Una història interminable: adaptant les biblioteques públiques en una societat canviant
31-05-2012 Assumpta Bailac (Gerent de Biblioteques de Barcelona)La secció de biblioteques metropolitanes d’IFLA ha celebrat aquest mes de maig, del 20 al 25, la seva Conferència anual a Barcelona, organitzada per les biblioteques públiques de la ciutat i amb el lema “La història interminable: adaptant les biblioteques públiques en una societat canviant”.
La Conferència convoca els directors de les principals biblioteques públiques del món, especialment de ciutats europees i nord americanes, per contrastar visions i experiències, i debatre sobre els principals temes que afecten aquest servei bibliotecari. La trobada permet també conèixer més d’ a prop la realitat de les biblioteques de la ciutat d’ acollida. En aquesta edició la Conferència s’ ha obert també a directors de biblioteques i professionals del nostre entorn.
Els continguts s’han centrat en dos grans eixos:
- Els perfils professionals de les biblioteques públiques
- I la gestió en moments de dificultats.
La sessió inaugural va anar a càrrec de Francisco Longo, secretari general d’ ESADE, amb una intervenció sobre “Els treballadors públics en moments de canvi”.
La va iniciar amb una reflexió sobre la necessitat de no quedar-nos en mesures que ara podrien semblar necessàries per a la contenció del dèficit públic – reduccions i increment de taxes – i orientar-nos més en reformes que ens permetin encarar el futur en millors condicions.
Va insistir en la importància de les polítiques públiques en la prestació dels serveis, però també en la necessitat d’ introduir-hi canvis.
F. Longo va remmarcar la necessitat de treballar per una administració pública forta, amb capacitat reguladora i sense burocràcies; que produeixi uns serveis públics de qualitat amb costos sostenibles; que comparteixi talent amb els sectors productius i que cooperi amb entitats i emprenedors.
Amb aquest objectiu hauríem de revisar els sistemes de provisió dels serveis, analitzant les economies d’escala, amb la reducció de costos d’ alguns serveis centrals i buscant nous mitjans de finançament.
Els treballadors públics actuarem en entorns de contractació cada vegada més diversos, cada vegada més globals, amb funcions més interdisciplinars i amb relacions laborals i professionals més obertes i horitzontals. Aquestes noves situacions comportaran una centralitat de la necessitat de formació continuada, per adequar-se a les noves funcions, i un increment de la flexibilitat i la capacitat d’ adaptació als canvis d’entorn.
El control i l’ avaluació seran molt més habituals, amb valoració continuada dels recursos utilitzats i dels impactes dels serveis prestats, on cada vegada més gestionarem els serveis amb coordinació amb altres professionals, altres institucions, o conjuntament amb altres administracions. El missatge és que el treballador públic ha de treballar amb “les portes obertes i els llums encesos”, donant comptes i assumint responsabilitats davant tots els implicats en el servei, des del conjunt de l’ equip als usuaris.
Aquest va ser el contingut central de la xerrada amb al que varem iniciar la Conferència.
Les dues sessions temàtiques es van estructurar en uns diàlegs entre responsables de dues biblioteques diferents per a cada sessió, tres comunicacions sobre cada un dels dos temes i dos tallers on van participar, de forma oberta, els assistents a la Conferència.
El primer diàleg “A l’ entorn dels perfils professionals”, conduït per Liv Saeteren, de la Biblioteca d’ Oslo, va ser entre Louise Guillemette-Labory, de la Biblioteca de Montreal, i Hans van Velzen, de la Biblioteca d’ Amsterdam. Cada una de les biblioteques té, per la seva trajectòria i context, perfils molt diferents als seus equips. A Montreal els professionals són bàsicament bibliotecaris. En el moment de formulació del Pla de millora de les biblioteques públiques van necessitar professionalitzar els equips. A Amsterdam la construcció del nou equipament de la biblioteca central, amb més de 15.000 m2, va comportar la incorporació de perfils diferents a l’ equip. El context de formació dels bibliotecaris també és diferent a cada un d’aquests dos països i aquest fet també explica les dues realitats.
En el diàleg hi va haver dues idees clau compartides, que es plantejaven com a necessitats: la millora de les competències de lideratge dels directius de les biblioteques públiques i la incorporació de flexibilitat en la definició de funcions dels equips.
Les comunicacions van posar sobre la taula les necessitats dels professionals a les biblioteques d’ Estocolm, el desenvolupament professional dels equips a Barcelona i les iniciatives en la definició dels perfils de la Biblioteca d’ Oslo per encarar l’ obertura de la nova biblioteca central.
Cal adonar-se, i acceptar, que la professió canvia.
Aquestes van ser algunes de les idees i reflexions que van sorgir de les exposicions i debats.
- La generalització de la incorporació a les direccions de les biblioteques de professionals no bibliotecaris.
- La necessitat d’ incrementar les capacitats de lideratge dels directius de biblioteca pública i d’ incorporar la flexibilitat en la definició de les funcions dels equips.
- L’ increment dels equips multi disciplinars a la biblioteca pública.
- La centralitat de les competències en comunicació i màrqueting.
- La valoració de l’ entusiasme dels professionals actuals, però la necessitat de la vinculació i implicació en el projecte global de la biblioteca.
- La importància dels intercanvis professionals i de les estades d’ altres professions a les biblioteques.
- El compromís dels professionals amb la comunitat, a partir del seu coneixement i amb la seva implicació.
- El valor de la informació interna, en les dues direccions, de la direcció als equips i dels equips a la direcció.
- La necessitat de fer més visible el valor de la nostra feina, amb control, seguiment i avaluació dels diferents projectes i serveis.
- La importància de l’ equilibri en els equips de professionals amb experiència i trajectòria i de joves amb talent i noves competències.
- Els perfils professionals diferenciats en el front-office (atenció a l’ usuari) i en el back-office (més professionals bibliotecaris) i també perfils diferents en els equips segons la dimensió de la biblioteca.
Pel què fa a la sessió de “Com gestionar en moments de dificultat”, conduïda per Gerard Reussink, de l’ Ajuntament de Rotterdam, amb la participació del director de la Biblioteca d’aquesta ciutat, Henk Koopman, i Thomas W. Galante de la Biblioteca de Queens, a Nova York.
La ciutat de Rotterdam va encarar els primers moments de la crisi amb la reducció de punts de servei a la ciutat i la concentració dels recursos disponibles a la Biblioteca central. A Queens, en canvi, davant la reducció de les aportacions públiques a les biblioteques, han apostat per buscar més recursos privats i per mantenir l’obertura de tots els serveis, ajustant els recursos en altres conceptes.
Amb les comunicacions de Singapur, Zaragoza i Bilbao es van presentar experiències en relació a la racionalització dels recursos, la cooperació i la gestió públic–privat, amb una idea central, els temps difícils fan més bons gestors.
I aquestes van ser les idees que podem destacar de la sessió:
- La importància d’ entendre el context de dificultats.
- El valor de no treballar per al curt termini, orientar accions per al llarg, de ser estratègics.
- La necessitat de no ser excessivament pessimistes.
- La necessitat de prendre les decisions amb informacions objectives de l’ ús, de l’ impacte i dels costos.
- El valor de mantenir el coneixement dels equips, encara que sigui amb el repartiment de la feina ( increment dels contractes a temps parcial).
- La importància de no perdre valor social del servei de la biblioteca pública.
- La importància de fer visible allò que és invisible.
- La centralitat d’ escoltar els usuaris i considerar les seves prioritats, de donar veu als usuaris.
- La introducció d’algunes iniciatives tecnològiques (per exemple en radio freqüència o servei de referència virtual) per poder controlar millor els costos de funcionament. Invertir per estalviar després.
- La gestió per externalització d’ alguns processos i serveis tècnics, buscant la racionalització dels recursos.
- La centralització d’ alguns processos tècnics, amb el mateix objectiu de racionalització.
- La cerca de noves vies de finançament: llogar espais, vendre productes i serveis, introduir el pagament per alguns productes, buscar patrocinis per alguns programes, publicitat, etc.
- L’ aplicació de la reducció dels recursos més en els serveis interns que en el servei d’ atenció als usuaris.
- La millora del posicionament de la biblioteca pública com a servei a la comunitat amb la construcció de nous equipaments en zones estratègiques (inversions de capital).
- L’ impuls en l’accés als recursos electrònics i el préstec digital.
- El manteniment de l’ alerta als canvis en els usos de les biblioteques públiques: accés en línea als serveis i recursos i valor de l’ espai com a centre comunitari.
Durant la setmana, a més de la biblioteca Jaume Fuster, seu de la Conferència, es van visitar també altres tres de les 38 biblioteques de la Xarxa de la ciutat, la biblioteca Sant Pau i Santa Creu, la biblioteca Esquerra de l’ Eixample – Agustí Centelles i la biblioteca de la Trinitat Vella – J. Barbero. Els assistents a la Conferència van poder conèixer també la Biblioteca de Catalunya, el Centre de Documentació del Museu Picasso i el Centre de documentació i Arxiu de la Fundació Miró.
Tot i que les realitats de les ciutats participants i els contextos bibliotecaris són molt diferents, de les sessions de treball formal i de les converses més informals van sorgir idees i reflexions que ens haurien d’ ajudar per poder orientar el futur de la nostra pròpia realitat.
Les biblioteques públiques han evolucionant molt en el nostre país. La qualitat i l’ impacte que té el servei bibliotecari en el nostre context és alt, amb uns recursos públics, per al manteniment d’ aquest servei molt ajustats que no arriben als 15 euros anuals per habitant.
Per arribar aquí han calgut una suma de circumstàncies i voluntats. En aquests moments, quan ja comencem a notar l’ impacte real de la reducció de recursos públics en els serveis de les biblioteques públiques i quan la ciutadania té més necessitat que mai de poder disposar d’aquests espais i serveis, hauríem de ser capaços de valorar col·lectivament quines són les mesures més adequades i alhora prendre decisions estratègiques que fessin possible aviat la recuperació dels nivells aconseguits aquests últims anys.
__
Assumpta Bailac
És Gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona des de finals del 2008. Vinculada a la Fundació “la Caixa” des de l’any 1972 fins al 1993 i durant els anys 2007 i 2008. Directora general de Cooperació cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de finals del 2003 fins el 2006 i cap del Servei de Cultura i de Biblioteques de la Diputació de Barcelona des del 1993 fins al 2003.
Bibliotecària de professió i llicenciada en Literatura catalana per la Universitat de Barcelona.
Ha cursat diversos estudis en l’ àmbit de l’ administración pública com el Master en Administració Pública a ESADE (2006-2007); el Curs Postgrau en Planificació i Gestió de Biblioteques de la Universitat Pompeu Fabra (1995-1996); i el Curs de Funció Gerencial a les Administracions Públiques, també a ESADE (1993-1994).
També ha col·laborat en diversos màsters i postgraus de gestió cultural de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra.
