Llibreries a les biblioteques?
24-01-2013 Andreu Orte (docent i investigador a la UPF i la UOC)Què ha canviat al sector del llibre?
En els darrers anys, les biblioteques públiques han evolucionat enormement, tot incorporant varietats d’usos als tradicionals de consulta i lectura pública. La visió d’un equipament dedicat al llibre ha perdut força, malgrat que continua sent el principal ús i el principal motiu pel qual els usuaris hi van. Les noves tecnologies han estat decisives per concebre els nous equipaments, com podem veure al següent TED Talk:
En paral·lel també han canviat els hàbits de lectura i, per tant, la compra de llibres. Alguns dels factors que poden estar afectant són l’arribada del llibre electrònic, l’accés a catàlegs i llibres a bon preu per internet, el llibre regalat en diaris i premsa.
En tercer lloc, s’ha detectat en els darrers anys un tancament de llibreries mitjanes i petites. El fet que es tracti d’algunes llibreries clàssiques ha reobert el debat sobre el sector.
El sector canvia, és una evidència. Potser no canvia al gust de tothom. Algunes distribuïdores tanquen, algunes llibreries també. Però d’altres en surten potenciades, ja sigui pel gran volum de vendes o per l’aposta a segments d’especialitat, com ara el cas de la Central.
El sector editorial també ha canviat. Es segueix publicant moltíssim a l’Estat, més de 80.000 exemplars l’any. I també existeixen opcions d’autopromoció i autoedició de continguts a través de xarxes socials, blogs o twitter, que poden derivar en noves opcions de negoci.
La diagnosi. El problema no és la ubicació
La darrera setmana vam conèixer la intenció de l’Ajuntament de Barcelona d’experimentar amb la possibilitat d’obrir petites llibreries dins les biblioteques. El debat és relativament recent, de fet no sorprèn en absolut ja que en els darrers mesos ja vam trobar exemples a la premsa nordamericana, tant al NY Times com al BostonGlobe.
La intenció d’iniciar aquesta experiència fou ja valorada amb ocasió de la inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps, amb la fórmula de Cafeteria- Llibreria. Però finalment, fou desestimada per la persona que va guanyar la concessió de la Cafeteria.
Hi ha diversos motius que em fan pensar que no és una solució per a una problemàtica més complexa i, si es vol, per a una no problemàtica. Perquè el problema dels llibreters no és d’ubicació. Les llibreries, fins fa quatre dies, han estat ben situades a les zones més comercials de les nostres ciutats. Barcelona no n’és l’excepció.
Cada barri o districte de Barcelona té una llibreria de referència prou gran com per disposar dels llibres més demandats i, per tant, amb major rendibilitat per al llibreter. El que menys necessiten aquestes llibreries de barri és una llibreria dins la biblioteca. I menys a través d’una concessió que possiblement serà més atractiva i econòmicament viable per a una cadena que per a un botiguer de barri, que prou fa mantenint-se.
El segon motiu del meu escepticisme rau en l’hàbit de compra. El fet és que molts de nosaltres comprem e-books o llibres especialitzats per Internet . Molta altra gent no en compra mai, bàsicament perquè no té l’hàbit de lectura o bé perquè els pocs que llegeix els obté comprant un diari o bé en préstec de biblioteca. Per tant, les noves llibreries difícilment aconseguiran fer que els compradors de llibres especialitzats canviïn, mentre que per guanyar nous compradors primer cal incentivar l’hàbit lector a l’escola o a la biblioteca.
El tercer motiu és la comparació amb els Estats Units. I en aquest cas, un cop més, existeix una diferència urbanística, comercial i d’hàbits entre la ciutat americana prototipus i la ciutat mediterrània. En una ciutat típicament americana l’especialització territorial és important: usos comercials, Downtowns i nuclis financers i equipaments públics no es barregen necessàriament en la trama de la ciutat. Les persones estan acostumades a moure’s en funció de l’ús i activitat.
En el cas de les biblioteques tampoc són necessàriament un equipament de barri. Algunes grans ciutats aposten per una gran “Public Library” ben situada, a l’abast de transport i dels serveis, però no en prioritzen la construcció d’altres de més petites a tocar de casa. El desplaçament es fa necessari i l’usuari que no té la sort de viure-hi o treballar-hi a prop ha de sacrificar temps. En aquest context, especialment en zones rurals amb major dispersió poblacional, apropar biblioteca i llibreria pot ser un element interessant. Aquí, en canvi, insisteixo en la idea que el problema No és la ubicació.
També us pot interessar: El paper de les biblioteques per ajudar a les llibreries (web d’Escacc).
–
Andreu Orte
Candidat a Doctor en Ciències Polítiques i Socials per la UPF (2013) i Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la mateixa universitat. La seva trajectòria professional ha compaginat la recerca i la docència tant a la UPF com a la UOC, aixi com l’anàlisi de Polítiques Públiques tant a l’empresa privada com a l’administració publica. Des de l’any 2007 publica les seves reflexions sobre polítiques d’àmbit urbà al bloc “Recordant el Present” i és col·laborador del bloc “Cercle Gerrymandering”.
Twitter: @aorte
Tags: biblioteconomia
24-01-2013 a les 14:21
Comparteixo ampliament la reflexió, que trobo sugerent. Tanmateix, més enllà del canvi d’usos comercials, s’està produint un canvi d’usos socials que fan minvar el llibre i la lectura i que no es comenta mai.
24-01-2013 a les 15:00
Benvolgut Enric.
Comparteixo totalment el teu comentari, que he resumit (potser massa) al primer paràgraf posterior al vídeo i que donen per un debat extens que superava l’objectiu de la reflexió.
Gràcies pel comentari.
24-01-2013 a les 22:36
Hola,
Certament em sembla una mesura poc efectiva. El que està passant senzillament és que la crisi ja està afectant de ple a les persones que fins ara podíem comprar llibres, les classes mitjanes (professors, professions liberals, funcionaris, etc.). Una biblioteca no té prou espai per instal·lar una llibreria ben dotada, necessita de molts m2. Públicament ningú en parla, però el factor Amazon caldria explicar-lo. Jo m’he fet client, trobo tot el que necessito -normalment un pèl més barat que a la llibreria- i pagant la tarifa premium anual de 15 €, ports gratuïts. En 2-3 dies tinc qualsevol llibre que necessito, puc optar a més a edicions de 2 mà més barates. El servei és impecable. Sempre m’he preguntat perquè aquí no vam ser capaços de fer un Amazon català. Al final han vingut els de fora.
25-01-2013 a les 9:08
Jordi. Estic d’acord amb tu. El factor Amazon està ajudant a que la compra de llibres canviï enormement, tot el que busques ho trobes de prima o segona mà. I si tens Kindle, el tens a l’instant. També és una plataforma que permet l’autoedició. És fàcil per a un autor novell penjar el seu llibre a 1 o 2 euros i fer promoció per internet. Alguns blocaires i tuitaires amb molts seguidors ja han provat aquesta via.
En tot cas, de la mateixa manera que les biblioteques s’han reinventat diversificant usos que fa 30 anys serien impensables, les llibreries també ho poden fer. Anar a algunes llibreries especialitzades a fullejar llibres, descobrir-ne de nous o bé anar a un debat sobre algun d’ells, no deixa de ser encara molt atractiu, especialment per qui té temps per passejar-se de tant en tant.
03-02-2013 a les 10:13
Molt d’acord amb el que dius, Andreu. S’estan fent moviments gairebé desesperats per trobar la solució a un problema que no en té, de solució. O potser és que el problema com a tal no existeix. La gent que compra (comprem) llibre digital o llibre per correu tenim hàbit lector heredat dels pares i format a escola. Senzillament hi ha noves formes de consum cultural. Si no ho mirem des d’aquí tot el que farem serà allargar situacions però no resoldre-les. Tot un tema!
05-02-2013 a les 15:31
Molt d’acord amb tu Marisol. La solució està, com sempre, en la capacitat de reinvenció dels propietaris.