Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Quan es parla de gestió de la reputació online, i més concretament de monitorització d’informació lligada a aquest procés, sovint es fa només pensant en les crítiques negatives que podem rebre i en la manera com ens podem enfrontar a elles. Però menys vegades es pensa en el tema des del punt de vista de la proactivitat, de la preparació del terreny amb vistes al moment exacte en què algú necessitarà el producte o servei que estem oferint al mercat.

Hem de tenir en compte que, per molt que ens preocupi (i ens ha de preocupar) el que les persones troben quan cerquen informació sobre nosaltres, és molt possible que la major part de la gent que ens pot necessitar cerqui coses com les que oferim, i no a nosaltres específicament (és a dir, pel nostre nom).

Sobre aquest tema, a les meves classes m’agrada utilitzar com a exemple una situació real que va ocórrer justament a un curs a Granollers. Era el penúltim dia de classe i els alumnes van proposar anar a sopar junts en acabar la següent sessió, que seria la darrera. Aleshores va sorgir la necessitat de triar el restaurant on aniríem a sopar i hi havia diverses alternatives, però cap d’elles massa clara. Jo vaig proposar enviar un missatge a Twitter dient que buscàvem restaurant per sopar un grup d’unes 20 persones: si algú ens recomanava un lloc, hi aniríem; si el missatge no rebia resposta, aleshores aniríem a algun altre lloc que els alumnes decidirien durant els dies que quedaven per a la data. El resultat va ser aquest darrer: cap resposta a Twitter i, per tant, decisió directa del grup.

Tots els propietaris de restaurants a Granollers aquell dia van tenir una magnífica oportunitat per al seu negoci: omplir una taula de 20 persones un vespre entre setmana. En canvi, cap d’ells la va aprofitar perquè no va estar prou al cas. Cap restaurador de Granollers ha tingut en compte el temps real en la seva estratègia de monitorització (en cas que en tingui)!

La solució hagués estat fàcil. Si parlem de temps real, això avui en dia és en gran part Twitter. Així que només calia tenir-hi habilitada una cerca com alguna de les següents:

• restaurant granollers

• restaurant geocode:41.608079,2.287645,2km

La primera cerca les dues paraules juntes al mateix missatge, mentre que la segona cerca missatges geolocalitzats en un radi de 2 kilòmetres del centre de Granollers amb la paraula “restaurant”.

Amb una cerca com les anteriors, qualsevol propietari de restaurant hagués conegut la nostra necessitat i podria simplement haver dit: “veniu a casa!” I nosaltres hi hauríem anat. Per a ell hagués estat bo a curt termini, pel negoci directe, però també a mig i llarg termini perquè els que participàvem al curs hauríem esbandit convenientment la bona tasca en la cerca de clients (som un tipus de client que utilitza de manera intensiva la Internet social!). Aquesta acció, finalment, hagués repercutit positivament en allò primer que deia: el que surt quan algú sí que cerca específicament sobre el nostre nom.

–

Javier Leiva Aguilera és consultor independent, formador i conferenciant en matèria de reputació online, dinamització de comunitats virtuals i presència a la xarxa de les organitzacions. Autor del llibre Gestión de la reputación online.

Blog: http://www.javierleiva.info

Twitter: @javierleiva

Tags: reputació online

Aquesta entrada s'ha publicat el 21-05-2012 a les 10:37 i arxivada en Internet i TIC, Màrqueting i publicitat, Xarxes socials. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.