Sector documental: un punt de vista de futur
06-07-2012 Joan Gonzàlez (Director de DocsBarcelona i Parallel 40)Històricament s’ha entès per sector documental aquella part del sector vinculada a la producció, és a dir a la creació d’obres documentals, i crec que caldria ampliar el concepte i incloure tots els elements que creen l’ecosistema documental. Aquest ecosistema va des de la formació (escoles i universitats), passant per la producció (empreses), la distribució (empreses), l’exhibició (xarxes de sales comercials i culturals, festivals i televisions), els finançadors (administracions i televisions), així com els espectadors. Aquest seria per a mi el veritable “Sector Documental”.
Formació
Dins la formació disposem a Catalunya d’excel·lents escoles i màsters que han nodrit el coneixement i l’ofici de directors i productors, que han impulsat el sector, així com han estudiants de tot el món, principalment d’Amèrica Llatina. Un àmbit que pot créixer i que ja és una referència internacional.
Producció
És el sector més vertebrat, sobretot amb el naixement l’any 2011 de PRO-DOCS, l’associació dels productors de documentals, un pas lògic veient la trajectòria de la producció durant els darrers anys. Té un problema de sobreproducció. Crec que la crisi serà molt dura amb aquest àmbit, sobretot en relació a la capacitat de les empreses per finançar els projectes.
Distribució
Un dels punts febles de l’ecosistema i coll d’ampolla per dos motius: per una sobreproducció d’obres que difícilment troben sortida i per una manca de circuits de distribució de documentals. Les televisions, els circuits estables i el VOD (video on demand) poden ser la sortida. Pateix d’un handicap: el mercat limitat existent; i té una oportunitat: si aquest mercat s’amplia.
Exhibició
La part final del circuit i el veritable punt de partida. Si no hi ha accés, si no hi ha espectadors, tota la resta deixa de tenir sentit. El punt de partida actual és molt millor que el de fa uns anys en termes d’ampliació de públic potencial, però encara està lluny del que podria ser una normalitat. La creació de nou públic hauria de ser el mascaró de proa d’aquest àmbit i és en aquest punt on les xarxes de sales comercials i culturals i els festivals poden jugar un paper determinant. Han de jugar un paper determinant. Tinc un cert escepticisme en el paper que pot jugar el sector de l’exhibició comercial —excepció feta d’alguna pel·lícula en concret— però crec més en els festivals, en les xarxes culturals i en un, per què no dir-ho, circuit de “Servei Públic de Cinema” (no exclusiu del documental), que pot fer créixer la base d’espectadors si es fa de forma rigorosa, sistematitzada i amb objectius a curt, mitjà i llarg termini.
És en aquest àmbit on la televisió juga, i ha jugat, un paper determinant a l’hora d’apropar els documentals als espectadors i de fer créixer nous públics.
És un àmbit de gran creixement potencial que ha de jugar el paper clau en el futur.
Els finançadors
Aquest serà també un àmbit en gran transformació. El sector públic anirà reduint la seva aportació i el gran repte és saber si el sector privat hi entrarà. Crec que s’obrirà el ventall de potencials finançadors que aportaran menys recursos que fins ara, amb la qual cosa els costos hauran de baixar, i les empreses hauran d’internacionalitzar-se més i trobar una mida adequada d’empresa.
En resum, el futur pot afectar de forma irregular els diversos àmbits que configuren el sector documental, però el que és clar és que una dinàmica d’inèrcia no afavorirà un canvi, sinó que caldrà marcar estratègies per aconseguir que la roda giri a partir d’una ampliació de la base d’espectadors i d’una acceptació per part d’aquests de la idea que el gènere documental té a veure amb ells i no és un exercici intel·lectual per a iniciats. Ampliar bases i trencar estigmes haurien de ser dues línies programàtiques bàsiques.
__
Joan Gonzàlez
Director de DocsBarcelona i Parallel 40
