SOPA: un tema complex a debat
20-01-2012 Patricia de Andrés (Consultora de Màrqueting i Comunicació 360º)
Què es SOPA – PIPA
SOPA i PIPA són dos projectes de llei que es troben a debat als Estats Units i es dirigeixen a combatre la “pirateria” a Internet.
-
SOPA és el projecte que es troba a la Càmbra de Representants , “llei per detenir la pirateria en línia” (Stop Online Piracy Act).
-
PIPA és el projecte que es troba a el Senat, “llei per protegir la Propietat Intel·lectual” (Protect Intelectual Property Act).
La Casa Blanca encara no ha adoptat una postura ferma a favor d’aquestes, i ha anunciat que no donarà suport a una legislació que pugui servir per censurar activitats legals o inhibir la innovació, que rebutja qualsevol legislació que inclogui el bloqueig o filtrat de DNS, i reclama la participació de tots els estaments implicats. Diverses plataformes contràries a aquestes lleis s’estan mobilitzant per exercir pressió i aconseguir que no s’aprovin les lleis.
Què pretén la llei SOPA
Lluitar contra la distribució online no autoritzada de continguts subjectes a propietat intel·lectual als Estats Units i impedir que els ciutadans estatunidencs puguin accedir-hi. Això significa que el Govern d’EUA podria sol·licitar intervencions en pàgines infractores dins i fora del seu territori.
És a dir, es pretén:
-
Que el Departament de Justícia pugui tancar pàgines sense intervenció judicial.
-
Detectar les pàgines que comparteixin contingut il·legal a través dels proveïdors d’Internet. Aquests proveïdors tindran l’encàrrec de fer de “policies” de les dades que viatgen a través de la seva xarxa i podran bloquejar les pàgines que considerin il·legals.
Aquest és un dels punts més candents, un lloc web es caracteritza per tenir el seu nom escacc.cat i la seva adreça IP 212.121.243.175. Això és un estàndard i si es comencen a bloquejar aquests llocs web poden modificar els hàbits de navegació dels usuaris que ara es troben en una zona segura, passant a a una altra d’insegura. A més, el fet que el bloqueig no parteixi de la decisió d’un jutge genera moltes crítiques.
-
Tancar webs allotjades als EUA encara que els seus propietaris resideixin a l’estranger, quan infringeixin els drets d’autor.
A més, hem de pensar que als EUA es concentren les grans infraestructures d’Internet que es consumeixen a tot el món. Pensem en Yahoo!, Google, Facebook, YouTube…
-
Impedir el treball i lucre dels que tenen tractes amb les webs que infringeixin la llei. Els cercadors hauran d’eliminar aquestes pàgines dels resultats, els anunciants a treure els anuncis, i les passarel·les de pagament a interrompre els serveis perque aquestes webs no puguin seguir generant beneficis.
Quin és el conflicte
En principi tots estaríem d’acord en que cal lluitar contra la pirateria, si fos tan senzill no hi hauria debat.
A Internet no es fa un producte diferent que produeix un tercer, sinó que un contingut existent s’enllaça, còpia, modifica o reenvia. És a dir, que el que entra en joc és què entenem per pirateria i fins a quin punt els models de negoci existents han de canviar per adaptar-se a la tecnologia actual.
Els grans defensors de la llei al·ludeixen al fet que són objectes de pràctiques fraudulentes que els provoquen pèrdues irreparables.
Qui hi dóna suport
Principalment tres lobbies que es queixen que la “pirateria” comporta pèrdues econòmiques d’uns 100.000 milions d’euros.
-
La indústria de l’entreteniment: especialment la música, pel·lícules i videojocs
-
La Cambra de comerç dels EUA, en representació de molt diverses empreses
-
La indústria farmacèutica.
Qui hi està en contra
A nivell internacional Wikipedia, WordPress o Greenpeace lideren la “resistència”, encara que també molts grups de defensa de les llibertats a Internet que s’agrupen en una iniciativa de vaga o aturada de 24 hores que abans d’ahir va aconseguir el tancament de 60.000 webs.
Com que aquestes decisions tenen repercussions globals, a Espanya trobem Barrapunto o Alt1040, la Asociación de Internautas a través del seu president Víctor Domingo o Enrique Dans.
On existeixen lleis similars.
Espanya: Llei Sinde.
França: Llei HADOPI.
Itàlia: diverses mesures contra The Pirate Bay i protestes de Wikipedia.
Dinamarca: sentències contra The Pirate Bay i portals similars.
Mèxic: Llei Doring, a debat.
Quines alternatives hi ha
Afavorir la creació de plataformes per compartir continguts legals com:
Quina és la situació ara mateix
Han començat els moviments per ambdues parts, el 18 de gener es produeix l’aturada anti SOPA, el 19 de gener l’FBI tanca Megaupload i com a represàlia Anonymous llança un atac i inhabilita els llocs web del Departament de Justícia d’EUA, la Indústria de la Música d’Estats Units (RIAA), l’Associació de la indústria del Cinema d’EUA (MPAA) i d’Universal Music.
Aquesta llei es votarà el 24 de gener als EUA.
El tema és complex i el debat està servit.
Patricia de Andrés (web)
Consultora de Màrqueting i Comunicació 360º.
Tags: EUA, Llei Sinde, PIPA, privacitat i protecció de dades, SOPA
20-01-2012 a les 21:19
Felicitats per l’article, és un molt bon resum de la situació. Els drets de propietat intel·lectual són a debat, sí, però només en les institucions polítiques (amb comissions d’estudi, proposicions de llei, etc). No existeix un debat seriós a internet. Malauradament a internet no tothom opina encara que existeixi la llibertat per a fer-ho. Ja hem viscut recentment alguns exemples quan algun autor o autora ha aixecat una veu discordant i ha rebut de valent. Es troba a faltar la veu dels creadors (de fotos, llibres, articles, vídeos, pel·lícules, música, blocs, dissenys, dibuixos…) que són els que en darrera instància tenen el dret màxim a decidir sobre la seva obra. Als mitjans, en general, el debat és superficial i sovint generalitzen amb excès.
20-01-2012 a les 22:42
Moltes gràcies Iolanda,
Si, es troben a faltar moltes veus, normalment a favor d’aquest tipus de lleis les que sentim no són les dels artistes sinó les dels intermediaris, els distribuïdors, que no és exactament el mateix.
Em sembla que al carrer sí que hi ha debat, el debat dels milions de persones que es manifesten a través dels seus actes, que comparteixen i descarreguen continguts P2P, o que prefereixen sistemes legals per descarregar.
Crec que la creació de plataformes legals d’una banda, i exigència que abans de tancar un web calgui passar per un judici per un altre, aproparien moltes postures, però és la meva opinió personal.
21-01-2012 a les 12:59
Bon article. La veritat és que encara que molts pensin que s’hi estàn posant trabes, també és cert que una certa regulació és necessària. Jo no sóc un creatiu, però puc entendre que se’m pagui el meu treball, tal com jo cobro la meva nómina cada mes. De tots els que m’envolten qui més qui menys té quantitat de programes i contingut “pirata” i això no crec que sigui sostenible. Si els costos de descarregar fossin assequibles, jo pagaría de bon grat, se se haver de preocuparme que em tanquin a la presó ( cas extrem per ex
21-01-2012 a les 13:06
Per explicarme. El que no pot ser tampoc és que un programa costi tant, aixó ha de canviar, i es pot aconseguir si la llei dona la tranquilitat a les empreses per abaixar preus i canviar estrategies
21-01-2012 a les 15:40
Hola Raul,
Clar que és necessari que hi hagi regulació, i lleis. Els que demanan que es revisi la llei SOPA i similars el que pretenen és que aquestes lleis siguin justes i el procés passi per un jutge.
Els drets d’autor han d’estar protegits i defensar principalment als autors, i no tant a els qui guanyen diners pel seu treball.
Els qui delinqueixen han d’anar a la presó, a través d’una decisió judicial i un procés que garanteixi el dret a defensar-se.
La part complexa és com fer-ho, el fàcil d’entendre són els valors que cadascun defensa.
27-01-2012 a les 5:21
[...] Traduzco al castellano el post que escribí para Escacc [...]