Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Que alguna cosa està canviant en el periodisme és més que una obvietat i no descobriré res nou si dic que al periodisme li calen reformulacions, ja no només del model de negoci, que també, sinó de les maneres amb les que fins ara s’explicaven històries. En qualsevol transformació, i el periodisme en pateix una d’important, algunes morts estan més que anunciades i qui no sigui prou àgil per reciclar-se entrarà de cap en alguna d’aquestes llistes.

Sense cap voluntat futuròloga, crec que el periodisme de dades és una de les possibles sortides del sector. Ho diuen experts de la talla de Richard Gingras, cap de notícies de Google, quan diu que “el reportatge d’investigació del futur no serà la narració d’una història de 15.000 paraules sinó que serà un persistent reportatge d’investigació fet a base de mineria de dades i creuaments d’informació”. I això suposa un canvi cultural i tecnològic. Tot un repte, sobretot a nivell formatiu.

Però anem a pams. Un dia ens aixequem, ens il·luminem i ens alcem dient: “Mare: jo de gran vull ser periodista de dades”. Intentem facilitar-li la vida i respondre a una primera pregunta: què és o quin perfil hauria de tenir un periodista de dades? Segons la periodista d’investigació i directora de la Fundación Ciudadana Civio, Mar Cabra, es tracta d’un “professional que recull i analitza grans quantitats d’informació detallada i després la fa comprensible al públic a través d’articles, visualitzacions o aplicacions”. La Mar aclareix: “dic ‘professional’ perquè no té per què ser un periodista ‘tradicional’. Alguns dels perfils que se sumen a aquesta disciplina són informàtics que tenen un interès per millorar la societat, i ho fan aplicant els seus coneixements al periodisme”.

I aquí ja se’ns planteja el repte del que parlàvem, o més d’un. Una professió que tradicionalment ha estat relacionada amb les lletres, amb escriure, amb saber explicar històries narrant, ara resulta que més que mai hi apareixen dades, es demanen coneixements estadístics o de càlcul i sabers que tenen més a veure amb les ciències de la computació que amb la idea que qualsevol persona ens respondria si li preguntéssim sobre què és un periodista.

El perfil del periodista de dades

El periodista britànic Paul Bradshaw es va atrevir, amb molt d’encert, ja fa un parell d’anys a explicar “How to be a data journalist”. El seu article al diari The Guardian ja respirava la complexitat que per si mateix suposa el periodisme de dades: “representa la convergència d’una sèrie de camps que són importants per si mateixos – des de la recerca, la investigació i la estadística passant pel disseny i la programació”.

La idea de combinar aquestes habilitats per explicar històries sembla molt interessant però alhora intimida i atemoreix. Un únic perfil és capaç de fer-ho tot?  Per Bradshaw no és ben bé així però deixa clar que el periodisme de dades passa per quatre parts importants en les que d’alguna manera o altra cal posicionar-se i controlar certs coneixements:

• Recollir dades: des del control de les fonts o espais on trobar-les fins a tenir l’habilitat de fer preguntes a les bases de dades per obtenir respostes.
• Entrevistar les dades: en aquest punt seria interessant tenir coneixements bàsics de càlcul i estadística i tenir un domini dels fulls de càlcul.
• Visualitzar dades: comptar amb coneixements de disseny i de programació és un gran recurs per donar aquest pas, a banda de poder relacionar les dades i destriar de quina manera es poden representar gràficament.
• Mesclar i relacionar les dades: existeixen eines gratuïtes com ManyEyes que d’alguna manera o altra ajuden a fer aquesta tasca més fàcil.

Sigui com sigui el repte està servit i és obvi que amb els coneixements acadèmics que ofereixen avui en dia les facultats de periodisme tot aquest ventall d’aptituds potser encara en queden al marge. Més aviat perquè pertanyen a perfils de caire més tècnic on els periodistes sovint els fa pànic entrar.

Per Mar Cabra, però, un periodista de dades no ha de saber-ho tot: “hi ha molta gent que diu que el periodista hauria d’esdevenir programador. En part hi estic d’acord però crec que hi ha molts passos intermedis que es poden donar abans. És important conèixer com s’estructura la informació i els diferents formats de bases de dades, com demanar aquesta informació a les autoritats o com capturar-la de la web (amb tècniques de scraping), com analitzar-la a través de fulls de càlcul (Excel o similar). També és important conèixer gestors de bases de dades (Access o MySQL, per exemple). I després, per descomptat, hi ha les eines. Ara és més fàcil que mai fer qüestions complexes com netejar dades (gràcies a GoogleRefine) o visualitzar informació (gràcies a GoogleFusion Tables, TableauPublic o CartoDB)”.

La següent pregunta a plantejar-nos seria: estan les facultats de periodisme i els mitjans del nostre país preparats per entomar aquest canvi de rumb?

Per a Josep Lluís Micó, periodista i director del grau de Periodisme de la Universitat Ramon Llull: “les facultats de comunicació són els llocs adequats per tractar aquest assumpte. Tot i això hauríem de ser més valents i àgils per potenciar sense pors ni traumes disciplines que, tradicionalment, han resultat incòmodes”. Per a Micó, l’estadística, per exemple “és una assignatura freqüent als nostres plans d’estudis i cada vegada hi ha més àmbits i assignatures relacionades amb la programació i el disseny. Estaríem parlant més que d’una gran revolució, d’una adaptació decidida a partir d’una via molt prometedora. Als graus, es poden donar unes nocions bàsiques i els estudis de postgrau servirien per aprofundir-hi”.

Així doncs ens queden molts passos per donar encara en aquesta matèria. Tot albira que les dades seran de vital importància en el futur per aproximar-nos a la realitat i explicar noves històries que fins ara encara ningú ha explicat. De moment les descripcions de llocs de feina relacionats amb el periodisme de dades són prou eloqüents. Com a mínim si ens fixem, per exemple, en aquesta del Chicago Tribune dels Estats Units: “We’re hiring: Code in the public interest, make your mother proud”. Doncs, això!

Alguns recursos formatius

Grup de treball en Periodisme de Dades del Medialab Prado.

Taller d’Open Data i periodisme de dades a la Universitat d’Estiu de la UPV.

Curs d’estiu de Periodisme de dades a la Universitat Complutense de Madrid.

Máster en Periodisme de dades i d’Investigació de El Mundo.

Programa de Postgrau en Visualització de la Informació a l’Idec-UPF.

__

Marta Berenguer
Periodista, consultora en social media i postgrau en Visualització de la Informació per l’Idec-UPF
@toneta

Tags: periodisme de dades

Aquesta entrada s'ha publicat el 13-06-2012 a les 8:34 i arxivada en Periodisme. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.