Calen informatius als mitjans? Cap al periodisme de dades i d’anàlisi
17-07-2012 Ismael Peña-López (Professor de la UOC especialitzat en la Societat de la Informació)
Sovint parlem de dades, informació i coneixement com si fossin la mateixa cosa, intercanviant les paraules com si es tractés de sinònims per a evitar redundàncies en un redactat. Potser (només potser) una idea més clara de què és cadascun ens ajudaria a confrontar-los amb el que els mitjans estan fent avui en dia i què és allò que alguns diuen que creuen que necessita el ciutadà.
Sempre millor un exemple:
- Dades: 25, 14, 1024; 21, 16, 1012; 19, 17, 998. O, en paraules: la temperatura màxima i la temperatura mínima s’acosten i la pressió atmosfèrica està baixant.
- Informació: S’acosta una depressió atmosfèrica; està canviant el temps i ens movem cap a la inestabilitat; refrescarà durant el dia, vent i major probabilitat de pluges.
- Coneixement: agafeu el paraigua o us mullareu. Si podeu, eviteu el cotxe: tothom l’agafarà i es col·lapsaran les principals vies de comunicació. No aparqueu els cotxes a les rieres o, quan torneu, potser no els hi trobareu. Els usuaris de la línia 1 de Rodalies, prepareu la paciència.
Un altre exemple més complicat:
- Dades: distribució de la renda, pressió fiscal i el baròmetre sobre política a Espanya.
- Informació: protestes i més protestes al carrer.
- Coneixement: predir què i/o saber explicar perquè ha estat possible que una iniciativa ciutadana, #15MpaRato, hagi estat capaç de posar una denúncia a l’expresident de Bankia, Rodrigo Rato.
Uns anys enrere, abans de l’era Internet, les dades estaven en poder de qui les generava; la informació estava en mans de qui era capaç d’accedir a les dades, entendre-les i, en molts casos, saber explicar-les. El coneixement, per les dificultats d’accés a dades i informació, així com a dades i informació complementària a les primeres, estava circumscrit a l’expert en una determinada matèria.
Actualment la informació és pràcticament a l’abast de tothom. Tothom explica el que veu, la seva realitat més propera, i ho fa públic per al gaudi dels altres. La informació, allò que succeeix, és superabundant, i ho és perquè tots ens hem convertit en petits mitjans de comunicació que expliquen l’actualitat des d’un mòbil, un ordinador o qualsevol altre giny connectat a Internet.
Es dóna, però, la paradoxa que tanta informació sovint no està fonamentada en cap dada objectiva: sabem que plou, però no perquè; o sabem que hi ha miners que es revolten, però no estem segurs que els motius que coneixem siguin els veritables.
Es dóna també el fet que no sabem què fer amb tanta informació. Plou… però pel que plou plou poc? Hi ha crisi financera però… hem de treure els diners del banc i desar-los al matalàs perquè hi haurà “corralito” a la zona Euro?
Per a reblar el trio de paradoxes, molts mitjans es van concentrant cada cop més en proveir informació al ciutadà. Mentre som bombardejats per dotzenes de canals diferents que a Síria la gent s’estomaca, a la televisió o als diaris o a les ràdios se’ns informa… que a Síria la gent s’estomaca. Que ens retallen el sou o no trobem feina ja ho sabem, gràcies, però els mitjans se n’estan molt de dir (a) en què fonamenta — en quines dades — el Govern de la Generalitat o el Govern Central la seva política econòmica i social i (b) quines alternatives hi ha i quin impacte té cadascuna a curt, mitjà i llarg termini — quin coneixement en tenim de cada opció i el que significa.
De vegades posem nom a les coses i parlem de la necessitat d’un periodisme de dades o d’un periodisme d’investigació o d’anàlisi. I acabem perdent-nos en debats espuris sobre si els noms són ben trobats o no, o si obeeixen a determinats interessos, o si tot plegat és parlar per parlar, perquè és fàcil i no costa res (no com fer quadrar els balanços i les nòmines als mitjans).
Exemples de més i millors dades, per a fonamentar (i verificar) la nostra informació: Qué hacen los diputados, Sueldos Públicos, ¿Dónde van mis impuestos? o el famós Mapa de Corrupción por Partidos Políticos o Corruptódromo.
Un perfecte exemple del coneixement posat en pràctica, de quin és l’impacte de les nostres accions (i inaccions), a Nada es Gratis.
Segurament no cal tanta informació de totes totes redundant i anem mancats de perquès i per a quès. Perquè pot ser que l’iceberg l’estiguem veient tots (informació), però que ni tothom sàpiga que sota l’iceberg s’hi amaga un altre 90% de gel (dades) ni que, si seguim així, titaniquejarem de debò (coneixement).
–
Ismael Peña López és professor de la UOC especialitzat en la Societat de la Informació | ictlogy.net | @ictlogist
Altres articles del mateix autor:
> Els tertulians que no estimaven Internet i els periodistes a les torres de paper
> La responsabilitat dels mitjans de la doszeromania en les formes
> Twitts al director: hi ha un cinquè poder?
> Blocs informatius electorals en temps digitals
> El valor de la informació, la informació de valor
> La dificultat de corregir textos digitals
> El Pla Cerdà, els mitjans i la Societat del Coneixement
> La publicitat invisible: tancar o plegar
> Verificar les fonts, sobretot si són públiques
> Televisió a la carta… o de menú
01-08-2012 a les 9:59
[...] de la buena (conocimiento). Entrada originalmente publicada el 17 de julio de 2012, bajo el título Calen informatius als mitjans? Cap al periodisme de dades i d’anàlisi en Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura (blog de ESCACC, Fundació Espai Català de [...]