Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Viure en la societat de la informació suposa viure immersos en una gran quantitat de dades que, sovint, són de difícil digestió. Aquest procés és imparable degut a l’enorme volum d’informació que cada vegada arriba a la xarxa. Benvinguts al món de la sobrecàrrega de dades, que Alfons Cornella ja va batejar com el món de la “infoxicació”.

I què ens provoca viure en un món sobrecarregat d’informació? Contràriament al que podríem pensar i segons defensa el psicòleg Barry Schwartz en la seva teoria de la paradoxa de la elecció, “com més tenim per escollir, menys elegim i més ens paralitzem, no ens sentim més feliços sinó més insatisfets”. Una paradoxa que representa tot un repte pel segle en el que ens trobem.

Com explica en aquest article de BBC News la Dra. Lynda Shaw, professora de neurociència i psicologia a la Universitat de Brunel, existeix un problema davant la quantitat d’informació i la presa de decisions: “he estat entrevistant un munt de gent de negocis d’alt nivell últimament, i en realitat estan espantats perquè tenen por que els facin preguntes que no seran capaços de respondre. Per la qual cosa estan evitant la presa de decisions importants”. Segons Shaw: “el problema de la sobrecàrrega d’informació és realment nou per al cervell humà”.

Tot apunta que d’aquí al 2015 més del 40% de la població del món estarà connectada i, per tant, bolcant nous continguts a la xarxa a través de múltiples dispositius. Així, més enllà de la solució d’apagar el nostre ordinador, el nostre smartphone o el nostre Ipad i sortir corrents, podem fer alguna cosa més davant del que alguns ja han batejat com l’era del ‘big data’?

Que la preocupació per la gran quantitat de dades que es bolquen a la xarxa és creixent és una evidència. Si donem un breu cop d’ull a Google Insights veurem que el volum de cerca que ha registrat, des de l’any 2004 fins avui, el terme ‘big data’ es dispara des del gener de 2011.

Tendència de la cerca del terme “big data” a Google 2004-2012*

Informe complert a Google Insights

*L’eix de coordenades reflecteix el nombre de cerques d’un terme concret que s’ha realitzat, en comparació amb el total de cerques fetes a Google al llarg del temps. No representen xifres totals del volum de cerques, ja que les dades es normalitzen i es presenten en una escala del 0 al 100. Cada punt del gràfic es divideix pel nombre més alt o per 100.

Una resposta i una solució davant la gestió de la gran quantitat de dades la podem trobar en el camí de la visualització d’informació.

Però què és la visualització de la informació o la visualització de dades? Segons Juan Carlos Dürsteler, director del postgrau sobre Visualització de la Informació impartit per l’Idec –UPF, la Visualització de la Informació és “una disciplina emergent que busca aprofitar l’enorme capacitat simbòlica i de detecció de patrons del nostre cervell per amplificar el nostre coneixement. Gràcies a la visualització d’informació es poden crear gràfics o altres sistemes que estimulin els nostres sentits perquè ens ajudin a generar la comprensió de la informació de forma ràpida i senzilla”.

Una nova disciplina emergent? Per saber on ens trobem i cap on anem el millor és sempre tornar als orígens, als clàssics, i si fem un tomb enrere ens adonarem que visualitzar informació és una disciplina que ve de lluny i que avui en dia reneix amb força perquè científicament està més que provat que és una bona solució a la sobrecàrrega cognitiva.

Entre els exemples clàssics de la visualització d’informació hi trobem el gran treball de Charles Joseph Minard, que l’any 1869 va realitzar una de les joies de la corona de la visualització de dades moderna. Minard va dissenyar un extraordinari mapa explicant l’avanç i posterior retirada de les tropes de l’exèrcit de Napoleó en la campanya russa de 1812-1813. El gràfic, a banda de ser un gran exemple de claredat i simplicitat, és un referent a l’hora de tenir en compte la narrativa i el relat d’una visualització. El mateix gràfic de Minard ha tingut posteriors revisions i actualitzacions al llarg del temps. Sigui com sigui, només mirant aquesta imatge ens podem imaginar la tragèdia humana que va suposar aquesta campanya militar. (Cliqueu sobre la imatge per veure-la millor)

La campanya de Rússia 1812-1813 per Charles Joseph Minard. Representació d’un mapa que mostra l’anada dels efectius de l’exèrcit de Napoleó (color daurat) i la seva posterior retirada (color negre). El gruix de la línia és proporcional als supervivents a mida que avançava el temps, les temperatures anaven pujant i la geografia s’anava complicant. (“La Méthode Graphique”, E. J. Marey p. 73, París 1885).

Queda clar que a banda de ser una excel·lent manera de resoldre cognitivament l’excés d’informació i d’explicar una historia gràficament, la visualització de dades ens pot servir també per detectar patrons que només observant dades en una taula seria molt difícil de trobar. La detecció d’aquests patrons ens pot ajudar posteriorment a una presa de decisions intel·ligent i efectiva. I sinó que li preguntin al matemàtic Abraham Wald quan durant la Segona Guerra Mundial l’exèrcit britànic li va plantejar un repte: “Quan els nostres avions surten a bombardejar l’exèrcit enemic només tornen alguns avions plens de forats fruit de l’impacte de les bombes. Volem resoldre a quines parts de l’avió hem d’instal·lar el blindatge per reforçar els nostres equipaments perquè tornin el màxim de soldats sans i estalvis”. Wald es va plantejar enviar a diverses persones a l’aeròdrom anglès amb un dibuix, una senzilla visualització, i una instrucció: pintar un punt negre per cada forat que veiessin en els avions. El resultat final va ser aquest dibuix:

Resultat de l’experiment d’Abraham Wald durant la II Guerra Mundial.

On calia instal·lar el blindatge dels avions? Efectivament a la part de l’avió que no tenia cap forat ja que si aquests eren els avions que tornaven a Anglaterra volia dir que era gràcies a l’impacte que no havien rebut en les parts en blanc. Wald ens va donar una lliçó de lògica que ens mostra la potència de la visualització de la informació, per molt senzilla que sigui, en la presa de decisions.

Dos exemples del nostre passat recent que ens ajuden a demostrar que la visualització de dades ens pot ser de gran utilitat per:

• Trobar una solució a la sobrecàrrega cognitiva.
• Un bon mètode per visualitzar informació de manera no lineal.
• Trobar informació rellevant en les dades i ser capaços d’explicar una bona història.
• Detectar patrons que ens serveixin per la presa de decisions.
• Trobar-hi aplicacions pràctiques en camps tant diversos com l’empresa, el periodisme de dades, social media, etc.

Després de conèixer aquests dos casos de visualització d’informació en segles passats és inevitable fer-se una pregunta: com serien aquestes visualitzacions avui en dia? Si tant Minard com Wald van ser capaços d’explicar una història i de prendre decisions sobradament intel·ligents observant la realitat, sense accés a un ordinador i amb eines tant senzilles com un paper en blanc i una ploma què podem ser capaços de fer avui amb la tecnologia existent?

__

Marta Berenguer, periodista, consultora en social media i estudiant del postgrau de Visualització de Dades a l’Idec-UPF | @toneta

Tags: periodisme de dades

Aquesta entrada s'ha publicat el 07-05-2012 a les 8:30 i arxivada en Internet i TIC, Periodisme. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.