El mapa de les bones pràctiques: una eina de geoperiodisme pel control democràtic
08-06-2012 Amparo Moreno (Catedràtica emèrita del Departament de Periodisme de la UAB)
El dret a la informació és un element fonamental de les societats democràtiques, ja que sense informació les ciutadanes i els ciutadans no poden exercir el control de l’activitat dels seus representants polítics en la gestió dels recursos col·lectius. La democràcia, però, no és un sistema definit d’una vegada per totes; primer, perquè a més d’un repertori de lleis, la democràcia és una pràctica quotidiana l’objectiu de la qual és la convivència entre persones malgrat les seves diferències i interessos de vegades contraposats segons el sexe, l’edat, la classe social, el poble d’origen, les necessitats, les capacitats,…; i, també, perquè tant les lleis com les pràctiques s’han d’adaptar a les transformacions que experimenten les societats. Aquesta adaptació obliga a adequar també el concepte i els recursos que fan possible el dret a la informació. Per això el periodisme, l’activitat professional dedicada a elaborar la informació per fer-la accessible i intel·ligible a la ciutadania plural, s’ha d’adequar als canvis socials.
El Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya és una eina amb la que volem col·laborar a introduir els canvis que considerem que avui necessita el periodisme. L’hem concebut per facilitar l’exercici del dret a la informació i adaptar la democràcia a les noves necessitats de les societats contemporànies, plurals, complexes i estretament interconnectades. Volem fer, així, una aportació per aconseguir que la crisi actual del periodisme sigui una bona oportunitat per fer els canvis que feia temps que eren necessaris, ja que les societats del segle XXI no són com eren al XIX ni al llarg del segle XX; en conseqüència, exigeixen noves formes de control democràtic.
Partim de la base de que en una societat globalitzada com l’actual, en la qual les jurisdiccions i les fronteres dels estats han estat redefinides per entramats governats per interessos no només polítics sinó també financers, que afecten a les nostres condicions de vida quotidianes, hem de poder exercir el control democràtic des dels àmbits més pròxims, a cada localitat com a primer esglaó per passar a altres entorns supralocals fins a poder intervenir en instàncies globals.
Criteris i eines
Aquests criteris orienten la utilització de les eines que ofereix avui internet. El Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya és bàsicament una representació cartogràfica interactiva –un Google Map– centrada en el territori de Catalunya, en el qual hem localitzat els 947 municipis. A aquesta representació cartogràfica hem vinculat una base de dades que hem definit per a poder organitzar la informació en fitxes individuals, amb dades de cadascuna de les localitats, i relacionar-la segons les agrupacions que vulguem fer. A més, hem incorporat un infòmetre, un recurs per comptabilitzar les dades i representar-les automàticament. I hem preparat un gestor de continguts que permet incorporar i actualitzar 
les dades de forma cooperativa.
El resultat és aquest Mapa en el qual fem visible l’avaluació dels recursos que ofereixen els webs dels ajuntaments, d’acord amb 41 indicadors bàsics, en una fitxa individual, i generant també estadístiques comparatives dels municipis que seleccionem: per comarques, per nombres d’habitants, pel seu paper com a capitals de comarca… Volem, així, fer visibles els casos de bones pràctiques de manera que siguin un incentiu per aquells altres que vulguin incorporar millores, sigui per iniciativa dels responsables polítics i dels periodistes, o perquè ho reclami la ciutadania.
Utilitzem, doncs, alguns dels nombrosos recursos digitals per construir unes explicacions que responguin als criteris periodístics i polítics que hem explicat: un periodisme que faciliti que qualsevol persona pugui exercir el control democràtic des de la localitat on viu, com a primer pas per intervenir en entorns supralocals. Això és el que volem expressar quan definim aquest Mapa de la Comunicació Pública com una eina de geoperiodisme.
Geoperiodisme per a una geodemocràcia
Tradicionalment, la cartografia s’ha utilitzat per definir estratègies d’intervenció i control militar sobre les poblacions que ocupen uns territoris. La cartografia digital s’ha desenvolupat per exercir el domini de la Terra des de l’espai, utilitzant els avions i els satèl·lits. El que proposem, amb aquesta i altres eines de geoperiodisme, és utilitzar aquests recursos per construir explicacions sobre el passat i el present des de baix, des de les posicions que ocupem cada persona i en relació amb les xarxes que utilitzem per comunicar-nos amb altres persones, al llarg de la nostra vida. En definitiva, un canvi de paradigma.
I amb aquesta perspectiva plural i horitzontal hem dissenyat els camps de la base de dades que hem vinculat a la representació cartogràfica, per enregistrar, elaborar i representar la informació de manera que faciliti entendre el que passa a cada localitat per si és d’interès per a les persones que hi viuen, de forma distribuïda pel territori i, alhora, per poder construir un coneixement plural, en xarxa i de forma cooperativa. Perquè pensem que aquestes eines de geoperiodisme han de col·laborar a aprofundir el sistema democràtic i renovar-lo, generant el que podem definir com a geodemocràcia o, segons alguns autors, geogovernança.
Aquest Mapa de la Comunicació Pública, tal i com es troba ara, és una eina bàsica que pot ampliar-se i enriquir-se. En properes fases volem incrementar el nombre d’indicadors, afegir possibilitats de filtrar localitats i d’agrupar i representar dades, acumular informació històrica, incorporar eines de participació ciutadana, ampliar-lo territorialment més enllà de Catalunya,… De moment, hem fet el que hem pogut amb uns recursos molt limitats però amb una llarga trajectòria de crítica al periodisme i al pensament acadèmic que ens ha conduït a explorar noves possibilitats.
Antecedents
El Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya, publicat a internet des del mes de febrer de 2012, és una de les eines que hem desenvolupat les persones que formem part del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d’un equip reconegut per la UAB, resultat de la fusió de dos grups anteriors: el Feminari Dones i Cultura de Masses que, des de mitjans dels anys vuitanta, ha realitzat diverses recerques sobre la representació de dones i homes a la premsa, que ens van conduir a la conclusió de que el periodisme polític, des de la transició, ha anat marginant a la majoria de la població com a subjecte del debat públic i s’ha deshumanitzat; conclusió a partir de la qual ens vam proposar humanitzar el periodisme. I el Laboratori de Comunicació Pública que, des dels primers anys del segle XXI, a partir de recerques i activitats d’assessorament i formació, s’ha centrat en la millora de la comunicació local pública.
El Mapa de la Comunicació Pública té dos antecedents directes. L’any 2003 vam elaborar el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local. I l’any 1998 ens vam plantejar que la cartografia ens podia ajudar a construir explicacions plurals i en xarxa, llavors vam organitzar l’exposició titulada Xarxes de Comunicació a Catalunya, passat, present i futur, a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i vam elaborar la web Passeig per les xarxes de comunicació des de…, que va servir de base pel portal de ciutat Soctortosa.cat (2006); i l’any 2007 vam elaborar el Mapa interactiu dels Mitjans de Comunicació a Catalunya , i vam començar a desenvolupar el projecte infoparticip@, de periodisme per a la participació ciutadana.
__
Amparo Moreno Sardà
Catedràtica emèrita del Departament de Periodisme de la UAB
Marta Corcoy Rius
Periodista i professora del Departament de Periodisme de la UAB
Membres del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB
Tags: geolocalització
24-02-2013 a les 15:35
[...] El mapa de les bones pràctiques: una eina de geoperiodisme pel control democràtic [...]