Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Començo recordant que les llibreries en general –i especialment les més arrelades i d’una dimensió mitjana/gran- mai hem estat al marge de les noves tecnologies que, periòdicament, han anat apareixent. I ho dic perquè ara, davant les grans novetats que es presenten en el món de la comunicació virtual, sembla que ens hàgim de posar al dia a corre-cuita de manera frenètica, com si haguéssim vist les orelles al llop. I no hem estat pas mai aïllats i al marge de la modernitat per dues raons, fonamentalment: primera perquè una llibreria és un gran dipòsit cultural i hem rebut, doncs, de manera regular, obres que ens van informant de les noves tecnologies i, en segon lloc, perquè la correcta gestió dels nostres fons bibliogràfics les fa quasi imprescindibles. Possiblement vam ser dels primers comerços que incorporàrem les eines informàtiques, amb programes de gestió específics, de manera preferent. I d’això ja fa uns vint-i-cinc anys llargs. Val a dir també que la resta dels integrants del sector (autors, editors, impressors…) també n’han estat, des bon principi, usuaris i les inversions fetes en el ram de les arts gràfiques han estat notables.

El panorama dels darrers temps s’ha sacsejat, doncs, perquè s’ha introduït recentment un element que existia, però no es comercialitzava: el llibre electrònic o digital. Ben mirat, no es tracta d’un gran avanç tècnic. De fet, ja fa anys que s’havia experimentat i no és res més que l’emmagatzament i la divulgació d’un text a través de la xarxa, per llegir en una pantalla, no sobre paper. Molt més senzill, doncs, que no pas l’enviament i la reproducció d’imatge i de so. Precisament, quan el mercat audiovisual ja s’havia desenvolupat prou i estava ben madur, ha arribat el torn de la lletra. Doncs benvinguda! Ara bé, que tampoc els gurús i amants irreflexius de tot el que fa olor de nou ens ho venguin ara com una revolució que substituirà els formats tradicionals. Penso que es tracta només –i no és pas poc!- d’una nova oportunitat que amplia, facilita i enriqueix les possibilitats de difusió del saber i la creativitat dels nostres autors.

El problema s’esdevé quan la comercialització d’aquest nou model de llibre es vol concentrar en uns pocs agents comercials. S’ha reconèixer que l’eina ho facilita, però no és gens bo que sigui així. Cal dir també que, dos anys després de la seva estel·lar aparició, segueixen les incerteses sobre el nou model de negoci. S’hi troba a faltar també un marc de treball més obert, franc i transversal per explorar les noves relacions estructurals entre el creador, el productor i el comercial. Hom escolta nombroses opinions i assisteix a l’aparició de novetats i promocions, però els resultats són, almenys a casa nostra, escassos, per no dir insignificants o testimonials. Ara bé, una de les possibles causes va lligada al fet que tot això s’ha esdevingut en un context de recessió econòmica important i general. A Catalunya les llibreries hem registrat, doncs, unes baixades de vendes, respecte l’inici de la crisi, que ja es situen a l’entorn del 20%.  Malgrat no formar part, sortosament, del grup comercial més castigat, sí que s’ha demostrat que nosaltres no n’estàvem pas vacunats!  És un mal moment per a les grans inversions. Igualment preocupant és el fenomen de la manca de control per evitar els atacs sistemàtics a la propietat intel·lectual, amb una legislació massa tova, feble i permissible, si més no al nostre país.

L’impacte positiu de la tecnologia, entesa com una oportunitat, no un perill, hauria de portar-nos a una millora significativa dels nostres serveis i, a mig termini, a una ampliació del nombre de lectors, però segurament haurem d’esperar a pair molt millor tot el que ens arriba de manera frenètica i a preparar adequadament els nostres joves i infants. Sense una bona base educativa, difícilment treurem partit de tot plegat. Però sí que ja podem començar a intuir cap a on pot anar la cosa. I aquí els llibreters hem d’estar atents i ser ferms i ambiciosos. És obvi que, poc o molt, ens canvia  l’escenari, la correlació de forces i sempre que passa això hi ha qui pontifica que els petits tenen els dies comptats. Crec que no ha de ser necessàriament així. Precisament, s’hauria de donar una situació inversa. M’explico. Dins del món virtual podem estar presents en tot moment a qualsevol lloc del món. El que importa és el bon servei, la prescripció, la tria selecta, etc. Si a nivell tècnic ens apropem moltíssim, igualem les empreses i no importa tant la dimensió física i l’espai geogràfic on estem ubicats. I això es fa encara més evident en els continguts digitals, de manera que no podem deixar passar aquesta oportunitat.

Al mateix temps cal reinvindicar i defensar que el nou escenari no farà desparèixer del tot el tradicional. Es tracta de sumar, no pas de restar o substituir. Internet i les xarxes socials ja formen part de la vida de tothom, però seguim fent les mateixes coses de sempre, si bé d’una altra manera. La possibilitat d’accedir a moltíssima informació fa necessari que hi hagi diversos professionals (editors, llibreters, bibliotecaris…) que ens ajudin a destriar el gra de la palla. El fet d’obtenir-la ràpida i de llegir-la en uns aparells cada vegada més pràctics i polivalents, ens obre el panorama, tot i que seguim sent nosaltres mateixos els que hem d’acabar llegint i escrivint. I això ho fem indistintament en un ordinador portàtil, un de convencional o en una tauleta, en funció del lloc o espai ons ens trobem i/o de la comoditat segons què fem: un apunt, un treball, un missatge, una lectura ràpida ….). Alguns assagistes i pensadors diuen que ara, gràcies a les noves comunicacions socials que ens permeten les noves tecnlogies, comencem a fer un salt evolutiu important. Potser és exagerat perquè encara tenim comportaments molt primaris que desemboquen, lamentablement, en el conflicte. Hem de treballar tanmateix  per aprofitar l’impacte positiu de la tecnologia i no caure en un esclavatge acrític. I això, penso, que els llibreters ho tenim molt clar.

La llibreria a Catalunya, i a la vella Europa en general , és un element indispensable per fer arribar la cultura escrita a tothom. Un luxe per a tota la ciutadania que pot gaudir així d’un comerç de proximitat, a peu de carrer, especialitzat i de dimensions molt diverses siguin quines siguin les seves necessitats. Altres societats, molt avançades tecnològicament, l’han perdut i ara se’n lamenten. Recordo, en aquest sentit, les paraules que va pronunciar l’escriptor nordamericà, David  Vann, en rebre el Premi Llibreter d’enguany a Barcelona exhortant-nos a defensar la nostra legislació, com a garantia del manteniment de la xarxa de llibreries que tenim i que al seu país han perdut. Les llibreries de barri formen part, a més, d’una història sobre la qual hem bastit durant segles un model cultural de llibertat, diversitat i convivència, facilitant al lector la possibilitat d’escollir lliurement. I ara sembla que hi tenen ficat l’ull les grans empreses multinacionals que el volen trencar barroerament en nom d’una llibertat que només elles entenen. Per altra part aquestes tenen un impacte social negatiu, ja que no donen ni prou ocupació ni estabilitat laboral i s’emporten lluny d’aquí els beneficis o, encara pitjor, s’amaguen en algun paradís fiscal.

És, doncs, pensant en aquest futur, que ja tenim a sobre que des del Gremi de Llibreters de Catalunya, hem endegat diverses iniciatives que pretenen millorar en gran manera la nostra feina: una escola de llibreria, projectes d’informació dels fons bibliogràfics entre editors, distribuïdors i llibreters, sota l’empara de la Cambra del Llibre, portals per aplegar a Internet totes les llibreries agremiades i facilitar el comerç electrònic, etc. De tots i cadascun d’aquests programes en parlarem, si escau, en una altra ocasió. Però ho deixo només apuntat perquè se sàpiga que, malgrat tot, no estem pas aturats ni, molt menys, espantats.

Antoni Daura
Gerent de la llibreria Parcir de Manresa, actualment és president del Gremi de Llibreters de Catalunya.
Arquèoleg de formació, coordina la revista cultural “Dovella”.

Publicat al bloc d’Escacc el 15 de desembre de 2011.