Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Reflexionàvem fa uns mesos (l’any passat!) sobre si cal o no que gestionem la nostra reputació. Us recomanava aleshores actuar proactivament i gestionar directament la vostra reputació, perquè no podem evitar ser digitals.

Però, com ho podem fer? Com podem gestionar la nostra reputació? A mi m’agrada explicar-ho en tres passos, un pla molt semblant al que proposàvem a Visibilidad:

1.     Escoltar

Vol dir monitoritzar què es diu a la Xarxa sobre nosaltres, la nostra empresa, la nostra marca, els directius de l’empresa… I també veure qui parla dels temes que ens interessen i identificar aquells blocs o espais en què ens agradaria ser citats. Per això resulten molt útils eines gratuïtes com Socialmention i Icerocket, tot i que n’hi ha moltes més.

2.     Conversar

La segona fase del pla consisteix en definir l’estratègia. Cal definir què volem aconseguir (objectius), com ho aconseguirem (estratègia) i triar les plataformes més adients. Aquí, el mapa de les xarxes socials de Dosdoce ens serà molt útil per seleccionar a quines plataformes ens interessa ser-hi en funció dels objectius que ens hem marcat.

Fixeu-vos que hem triat les plataformes a la segona part del pla, però que no hem començat el pla per la tria de xarxes socials.

Un cop definida l’estratègia, cal dissenyar el pla d’acció. Veure quines accions posarem en marxa i en quin moment, és a dir, definir el calendari. Penseu que no cal començar amb presència a totes les xarxes socials: podem començar creant un bloc i més endavant ampliar amb Twitter, Facebook… No hi ha receptes vàlides per tothom, dependrà dels vostres objectius.

És el moment també de definir la línia editorial de la nostra presència a la Xarxa: què publicarem al bloc? I a Twitter? I a Facebook? De quins temes no parlarem? Com abordarem una crítica negativa?

3.     Mesurar

Ja hem posat en marxa el pla i és ara quan cal mesurar els resultats que estem obtenint, per veure si l’estratègia funciona o cal ajustar-la. Definir els indicadors no és fàcil, però és necessari per poder valorar les accions que estem realitzant i si s’acompleixen els objectius.

Fixeu-vos que aquest pla és aplicable tant a nivell personal-professional com empresarial. A què espereu per començar a gestionar la vostra reputació digital? L’inici d’any és un bon moment per començar!

Cristina Aced
Consultora de comunicació corporativa i digital

Segurament si us preguntés si és important que una empresa gestioni la seva reputació, la majoria de vosaltres respondria afirmativament sense dubtar. Però si us demanés si cal que gestioneu la vostra reputació personal, aleshores les respostes serien més variades. Molts potser creieu que això de gestionar la reputació és cosa de les grans empreses o dels famosos. Si és així, aquest article us demostrarà que gestionar la reputació és important per tothom. No us creieu? Doncs continueu llegint.

La reputació és la percepció que tenen de nosaltres la resta de persones. És a dir, com ens veuen globalment parlant (no és només una qüestió de físic, per exemple). És això que moltes vegades en llenguatge col·loquial anomenem “prestigi” o “fama” (tot i que el significat d’aquest terme s’ha distorsionat molt darrerament).

El concepte de reputació no és nou. Podríem dir que és tan antic com l’ésser humà. Ara, però, sovint sentim parlar de la importància de gestionar la reputació digital. No es tracta, com hem dit, d’una cosa nova, sinó d’una nova dimensió. Si abans les empreses quan gestionaven la seva reputació només ho havien de fer a nivell offline, ara han d’afegir un nou escenari: el digital. I això canvia una mica les regles del joc.

En la formació de la reputació (online i offline) influeixen dos factors:

1. El que nosaltres fem i diem de nosaltres mateixos
2. El que els altres diuen de nosaltres (fruit del que han sentit o de la seva interacció directa amb nosaltres).

El primer factor el podem controlar, perquè depèn només de nosaltres. En les empreses, el departament de comunicació s’encarrega d’aquesta part, a través de notes de premsa, organització d’esdeveniments, gestió d’entrevistes i aparicions als mitjans de comunicació… El segon factor és extern i depèn de terceres persones, així que no el podem controlar. Podem intentar, això sí, gestionar-ho. La Xarxa ens ajuda a fer-ho.

Internet incideix en totes dues parts de la suma:

1. Perquè gràcies als mitjans socials podem dir la nostra i aconseguir visibilitat: fent un blog, gestionant activament els nostres perfils a les xarxes socials… podem explicar tot el que sabem d’un tema i posicionar-nos com a experts.
2. Perquè gràcies als mitjans socials, també els altres poden opinar i aconseguir que el seu missatge arribi fàcilment a més gent. Poden fer-ho a través del seu blog, opinant als blogs d’altres o participant a les xarxes socials.

Davant d’aquesta realitat, podem fer dues coses: adoptar una actitud passiva i fer com si això no anés amb nosaltres, deixant tota la nostra reputació en mans de tercers, o actuar proactivament i gestionar directament la nostra reputació. És cert que no podrem evitar que algú ens critiqui, però imaginem que algú diu a Facebook que nosaltres hem dit tal cosa i no és cert. Si ho detectem (i hi ha eines que permeten fer-ho), com a mínim podrem donar la nostra versió dels fets.

Certament, a nivell individual i personal no és habitual que la gent ens vagi criticant per la Xarxa, cosa que en el cas d’empreses i productes és més comú: per una mala experiència amb un producte, per mala atenció en un servei… Però, com advertia fa uns dies el Francesc Grau, la nostra vida ja és, també, digital. I és que no podem evitar ser digitals.

Però no pensem només en negatiu! Podem fer una lectura positiva d’aquest nou escenari: els mitjans socials ens permeten expressar-nos i ser visibles, i això és útil tant si treballes en una empresa com si ho fas pel teu compte. Quan gestiones la teva reputació estàs creant la teva marca personal, i aquesta t’acompanyarà sempre, vagis on vagis. Perquè la teva reputació és teva, personal i intransferible.

Així, es converteix en la millor carta de presentació a nivell professional. Les empreses de selecció de personal cerquen candidats a les xarxes socials, però també contrasten la informació del nostre currículum a la Xarxa i testegen la nostra reputació digital. Gestionar adequadament la teva reputació es pot convertir en una oportunitat professional. Mai havia estat tan fàcil mostrar i demostrar tot el que saps, el que has fet, el que t’agradaria fer, el que ets capaç de fer. A què esperes? Mans a l’obra!

Cristina Aced
Consultora de comunicació corporativa i digital

Veient l’interès que va generar el post sobre les utilitats dels hashtags de Twitter, avui analitzem per què serveixen les llistes de Twitter.

Crear llistes a Twitter és molt fàcil. Aquesta funció ens permet agrupar altres tuitaires en llistes o grups. Això és útil per dues raons:

1. Podem agrupar usuaris de Twitter per temes i això facilita molt el seguiment de les converses. En comptes d’haver de revisar tot el teu timeline (cronologia) cada vegada que et connectes a Twitter, pots consultar directament les teves llistes per veure les actualitzacions que s’han publicat sobre un tema en concret. D’aquesta forma és més fàcil que no se t’escapi res.
2. Per afegir un usuari de Twitter a una llista no cal que el segueixis. D’aquesta forma les seves actualitzacions no apareixeran al teu timeline i només les veuràs quan consultis la llista. Això et permet no saturar la teva cronologia.

Des d’un punt de vista periodístic, com explica José Luis Orihuela, les llistes són útils per:

• Reunir la presència online d’un mitjà: @nytimes/staff, @TIME/time-writers, @la_informacion/equipo
• Agregar fonts i fer una cobertura en directe:
  • D’esdeveniments: @el_pais/oscar-2011, @eP_Catalunya/elecciones
  • De tragèdies: @ABC_Haiti, @el_pais/terremoto-japon
  • …
• Crear llistes temàtiques d’usuaris:
  • Polítics: @guardiannews/uk-government-politics, @el_pais/politicos
  • Participants d’un curs: @blogocorp/periodismouao, @belll07/uoccursreputacio
  • …

Es tracta només de recomanacions. Vosaltres podeu trobar altres aplicacions i fer tantes llistes com vulgueu! L’objectiu és organitzar el timeline i facilitar el seguiment de les converses a Twitter.

D’altra banda, com no podia ser d’una altra manera, no falten les llistes sobre llistes a Twitter. Alguns exemples:

• 10 listas en Twitter que todo usuario debería crear
• Periodistas españoles en Twitter
• Diez listas de periodistas en Twitter
• 20 usos productivos de las Listas de Twitter

Aquest post de Clases de periodismo sobre per què els estudiants de periodisme haurien de tenir un bloc m’ha fet pensar en l’article que fa uns dies publicava La Vanguardia sobre la importància creixent de la marca personal.

Estic convençuda, cada vegada més, de què Internet ens brinda una gran oportunitat professional i es pot convertir en la millor carta de presentació. En els àmbits de la comunicació, això és especialment fàcil: els periodistes poden crear-se el seu propi mitjà, els dissenyadors poden tenir el seu book digital obert a tothom…

No crec que els blocs hagin mort i considero que un dels seus usos pot ser convertir-se en el nostre currículum digital, tot i que no és l’única possibilitat que tenim. Als exemples de The Next Web podem afegir la iniciativa d’Alec Browstein amb Adwords, convertida ja en clàssic, i el CV en vídeo d’Anthony Graeme que ens va descobrir Yorokubu. Una altra possibilitat és fer servir Prezi, com va fer Juan  Sánchez (Pasión por el márketing). La nova tendència consisteix en aprofitar la realitat augmentada.

Aquest any vaig demanar als estudiants de 4t curs de periodisme de la Universitat Abat Oliba que fessin el seu CV digital i van sortir propostes realment interessants: vídeos, blocs, Prezis… I el millor de tot: un cop fet l’exercici, molts estudiants van comentar que els semblava útil i que els agradaria haver tingut més temps per preparar-lo (prenc nota de cara a l’any vinent).

Quan col·laboro en algun postgrau o màster i tinc l’oportunitat, sempre recomano als participants que treballin la seva marca personal i que aprofitin la Xarxa per donar-se a conèixer. És un gran aparador!

El pla que els proposo és molt senzill i consisteix en 3 passos (explicats amb més detall en aquesta presentació feta a la Universidad de Vigo):

• Quins atributs et defineixen? (ADN)
• Quins objectius vols aconseguir? (estratègia)
• Com puc portar això a la pràctica? (eines)

Si voleu aprofundir més en la creació de marca personal, us recomano Expertología, el nou llibre d’Andrés Pérez Ortega, i Y tú, ¿qué marca eres?, de Neus Arqués.

Cristina Aced
Consultora de comunicació corporativa i digital
www.cristinaaced.com, Twitter, Facebook

I si els hashtags (les paraules que etiqueten les converses i que s’escriuen amb una # al davant) no només serveixen per etiquetar converses a Twitter? Bé, que són útils per organitzar la informació, això està clar, però heu pensat alguna vegada que poden servir per molt més que pel seguiment de converses?

A principis de maig vam estar parlant de periodisme i mitjans socials a la Universitat Abat Oliba, amb l’Albert Muñoz,  redactor del btvnotícies.cat, i Marc Roca, director de continguts d’Escacc.cat. Un dels temes que més interès va despertar va ser l’ús dels hashtags a Twitter: fins a quin punt són útils si s’usen en excés i se’n poden crear tants com vulguem? No perden, aleshores, eficàcia? La reflexió la va fer una de les estudiants de Periodisme de la UAO, i el Marc va respondre que els hashtags no només serveixen per facilitar el seguiment d’un tema, agrupant missatges, sinó que també poden tenir altres usos. Fruit d’aquest comentari neix aquest post, que pretén analitzar possibles (bons) usos dels hashtags a Twitter.

Podem fer servir els hashtags de Twitter per:

1. Etiquetar converses. Aquest és l’ús més estès. De fet, els hashtags neixen amb aquest objectiu. Podríem dir que la resta d’aplicacions que veurem a continuació deriven d’aquesta funció principal, que permet ordenar les converses a Twitter. #internet #analiticaweb
2. Donar-nos a conèixer en un àmbit (això és precisament el que va comentar el Marc). Per exemple, imaginem que en el nostre bloc sempre tractem temes sobre el Maresme, podem cercar #maresme i veure (1) qui parla d’aquesta zona i seguir-los si ens interessa, (2) saber sobre quins temes escriuen i (3) fer aportacions de valor per tal de donar-nos a conèixer entre aquest col·lectiu. Això sí, fent un ús correcte, res a veure amb casos on es fan servir hashtags en converses que no tenen relació, buscant només publicitat, com el de Bisbal amb #prayforjapan.
3. Crear comunitat. #hcsmeuES, que reuneix a tuitaires que parlen sobre Healthcare Social Media a Espanya. O al voltant d’un curs: #inesdiCM.
4. Gestionar situacions crítiques, com catàstrofes: Xile, Haití, Japó o crisis: #neubcn.
5. Cercar feina, a través de #empleo. Més informació a Mashable.
6. Mobilitzar-se. Un exemple recent i proper és la iniciativa #sinpreguntasnocobertura.
7. Informar en temps real d’un esdeveniment, com en el cas de la revolta d’Iran i les actuals revoltes àrabs, on, a més, va servir per saltar-se la censura. O un altre tipus d’esdeveniments com #bodareal, #F1, #comdig, on els hashtags poden servir també per plantejar preguntes als ponents sense assistir físicament a la trobada.
8. Fer recomanacions, a través d’etiquetes genèriques com #recomendar o d’altres convertides ja en tradició, com el Follow Friday #ff, a través de la qual es recomanen tuitaires tots els divendres (o, com a mínim així era originalment, ara es veuen #ff també altres dies de la setmana).
9. Compartir reflexions o gustos.
10. Conversar sobre un llibre (#wikileakslibro), un anunci (#quetenim) o qualsevol altre tema.

A esTwitter també compartien alguns usos alternatius de Twitter fa algun temps.

Tot això sempre que l’ús dels hashtags sigui correcte. Abans de crear un hashtag, és millor comprovar si ja n’existeix un per a aquest tema. Crear-ne en excés pot distorsionar la conversa, que es diluirà sota diverses etiquetes.

També és important que els hashtags siguin breus i no fer-ne un ús excessiu. Més de tres hashtags a cada tuit poden fins i tot dificultar-ne la lectura (no oblidem que estem parlant de missatges de 140 caràcters). Alguns consells per crear hashtags i recomanacions per seguir hashtags i treure’ls el màxim partit.

Què us sembla, per què més poden ser útils els #hashtags?

Cristina Aced, consultora de comunicació corporativa i digital (www.cristinaaced.com, Twitter, Facebook)