Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Quan és a punt d’arribar als 23 anys d’emissió, el grup RTVV s’enfronta a la major reestructuració de la seua jove història. Ofegat pel deute, el govern d’Alberto Fabra es proposa de fer fora 1200 treballadors, vora el 70% de la plantilla, i deixar-ne en actiu només 550. Però sota el discurs de l’ajust i de la necessitat d’adaptar-se a un nou marc comunicatiu plana l’ombra de la privatització encoberta. I la prova més clara és la nova llei reguladora de l’ens, que estableix un sistema de finançament mixt, gràcies al qual el sector privat podrà arribar a acumular fins un 49% de participació en l’empresa pública.

La necessitat de reconvertir l’empresa per adaptar-la a un suposat nou model audiovisual ha estat un dels arguments més esgrimits pel Consell per tal de justificar tant l’ERO com  la nova llei. Així, en reiterades ocasions el propi president de la Generalitat, Alberto Fabra,  ha hagut de recórrer a la demagògia fàcil en afirmar que cal reestructurar RTVV perquè té més treballadors que Telecinco, Antena 3 i La Sexta juntes. Una fal·làcia gens innocent que ha arribat, però, a calar en un ampli sector de la societat valenciana  i, fins i tot, en alguns polítics de l’oposició. Però el ben cert és que el deute acumulat -al voltant de 1200 milions d’euros- i les pressions de Madrid, que amenaça amb la intervenció si no s’abaixa el dèficit autonòmic, són els veritables motius de l’ajust.

Com s’ha arribat fins ací?

Fins l’any 2000 els comptes de RTVV s’havien d’ajustar al pressupost que hi destinava la Generalitat i als ingressos publicitaris. Però d’aleshores ençà, i gràcies a una reforma substancial de la Llei de Creació de l’ens, la ràdio i la televisió autonòmiques tenen la capacitat d’endeutar-se. L’any 1995, quan el PSPV va deixar el govern de la Generalitat, el deute de l’ens era de 20 milions. A hores d’ara ja supera els 1200. Amb l’execució de l’ERO el Consell de Fabra pretén sanejar els comptes de l’empresa pública, tanmateix haurà d’assumir un esforç molt major si vol assolir aquesta meta. La partida pressupostària destinada al personal de la casa és de només 70 milions d’euros, una quantitat ridícula si es compara amb les xifres que RTVV ha reservat anualment per al València CF, el Vila-Real o la retransmissió de la Fórmula 1. I tot això sense comptar episodis escandalosos com ara la gestió de la visita del Papa a València l’any 2006, o la recent compra de tres documentals de perfil ultradretà per un preu cent vegades superior al que marca el mercat.

El balafiament de recursos públics en la gestió de l’ens ha estat tan gran que fins i tot s’ha estés a la mateixa decisió d’executar les retallades pressupostàries. Per comptes de confiar en el servei jurídic de l’empresa, la direcció de l’ens va encarregar una auditoria a l’empresa Price Waterhouse Coopers que va costar 180.000 euros, la mateixa quantitat que es pagarà per la planificació de l’ERO que està duent a terme la firma d’advocats i consultora Garrigues.

L’ERO com a única solució

Tot i que oficialment la direcció de RTVV ha negat, fins fa pocs mesos, una imminent reducció dràstica de la plantilla, les continuades filtracions a la premsa han contribuït a adobar el terreny. En un exercici d’ocultació i prepotència els directius de l’empresa han anat seguint punt per punt el camí marcat per Presidència, mentre sindicats i treballadors han hagut d’assabentar-se del procés per les informacions publicades a diversos mitjans de comunicació.

A hores d’ara ningú ja no dubta que l’ERO s’ha dissenyat i s’està executant directament des dels despatxos de la Generalitat. De fet, l’actitud dels directius ha consistit bàsicament a llençar balons fora, bé amagant-se del Comité d’Empresa quan els han demanat explicacions, bé remetent-los directament a instàncies del Consell. L’únic missatge que s’han dedicat a reiterar és que l’expedient de regulació és inevitable i que, per tant, ningú no es planteja cap més alternativa.

El futur cap a la privatització

Si la plantilla de RTVV es veu reduïda a una xifra tan minsa, com es podrà omplir la graella diària de la ràdio i la televisió públiques? La resposta rau en la nova llei que regularà l’ens, i que Alberto Fabra pretén aprovar abans de les vacances d’agost. Quan l’executiu de Rajoy va donar via lliure per a la privatització dels canals autonòmics, el govern valencià es va afanyar a dir que aquesta no seria la seua opció. Tanmateix, el nou projecte de llei -que ja estava gairebé enllestit en el moment de l’anunci- deixa la porta oberta de bat a bat a la iniciativa privada. El vicepresident del Consell, José Císcar, va anunciar que la Generalitat només assumirà el finançament de les franges de programació considerades de “servei públic”, un qualificatiu excessivament subjectiu per esdevenir una base reguladora. La resta es deixarà en mans privades.

La naturalesa empresarial de RTVV també canviarà. L’ens públic RTVV SA, format per TAV SA i RAV SA esdevindrà una sola empresa amb tantes filials com vulga el Consell, cadascuna de les quals podrà acumular capital privat fins a un màxim del 49%.

La futura llei de RTVV no garanteix la presència del català, que passa a ser “llengua preferent”, ni tampoc que el sector audiovisual valencià siga el beneficiat de la col·laboració públic- privada, tal com passa a TV3. I això, en una empresa on, des de fa anys, no han existit criteris d’eficiència en la gestió i en la planificació a tots els nivells i que, a més a més, té una manca absoluta de suport social, pot suposar la seua definitiva desaparició.

__

Adelaida Ferre
Periodista a Canal 9
@adelaida_ferre