‘Somatents’, o el periodisme en estat de ‘shock’
19-07-2012 David Vidal (Doctor en comunicació i professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB)Hemingway va popularitzar l’anècdota segons la qual un elefant ja mort encara és capaç d’estar-se dempeus durant hores, si està ben plantat. Quan Somatents -la web d’informació fundada per joves periodistes amb molta vocació i pocs contractes- va fer públic el seu manifest, fa un parell de mesos, va fer servir aquesta imatge per parlar de l’estat de la premsa avui: morta, però encara dempeus per la fenomenal inèrcia del sector.
El planeta periodisme ha volat pels aires a causa de l’impacte de la revolució digital i del desenvolupament de les xarxes socials. Però aquesta crisi no és només econòmica o tecnològica, sinó de model, i, per tant, sistèmica, i no es pot entendre com una crisi de cicle o d’evolució, de la qual ens recuperarem, sinó de funcionament estructural propi del periodisme, perquè cap dels seus paràmetres funciona.
La premsa es mor, sí, enmig de la catàstrofe global, quan més caldria per denunciar tot el que està passant. Però no morirà el periodisme: precisament els propis periodistes de Somatents en aquests dos mesos han fet diverses demostracions de fe irrenunciable en la responsabilitat social de la professió, de compromís amb la feina ben feta.
Al web s’hi han publicat reportatges sobre l’escandalós funcionament de l’administració de Justícia, o de la pràctica eliminació de l’Escola Judicial de Barcelona –que en pocs dies han copiat algunes capçaleres de la ciutat, per cert-, sobre la corrupció al consolat del Marroc o sobre la realitat de la fam als nostres carrers. Somatents ha demostrat una voluntat ferma d’incorporar l’experimentació en els formats, amb la producció de fanzine seriat –el Superbecari–, vídeos d’animació, veritable sàtira político-social (no us perdeu els desopilants i punkies vídeos de la secció Menus mal que m’ho callo) i la hibridació dels formats genèrics, com en la sèrie dramatitzada que recrea la darrera derrota musical de l’ara totèmic grup Manel, en la final del concurs Sona 9, al 2007, davant de The Gruixuts, un grup de rock que, ves per on, pràcticament ha desaparegut dels mitjans.
Els membres de Somatents saben que les noves tecnologies i la situació de crisi del sector no haurien d’alliberar la premsa de les seves conegudes i antigues responsabilitats, i saben que el periodisme i la comunicació s’han enriquit i han evolucionat al llarg de la història a partir del repte de les novetats tecnològiques.
El problema no és, per tant, la possible tongada de defunció de diaris cap a la qual avancem a un ritme vertiginós, sinó que el context recessiu provoqui la desaparició, amb ells, del veritable periodisme tal com l’havíem entès fins ara i que aquesta deriva amenaci els gèneres del periodisme de qualitat: reportatges, cròniques, els documentats articles de denúncia, les semblances…
Somatents també vol denunciar la degradació de l’ofici de periodista i de les condicions professionals dels periodistes, que en compromet seriosament el futur. Ras i curt, que caminem cap a un periodisme sense periodistes, i cap a una premsa sense periodisme. Les piràmides salarials a les redaccions són vergonyoses, les prerrogatives i els privilegis dels veterans, inassumibles; i, encara, quan s’ha de retallar, es retallen més redactors que quadres directius improductius. A les redaccions, a més, es tendeix a perpetuar un tap de periodistes acrítics, fills del baby boom, que impedeix la regeneració de la professió i que ofega les esperances dels periodistes que comencen.
Enmig d’aquests mals averanys, els Somatents han reconegut al seu manifest que el periodisme ha perdut sentit econòmic i que ja és gairebé tan marginal com la poesia. I que, com passa amb la poesia, ja es troba més en blogs i llibres que en diaris i noticiaris. Lamenten que s’hagi reduït i simplificat el que és el periodisme, i que hagi perdut pluralitat de temes i de veus, de registres, de perspectives i, sobretot, que hagi perdut ambició explicativa.
El naixement de Somatents coincideix, no de forma casual, amb l’enèsima enquesta que ens alerta que el periodisme està de nou al nostre país (i qui sap si a tot Occident) entre les professions menys valorades: la pèrdua de credibilitat del periodisme, i dels periodistes com a col·lectiu, és la més greu des del naixement d’aquesta professió.
Així, tot sovint la professió ha perdut la il·lusió: s’ha convertit en una feina administrativa, sotmesa a rodes de premsa, comunicats oficials i creuaments de declaracions dels partits polítics, i exhibeix un excés de connivència amb el poder. Fruit d’això, s’expressa en un llenguatge insípid, brut i críptic, compartit amb aquest poder. Aquesta connivència i la manca de mitjans i d’il·lusió, impedeixen als nostres bons periodistes, que n’hi ha i molts, mirar i escoltar, sortir de les redaccions, deixar les taules i trepitjar el carrer.
Des de Somatents es vol cridar a tothom que pensi com nosaltres, o si més no als que creguin que tenim part de raó, a ser conscients que com a periodistes i ciutadans també formem part d’aquest moment decisiu i de les circumstàncies que el conformen i que ens alerten. Volem vetllar i treballar per un periodisme ben fet que no persegueixi només un sentit econòmic, sinó social. Volem exercir la professió estimant les coses ben fetes, amb honradesa, esperança i optimisme, i donar veu a tothom que calgui: buscar una pluralitat de fonts i també de temes, parant esment preferent a aquells sectors socials que pateixen de forma recurrent la injustícia i el desemparament. Volem entendre el periodisme com una forma de mirar, de conèixer i de comprendre el món, no només una allau infoxicat de notícies descontextualitzades. El bon relat periodístic implica l’anàlisi, la reflexió, la interpretació, i la crítica.
El manifest de Somatents acaba dient: “I ara escolteu: prou de concerts i copes i manis i debats i taules rodones i jornades i agudes i òbvies reflexions als murs del Facebook… Això està bé, tots ho fem, ens encanta… Però només ajudarem a canviar les coses si nosaltres també fem coses. Al final, només volem fer un periodisme valent en la forma i en el fons, que s’entengui i que emocioni, que ajudi a comprendre el món i a prendre partit.”
Si tu també ho sents així, serà un honor que et sentis un somatent, i que, si ho vols, ens llegeixis i hi col·laboris.
Ens pots trobar a info@somatents.com
__
David Vidal Castell
david.vidal@uab.cat| @somatents
Doctor en comunicació i professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, ha treballat com a periodista al diari Avui, ha estat vicedegà d’Ordenació Acadèmica (2006-2009) i ha dirigit el projecte de comunicació de l’Arts Santa Mònica (MèdiaQuiosc) des del 2010. Ha publicat desenes d’informes, articles, comunicacions i ponències sobre la crisi del periodisme i de la premsa.
