Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Avui 13 de novembre es llença, a l’Estat Espanyol i a diversos països més d’Europa, Google Music, la secció de música de la tenda Google Play. Reflexionant sobre l’impacte que pot tenir aquest servei a nivell global, no tinc cap resposta, només preguntes. Calia que Google tingués la seva pròpia tenda de música online, dins l’ actual panorama de la distribució digital? Tenint en compte l’historial d’èxits rotunds (Gmail, Docs, Analytics, Maps…) i fracassos (Wave, Buzz, Video…), pot Google competir seriosament amb iTunes i altres serveis especialitzats,  quan ha demostrat que el que se li dóna més bé són les aplicacions relacionades amb la  productivitat?
Què pot oferir Google Music, que no ofereixin els altres? Als usuaris segur que els faltarà temps per donar-se d’alta al nou servei i trastejar una mica com funciona, però… estaran disposats a utilitzar-lo de manera consistent? Anem reflexionant, que no responent, sobre aquestes preguntes…

Primer, en un context de crisi de la indústria discogràfica i de cerca de models de distribució i negoci dins del ecosistema digital, trobem que iTunes és l’exemple de model d’èxit per ser, en certa manera, pioner. Dic en certa manera perquè no va ser la primera tenda online de descàrregues. El seu gran encert va ser integrar la tenda al reproductor de música, que també fa de llibreria musical. Una gran pensada: comprar, ordenar, reproduir i gestionar dispositius tot des de la mateixa aplicació! L’altre competidor, Spotify, està clarament inspirat en iTunes, el primer cop que un usuari d’iTunes obre Spotify res li resulta estrany, tot és familiar. La seva particularitat és la d’oferir una proposta amplíssima de música en streaming, amb la possibilitat de compra si l’usuari ho desitja i la de compartir cançons i llistes de reproducció amb altres usuaris. Altres serveis d’streaming com Last Fm, Deezer, Rdio, Grooveshark… tenen també la seva part de mercat si bé potser no són tan populars i tots incorporen característiques pròpies que els distingeixen dels altres.
En aquest panorama sorgeixen cada setmana startups relacionades amb diversos aspectes de la música: ràdios, xarxes socials especialitzades, aplicacions d’escolta i producció, o serveis de descoberta musical, entre altres. Diversos cops l’any en diversos llocs del planeta es celebren hackathons, com el Music Hack Day, en que es reuneixen en una mateixa sala programadors, músics, especialistes en hardware, dissenyadors, per crear tot tipus de gadgets, serveis i dispositius que unes vegades són experiments simpàtics i altres contenen l’espurna del que podria ser una funcionalitat o un servei important orientat a la música.

L’aparició de Google Music pot significar competència saludable per a iTunes i Spotify, encara que si fem cas de les xifres que ha obtingut Google Music en l’any que porta de funcionament als Estats Units no és així. Però què té Google que no tinguin els altres? En un principi ofereix emmagatzemament al núvol gratuït per tota la nostra llibreria musical fins a un màxim de 20.000 cançons, que no és poc, temes que són accessibles en tots els dispositius Android del usuari. Tenir tota la nostra llibreria a l’abast anytime, anywhere i poder accedir a les cançons que hem comprat o descarregat de manera gratuïta de serveis com Bandcamp o Soundcloud és bona idea. Una altra bona idea especialment positiva per a músics independents o segells petits és la funció Artist Hub, en que qualsevol artista pot pujar la seva música i establir els seus propis preus, característica clarament emprada de Bandcamp, i que iTunes també ha adoptat recentment. Des de Google Music, volen demostrar que tenen interès genuí en la música i posen a disposició de l’usuari coses com Magnifier, la seva publicació musical on donen a conèixer nous talents o publiquen entrevistes amb artistes més consolidats.

A Google com a marca i proveïdor de serveis li convé tenir Google Music, per sumar-lo a la ja existent oferta de jocs, aplicacions, llibres i pel·lícules, als que es pot accedir des de l’ordinador o des de els dispositius Android, però al final serà l’usuari qui tindrà l’ última paraula, si Google Music serà un servei d’èxit i rendible o no.

De moment sembla que no hi ha res sota el sol que faci contents als usuaris, als músics i a les discogràfiques a la vegada, qui sap, tal vegada en el pròxim hackathon hi hagi algun programador que dissenyi el servei que els canviarà a tots. Possiblement aquest servei no sigui un sistema tancat en si mateix com ho són Spotify, iTunes, i el mateix Google Music, ja que al final els usuaris consumim música del lloc on costa menys fer clic.

Curiosament, una de les llibreries de música més importants és propietat de Google: Youtube. El so no té la qualitat més optima, però hi ha de tot: hits del moment, temes obscurs de segells petits, temes de discos descatalogats de fa 40 anys, temes inèdits mai publicats en format físic de gairebé tots els racons del planeta, en tots els idiomes i llenguatges musicals, compartibles en poc més d’un parell de clics, en qualsevol navegador en qualsevol xarxa social, en qualsevol dispositiu. Ah! i la construeixen els propis usuaris, fans, artistes, discogràfiques, tendes i col·leccionistes.

Llegiu l’ESPECIAL sobre música digital que hem publicat al web d’Escacc.

–

Antònia Folguera, productora audiovisual i cultural | @bzzzbip

>> Altres articles de l’autora:

Friends, family, fools and fans

Fent via cap a un nou mercat musical

Descobrir música a la xarxa, un joc d’algoritmes

Més enllà de Myspace

Aquesta entrada s'ha publicat el 13-11-2012 a les 9:26 i arxivada en Internet i TIC. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.