Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Hi havia una vegada un matemàtic indi de nom Shiyali Ramamrita Ranganathan. A principis del segle XX se li va encarregar la difícil missió d’endreçar la biblioteca de l’Universitat de Madràs i, prenent consciència de les dificultats del sistema jeràrquic tradicional, va inventar el seu propi sistema de classificació basant-se en l’anàlisi i sintetització dels continguts. Va ser l’inici de la classificació facetada, consistent en organitzar els elements mitjançant múltiples criteris o facetes.

Per mirar d’entendre-ho millor mirem com classifiquem els nostres continguts al nostres mitjans digitals. Bàsicament ho fem de dues maneres, habitualment combinades:

• Per categories (taxonomies, provinent de la biologia): ens permet organitzar el nostres continguts associats a un o diversos temes principals. Podem crear diferents nivells de categories (subcategories) sota una estructura jeràrquica. Aquest sistema es pot tornar difícil de gestionar quan comencem a manegar un gran volum d’informació i la subjectivitat de la classificació podria desorientar l’usuari.
• Per tags o etiquetes (folcsonomies, literalment “classificació generada pel poble”): quan gestionem un recurs ho fem afegint paraules clau que descriuen el contingut etiquetat, provant de resumir-ho a través dels conceptes més rellevants. Els avantatges que dóna la possibilitat d’aplicar il·limitats tags a un sol contingut es poden girar en contra quan es fa inviable una supervisió o correcció de les etiquetes emprades.

Si tenim clar el que anem a buscar i com pot estar categoritzat o etiquetat no tindrem problema en recórrer a aquests sistemes, però quan hem de fer servir un cercador per fer-ho, la llista de resultats pot esdevenir interminable i no sempre endreçada sota uns criteris vàlids per nosaltres. Per evitar que la nostra recerca sigui un fracàs, la classificació facetada ens permet reduir aquests resultats a un conjunt quantitativament assumible i relacionat qualitativament amb altres subconjunts per poder afinar encara més la nostra recerca segons el que nosaltres decidim i desitgem.

Per entendre-ho, millor practicar amb l’exemple, i el projecte Gnoss ens ho permet fer.  Aquesta important xarxa de coneixement, desenvolupada amb tecnologia semàntica (gràcies a una correcta estructuració de dades i un potent cercador facetat), ha estat la primera empresa espanyola en aconseguir formar part del Linking Open (LOD) Data, un reduït grup de webs (entre les quals hi ha les de la BBC i el New York Times) que conformen el “núvol de dades estructurades”, probablement un dels nòduls de la futura web 3.0. Us la recomano.

En un anterior article ens plantejàvem si moriríem a causa de la infoxicació. En aquest sentit, els mitjans de comunicació podem començar a posar-hi seny si apostem per una tecnologia que ens faciliti organitzar els nostres continguts d’una forma més adequada i flexible i que permeti a l’usuari trobar i recuperar-los fàcilment. També així aconseguiríem “retenir-los” en aproximar-los a altres continguts que segurament seran del seu interès ja que apareixen segons el seu propi criteri de filtratge.

Finalment us enllaço algunes solucions de software de codi obert amb les que es podria començar a desenvolupar un projecte basat en la facetació de continguts: són Scribilo (WordPress) o Aquia Search (Drupal), en aquest post en podeu trobar més.

Quan debatem sobre el futur del mitjans sovint ens preguntem: quantitat o qualitat? Les dues coses però sobretot, ben organitzats!

Quique Azcona (web) és administrador tècnic a l’Àrea Digital de COMRàdio. Col·labora en l’estratègia, creació, gestió de perfils i distribució de continguts a les Xarxes Socials.

Aquesta entrada s'ha publicat el 09-11-2011 a les 11:03 i arxivada en Internet i TIC. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.