Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Corria l’any 2004, Zapatero sortia de guanyar unes eleccions marcades pels atemptats del 11M, convocatòries de protesta via SMS i denúncies de manipulació informativa per part dels mitjans públics. Segurament per això, un dels seus primers reptes va ser la reforma de la ràdio i televisions públiques i per fer-ho va reunir un grup de notables als que va anomenar “El consell de savis”. La seva tasca consistia en posar sobre paper com aconseguir per a la ràdio i televisió pública “el millor compliment de la seva funció de servei públic i l’extensió dels valors cívics i democràtics”. Resultat: el “Informe para la reforma de los medios de comunicación de titularidad del Estado Español”. Algú se’n recorda?

Potser, davant la profunda crisi de model i d’identitat dels mitjans públics, és moment de recordar alguns dels punts d’aquests savis. Defensors del servei públic, l’anomenada societat de la informació i dos conceptes essencials per a les nostres vides. La democràcia i la llibertat.

“Això ens porta al cor mateix de la societat democràtica: l’educació. Sense la formació de persones lliures, es fa impossible aquesta organització de la societat que, des dels grecs, anomenem “poder del poble”… Es necessita, doncs, un cert idealisme -paraula de la qual no hem d’avergonyir-nos’en-, per dur a terme aquesta funció social, lliure del predomini injustificat d’interessos privats, de fanatismes i de sectarismes que, a estones, es mobilitzen contra els deures públics…” diu el pròleg de l’informe. A continuació, passo a resumir alguns dels punts més destacats del que anomenen “Missions i activitats del servei públic”:

- Objectivitat: veracitat i imparcialitat de les informacions, la separació entre informacions i opinions, el respecte al pluralisme religiós, social, cultural i lingüístic… Els programes informatius des del model públic, com a òrgan essencial per a la informació, l’expressió i el judici de valor dels ciutadans.

- El dret d’accés: La Constitució va reconèixer “el dret d’accés” als grups socials i polítics significatius, com a evident eina essencial d’una concepció activa de la llibertat d’expressió, però remetia la seva regulació a una llei posterior. Segons els savis s’ha d’assegurar “la presència i expressió de partits polítics, organitzacions sindicals i empresarials, confessions religioses, associacions de consumidors o d’interès ampli (ONGs, benèfiques, culturals …) i, en general, tot tipus de grups ideològics amb personalitat jurídica, d’acord amb el seu pes objectivable en la societat.”

- El servei públic s’ha d’adaptar a unes societats de múltiples interessos i gustos i, en particular, a la interactivitat, riquesa multimèdia i personalització de continguts i serveis que caracteritza la Societat de la Informació: nous canals i serveis per a noves demandes dels ciutadans.

- La ràdio i la televisió continuen sent, ara per ara, els mitjans amb més impacte i influència en les persones i en la societat en conjunt. Aquests organismes han d’estar subjectes a mecanismes democràtics i sotmesos a un control públic i transparent de les seves missions i el seu finançament.

- El que un “servei públic” ha d’afegir a les tres funcions clàssiques (informar, formar i entretenir), és el propòsit de servir a l’interès públic i de perseguir no només l’eficiència econòmica, sinó la rendibilitat social. A això acostumem a dir-li “qualitat” de la programació.

- Les funcions de servei públic haurien d’ajustar-se als objectius enumerats per la Unió Europea de Radiodifusió, el 1993: “Una programació per a tots, un servei de base generalista amb ampliacions temàtiques, un fòrum per al debat democràtic, lliure accés del públic als principals successos, una referència en matèria de qualitat, una abundant producció original i un esperit innovador, un aparador cultural, una contribució al reforç de la identitat europea i als valors socials i culturals, un motor de la recerca i del desenvolupament tecnològic “.

L’informe també fa referència al que anomena “l’era digital“ (recordem que va veure la llum al 2005) i assenyala que s’ha d’ajustar a les següents característiques:

- Independència de la seva línia editorial d’informació i continguts, el que exigeix ​​no només una organització autònoma respecte dels poders polítics i econòmics sinó també una autonomia tecnològica i de gestió programaria.

- Responsabilitat i paper com a referència i orientació de la qualitat del conjunt dels serveis digitals.

- Funció d’articulació i cohesió social, especialment orientada cap a la integració digital.

- Defensa d’estàndards tècnics oberts que permetin l’accés de tots els ciutadans.

- Ofertes per a tots els públics, diversificant continguts i serveis cap a les noves demandes de cultura i informació de qualitat, i cap a les minories de gustos i interessos, amb especial preferència pels segments socials més desfavorits o més inermes davant les pressions del mercat (nens i joves, immigrants, …).

- Universalitat o preferència general, en conseqüència, cap a una oferta oberta i gratuïta, que resulti accessible i assequible per a tots els ciutadans.

Més enllà de la missió general de servei públic, els nostres savis recomanen una labor específica cap a les minories més desafavorides i continguts dirigits especialment a la infància, tercera edat, igualtat de gènere, discapacitats, minories ètniques, immigrants i refugiats. També s’ha de dedicar una “especial atenció a qüestions socials de primera magnitud al nostre país i que exigeixen, per tant, programes i continguts d’educació i socialització específica”, com podria ser l’atur o la crisi econòmica.

I finalment, garantir la producció pròpia: “les radiotelevisions públiques han de mantenir un nivell alt de producció interna com a garantia fonamental de qualitat i fiabilitat de les seves missions de programació de servei públic.”

I si algú els escoltés?

“… per la innovació i contra les renovacions, hem de sacsejar la base social d’aquests aparells mitjançant incessants propostes per a la seva millor utilització, en benefici del públic en general. Hem de qüestionar que siguin utilitzats en benefici d’uns pocs. Encara que les nostres propostes siguin impossibles de dur a terme en el present ordre social, seran factibles en un altre…”  

Teoria de la ràdio, Bertolt Brecht.

Quique Azcona

Administrador tècnic a l’Àrea Digital de COMRàdio

Aquesta entrada s'ha publicat el 20-02-2012 a les 6:55 i arxivada en Comunicació, Mitjans públics, Periodisme, Ràdio. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.