Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Quan l’iPad va ser presentat fa un any i mig, va ser rebut amb entusiasme per les empreses de mitjans de comunicació, especialment pels seus directius, ja que els va proporcionar dues coses essencials per ells:

1. Un entorn tancat, confortable i estandaritzat per rebre contingut. Com les revistes, però amb vídeo i anuncis amb contigut enriquit.
2. Una oportunitat de tornar a cobrar per continguts, per crear escassetat, aprofitant la muralla de la botiga d’iTunes i vendre aplicacions, de la mateixa manera que van vendre revistes antigament.

Però aquesta estratègia no va tenir en compte alguns problemes importants:

1. Encara que Apple sigui l’empresa líder del mercat (al menys de moment), no és l’única. Així doncs, qualsevol esforç per part d’un mitjà per fer present la seva aplicació a l’iPad, no serveix per altres plataformes. De manera que si vol obtenir més audiència potencial haurà de fer nous esforços per a adaptar-se a altres plataformes (Android, Blackberry…).
2. Hi ha un coll d’ampolla a l’etapa de distribució, i estàs en mans de les polítiques internes d’aprovació d’aplicacions d’Apple .
3. El mitjà ha de donar a Apple un 30% de les seves vendes de subscripció a través de l’aplicació, i probablement no tindrà accés a les dades dels seus abonats.
4. Al setembre, Apple va assolir la xifra de 40 milions d’iPads venuts a tot el món des que va ser introduït un any i mig abans. Per què limitar-se a una audiència potencial de 40 milions quan hi ha centenars de milions d’altres dispositius amb accés a Internet?
5. Què passarà quan l’iPad i iOS siguin superats per tecnologies més noves i millors? El canvi és inevitable, i en un món d’obsolescència planejada, no té molt sentit lligar-se a un producte que serà obsolet d’aquí uns quants anys.

Últimament, ha sorgit una tendència que sembla tenir un enfocament més sostenible i a llarg termini, anomenada responsive design o disseny adaptable. El primer en donar el pas va ser el Financial Times, amb una aplicacióen HTML5 que evita la botiga iTunes i permet als usuaris accedir a l’aplicació directament a través del navegador. Allò va ser un bon començament, però encara estava arrelat a la idea d’un desenvolupament d’un producte específic per una única plataforma, en aquest cas, iOS.

En comptes d’això, Propublica va fer alguns canvis en el seu web que li permeten adaptar-se a la mida de pantalla del dispositiu del visitant, sigui smartphone o tablet de qualsevol mida, i independentment del sistema operatiu del dispositiu.

El redisseny del Boston Globe és un projecte encara més ambiciós. És probablement la primera pàgina web d’un mitjà completament redissenyat sota el paradigma del disseny adaptable. Això significa que el web adapta la seva disposició a les característiques del dispositiu utilitzat, sigui quin sigui.

Si el periodisme està inmers en un procés per redefinir la seva concepció de producte, una aproximació agnòstica respecte a la plataforma que distribueixi, amb qualitat, consistència i coherència, la mateixa notícia, informe, anàlisi i opinió, sense importar quin dispositiu utilitzes per llegir-los, té molt més sentit. També permet a l’empresa mantenir el control i independència sobre els seus actius més importants: conèixer la seva audiència i saber com accedeix al seu contingut.

Al 2012 veurem més i més empreses de mitjans de comunicació allunyant-se dels cants de sirena de l’iPad i recuperant el control del seu futur amb nous llocs web basats en HTML5 i dissenyats sota el paradigma del disseny adaptable. Qui no ho faci veurà els seus esforços escampats en un grapat de plataformes, malgastant recursos lluny de la veritable innovació.

És periodista, treballa com a especialista en màrqueting on-line i és membre del BCNMediaLab.
@carlosalonso | LinkedIn | Astillero

Aquesta entrada s'ha publicat el 04-01-2012 a les 11:28 i arxivada en Internet i TIC, Periodisme. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.