van derivar van ser molt interessants i les volia compartir amb vosaltres.

Suècia i els països nòrdics viuen un gran renaixement del moviment feminista i la qüestió de la igualtat d’oportunitats d’ambdós gèneres està a l’agenda mediàtica i política. A Catalunya, en canvi – segurament perquè tenim d’altres coses en què pensar darrerament que suposen més urgència – no és un tema de debat i, tal i com vam constatar a la conversa, la paraula feminista genera certs anticossos i es relaciona amb els moviments dels anys 70.

Necessitem aquí a casa nostra aquest renaixement? Tenim la feina feta? Ens hem parat mai a pensar qui dirigeix la cultura del país? Grans festivals, equipaments, ens públics… són bàsicament dirigits per homes, es comentava a la taula de debat, mentre que a Suècia més del 50% dels llocs directius en l’àmbit de la cultura estaven ocupats per dones.

Per què és important pensar si és un home o una dona qui dirigeix una entitat? Hem de recórrer a quotes per corregir una situació desigual? Aquestes i altres preguntes van sorgir al debat. Tove Sahlin de Shakeitlab comentava que la resposta de que cal primar la qualitat per damunt del gènere podia ser una trampa, perquè cal veure qui defineix la qualitat. Deia Tove que “els homes han tingut 400 anys per equivocar-se, ara és el torn de les dones”. Què en penseu?

A la conversa vam concloure que les dones necessitaven voler, poder i algú que hi cregui. Calen suports estructurals, crear xarxa i, sobretot, assumir la visibilitat. Les dones encara són massa invisibles públicament i cal que perdin aquesta prudència.

–

De l’11 al 13 de juliol es va celebrar a Barcelona la quarta edició del mercat d’arts escèniques catalanes per a la venda internacional Come&See.

Un centenar de programadors d’arts escèniques dels 5 continents – més de 25 països – van passar uns dies a Catalunya. Molts d’ells venien de ben lluny, per veure i comprar cultura catalana. Van respondre a la crida professionals de llocs com ara Austràlia, Nova Zelanda, Congo, Finlàndia, Haití, Brasil, Uruguai, Mèxic, Estats Units, Canadà, Corea, Taiwan…

I és que la cultura catalana és una bona marca internacional. Companyies d’arts escèniques històriques com La Fura dels Baus, Comediants, Tricicle… són conegudes arreu i la creativitat escènica catalana té una molt alta valoració.

Al Come&See, durant tres dies, el centenar de programadors internacionals van estar sotmesos a sessions maratonianes: hi va haver 34 showcases (píndoles d’espectacles de 20 minuts), 21 presentacions de projectes, reunions face-to-face per a la venda, un pitch de projectes per a la coproducció del Festival Grec… Una intensa convivència dels programadors internacionals amb les més de 50 companyies catalanes presents al Come&See que ha de generar l’exportació de la cultura catalana al món. Aviat tindrem els primers indicadors, però la resposta inicial dels programadors internacionals ha estat molt entusiasta. Van captivar els espectacles de Sol Picó, Sarruga, Colectivo 96º, Delrevés, Estropicio, Clownic, Latrium, Pep Bou, Teatro de los Sentidos…

Amb un pressupost molt reduït – vivim temps difícils – es treballa per la internacionalització de les arts escèniques catalanes. Catalan Arts de l’ICEC (Generalitat de Catalunya) aporta la major part del finançament de la trobada i es compta també amb el suport de l’Institut Ramon Llull i l’ICUB (Ajuntament de Barcelona). La novetat d’enguany van ser les Fàbriques de Creació Antic Teatre, Nau Ivanow, Fabra i Coats, Graner i Central del Circ, grans amfitriones de l’esdeveniment; així com la col·laboració amb el Festival Grec.

La iniciativa de CIATRE el 2006 de crear un mercat internacional per a les arts escèniques catalanes – creat i gestionat per l’agència de comunicació i gestió cultural aPortada – va ser clarivident. Poc pensàvem llavors els organitzadors del Come&See que la nostra proposta seria avui tan necessària. I és que quan el mercat nacional agonitza, donar-se a conèixer més enllà de les nostres fronteres és l’única opció de supervivència per a moltes companyies catalanes. No podem quedar-nos quiets i esperar que ens vinguin a buscar. Avui el que toca és: rodar el món i – d’aquí a uns anys, esperem que ben aviat – tornar al born!

[Vídeo: Un centenar de programadors internacionals compren teatre català]

–