Periodista i emprenedor
01-02-2012 Eva Domínguez (Periodista)Treballar per altres o arriscar-se amb un projecte propi. Aquest plantejament pot ser habitual en molts àmbits professionals, però no és freqüent en el món periodístic. O no ho era fins ara.
La crisi econòmica, la de la indústria dels mitjans i el desequilibri entre oferta i demanda que acompanya la professió des de fa anys dibuixen un escenari on entrar a un mitjà és un petit miracle. Però ha de ser aquesta l’única opció?
Al mateix temps, ens trobem amb demandes informatives no cobertes i amb internet. A la xarxa, amb poca despesa es pot publicar i crear continguts i accedir directament a l’audiència. Per tant, és una oportunitat per fer periodisme sense dependre de la indústria de mitjans tradicional.
Per aquest motiu, les iniciatives periodístiques bullen a internet. N’hi ha de tot tipus però, sens dubte, els mitjans hiperlocals són l’opció més triada pels periodistes que s’aventuren en la creació d’un mitjà propi. N’hi moltes poblacions i barris sense una plataforma independent o digital que informi del que passa i aquesta mancança és una oportunitat.
Una audiència d’aquest tamany i els possibles ingressos publicitaris que pot generar precisa també una estructura a escala perquè sigui sostenible. Diríem que és un model de microperiodisme. Però també es pot fer microperiodisme temàtic. Trobar un nínxol i abordar-lo amb professionalitat és una forma d’arribar a un públic molt segmentat.
Altres vegades, la fidelització s’aconsegueix per un estil distintiu, que connecta amb molta gent encara que s’abordin temes diversos. A l’estil dels magazines clàssics.
El què fonamental no canvia. Canvia el com. Es fa petit, es fa digital i es fa de manera molt flexible, adaptant-se contínuament a un entorn mutant. És un periodisme de guerrilla per a temps d’incertesa. Ningú no sap què funcionarà i què no, però paga la pena. Millor provar-ho que lamentar-se’n.
Això és el que pensen, com a mínim, els protagonistes de les tretze iniciatives que hem entrevistat per al llibre Microperiodismos, aventuras digitales en tiempos de crisis en Jordi Pérez Colomé i jo mateixa. Hi són Hoopshype, Microsiervos, Dosdoce, Bottup, Modaes, Somos Malasaña, GranadaiMedia, Frontera D, Ets el que Menges, La Voz de Barcelona, Pikara Magazine, ObamaWorld i Minushu. El més alentador és que en la tria hem hagut de deixar fora molts altres.
Donen pistes i, sobretot, ànims per a tots els que rumien amb la creació d’un projecte propi. Es requereix determinació i esforç continu per trobar solucions a problemes que no hi són a cap manual i per entendre tots els elements dels que depèn el projecte, no només els continguts.
L’activitat periodística no es pot desconnectar amb tot allò que la fa possible: de les possibles vies de finançament per fer-lo viable, de la seva difusió, però sobretot de la connexió i a diàleg amb l’audiència interessada. Els microperiodismes viuen tots aquests aspectes de manera molt més integrada que la gran indústria. És un exercici de flexibilitat i permeabilitat als canvis més necessari ara que mai.
Eva Domínguez
Periodista
