Nous mitjans, adaptats o inadaptats al sistema?
18-06-2012 Irene Ramentol (Periodista)Mitjans de comunicació i poder: una relació odiada i estimada alhora, que des de fa un temps ha vist modificades les seves sinergies per la irrupció de les TIC. I és que el nou paradigma comunicacional ha configurat un nou escenari per al periodisme. Però, com ha afectat aquest canvi relacional a la professió?
Tradicionalment al periodisme se l’ha ubicat més a prop del poder que de la societat. Una posició que si bé no l’ha empobrit econòmicament, sí que ho ha fet en termes de prestigi. El més curiós, però, és que aquesta relació no sempre ha generat preocupació en el sector. Durant molts anys, s’ha forjat amb naturalitat i sense obstacles. No ha estat fins a principis del segle XX quan s’han començat a fer visibles les primeres mostres d’alerta en vista a unes possibles conseqüències negatives per a l’exercici periodístic i per a la societat.
En base a què s’ha constituït aquesta relació entre mitjans i poder? Traient les particularitats derivades de la perpetuació d’aquest joc d’interessos, la resposta és senzilla: el periodisme ha necessitat el poder i el poder ha necessitat el periodisme. Una dependència que nombrosos professionals del sector han manifestat que ha acabat pervertint la mateixa relació i obstaculitzant l’exercici democràtic, tal i com argumenta Robert McChesney, un dels acadèmics que més ha analitzat el rol dels mitjans en el sistema polític, a Rich Media, Poor Democracy (Mitjans rics, pobra democràcia).
I en l’àmbit digital? Encara que per a molts podria semblar utòpic, hi ha indicis que ens permeten parlar d’un afebliment del grau de dependència entre mitjans i poder. No molt lluny de la teoria postmoderna de la mort dels grans relats del sociòleg Jean-François Lyotard, la qual defensa la fi dels grans discursos dominants, l’espai comunicatiu està sent escenari de la crisi dels gegants de la comunicació. Mitjans amb enormes i pesants estructures que malgrat haver-se consolidat en el mercat, no han trobat –almenys de moment- el model de solvència a la Xarxa. I en aquesta pèrdua de solidesa, petits mitjans, al marge de les estructures de poder, han aprofitat la seva lleugeresa per introduir-se en l’espai comunicatiu, posant en valor el principi d’adaptabilitat, un dels indicadors majors de solvència en l’espai digital. I és que si fins ara la difusió d’una informació passava per consolidar primer el producte en el mercat, i normalment aquesta consolidació suposava deixar el projecte en mans de poders econòmics, amb les TIC la publicació ha deixat de tenir aquest condicionant, fet que ha relativitzat la capacitat d’influència dels poders econòmics.
En aquesta nova conjuntura, projectes periodístics fins ara desafavorits pel mercat han aconseguit fer-se un lloc en l’espai comunicatiu digital i ha rescatat conceptes com el d’«ús emancipador dels mitjans» del teòric alemany Hans Magnus Enzensberger, apel·lant a la possibilitat de construir estructures al marge del poder i renunciant a qualsevol condicionant aliè a la professió. Un exemple d’aquest tipus d’iniciatives són els portals Media Lens o Media Alliance, espais web que han nascut amb voluntat de promoure un exercici periodístic no tendenciós i rigorós.
La reconfiguració de l’espai comunicatiu, la cerca sense èxit d’un model de negoci per als grans mitjans digitals i el canvi de relacions de poder a la Xarxa ha deixat entreveure una petita esquerda en aquest joc de dependència entre poder i mitjans. Ara bé, arribats a aquest punt i tenint en compte el període d’incertesa que travessa la professió, podem considerar que la conjuntura és idònia per la configuració amb èxit d’un nou espai comunicatiu capaç de trencar amb el monopoli dels grans gegants del sector? I encara anant més enllà. El psicòleg Erich Fromm deia que «l’individu adaptat [...] és aquell que s’ha convertit en una moneda de canvi, sense valors establerts ni cap certesa que no sigui la seva necessitat de complaure». Si apliquem la idea de Fromm en l’àmbit de la comunicació i considerem que un mitjà adaptat és aquell que participa de les regles del joc, sempre en un mateix marc ideològic i sense ser-ne tampoc molt conscient, podem afirmar que a Internet hi ha lloc per a mitjans inadaptats?
–
Irene Ramentol és periodista | @ireneramentol
